EDIFICI DEL QUE FOU CELLER DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE CAMBRILS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

Retratava al Joan Navazo Montero davant l'antic Celler del Sindicat Agrícola de Cambrils, i al costat de les escultures del monument a la Pagesia obra de l’escultora Dolors Ortuño Tórtola, ( Múrcia, 2 de gener de 1962 ) , a la Plaça dedicada a la memòria de l’alcalde José Marti Nolla, al nucli interior de Cambrils.

Aquest indret , en el moment de la construcció de l’edifici era anomenat, la Pallissa.

Llegia a Patrimoni Gencat ; l'any 1902 un grup de petits i grans terratinents va fundar el Sindicat Agrícola i Caixa Rural d'Estalvis i Préstecs.

No va ser, però, fins a l'any 1919 que l'arquitecte Bernardí Martorell Puig (Barcelona, 1877- ídem, 1937), autor també del cementiri Blanc de Cambrils , va signar el plànol del Celler del aleshores conegut com a Sindicat Agrícola de Producció (es coneixen uns altres plànols sense signar del 1914, que no precisaven, però, el lloc. Sembla que l'edifici es va construir entre 1920 i 1922. (Tot i que s'havia inaugurat el 1921, va caldre una empenta de la família cambrilenca Vidal i Barraquer per acabar-lo.)

En les obres participà l'empresari tarragoní Josep Icart Bargalló.

Amb el pas dels anys, el celler es va anar ampliant. Així entre 1945 i 1947 es va construir una nova nau, segons projecte d'Antoni Pujol i Sevil (Tarragona, 1.IV.1902 – 1.X.2001.) , enderrocada la dècada dels 2000.

El 1993 el Celler va deixar de funcionar i poc després s'hi va instal·lar el Museu Agrícola de Cambrils.

El 1998 s'hi va obrir un agrobotiga, que tampoc va reeixir

L’any 2019 , la premsa explica que l'Ajuntament de Cambrils fa el pas definitiu per a la compra del Celler de la Cooperativa

http://reusdigital.cat/noticies/el-camp/lajuntament-de-cambrils-fa-el-pas-definitiu-la-compra-del-celler-de-la-cooperativa?fbclid=IwAR1oPd17kMmtXYgwsXp9aNWkN_cvL4ozqJWCT7UuHa0iTi23MsVXybYRekw

El PSC de Cambrils va votar en contra de la compra del Celler de la Cooperativa Agrícola així com dels 140.000 euros que hi ha pressupostats per a l’adequació de l’espai com a museu.

Sembla que també estan en la línia de DESINFECTAR i RECOSIR Catalunya i els catalans, oi?

Felicitem-nos de que en aquesta ocasió – com no succeïa a l’edifici del Pòsit - es pugui salvar aquest edifici magnífic del celler format per una gran nau basilical amb un cos central més elevat i dos cossos laterals més baixos. La façana, tota ella emblanquinada, té diverses obertures d'arc de mig punt; el cos central és obert sobre els laterals per grans finestres, també d'arc de mig punt, amb gelosies fetes de maó. Un altre cos, de més alçada, s'annexava al cos principal per la part posterior; la testera era oberta al carrer per un gran arc, emmarcat per diverses fileres de maó (on es descarregava el raïm).

Les cobertes són a dues vessants o a una, segons la situació i les alçades dels diferents cossos.

A l'interior, les cobertes eren suportades per pilars i arcs de punt rodó, rampants i equilibrats, tot de maó. Els paraments són també emblanquinats. La coberta és de bigues de fusta i de rajol.

El contrast entre els paraments blancs i els elements de suport de maó vermell, així com la varietat d'arcs dóna a aquest interior una bellesa plàstica especial.

Globalment, aquest celler, tot i fer servir elements de regust encara gaudinians, té una aparença força austera que l'acosta clarament al noucentisme.

