Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés prop d’aquest edifici religiós situat avui força lluny del nucli urbà de la Capital del Turisme de sol, alcohol, joc, ....
Llegia que la feia construir la baronessa Sicardis (senyora del castell i terme de Lloret) vídua del noble Humbert de Ses Agudes, i que consagrada l’any 1079 pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré (1050-1093) com església parroquial, esdevé sufragània de la nova església de Sant Romà de Lloret, on es traslladarà la parroquià l’any 1522; Lloret era aleshores una població bàsicament agrícola en la que es comptabilitzen 85 focs l’any 1515.
L'església actual conserva ben pocs elements romànics ja que fou reformada als segles XVII i XVIII i reconstruïda el 1914. Sembla ser que l'entrada original seria a migdia, on actualment hi ha l'obertura per pujar al cor.
L'element arquitectònic antic més important que conserva, encara que parcialment, és el campanar que devia exercir prèviament i/o al ensems, una funció de guaita i bada.
L'any 1913-14 es van afegir a l'antiga torre un segon nivell de dobles finestres i després de la Guerra Civil les arcuacions i el teulat que el coronen actualment.
El 1913 també es van fer unes pintures a l'interior, a càrrec d'un pintor anomenat "Calàndria", sobre els misteris del Goig i l'ascensió de Jesús, descartem per les dates de naixemebt i traspàs a Juan José Calandria (Canelones, Uruguai, 1902 - 1980), i ens agradarà tenir noticies d’aquest artista ‘misteriós’.
El 1991 es va inaugurar una nova imatge a la fornícula de la façana principal.
L'any 2006, La imatge de la Mare de Déu va ser restaurada per la mare Elena del Monestir de Sant Daniel de Girona, responsable també de la restauració del Tapís de la Creació de la Catedral de Girona.
La descripció tècnica ens explica ; edifici aïllat de planta rectangular coberta amb una teulada de doble vessant a laterals i amb un campanar adossat a la part nord. Està situat a la part dreta de la carretera de Lloret a Vidreres, havent sortit de Lloret. Abans d'arribar a l'ermita es troba una capella de la Mare de Déu, un petit edifici cupulat i porticat amb una imatge de la Verge d'alabastre. La façana principal té una porta d'entrada amb els brancals de pedra i un òcul a la part superior. És arrebossada i pintada de color blanc, i està decorada a la part superior amb dues espirals d'arrel barroca fetes amb rajola vidriada de color grana. Entre aquests espirals hi ha una fornícula amb la verge i una gran creu de ferro forjat. El sostre és una part de rajola plana i l'altra de teules àrabs. Els ràfecs són de tres fileres, dues de rajola plana i una de teula. A la part sud es reconeixen varis contraforts pel desnivell del terreny. El campanar és de planta quadrada, amb una porta a la planta baixa, petita i d'arc de mig punt. Té coberta de teula de quatre vessants, sobre la porta, i centrada a la façana, hi ha una finestra. A sobre hi ha dues finestres més amb arc de mig punt a cada façana. L'aparell constructiu és de carreus irregulars disposats en filades horitzontals de diferents alçades.
L’ indret ha estat conegut com ; Nostra Senyora l'Alou, Santa Maria de Lloret, la Mare de Déu Antiga, Església Vella, Ermita i/o Santuari de la Mare de Déu de les Alegries.
Us deixem un enllaç als Goigs de la Marededéu, de la que ens agradarà tenir noticia del motiu pel que té aquesta advocació :
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/search/label/Alegries%20(de%20les%20Alegries)
Lloret tancava l’any 2012 amb 40.837 habitants de dret.
