SANT JOAN D'ENVEJA. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

El Xavier Burcet Darde retratava aquesta església que segons tradició popular es construí l'any 1125 per commemorar la conquesta de la torre de Sant Joan que era en poder dels moros; està documentada l'any 1330 en la primera temptativa d'emancipació parroquial de Santa Maria de Cubelles.



La descripció tècnica ens diu; església advocada a Sant Joan, situada a la Quadra d'Enveja que forma conjunt amb la torre del mateix nom. Edifici d'una sola nau, dividida per dos arcs apuntats i coberta a dos vessants. L'absis és de planta rectangular, més ample i alt que la nau. Hi ha una sagristia adossada coberta amb volta d'aresta. La façana principal té el portal d'accés d'arc de mig punt dovellat i una petita obertura circular al damunt. Està coronada per un gran campanar de paret de dos arcs de mig punt. La torre és de pedra calcinosa i fang barrejat amb calç. Des dels fonaments fins a la porta és cilíndrica i després és troncocònica. Es poden veure espitlleres i alguna filada d'opus spicatum.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

CEMENTIRI DE FOLGUEROLES I LA SEVA CAPELLA DEL SANT CRIST.

Queda per sota de la Damunt de la que deia Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig del 1845 – Vallvidrera, Barcelonès, 10 de juny del 1902 ) :

"Damunt de mon poblet hi ha una capella
d’una roureda secular voltada,
és son altar lo trono d’una verge
d’aquella rodalia sobirana. "

No trobava cap dada que em confirmi el nivell de coneixement que en tanir el poeta.

El Cementiri està prop del camí que mena fins a Tavèrnoles.

Aquí, se'ns fa evident allò que 'una imatge val més que mil paraules' .

CASA DACHS - VILLA ESPERANZA. FOLGUEROLES. OSONA. CATALUNYA

Retratava el majestuós edifici de planta quadrada, coberta a quatre vessants i amb una llanterna central, que està situat face t face amb l'església parroquial dedicada a Santa Maria, la descripció tècnica ens diu que consta de planta baixa i dos pisos. Presenta un portal d'arc rebaixat orientat vers el NE, davant el qual s'obre un ample jardí que envolta la casa per la banda de migdia i tancat per un mur de pedra que mort a la paret NW; en aquest sector s'hi obre un altre portal de les mateixes característiques. Al primer pis s'hi obren balcons quadrats i el segon unes finestres geminades d'arc de mig punt, protegides per uns trencaaigües. Les obertures de la llanterna, que dóna llum a l'ull de l'escala, són de forma rectangular acabades en forma triangular. Al costat SW s'uneix a les cases del carrer. És construïda en pedra, arrebossada i estocada al damunt. Amb l'estucat s'hi dibuixen les formes dels maons i el nom de la casa "Villa Esperanza".

No trobava cap referència del mestre d'obres i/o arquitecte, autor del projecte, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Folgueroles etimològicament de falgueroles, diminutiu de falgueres. En la venda d'un alou feta l'any 1067, es fa menció de la parròquia sancte marie felgerolis (Balari Oríg. 193).

No tinc costum de comentar els hostals de restauració que em desagraden - i no ho faré en aquest cas tampoc - , en tot cas, us desaconsello Folgueroles per quedar-vos a dinar.

CEMENTIRI DE TARVERNÒLES I CAPELLA DEL SANT CRIST.. OSONA- CATALUNYA

El poble de Tavèrnoles (537 metres d'altitud ) es troba al pendent de ponent de la serra de Savassona, abans de la pujada cap al castell. És format un conjunt de cases antigues, hostals, cases d’estiueig, l'església romànica de Sant Esteve i el fossar municipal.

Manllevava la descripció que en fan del cementiri, els bons amics del bloc ' Imatges de Pedra i Silenci' ; el cementiri consta de diversos grups de nínxols en parets emblanquinades, una única sepultura a terra, una creu central i la capella, situada al fons, com és habitual. La reixa de la porta indica l’any 1896. Està tancat amb un cadenat però des de fora es pot veure tot l'interior.

Estem pendents que des de l'Arxiu Gavin ens confirmin - si és el cas l'advocació del Sant Crist per la Capella d'aquest fossar.Ens confirmaven la nostra hipòtesis, CAPELLA DEL SANT CRIST DE CEMENTIRI DE TAVÈRNOLES

Etimològicament deriva del llatí tabĕrnŭlas, ‘casetes de fusta’, ‘tavernetes’, casuc', 'hstalet' abans de la creació del Monestir de Sant Pere Casserres, havia estat un mas.

PONT DE MALAFOGASSA. VILANOVA DE SAU. OSONA. CATALUNYA

L'Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) explica que Pont de Malafogassa,sobre la Riera Major afluent per la dreta del Ter, fou construït pels volts de l'any 1498 essent el seu mestre constructor PERE FOLGUERES, de Sant Andreu de Bancells. Varen contribuir a les despeses del seu cost els veïns de Vilanova de Sau de Sant Andreu de Bancells, de Castanyadell i Querós: així consta per una talla o contribució imposada als feligresos de les dites parròquies, el 25 de gener de 1498.