Feu-vos el ferm propòsit per a l’any 2020 de NO FER un pas enrere en la defensà de la llengua, la cultura, el patrimoni i la ciutadania de Catalunya

ENCARA NO US HEU FET UNA FOTOGRAFIA AMB EL PÍ RODÓ?. CAMBRILS. CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

Fèiem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, una sortida que ens duria fins a la comarca del Camp jussà de Tarragona, concretament a la Vila marinera de Cambrils, on retratàvem, un magnífic exemplar del Gènere: Pinus, de l’ Espècie: pinea, de la Família: Pinàcies, Nom comú: Pi pinyoner, Origen geogràfic: Regió mediterrània , al que tothom coneix com el Pi Rodó

Característiques generals: és una conífera d'una alçada entre els 10 i 25 m i una amplada de capçada entre els 6 i 12 m. L'escorça és fissurada en plaques, d'un color marró vermellós. Les fulles són aciculars en grups de dues, d'entre 8 i 10 cm, i de color verd fosc brillant. La floració es produeix al final de la primavera, amb les flors agrupades en ament, de color daurat les masculines i verd groguenc les femenines. Els fruits són pinyes de color marró vermellós i apareixen al final de l'estiu. La llavor, el pinyó, és comestible.

Característiques del Pi Rodó: Alçada: 12,50 metres ; Volta de canó (mesurat a 1,30 metres de terra) : 3,10 metres ; Capçada (diàmetre): 20,10 metres ; Any de catalogació de interès local: 9/12/1993 ; Any de catalogació de interès comarcal: 28/04/1994 ; Edat: Aquest exemplar es calcula que té més de 100 anys

Valoració: Ha estat declarat com arbre d'interès local i arbre monumental, en base a la seva significació històrica, a l'edat, i a les mides excepcionals dins a la seva espècie, i al fet que ha esdevingut al llarg dels anys un símbol d'identitat col·lectiva del municipi.

Llocs on veure'l: Al Passeig Marítim, davant la Platja del Prat d'en Forès.

A Cambrils mentre els efectes del canvi climàtic no es deixin ‘veure’, encara podreu gaudir d’altres especies arbòries molt interessants : https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/el-ficus-de-cambrils-o-de-sam.html

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA ROCA DE MONT-ROIG. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

El Juan Navazo Montero ens retratava al Pere Albert Carreño i a l’Antonio Mora Vergés, quan pujàvem les irregulars escales que des del mirador del Santuari de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig , menen fins a l’ermita de Sant Ramón de Penyafort.

El Pere Albert Carreño havia fet un magnífic reportatge fotogràfic d’aquest santuari marià, en el que es conjuguen alhora les pràctiques
religioses i el turisme, atesa la seva privilegiada situació a la comarca del camp jussà de Tarragona.

el santuari marià de la Mare de Déu de la Roca , s’esmenta per primer cop en un testament de 1230, és una església d’una sola nau, feta amb carreus i en part excavada a la roca, amb capelles laterals. Als peus del santuari s’aixeca un petit campanar cec.

La capella presenta un cor alt i cambril a la capçalera amb una imatge de la Verge amb el Nen, de fusta ennegrida, de característiques del segle XVIII.

La tradició diu que la imatge original, destruïda el 1936 com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – a la que TOTS del primer a l’últim havien jurat LLEIALTAT- havia estat trobada per un pastor sota una palmera. En aquelles alçades les palmeres semblen un arbre exòtic, oi?.

Al davant del santuari hi ha una petita plaça porticada. Al pòrtic de la placeta hi ha una llosa amb l’ inscripció B(EATA) M(ARIA) GIBERGA ME FECIT ANN(O)1591.

La tradició explica que una vegada hi havia un rei moro, que amb el seu cavall, va anar a l'ermita de la Roca. Va pujar a dalt l'ermita de Sant Ramon i va robar la llàntia d'argent que hi havia. Va baixar, va entrar a l'església i allí va robar les joies de la Mare de Déu. Mentre robava, van començar a sortir núvols, es feia fosc, i se sentien trons i llamps. El rei va sortir a la plaça, va pujar a dalt del cavall i va marxar, portant tot allò que havia robat.

