domingo, 29 de mayo de 2022

CIVÍS A VISTA D’OCELL. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LA “ DESITJADA” VEGUERIA DELS PIRINEUS QUE PER RAONS INEXPLICABLES NO S’ACABA DE POSAR EN MARXA.

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia a vista d’ocell de Civís, poble del municipi de les Valls de Valira , l’Urgell sobirà, situat a 1.511 metres d’altitud, als vessants de ponent del bony de la Caubera (en la divisòria amb Andorra), a l’esquerra del riu de Civís.

 

 


Les cases, amb teulats a doble vessant de llicorella, s’esglaonen pel pendís. L’església parroquial és dedicada a sant Romà; és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839. 


És un edifici rectangular, amb l’altar a ponent. Al costat de la façana, amb portal rectangular, a llevant, es dreça el campanar de torre, potser del segle XVII. 


L’església ha estat reconstruïda en època més recent; conserva, però, fragments d’un mur més antic, que es prolonga més enllà de la façana i, també, una capella quadrada amb finestra de biaix interior. 


Vora el poble hi ha les ruïnes de la capella de Sant Bernabeu. 


Civís era antigament vila closa i així es documenta en el Spill del 1519. La festa major s’escau el tercer diumenge d’octubre i també es fa el primer diumenge de juliol la festa del Roser.


L’antic terme de Civís, fou municipi independent fins el 1970, i comprenia, a més, els pobles d'Argolell, Asnurri, Aós i el llogaret d'Arduix; hi ha també nombroses bordes esparses com les de Conflent, Cortvassill, Llosar, Vallbiguera i Sobirà.


Actualment, Civís constitueix una entitat municipal descentralitzada.


Si la vostra situació econòmica us ho permet, no deixeu passar aquest estiu sense visitar l’Urgell sobirà,  aprofiteu ara per a fer-ho, el futur no pinta bé.

IN MEMORIAM. CASA MIQUEL GALÍ. LA GARRIGA

 

El Valentí Pons Toujouse, feia una grandíssima tasca que en qualsevol país “ normal” el faria mereixedor d’un reconeixement públic:

https://www.arquitecturamodernista.cat/?fbclid=IwAR3UKx6Y_yqLaS-biHH_Bv916zzsVZhzhOBWXgcQAU8LJl_OYAaqE5ql7Xo


La Garriga , al Vallès Oriental, havia merescut l’edició d’un llibre per part del Lluís Cuspinera Font(la Garriga, 1942) LA GARRIGA, CRÒNICA D’UNA DESTRUCCIÓ


Volia fer una publicació “In memoriam “ dissortadament la pàgina del facebook Catalunya allò que el temps s’endugué, rep en ocasions més visites que la del Conèixer Catalunya.


No trobava dades   del  Miquel Galí – cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, que li encarregava a l’arquitecte , Emili Sala Cortés (Barcelona - 22.02.1841+ La Garriga (Barcelona) - 07.06.1920 ) la construcció d’una casa  al carrer dels Banys, 130 – Vinyals.  Ens agradarà tenir-ne noticies a l’email castellardiari@gmail.com

 


https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/casa-miquel-gali


La casa era destruïda als anys 2000, con bon apart de l’obra de Emili Sala Cortés (Barcelona - 22.02.1841+ La Garriga (Barcelona) - 07.06.1920 ):


Fàbrica Marcel Comere  DESTRUÏDA (1999)


Casa al carrer Ramon Pascual, 38


Casa Despujol    destruïda el 1994


La Garriga tenia un cens de 1767 ànimes l’any 1900, i es tancava l’any 2021 amb 16773 habitants de dret, fins amb aquest creixement del 949,24%  la destrucció patrimonial duta a terme és del tot injustificable.  

miércoles, 25 de mayo de 2022

IN MEMORIAM. EL CASINET. LA GARRIGA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Llegia que Jeroni Francesc Granell Manresa (Barcelona - 07.01.1868 + Barcelona - 09.03.1931) , aixecava entre els anys 1908-1909, l’edifici del Casinet al Passeig dels Til·lers, 23 de la Garriga. L’edifici seria enderrocat l’any 1973 essent alcalde Joaquim Cuspinera i Llanas (la Garriga, 1912 – 1999)




https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/el-casinet


No trobava constància de cap us docent, m’agradarà però tenir-ne confirmació a l’email castellardiari@gmal.com


Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes enfront del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – l’únic fins al dia d’avui – va fer-e servir com edifici religiós, tota vegada que l’església parroquial de Sant Esteve va resultar quasi destruïda a excepció de la torre del campanar; de la reconstrucció se’n farien càrrec Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - ídem, 21 de maig de 1966)i l’Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de juliol de 1987), quan es va acabar la reconstrucció l’edifici va tornar a exercir com a Casino, i abans de l’enderroc com a tenda de mobles.

https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona


Malgrat la gran tasca destructiva que es duia a terme, la Garriga conserva encara, força elements patrimonials d’interès:

http://retallsdelmodernisme.blogspot.com/2012/03/la-garriga-modernista.html


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

lunes, 23 de mayo de 2022

IN MEMORIAM. DEL MAS L’ESTARTÚS I DE RÀDIO LA VALL. SANT PRIVAT D’EN BAS. LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA

 

El Matias En Mais Castanyer publica una fotografia de l’any 1988 del Fidel Bales Juanola que identifiquem – llevat d’error – com  el Mas l'Estartús de Sant Privat d’en Bas, on  nasqué Josep Estartús i Aiguabella  (Sant Privat d'en Bas, 1811 - Sant Privat d'en Bas, Garrotxa 1887) , Mariscal de Camp carlí que participà en les tres guerres carlines, en els inicis de la tercera com a comandant general de Girona




Al mas l'Estartús va néixer també l'any 1982 Ràdio la Vall.


https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Estart%C3%BAs_i_Aiguabella


https://lagarrotxa.net/indrets/mas-estartus


https://www.radiolavall.com/ca/la-radio?fbclid=IwAR35OOH_dQde9GUco3QmIvOWXmb_bkCKm_QE_VgkT_lJ-7q4g6PlsjG3UBM


El 12 d'octubre de 1988, Ràdio la Vall es trasllada al municipi de les Preses.


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

 

CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” - FINS QUAN SENYOR ?- DELS PIRINEUS.

 


El Jordi Vila Juncá , publica una fotografia amb aquest peu; Cabó i riu del Cap de la Vall , força eixut, afegim, res a veure amb la situació que provocaven els Aiguats de la conca del Segre de  l’any 1982; entre el 7 i 8 de novembre del 1982 un greu episodi de pluges va provocar el desbordament del riu de Cabó i dels seus afluents.


Nombroses peixeres van desaparèixer i tres edificis del poble de Cabó es van esfondrar parcialment.


Els danys a la resta d'immobles i instal·lacions ramaderes van ser quantiosos a més dels danys causats per la força de l'aigua sobre les finques rústiques.


Un dels edificis afectats fou el mateix edifici municipal, el solar del qual fou subhastat poc temps després a favor d'un particular.


Quan al topònim Cabó , Joan Coromines i Vigneaux  (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) filòleg àmpliament reconegut arreu del món – fins en terres de parla castellana – malgrat els esforços fets des del REINO per evitar-ho en diu :




Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

viernes, 20 de mayo de 2022

CALS FRARES AGUSTINS I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ DE MARIA. TIANA. EL MARESME

 

La Lourdes Fusté Perán, publica una fotografia a la pàgina TIANA EN IMATGES sense cap peu informatiu ; li deixava un prec, Nom de la casa?




Em contestava Cals Frares, el Mapa de Patrimoni en diu; antiga masia transformada en casa senyorial. Té planta rectangular i l'alçat es distribueix en baixos, dos pisos, unes golfes i una coberta amb quatre vessants. Destaquen els annexos laterals, molt importants, com ara, un porxo de deu arcades sostingudes per pilars i amb elements decoratius neoclàssics com ho són les balustrades i les hídries. A la banda dreta, un accés directe duu a una petita capella.


És important assenyalar quins són els elements que formaven part de la construcció inicial: a la façana es poden veure les llindes, brancals i llindars de pedra que ja formaven part de l'antic mas, així com la porta adovellada, d'arc de mig punt, que a la reforma posterior fou coberta per un balcó amb balustrades suportat per columnetes de ferro colat.


Cal destacar, a la decoració, el frontó o coronació de la façana realitzat amb terra cuita, que representa motius vegetals que envolten un rellotge de sol. Damunt de totes les finestres ho a garlandes pintades i amb elements florals.