La descripció tècnica ens diu; pont de dues arcades, una de molt ample, sota la qual passa la Riera Major i , l'altre no tant, sense finestres o arquets i d'esvelta silueta. Rep el nom de Malafogassa d'una antiga casa i molí que té al seu redós.

Està clar que les rutes de comunicació no seguien els models actuals, i ens agradaria saber en aquest cas, quins llocs comunicava aquesta majestuosa infraestructura, sou pregats de fer-nos-ho saber a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Sau etimològicament deriva de saio (< cast. sayo), pronunciat dialectalment canviant la o àtona en u i suprimint la ј intervocàlica.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

ERMITA DE SANT LLORENÇ DOSMUNTS. RUPIT I PRUIT. OSONA. CATALUNYA

Retratava - des de massa lluny - aquesta esglesiola advocada a Sant Lloreç, que fou parròquia independent fins al segle XIV, quan fou unida a Sant Andreu del Pruit, l'any 1553 constava dels masos següents: Bac, Torrentó, Viles, Comajoan i Vilaferrer, encara avui aquestes cases serven fervor a la parròquia i, per torns, es cuiden de l'agençament de la capella, en la qual se celebra missa només una vegada l'any per Sant Llorenç, el 10 d'agost

Mireu les imatges que aconseguien els amics de Romànic a l'Objectiu.

La fitxa tècnica ens diu que és un edifici de nau única, sense absis , orientada de llevant a ponent, i amb una capella lateral a la part esquerra i la sagristia a la dreta, la façana, situada a ponent, té un portal adovellat, amb un escut a la dovella central i amb una finestra de doble esqueixada al damunt. El frontispici és coronat per un campanar d'espadanya, de dos ulls d'arc semicircular i una campana. A migdia s'hi obre una finestra d'arc de mig punt. Interiorment és coberta amb volta de canó i enguixada. El portal que mena a la sagristia du la data de 1742. A l'altar hi ha un retaule dedicat a Sant Llorenç que no és l'original perquè aquest és romànic i es troba al Museu Episcopal de Vic. Construïda en pedra, amb carreus petits i ben acarats. L'envolta l'antic cementiri que serva els difunts de l'antiga parròquia. Destaca la campana situada a l'ull esquerre del campanar. Prop de la boca hi ha incisions i sanefes florals, al centre hi ha la figura de Sant Llorenç vestit amb túnica i portant la palma de màrtir al braç dret i les graelles, símbol del seu martiri, a l'esquerre, al damunt hi ha una altra sanefa floral. A la part posterior hi ha les senyes del fundidor, i altres inscripcions. La pica baptismal per a immersió, està situada als peus de l'església, a l'angle Sud Oest i aferrada al sòl de la nau. És d'època romànica. Aproximadament amida un metre de diàmetre per 1,20 metres d'alçada. Està rodejada per un bordó que es veu trencat per una ranura amb un clau al centre. És de pedra picada a partir d'un gran dau buidat i arrodonit. L'estat de conservació és força bo.

A l'ermita - que està prop de la casa - no s'hi pot accedir des de les Viles, almenys jo trobava el camí tancat; m'explicaven a Pruit que hi ha un accés a l'esquerra de la carretera, entre el Bac de Collsacabra i les Viles.

TORRE DE LES VILES. RUPIT I PRUIT. OSONA. CATALUNYA

Retratava entre el fullatge tardoral la dita Torre de les Viles, al terme de Rupit i Pruit,de la que ens explica la fitxa tècnica que és un edifici de planta quadrada coberta a quatre vessants amb una torreta al centre, de secció quadrada i coberta a quatre vessants. Al centre de la façana, que mira vers la carretera d'Olot, s'eleva un capcer triangular, al davant del portal hi ha una balustrada a la qual s'accedeix mitjançant uns graons de pedra. Les obertures són de forma rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos, els quals són marcats amb impostes de totxo. A la part posterior hi ha tres portals d'arc de mig punt. És construïda en lleves de pedra sense polir, totxo, ciment i els teulats són decorats amb fusta.

La torre forma part del patrimoni de les Viles - la casa pairal està situada uns metres més avall - i per les característiques constructives es pot datar com un edifici del segle XIX o de principis del XX. no trobava enlloc les dades del mestre d'obres i/o arquitecte, autor del projecte.

Llegia que els propietaris de les Viles conserven documentació des del segle XII; aquest conjunt de cases arribà a tenir nou masoveries. Els llinatges de les Viles seguí sense interrupció d'hereu a hereu fins l'any 1860, moment en què la pubilla del mas va contraure matrimoni amb Marià Bojons de Sala i de Tortadès, a la mort del qual la viuda es casà amb Joan Fatjó i Borrell, perdent-se així el cognom del llinatge; l'any 1949 amb motiu del Centenari de Jaume Llucià Antoni Balmes i Urpià (Vich, Barcelona, 28 de agost de 1810 - ibídem, 9 de juliol de 1848) , que va morir a la casa Bojons de Vic, el general Franco s'instal·là en aquesta casa i concedí el privilegi a la família d'ostentar novament el cognom compost de Viles-Fatjó. L'hereu actual viu a la casa i continua les tasques de pagès.