El cavall però, en sentir l'espetec dels trons i llamps que no paraven, es va desbocar, i quan era a la '"baixada del rei moro"', va relliscar, i cavall i rei van caure a baix d'un barranc fondo que hi ha al costat i allà van morir. En eixa baixada encara es veuen les relliscades del cavall. Hi ha qui diu que encara es pot veure la silueta del rei moro i la del cavall, a l'altre costat del barranc; si no ho tapen les herbes.

Recordeu que no hi havia àrabs quan es comencen a tenir dades fefaents del Santuari, hi havia , i encara hi ha, molts lladregots; que s’ensorri el sostre del Tribunal Suprem, si el ‘rei moro’ no era en realitat un aborigen d’aquest reialme.

Això de desmerèixer als ‘diferents’ és una de les especialitats que tenen encara més predicament al REINO DE ESPAÑA.

REFLEXIONS DAVANT LA FOTOGRAFIA ESPLÈNDIDA DEL PERE ALBERT CARREÑO DE LA ENLAIRADA ERMITA DE SANT RAMON DE PENYAFORT. SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA ROCA DE MONT-ROIG. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA.

Ens retratava el Pere Albert Carreno, fotògraf ‘oficial’ del http://coneixercatalunya.blogspot.com/ sota l’ermita advocada a Sant Ramon de Penyafort, situada un xic més amunt del santuari de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig, a la comarca del Camp jussà de Tarragona, a la nació màrtir de Catalunya.

S’aprecia a la imatge que el dia 27.12.2019 feia un fort vent, que en aquella zona obaga implicava un fred rigorós.

És manifestament visible que l’edifici desafia clarament la llei de la gravetat, coronant la muntanya de la Roca. S’hi accedeix per un pintoresc camí des de la plaça de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca,a la que està vinculada.

En algún indret es diu que està documentada al segle XVI, al Mapa de Recursos Culturals pero, s’afirma ; la primera capella va ser construïda al 1826.

Altrament se l’ha relacionada amb el món mariner; ja que segon algunes fonts ‘orals’ la imatge de sant Ramon de Penyafort fou trobada per pescadors.

Valentí Serra i Fornell (Manresa, Bages, 1959), caputxí i sacerdot català, el nom religiós del qual és Valentí Serra de Manresa, explica que en una ocasió, el rei Jaume I el Conqueridor (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208[1] - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276) tenia una amistançada. Per allunyar-se de les xafarderies i per no ser objecte de comentaris de la ciutat de Barcelona, va decidir retirar-se, ben acompanyat, a l’illa de Mallorca que ell mateix havia conquerit per a la corona. Entre el seguici, força nombrós, s’hi trobava el futur sant, que incòmode de ser còmplice de l’afer amorós del rei, després d’haver-lo amonestat per la seva vida massa llicenciosa, l’amenaçà de retornar a Barcelona si no es corregia; el rei molest, ordena que ningú gosés embarcar cap sacerdot ni religiós sense un explícit manament reial.
Davant d’aquesta negativa sant Ramon anà al port de Sóller, i en comprovar el manament reial afectava tots els ports mallorquins, el sant desplegà la seva capa damunt de l’aigua, convertí el gaiat en arbre , els escapularis de vela. i la imatge del Sant Crist de timó, i s’adreçà vers Barcelona on arribà sa i estalvi després de set hores de navegació, tal com ho recorda una antiga oració litúrgica per a la festa de Sant Ramon: “per maris undas mirabiliter traduxisti” i tal com ho recull, també, el text d’uns goigs molt populars:

“No és fragata, no, /
ni galera armada, /
que n’és Sant Ramon /
que ha fet un miracle!”

Les cròniques no refereixen altra ‘experiència marinera’ , i la història constata que el Rei Jaume I, va ser sempre un “bon vivant” en material sexual, i alhora un exemple de governant ; així, quan els andalusins de Múrcia es revoltaren contra el rei de Castella, Alfons X el Savi, casat amb Violant d'Aragó, aquest suplicà l’ajuda del seu sogre, el rei Jaume el Conqueridor.