La capella és un edifici religiós d'ús particular, de planta rectangular i una sola nau. El coronament ha quedat dins un mur més alt degut a la construcció d'un passatge directe entre la casa i la capella. Aquest coronament curvilini que combina les línies còncaves i convexes és l'únic element que dóna una mica de dinamisme i ritme a la petita construcció.


Com és mal costum, cap dada de l’advocació  de la capella,  ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com


Ho demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa deCatalunya ( Arxiu Gavín)


Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa deCatalunya ( Arxiu Gavín) acompanyat d’un parell de fotografies, en el que em deien; Capella de la Marededéu de la Concepció, Casa dels Frares o Cal Bachs, Sense culte, Tiana, Maresme

 

 


Data fotografia color  Josep Sansalvador  Castellet  2-IV-1988

 


Data fotografia b/n Josep Maria Gavín Barceló 22-IX-1984


El Josep Maria Toffoli Carbonell, em deixava un comentari , la Capella es del segle XVIII , s’hi venerava la Immaculada Concepció de Maria, dita també la Puríssima Concepció. 




La porta d'entrada presenta la llinda i els brancals de pedra. Al bell mig de la façana hi ha una finestra ovalada i a ala part superior es pot veure una empremta circular sense que en l'actualitat s'hi distingeixi res a l'interior.


Can  ( casa d’en ) implicava el reconeixement de la titularitat dominical – la propietat – i un cert distanciament social, el Cal  ( casa d’El)  no implicava cap reconeixement  en l’àmbit dels drets reals, i denotava una certa proximitat i confiança,  que intuïm devien conrear els frares agustins. Us deixo una pregunta, a l’època dels frares Agustins la casa va fer funcions d’escola ?.


  El Can es feia servir més en l’àmbit agrícola i/o rural, i el Cal en l’àmbit urbà. 


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.


 


viernes, 13 de mayo de 2022

ATENEU BARCELONÈS. ESTUDIS UNIVERSITARIS CATALANS. - EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Llegia que l’edifici de  la casa Parellada, antic palau Savassona fou  construït el 1796 segons projecte del mateix Josep Francesc de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i d'Ibáñez-Cuevas, (Vic, Osona, 4 d'octubre de 1764 — Vic, Osona, 16 de juliol de 1826 baró de Savassona, senyor d'Esparreguera, d'Olost, de Cererols i de Sau,  i l’informe favorable del mestre d'obres Pau Mas,  hi treballava també, el pintor,  Francesc Pla i Duran, conegut com El Vigatà (Vic, Osona, 1743 - Barcelona, 1805)


En el període 1904-1906, hi treballaven:


Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922)


Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949)


L’any  1903 , a l’Ateneu Barcelonès, s'hi van fundar els Estudis Universitaris Catalans, que van ser el bressol de la universitat catalana i de l'Institut d'Estudis Catalans.


L’any  1968, els arquitectes Joan Bassegoda i Nonell (Barcelona, 9 de febrer de 1930 - ibídem, 30 de juliol de 2012) i Adolf Florensa Ferrer (Lleida , 15 de maig de 1889 + Barcelona, 14 de juliol de 1968)  feren la nova façana de la plaça Vila de Madrid, ajudats per Joaquim Datzira Prunés (Barcelona, 1925-1972) en la decoració.


La darrera reforma projectada pels arquitectes Manuel Brullet  Tenas (Mataró, 1941), Mateu Barba Teixidor  i Jordi Garcés i Brusés (Barcelona, 25 de junio de 1945), ha recuperat el color 'blanc trencat' deixant enrere el vermell, amb què l'AB no es distingia de la resta d'edificis de la plaça.


Aquestes obres han permès obrir l'AB a la plaça mitjançant la reobertura de finestres, abans tapiades, cosa que fa més accessible la institució des d'aquesta entrada.




https://www.europapress.es/cultura/noticia-catalunya-ateneu-barcelones-recupera-fachada-senorial-siglo-xviii-20101007172257.html


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.


Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

martes, 10 de mayo de 2022

IN MEMORIAM. CAN ROMAGOSA. EL SANT FELIU DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS, I ALTRES “ CIRCUMSTÀNCIES “ S’ENDUGUÉ.

 

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), retratava entre  1897 i   1936, “Can Romagosa amb rellotge de sol i en primer terme façana d'una casa amb rellotge de sol i dues dones”




https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7493/rec/12


Ningú podia imaginar la destrucció que es produiria atès que en els anys previs a l’alçament dels militars feixistes  encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – l’únic fins al dia d’avui -  el cens de Sant Feliu de Llobregat era de 6.343 ànimes, es tancava l’any 2021 amb 45.463 habitants de dret.