A l'ermita de Sant Llorenç Dosmunts , que està prop de la casa, no s'hi pot accedir des de les Viles, almenys jo trobava el camí tancat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail. com

ERMITA DE SANT SALVADOR D'IRGO.EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA. LLEIDA.CATALUNYA

El Miquel Secall Ayllón‎ retratava aquesta esglesiola bastida probablement entre finals del segle XVII i inicis del segle XVIII, situada al peu de la carretera d'Igüerri a Irgo, dins del terme municipal de Pont de Suert, a 1.402 metres d'altitud damunt la riba esquerra de la Noguera de Tor, Sant Salvador d'Irgo s'integra plenament en el marc paisatgístic, marca una fita com a lloc sagrat i manté, amb la seva gran senzillesa arquitectònica, el sabor rural i la tradició cultural popular de segles.

La descripció tècnica ens diu; edifici de planta rectangular, d'una sola nau i coberta a dos vessants de lloses de pedra i teula àrab. Els murs són de maçoneria i carreus de pedra arrebossats. A la façana principal, que correspon als peus de la nau, s'obren a la porta d'accés, d'arc rebaixat, una finestra rectangular al pany de mur de la dreta i un rosetó central sota el vèrtex de la teulada. Damunt d'aquest s'alça un campanar d'espadanya d'un sol ull. Les altres tres façanes són totalment llises, llevat la del costat de l'evangeli, on s'obre una finestra que il·lumina la nau. Els murs interiors són emblanquinats. A la capçalera s'ubica un magnífic retaule barroc datat l'any 1708, policromat, amb columnes salomòniques, volutes i altres elements propis de l'estil, presidit per una gran imatge policromada de Sant Salvador. La coberta és de volta de canó, amb un arc que marca l'espai poc abans del presbiteri i un altre que separa el sector corresponent al cor. Ambdós arcs recolzen en sengles pilars adossats, amb la seva part superior mensuliforme. Als peus de la nau hi ha un cor elevat sostingut per bigues transversals. S'hi accedeix per una escala d'obra i rep la il·luminació a través del rosetó de la façana principal. El paviment és de lloses de pedra. El presbiteri està a un nivell més alt que el sòl de la nau. Els elements constructius que integren l'edifici actual i la datació del retaule com a única referència exacta permeten situar l'obra entre finals del segle XVII i les primeries del XVIII. El context històric general del lloc podria donar peu a la hipòtesi d'un probable origen romànic, però la manca de documentació impedeix d'establir una cronologia fidel en aquest sentit. Béns mobles integrants de la declaració de BCIN: - Retaule barroc de fusta policromada, realitzat el 1708; - Imatge de pedra policromada de Sant Salvador; - Imatge de fusta policromada de Sant Domènec; - Imatge de fusta policromada de Sant Joan Evangelista; - Tres canelobres de fusta tornejada i policromada; - Canelobre de llautó repussat i gravat.

La comarca de l'Altas Ribagorça o Ribagorça sobirana, fou creada per llei l'any 1987, juntament amb el Pla d'Urgell i el Pla de l'Estany i, fins aleshores i des de la divisió comarcal de 1936 havia format part del Pallars Jussà, llevat de la nova divisió comarcal feta el 1939; amb una superfície de 426,86 km² ( Tremp, capital del Pallars Jussà té 302,82 km² ), tenia un cens a començaments del segle XVII de 2.232 habitants i en cens de l'any 2009 - darrer oficial del qual es tenen dades - era de 4.375 , molt lluny dels 6.444 que l'any 1960 marcava el seu sostre demogràfic.

LES PLANES. CANTONIGRÒS. OSONA. CATALUNYA

M'aturava a Cantonigròs , per retratar aquesta Masia de planta rectangular coberta a quatre vessants , de la que ens diu la fitxa tècnica: l'entrada principal es troba orientada a migdia i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Al sector W s'eleva una torre de planta quadrada i de grosses dimensions: és de quatre pisos i coberta a quatre vessants. Al sector de llevant i a l'alçada del primer pis sobresurt una terrassa del cos de l'edificació. Cal destacar una cabanya que es troba al nord de la casa i presenta un escut amb una cabreta damunt la porta. És construïda bàsicament amb pedra, els carreus són regulars i ben tallats als angles i petites lleves en els murs. L'estat de conservació és bo. Està habitada pels propietaris. Advertia un campanar i demanaré al'Arxiu Gavin informació al respecte.Des de l'Arxiu Gavin em contestaven,Capella de la Marededéu de l'Assumpció.