La conquesta del regne de Múrcia va ser efectuada exclusivament per soldats catalans, la covardia dels aragonesos, donava ocasió al Rei Jaume I a fer un apassionat elogi a Catalunya, qui segons el rei, era el millor regne.

Pacificat el regne i destruïda la rebel·lió, el rei Jaume I el Conqueridor retornà la sobirania del Regne de Múrcia a la Corona de Castella, respectant els límits estipulats al Tractat d'Almizra.

Està clar que Jaume I, va ser en matèria de capacitat i d’honestedat , l’excepció i no la norma, oi?.

Podem dir doncs que és incerta l’afirmació “durant segles ha servit de punt d’orientació per a les barques de pesca que tenien en I‘ermita emblanquinada una referència de la costa”.Llevat clar està, que la cita faci referencia al Santuari de la Mare de Déu de la Roca, on s’acompleix també allò de “ des del seu petit mirador, es divisa la plana del Camp de Tarragona”.

Va ser restaurada al 1902 per un grup de dones de Mont-roig i els reusencs Miquel Herrero i Prudenci Anguera.

Ens agradarà tenir noticia dels cognoms materns i del lloc i data de naixement i traspàs dels ‘patricis reusencs’, i si algú va fer la llista de les de dones de Mont-roig, pensem que és de justícia fer-la pública.

A Sant Ramon de Penyafort, i a la Mare de Déu de la Roca, els encomanava portar fins a l’Altíssim, la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !

MONUMENT A LA PAGESIA. CAMBRILS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

El Juan Navazo Montero, retratava al Pere Albert Carreño , davant el monument a la pagesia , ubicat a la Plaça, dedicada a l’alcalde José Marti Nolla, davant de l'antic Celler de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, edifici monumental que avui està en venda

Autor: Dolors Ortuño Tórtola
Material: bronze
Any: 2002

Escultura de bronze que es troba davant l'antic Celler de la Cooperativa. Representa un pagès i una pagesa veremant, l'activitat local més tradicional junt amb la pesca.

Ambdós personatges són retrats familiars. El pagès és un retrat del pare de l’escultora , i la pagesa de la seva germana petita.

La dona és al costat d'un cep i l'home porta la càrrega de raïm a les espatlles.

http://tallerdort.blogspot.com/search/label/Bronze

Alhora de confegir aquest post, i per tal de citar de forma correcta a l’autora, la trucava per telèfon i li preguntava el nom i cognoms, Dolors Ortuño Tórtola, i el lloc i data de naixement , Múrcia, 2 de gener de 1962.

Em comprometia a fer-li arribar l’enllaç un cop publicat, com així faig en aquest instant

LOW COST, LOW QUALITY, O QUE ES PENSAVEN ?

L'any 2009, escrivíem ; això de la competència baixant els preus per sota dels costos, és d’una simplicitat infantil. La ruïna acostuma a ser qüestió de dies o setmanes.

D’ençà de 1.976 el nivell dels qui ens governen ha anat baixant, a dia d’avui sembla que fer-ho més malament és quasi impossible; personalment penso que amb aquesta colla, sempre podem anar pitjor.

Aquest Nadal, i l’anterior, i l’anterior , tornem a veure i viure, l’espectacle dels viatgers estafats, persones amb pocs recursos, que majoritàriament han esmerçat en el preu del passatge els ingressos de tot un any de dura feina.

La pregunta; i el govern que fa ? , no té cap resposta; sembla que una vegada més posaran ma a la caixa comú, i destinaran diners públics per noliejar avions. Que comencem a tenir morts per fam – dada que amaguen els mitjans de comunicació, tant públics com privats – no és dissortadament cap urgència. Els temes d’interès dels nostres Pares de la Pàtria son els braus i la seva consideració d’essència nacional.

Recordo, amb tristor i de forma indignada malgrat els anys, els assassinats per l’anomena’t oli de colza, el low cost començava a generalitzar-se; el resultat van ser alguns morts, molts invàlids de per vida , i alguna condemna suau que rebien els “ peixos petits “ de la trama assassina.