Bona part dels pobles, viles i ciutats de Catalunya , a les comarques litorals i prelitorals, han patit tants canvis que literalment no els reconeix, ni la mare que els va parir.


Llegia que la masia de Can Romagosa, documentada des de l'any 1707, es trobava en el casc antic i fins l'any 1965 es va anomenar "la Torre de la Presó" que data del segle XIII.


 En enderrocar la torre medieval, van aparèixer fragments d'àmfora, tegulae, dollia, ceràmica sigil·lada i ceràmica comuna romana, com també un marbre decorat amb estries en forma d'espiga, que bé podria tractar-se d'un fragment de columna (Garcia de San Feliu, 1966) o d'un fragment de sarcòfag romà decorat amb strigilla.


L'autor esmentat identificà també uns "arcs romans" a l'estructura de la torre i una pedra reutilitzada, decorada amb dibuixos geomètrics.


El jaciment se situava al centre de Sant Feliu de Llobregat, entre el carrer de Dalt i el passeig de Nadal.


Actualment, la zona està completament urbanitzada.


Algú em deia en ocasió de la darrera embranzida contra la llengua catalanaque  volen acabar amb nosaltres “,   cert, aquesta és/era la seva dèria des de força abans de l’any 1714, i encara som aquí.   Perdrem aquesta i altres “ batalles”, la victòria final però,  serà nostra.

 

lunes, 9 de mayo de 2022

EXPLIQUE-NOS HISTÒRIES DE SENTMENAT

 

A l’estudi de la masia catalana, es confon – pensem que per qüestions “ tècniques”, -  el poble de Sentmenat, i les finques dels Sentmenat.  

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/sentmenat


Caldria aprofundir en la “ petita història” d’aquell Sentmenat “agrícola” , que no van retratar per a l’Estudi de la Masia Catalana, i enviar-lo a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.




Escrivia suara; ens calen col·laboracions per “ explicar” el Sentmenat, que tenia 1.256 veïns l’any 1900, i tancava l’any 2021 amb 9.347 habitants de dret.


Ja comptem que bona part dels nouvinguts, ni saben “ ni volen saber”, ens adrecem doncs, als sentmenatencs amb “ arrels”


La publicació aixecava  algunes “ pells de préssec” , - i com és mal costum – es canviaven les paraules  sentmenatencs amb “ arrels”, per “ autèntics “.


Insisteixo – tothom QUE TINGUI INFORMACIÓ – està cridat  a col·laborar.


Amb els mitjans actuals, es podria completar aquell projecte, oferim TOTES les publicacions de la pàgina:

https://www.facebook.com/La-masia-catalana-170725116311996


Afegiu-vos a la recerca, Catalunya us ho agrairà.

domingo, 8 de mayo de 2022

GINESTARRE I LA SEVA ESGLÉSIA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. ESTERRI DE CARDÓS. EL PALLARS SOBIRÀ.

 

El Pere Folch, publica una fotografia de Santa Maria de Ginestarre que  es troba a la part baixa de la població,  al terme d’ Esterri de Cardós a la comarca del Pallars sobirà, dominant visualment tota la vall.




Patrimoni Gencat ens diu que la construcció és d'una sola nau, lleugerament irregular, amb absis semicircular a llevant, decorat externament amb arcuacions cegues, il·luminat per una petita finestra de doble esqueixada. La coberta actual és de llates de fusta, a la nau, i de volta de quart d'esfera, a l'absis. Als costats s'hi ha adossades dues capelles, a manera de transsepte i la sagristia al costat de migdia. La porta és molt senzilla, d'arc de mig punt, situada al costa meridional de la nau, sota un cobert que fa d'atri. La torre-campanar, amb un petit capitell, s'aixeca als peus de la nau.

 

A l'interior es conserven dues piques romàniques, una de baptismal i una de beneitera.

 

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya podem contemplar les pintures murals que ornaven l'absis.

 

La talla de la Mare de Déu procedent d'aquesta església es pot veure al Museu Diocesà d'Urgell.

 


El frontal d'altar d'estuc que formava part del temple actualment es troba a The Cloisters de Nova York (EUA).


Els de  la Catalunya Romànica continuen " en proves" , i no és possible accedir-hi des de la xarxa. 