Han estat propietaris de la casa els Alibés, els Perdigó- Espona, i segons la fitxa tècnica actualment pertany als Anglada de Vic. No em sobtava trobar algun dels cognoms dels que en el món rural havien estat '‘els més rics d’aquesta terra’

el Noguer de Seguerò,
el Sobirà de Santa Creu
i l’Espona de Saderra

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

LA GRANOIA. MOIÀ. MOIANÈS. CATALUNYA

El Tomàs irigaray Lopez, retravava la dita ' masia de la Granoia, de la que trobava al Cataleg de Masies de Moià : Masia del Segle XVIII edificada al peu de la muntanya, amb pati voltat de coberts, amb accés al sud-est.

El cos original té dues plantes, de planta en forma rectangular, amb coberta de dues vessants de teula àrab. Els murs són de pedra, arrebossats amb morter de calç i pintats de color clar. El portal d’entrada a la masia és d’arc rebaixat amb dovelles de pedra, amb la inscripció de “1769”, orientat a sud-oest. Les finestres, la de sobre la porta en el mateix eix, i les dues situades més a l’esquerra del portal, tenen brancals i llinda de pedra. Les altres obertures tenen brancals i llinda de maó ceràmic.

La façana sud-est, que dona al pati, té un portal de brancals i llinda recta de pedra. A sobre, en el mateix eix de la porta, hi ha una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra.

Perpendicular a la façana lateral, hi ha afegit, dos coberts allargats, amb coberta a un vessant de teula àrab i de dues plantes, que delimiten el barri. El cos sud-oest, avançat respecte a la façana principal, es dedicava a estable a la planta baixa i a habitacions en la planta pis. En aquest cos, totes les obertures tenen brancals, llinda i ampit de maó ceràmic. El cos nord-est, en planta baixa era el corral de les ovelles i en planta pis el graner.

Entre el cos original i el cos avançat hi ha una torre quadrada, alta, amb coberta a quatre aigües de teula àrab, amb les funcions de colomar i ara dipòsit d’aigua.

La superfície en planta del volum principal és d’ uns 225,38 m2.

Davant d’aquesta masoveria hi ha una torre modernista, d’estiueig dels propietaris, edificada a
principis del Segle XX.

La fitxa tècnica de Patrimoni en relació a l'edifici modernista ens diu; se sap que aquesta torre fou començada l'any 1908, i segons uns documents de la família, corroborat per un dels operaris que la va construir Jaume Gallaquet que dissortadament lliurava l'ànima al Senyor el 19 de maig de 1971, sembla que ell va aportar la pedra necessària per a la construcció de l'edifici.

S'esmenta un Don Carlos. militar de professió , com la persona que va manar que fos aixecada, per descomptat res dels cognoms i les dates de naixement i traspàs, i res tampoc del mestre d'obres i/o arquitecte, autor d'aquest singular edifici.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com , les instruccions del Ministerio de Incultura y Odio Racial, en el sentit de documentar de forma parcial, inexacta i/o errònia el Patrimoni Català, continuen tenint dissortadament massa 'seguidors'.

LA PISCINA DE COVET. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que a 31.12.2013 hi havia censades 5 persones a Covet, amb aquesta dada la prolongació del safareig públic per donar el servei de piscina s'entén millor.

Malgrat que no hi ha una continuïtat física intueixo una relació entre la cisterna amb abeurador que forma un mur de contenció de terres fet de carreus irregulars de pedra que salva el desnivell de la plaça.

Hi havia més treballadors a Santa Maria de Covet que veïns del poble; ens expliquen que per proveir-se cal anar fins a Isona i/o Tremp.

El sentiment d'independència és molt viu a la Catalunya interior, raonablement qualsevol canvi només pot ser per millorar , oi?.

L'ANUNCIACIÓ DE SANTA MARIA, VALLMITJANA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de ñ'’església de l’Anunciació de Santa Maria de Vilamitjana, l'ajuntament de Tremp a la pàgina web diu; de construcció original romànica i que ha sofert nombroses modificacions arquitectòniques. El seu interior acull un retaule amb pintures barroques, així com pintures murals d'en Josep Serra Santa Serranta (Buenos Aires, 1916-Valldoreix, Barcelona, 1998)(1916-1998):

En l'actualitat aquests murals estan restaurats i se'n pot observar la seva bellesa

La descripció tècnica, quasi telegràfica, ens diu que l’Anunciació de Santa Maria de Vilamitjana, és una església medieval, d'una sola nau en cantonera. Portal gòtic amb intradós apuntat. Òcul superior, i a sobre, campanar de cadireta de dues plantes de tres ulls, els inferiors tapiats. Murs de carreus de pedra vista. Coberta afegida de dos vessants amb teula àrab.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL. CONQUES. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Em preguntava com l'Ernest Miller Hemingway (Oak Park, Illinois, 21 de juliol de 1899 – Ketchum, Idaho, 2 de juliol de 1961), per qui toquen les campanes d'aquesta església de Conques, advocada al Príncep de les Milícies Celestials.

