Per endavant una afirmació, Tarragona és de lluny, la província que dedica menys esforços a tenir cura del Patrimoni històric.
A Perafort fan unes excel·lents coques de recapte, sembla però, que no tot
son coses positives :
Investiguen els propietaris d'una finca de Perafort per enderrocar una
abadia del Segle XIV
El Mapa de Recursos Culturals en deia ; petita construcció, mig derruïda,
popularment anomenada abadia i que segurament que és l'únic testimoni de
l'església, l'abadia i el fossar primitius, i de l'antic poble del Codony.
Aquest terme, que pertanyia a l'antic territori del Codony, sembla que comprenia
les terres entre el Francolí i la partida de "El Comellar", limitant
al sud pel Mas Blanc i el Mas Jurat i al nord per l'emplaçament de l'actual
església de Perafort. L'església del Codony antic va iniciar-se el 1303 sota la
direcció del picapedrer de la Selva de Camp, Joan Andreu, i va estar en
funcionament fins el 1726. L'any següent és decidí traslladar-la a l'actual
emplaçament. Sembla ser que les condicions sanitàries del primitiu emplaçament
eren deficients, cosa que potser provocà el trasllat progressiu, des del segle
XV, dels habitats de l'antic codony cap al sector sud de l'actual poble de
Perafort, formant el nou nucli de codony -sector sud de l'actual poble de
Perafort-. De la primitiva església del Codony procedien retaules i imatges
gòtiques traslladades a la nova església i desaparegudes el 1936
Arran de la repoblació de Tarragona, bona part de les terres del Codony
quedaren sota el domini de Guillem de Claramunt, que hi va fer una sèrie
d'establiments -cap el 1137- (part dels quals els donà en feu als monjos de
Valldaura o de Santes Creus) juntament amb d'altres Senyors: els Cardona, els
Cervera, als Aguiló de Tarragona i l'arquebisbe d'aquesta ciutat.
Això va ser fins que aquest darrer, en nom seu, n'encarregarà la direcció a
diversos castlans.
El Codony era, a més de considerat
un dels llocs de les Faldes de Tarragona, ciutat a la qual havien de pagar
contribució, que al seu torn però, els
donava protecció, en cas de guerra o de perill.
Les poblacions sorgides arran d'aquests establiments -algunes de les quals
perduren com a nuclis i d'altres han desaparegut- s'organitzaren individualment
amb les seves respectives batllies i consells locals. Totes, però, han
conservat un lligam comú: en un primer moment, l'església de Sant Joan del
Concili i, després, la de Sant Pere del Codony, de la qual depenien el mateix
Codony, les Franqueses, Puigdelfí i Perafort ("aquest costat del
riu"); la Pobla, la Camareria i la Quadra de Baró (de l'"altre costat
de riu"), i, no tan directament, la Secuita, Vistabella i Tapioles.
L’enciclopèdia del Romànic li dedica dues entrades:
Castell del Codony (Perafort)
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2103601a9.xml
Sant Pere del Codony
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2105601a8.xml