El tractament de Santa Maria, per referir-se a la Marededéu, NO ÉS català, l’imposaven “ a sang i fetge” els nostres veïns/botxins, i pretén reduir “ uniformitzant” la preeminència de la Marededéu, és un tractament masclista, i fins i tot misogin.


A Catalunya, no ens calen enemics – que dissortadament en tenint, i MOLTS – només amb els AMICS, com deia un líder feixista, ja en tenim prou per no assolir les fites legitimes de la ciutadania.


Que la Marededéu de Ginestarre, porti a l’Altíssim la nostra pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!!!

sábado, 7 de mayo de 2022

IN MEMORIAM. EL KURSAAL DE CERDANYOLA DEL VALLÈS.

 

Havia obert una pàgina al facebook Catalunya. Allò que el temps s’endugué

https://www.facebook.com/search/top?q=catalunya.%20all%C3%B2%20que%20el%20temps%20s%E2%80%99endugu%C3%A9


No em sorprenia l’èxit, em sorprenia, i molt, la manca de dades relatives al Patrimoni Històric.  Em pessigava, i tornava a la realitat, a la colònia del REINO DE ESPAÑA, on tot s’hi val.


Teniu dades del cognom matern, i del lloc i data  de naixement i traspàs dels fundadors del Kursaal de Cerdanyola del Vallès?.  Sou pregats de fer-nos-les saber a l’email castellardiari@gmail.com




Teniu dades de  l’autor de l’edifici del cinema Kursaal de Cerdanyola del Vallès?. Sou pregats de fer-nos-les saber a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.diaridesabadell.com/2020/04/27/sallent-cinema-el-punt-tanca-cerdanyola-valles/

https://www.ara.cat/cultura/cerdanyola-tambe-queda-cinema-ripollet-kursaal_1_1156324.html


El terme Kursaal prové de les paraules alemanyes Kur ('cura') i Saal ('sala, saló') i significa per tant etimològicament 'sala de cures'. Un Kursaal o Kurhaus era un element arquitectònic típic dels balnearis decimonònics centreeuropeus. Per la seva funció era un edifici multiusos. L'edifici incloïa generalment un sumptuós hall d'entrada, saló de ball, sala de teatres, sales de concerts, sales de jocs i restaurants. Als balnearis el Kursaal es convertia a l'edifici més important i representatiu del mateix i al centre de la seva vida social.


El nom Kursaal va passar a utilitzar-se per a edificis amb funcions similars en els llocs d'estiueig de tota la costa europea, anant usualment units als casinos de jocs .


 El nom Kursaal es va utilitzar principalment a Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos, mentre que a França aquest tipus d'edificis es denominaven Casino


El REINO ha estat tradicionalment germanòfil, fins a l’extrem d’oferir-se com a “ camp de proves”  en el període 1936-39 per a la maquinaria militar nazi.


Amb l’excepció del Palau de Congressos i Auditori Kursaal de Sant Sebastià (País Basc).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_de_Congressos_i_Auditori_Kursaal


Melilla.  Teatro Kursaal-Fernando Arrabal

https://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_Kursaal-Fernando_Arrabal


I el Teatre Kursaal de Manresa

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Kursaal_de_Manresa


La fortuna no ha acompanyat als projectes amb aquesta denominació:


ALGECIRAS. Cien años del emblemático Casino-balneario Kursaal

https://www.europasur.es/algeciras/Cien-anos-emblematico-Casino-balneario-Kursaal_0_531247675.html


IN MEMORIAM.  EL KURSAAL DE REUS.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/in-memoriam-el-kursaal-de-reus.html


El ple igualadí dóna la llum verda definitiva a transformar el Kursal en un bulevard

https://anoiadiari.cat/politica/ple-igualadi-dona-llum-verda-definitiva-transformar-kursal-bulevard/

http://infoanoia.cat/tanquen-els-cinemes-kursal-digualada/


IN MEMORIAM.  EL KURSAAL DE CERDANYOLA DEL VALLÈS.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/05/in-memoriam-el-kursaal-de-cerdanyola.html


Podem – cal fer-ho, i és de justícia – queixar-nos del govern, de la corrupció sistèmica i endèmica, de la prevaricació, de...., està clar però, que alguna part de culpa, per acció u omissió la té clarament la mal dita “ societat civil”.


És ben cert el que deia l’Ermessenda de Valrà, a tots plegats “ ens hauria de  caure la cara de vergonya”.