La brevíssima descripció tècnica ens diu que originàriament era romànica i que va ser ampliada en època barroca, i quasi destruïda en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española; església inicialment d'una nau. Absis ornat amb fris, finestra tapiada, sobrealçat, com també la nau. Al mur de migjorn, fris i portes tapiades. A ponent, fris i portes tapiades, porta amb arquivolta i impostes; primitiu campanar de cadireta, tapiat, i a sobre, nou campanar d'espadanya amb dos ulls.

De l'època romànica es conserva encara la Mare de Déu de les Esplugues, una imatge romànica que es baixà de l'ermita d'aquell nom a l'església parroquial, i que només es pot veure un dia a l'any, ja que la resta de dies roman en cases particulars que en tenen cura. Per l'aplec del Dilluns de Pasqua es treu en processó cap a l'ermita d'on es baixà.

De l'època gòtica, hi ha el Sant Crist de Covet, que fou portat des d'aquell poble i actualment s'aixopluga a Sant Miquel de Conques.

Dels 1053 habitants que figuren al cens d'Isona a 31.12.2013, 124 estan registrats a Conques.

ELS CARRERS PORXATS DEL PALLARS JUSSÀ.

A la terra baixa es diu ' carrers mullats, calaixos buits', avui dissortadament al Pallars jussà la dita es pot transformar en ' carrers porxats, pobles abandonats i/o buits' , tenia ocasió de constatar-ho al nucli 'antic' de Figuerola d'Orcau, i al mateix Orcau on la major part de les portes llueixen la planxa de protecció davant les pluges de tardor, hivern i primavera, quan alguns dels veïns tornaran al poble.

Més enllà de la protecció del Patrimoni Històric i Artístic - que s'ha de fer - cal plantejar-se decididament la protecció de les persones que viuen encara en aquestes terres, i considerar la possibilitat d'establir exempcions impositives, i fins al pagament pels seus serveis en la protecció del territori.

Segur que aquestes mesures no serien ' populars' a les grans conurbacions, però permetrien considerar als joves i no tan joves, el retorn a l'agricultura i/o ramaderia.

TORRE DE LA MURALLA ROMANA DE TREMP, DITA DE LA SAGRISTIA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la torre que segons m''expliquen se la coneix així 'de la Sagristia', perquè es troba rere l'absis de l'església, i de ls tres que existeixen avui és la que conserva millor la seva sòlida aparença i manté les mènsules que sostenien les corseres

El recinte que envoltava l'actual ciutat vella, constava de muralles, torres de defensa i portals, a més d'altres construccions fora muralla. Els successius enderrocs han reduït els vestigis a tres torres de defensa, de les sis que hi haguera.

El primer esment documental que fa referència a les muralles de Tremp és del 1381, Jesús MIr i Amat dedueix la seva existència almenys des del 1109, tancant el nucli de població format al voltant de la col·legiata de Santa Maria, no es pot però afirmar que la seva existència no fos molt anterior.

Després d'incorporada la vila a la Corona l'any 1370, Pere III concedí, l'any 1381, a la municipalitat la potestat d'imposar tributs a fi de reparar les muralles i obrir-hi valls, és a dir el fossat. Reforçades durant la guerra dels Segadors, aquestes fortificacions foren alterades en temps de les guerres carlines fins que, a finals del segle XIX, per un acord municipal del 1876, foren tapats els valls i anaren desapareixent progressivament els panys de mur.

CEMENTIRI MUNICIPAL DE TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El cens 'consolidat' de Tremp era l'any 1910 de 4.682 veïns, cal tenir en compte que des de l'any 1717 s'incorporen les de Bernui de Claret; el 1787, les de Puigverd, Turmeda i Vileta; el 1857, les d'Aulàs, Castellet, Claramunt, Claret, Enrens i Trepadús, Escarlà, Espills, Fígols de Tremp, Llastarri, els Masos de Tamúrcia, Orrit, Puigcercós, Sant Adrià, Puigverd, Santa Engràcia, la Torre de Tamúrcia, Tendrui, Tercui, Esplugafreda i Casterner de les Olles; el 1887, les de Castissent; el 1970, les d'Espluga de Serra, Eroles, Gurp i Sapeira; el 1975, les de Palau de Noguera, Suterranya i Vilamitjana. Les dades de població són la suma de tots els municipis actualment agregats a Tremp.

Llegia a : http://www.ajuntamentdetremp.cat/arxius/documents/POUM/APROVACIO-DEF/3-Catalegdepatrimoni/Conjunts%20i%20elements%20puntuals.pdf

Que les obres de construcció de l'actual Cementiri Municipal de Tremp es van iniciar l'any 1917 i va ser inaugurat el 6 de juliol de 1919.

La part antiga ocupa una parcel·la de 168 m de llarg per 38 m d'amplada. Aquestes instal·lacions han estat ampliades en les darreres dècades, havent-se construït recentment el tanatori municipal.

El cementiri municipal de Tremp està delimitat per una tanca d'obra i té accés a través d'una porta d'estructura arquitravada, definida per una doble llinda de formigó i brancals de pedra. A l'interior s'alternen àrees d'enterraments a terra, nínxols i mausoleus. Aquests darrers són els elements patrimonials més valuosos, amb estructures arquitectòniques emmarcables en les corrents estètiques romàntiques i neoclàssiques de les primeres dècades del segle XX.

Enlloc ni una referència a l'arquitecte i/o mestre d'obres autor del projecte que ens imaginen era el que exercia com 'funcionari' de l'Ajuntament; ens agradarà tenir-ne noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com , com també de l'autor del Panteó que retrataven amb trets clarament modernistes.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE VALLDEFLORS. TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Santa Maria de Valldeflors era el limit de la sortida que feiem al Pallars jussà el Josep Olivé Escarré i l'Antonio Mora Vergés;Mossén Joan Antoni Mateo García, Rector de la Parròquia ens permetia retratar l'interior i fins ens encenia les llums.

La descripció tècnica explica que és una església de nau única, amb capelles laterals, fals creuer i absis semicircular, amb contraforts a l'exterior que li donen un aire gotitzant. En l'alçat de l'interior, el més remarcable és el contrast dels elements clàssics dels suports i les cobertes de creueria, no estranyes tanmateix a l'arquitectura catalana del segle XVII. L'interior conserva, malgrat la supressió del cor central de canonges , de l'orgue barroc que arranjava Frederick Stark Pearson (Lowell, Massachusetts, 5 de juliol de 1861 – RMS Lusitania, 2 de maig de 1915) l'any 1922, i la destrucció dels retaules durant els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española , part del mobiliari i la imatge de Santa Maria de Valldeflors, obra del segle XV, molt modificada.

El frontis, coronat per un gran entaulament que ressegueix els dos vessants de la teulada, és un ampli pany nu amb excepció de les obertures de l'òcul i la portalada, distribuïts en l'eix central. El portal, que du la data de 1642, és un arc de mig punt, flanquejat per parelles de columnes estriades d'ordre corinti sobre ampla socolada que, avançades sobre el pla del mur, sostenen un entaulament amb frontó circular trencat que s'obria a una fornícula, avui desapareguda.

L'obra de l'església no fou pròpiament enllestida fins que el 1908-9, s'acabà el campanar, projectat per l'arquitecte Roc Cot i Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 1909), en ubicar sobre el cos inferior quadrangular un de vuitavat, neomedievalista, desproporcionat a causa de l'alçada més reduïda que la del projecte original, i una glorieta de ferro que el corona.

L'AJUNTAMENT 'IMPERIAL' D'ISONA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava l'edifici de l'ajuntament d'Isona del que trobava; l’ajuntament republicà d’Isona va veure’s greument afectat per la guerra. Per aquest motiu la Dirección General de Regiones Devastadas considerà necessari edificar un nou ajuntament. L’edifici, construït majestuosament al centre del poble, ocupava el terreny de tres cases afectades per la guerra, que van ser expropiades. Va ser projectat seguint el model definit per a localitats de menys de 1.000 habitants i es va inaugurar el 9 de juliol de 1951.

La façana principal és una bona mostra de l’arquitectura franquista anomenada ‘imperial’; la balconada sostinguda per mènsules de pedra, la gran porta d’entrada configurada per un arc de mig punt i la torre adossada sobresortint de la línia de façana, són característiques comunes en les cases consistorials de l’època.

L’interior de l’edifici albergava un garatge, un magatzem pels serveis municipals, un calabós, el despatx del jutge, l’arxiu municipal, el despatx de l’alcalde i del secretari, un despatx pels regidors i la secretaria per l’atenció al públic, entre d’altres dependències. Totes les estances principals comptaven amb una llar de foc per escalfar-les.

La seva ubicació a la Plaça del bisbe Badia exclou a priori la intervenció del 'maligne' - molt aficionat com tothom sap al sector de la construcció - ; quan l'arquitecte fou Gabino Lagarriga Bringas, i l'obra es dugué a terme entre abril de 1948-juliol 1951, amb un cost de 812.566, 62 pessetes

Isona tenia un cens de 2.257 habitants l'any 1950, i tancava l'any 2013 amb 1.053.

CASTELL DE LLORDÀ. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El conjunt monumental del Castell de Llordà i l'església de Sant Sadurní es troba al cim d'un turó que presenta els costats nord, sud i est ben definits per cingles molt pronunciats, restant com a única via d'accés el costat occidental a través d'un pendent a vegades important. És en aquest vessant on es concentren les defenses de la fortificació, servint de barrera d'accés al tancar el pas entre els cingles. L'església de Sant Sadurní del Castell de Llordà es troba en el costat oriental del recinte inferior d'aquesta fortificació, arran del cingle que separa la carena en la qual se situa el castell de la Vall del torrent del Castelló. S'hi accedeix per la carretera comarcal C-1412b que us portarà primer al trencall del poble de Llordà, continuant amunt fins a l'aparcament del Castell.

El conjunt monumental consta de tres recintes: - Recinte exterior, tancat per un mur perimetral que tanca el turó on s'inscriu el conjunt. En aquest s'inclou l'església i el conjunt canonical, amb altres estructures d'habitació no definides. - L'anomenat recinte Jussà, amb planta triangular, tres torres quadrades a les cantonades; engloba en el seu interior diferents estructures, fins i tot el tercer recinte. - El Castell Sobirà o recinte del "donjon". Palau fortificat i centre del castell; estructura quasi rectangular, molt ben conservat, amb tres pisos d'alçada. El primer encara conserva una sala amb volta de canó; el segon, amb grans finestrals, correspondria a la sala noble; i el tercer, originàriament amb terra de fusta ara desaparegut, amb finestres de doble esqueixada. Tot el recinte presenta el mateix sistema constructiu, consistent en filades regulars de pedres petites molt ben treballades, escairades, lligades amb argamassa de calç, amb murs de fins a 120 centímetres d'amplada. La intervenció arqueològica realitzada l'any 1998 es va centrar en el segon pis del palau, on es desenrunà la sala, descobrint-se una llar de foc i altres elements relacionats amb el palau. Cal dir que es netejà tota la zona de vegetació, quedant al descobert la totalitat del conjunt.

SANT SADURNÍ DEL CASTELL DEL LLORDÀ. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El més que possible fundador de Sant Sadurní de Llordà fou l'Arnau Mir de Tost, senyor de Castell, ja que amb la seva mort començaven els litigis, Sant Pere d'Ager era designada testamentariament però a finals del segle XI s'establí en aquesta església una comunitat de canonges, la qual intentà el retorn de la canònica al domini episcopal d'Urgell, a través de la comunitat de canonges de la Seu d'Urgell. Resolt el litigi en contra dels interessos del bisbe, Sant Sadurní retornà al domini de Sant Pere d'Àger, i la comunitat de canonges es va desplaçar a Santa Maria de Covet, que era una possessió del bisbat d'Urgell.

No s'endevina per les runes actuals la funció que va exercir i que decauria quan s'aixecava santa Maria de Llordà , que amb el Josep Olivé Escarré, no m'atrevia a visitar.

Llegia que l'any 1999 es realitzaren intervencions arqueològiques entorn l'església de Sant Sadurní del Castell de Llordà, relacionades amb els treballs d'obertura del camí que hi havia de permetre l'accés rodat al castell. Es realitzaren un seguit de cales de sondeig en els vessants sud i est del promontori per sota l'església amb objectiu de prospectar la zona a la recerca i delimitació de la necròpolis medieval que se suposava devia existir. L'any 2006 es realitzà una nova intervenció arqueològica en l'església de Sant Sadurní de Llordà, en el marc de l'execució de les obres del projecte de consolidació d'aquesta, per tal de delimitar el perímetre exterior del temple i el campanar. Aquesta intervenció arqueològica ha permès confirmar en bona part la hipòtesi que l'església era un temple de planta basilical amb tres naus, de les quals la central és la més llarga. Destaca el perfil irregular que presenten els murs del temple, sobretot pel que fa a l'amplada. Pel que fa al campanar, és un edifici adossat a la cantonada sud oest del temple original, aprofitant la diferent llargada entre la nau central i la sud.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE FIGUEROLA D'ORCAU. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.CATALUNYA

No trobava cap fotografia del Josep Salvany Blanch, i intentava - sense gaire èxit - retratar aquesta església envoltada de carrerons estrets, que consta d'una sola nau amb absis semicircular i coberta a dos vessants

La descripció tècnica explica que les estructures bàsiques són clarament romàniques: nau única, amb absis semicircular a la capçalera i porta a ponent, coronada per un campanar d'espadanya de sis ulls en tres nivells diferents. Damunt de la porta, a més, hi ha una finestra d'ull de bou circular. Tot plegat és obra del segle XII, en el moment que podríem anomenar de plenitud del romànic.

Està documentada des del 1314 amb l'advocació original a Santa Maria. Entre 1758 i 1904 estigué dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, però en aquest darrer any se li retornà l'advocació original. Conserva un retaule del segle XVIII, que se salvà de les destruccions de les guerres posteriors.

El Josep Antoni Uriz Rodríguez retratava des de la llunyania – única manera de fer-ho – el peculiar campanar de l’església de Santa Maria, a Figuerola d’Orcau

No tinc clar que en l'actualitat continuï mantenint - ni que sigui de forma esporàdica - activitats de culte, el centre 'històric' de Figuerola d'Orcau, almenys en la nostra visita al setembre de 2014, fa por.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT. FIGUEROLA D'ORCAU. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la mal dita Capella de la Marededéu del Prat a Figuerola d'Orcau, llegia que s'aixecava al segle XVII , i es reconstruïa - amb els diners d'Amèrica - al segle XVIII, la descripció tècnica diu ;edifici de planta rectangular amb contrafort en un dels murs laterals. El portal principal, força modificat,és format per un arc rebaixat coronat per un guardapols amb teulada a doble vessant. Al damunt hi ha un òcul circular, un rellotge de sol i, sobre la teulada, un campanar d'espadanya d'un sol ull. A l'interior, la nau és coberta amb volta de llunetes sobre una cornisa força ampla, d'estil classicitzant i formada per diverses motllures. La teulada de l'església és a dues aigües, tot i que a l'extrem de la capçalera és interrompuda per un cimbori afegit posteriorment.

La portada originària era d'arc de mig punt adovellat, segons algunes fotografies de començaments del segle XX, que no sabia trobar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com .

SANT VICENÇ I/O SANT JOAN BAPTISTA D'ORCAU. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch retratava l'any 1920 la que ell anomena ' església de Sant Vicenç d'Orcau' , i que llevat d'error és l'antiga església parroquial de l'abandonat barri vell de Sant Joan.

La descripció tècnica ens diu ; església d'una sola nau amb arcs torals a l'interior i capçada per un absis semicircular i coberta de lloses a dos vessants. Petit creuer format per dues absidioles que sobresurten del perímetre de la planta. Finestres espitllerades i campanar de cadireta. Portal adovellat de mig punt. Tota l'obra és de pedra ben carreuada de diferents dimensions.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com, alhora demanarem a l'Arxiu Gavin, que en faci llum, en l'advocació d'aquesta església, i ens confirmi - en el seu cas - que parlem del mateix edifici.

LA ISOLADA ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE LA TORRE DE RIALB. LA BARONIA DE RIALB. LLEIDA. CATALUNYA

El conjunt format per l’Església parroquial dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, el seu cementiri, l'antic Ajuntament, l'escola, i les restes d'algunes cases escampades és tot el que resta avui d'aquest indret que fins quasi a darreries del segle XX va ser la ' Capital' de la Baronia de Rialb .

La descripció tècnica explica que la construcció primitiva de l’església tenia unes dimensions de 10 per 18 metres, i l’amplada interior al primer pla és de 7’4 metres, avui de l’absis només en queda l’inici de la corba, d’uns 90 centímetres, i està ocupat per la sagristia i un cos d’edifici de planta trapezoïdal, el parament és de blocs regulars, d’uns 18 centímetres de gruix, escairats i disposats en filades, més grans a la part superior, la portalada és de mig punt, i entre aquesta i l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada d’arc de mig punt i, i les restes d'algunes dovelles petites, entre la porta i el campanar hi ha una altra espitllera d’una esqueixada i arc monolític , el campanar, relativament modern a la part superior, té, a una alçada superior a la teulada, una obertura tapiada amb l’arc de mig punt, que és l’indici d’un campanar anterior. A ponent, l’església està tapada per la casa rectoral - quasi de tot enrunada - que comunica amb l’església a nivell de paviment.

El pantà que s'enduia la vida d'aquest indret està quasi a tocar de la Plaça.

SANTA MARGARIDA DE BENAVENT DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava lateralment l'església de Santa Margarida de Benavent de la Conca, al Pallars jussà, del lloc trobava : «A Barcelona hi ha barques, | a Tarragona hi ha peix, | a València hi ha taronges | i a Benavent no hi ha res»; el poble es troba arrecerat sota els cingles de Comiols, fins al punt que no veuen el sol fins quasi al migdia.

De Santa Margarida trobava; temple originalment romànic, del qual actualment en queda poca cosa. A partir de mitjan segle XVIII - amb els diners d'Amèrica ' comença a rebre diverses afectacions que la transformaren completament. Es conserven alguns elements, de l'edifici primitiu, com la major part del mur nord, però la nau, els absis, la sagristia, etcètera, foren refets del tot. Actualment és d'una sola nau rectangular, i la majoria de parets són de l'obra del XVIII.

Al costat oposat de la porta hi ha el fossar.

Prop de l'església retratava un carrer porxat.

SANT ESTEVE DE PARETS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Demanava a l'Antoni Calvo Uribe alguna fotografia de l'exterior de l'església parroquial de Parets del Vallès, advocada a Sant Esteve; la tinc vista i retratada, però en el seu moment no vaig fer l'article, i això perquè en massa ocasions el llegir ens fa perdre l'escriure, oi?

La descripció tècnica ens diu que és un edifici neoromànic. La nau central es desenvolupa a partir de l'absis del segle XIII, on neix el creuer que suporta el campanar. Té tres naus de volta d'aresta separades per arcs de mig punt i capelletes laterals de volta de canó. Els vint-i-dos capitells que separen les naus historien la vida de Crist. El campanar és quadrat per tres cossos separats per arcuacions llombardes; en el segon i en el tercer hi ha buits de mig punt.

Al centre de l'absis hi ha el retaule de Sant Esteve, realitzat per Frederic Marés i Deulovol , i l'arquitecte Francesc Folguera Grassi l'any 1947.

l' església fu consagrada l'any 1947, i venia a substituir a la vella, destruïda el 20 de Juliol de 1936, com un ' dany col·lateral' més de la sedició exitosa dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española.

L'absis d'aquesta nova construcció és el mateix que el de l'anterior església i per tant data del segle XIII.

Fancesc Folguera Grassi va comptar amb la participació d'en Frederic Marès i Deulovol, i d'en Josep Obiols i Palau