L’espectacle nadalenc dels pobres estafats, aquest any per AIRCOMET, comença a formar part del “ decorat “ d’aquestes festes. Tenim però dissortadament estafes low cost , cada dia, tots els dies de l’any, i la pregunta; i el govern que fa ? , continua sense resposta.

La solució és fàcil; qui doni low quality, que rebi a banda del rebuig social , una sanció exemplar – que podria ser la pena de mort – des dels poders públics.

Tot i que el seny diu que ningú donava euros a 100 pessetes, cal tallar – literalment – de socarrell aquest espiral d’estupidesa, que deixa any rere any un reguitzell d’estafades.

Avia’m aquesta vegada que fa el govern.

No trobava cap evidència que des dels Poders Públics es fes alguna acció, i vosaltres?

TENIU DADES DE L’ARQUITECTE DE L’EDIFICI SINGULAR DE TORRONS VICENS D’AGRAMUNT?.

Havia demanat dades de l’arquitecte autor del projecte de l’edifici singularíssim que acull l’exposició, la botiga i la fàbrica de torrons Vicens, a la dolça Vila d’Agramunt.

Entenc que aquests dies tenen altres feines que donar resposta a la meva petició.

El Pere Albert Carrero, autor de les fotografies, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, que exercíem de ‘fans de la casa’ us desitgem a TOTS un bon Nadal.

Cal entendre que aquests TOTS, fa referencia als que definim com persones de bona voluntat, oi?.

SANTUARI DE DE LA MARE DE DÉU DEL SOLER. SORT. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies del santuari de la Mare de Déu del Soler, patrona de Sort , i és objecte de molta devoció i renom a tota la contrada.

S'hi venera una imatge de la Mare de Déu amb l'Infant que, si bé és moderna, està feta copiant l'antiga, malauradament desapareguda

El primer diumenge de maig s'hi celebra un gran aplec.

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una nau, les seves proporcions són molt allargades. El presbiteri, però, no sobresurt a l'exterior i a llevant hi ha un absis semicircular amb volta de tambor i mancada, a l'exterior, de tota decoració

.
Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada.2013

La nau es troba dividida per tres arcs faixons que suporten la coberta de fusta i el llosat. Un banc d'obra corre al llarg de la nau.

La porta situada a migdia té un arc de mig punt format per dovelles molt ben tallades i de grans dimensions.

Una gran espadanya de dos arcs s'aixeca a la façana de ponent, construïda el segle XVII.

Us deixo un enllaç als Goigs d'aquesta advocaciño : https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/09/goigs-la-mare-de-deu-del-soler.html

DESCOBERTA DE LA PLAÇA MAJOR DE SANT PERE DELS ARQUELLS. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA. LLEIDA

El Juan Navazo Montero és literalment ‘ un cul inquiet’ , ens aturàvem a Sant Pere dels Arquells en el camí de tornada del que qualificava de BREU CRÒNICA D’UN VIATGE LLAMPEC PER CATALUNYA.

A Sant Pere dels Arquells la tasca del sherpa es reduïa – fins ara – a ensenyar-los les restes aeronàutiques situades a tocar de l’Església, i el temple en el que llueix – encara – l’escut de Sant Pere a la portalada.

El tema de les antigues escoles ja és per a nota:
http://relatsencatala.cat/relat/antigues-escoles-publiques-de-sant-pere-dels-arquells-ribera-dondara-la-segarra-lleida-catalunya/1055213

Ens deixàvem – i és extremadament greu – la seva peculiar Plaça Major, amb el seu pou, i les imatges religioses que pengen en una de les parets. El Joan Navazo Montero amb aquesta troballa, guanyava molts punts en el seu aprenentatge com a sherpa.

El Pere Albert Carreño retratava aquest indret del que no se’n fa esment – fins ara – en la minsa relació de monuments de Sant Pere dels Arquells.

Segur, segur , que ens deixem encara algun ‘tresor ocult’ a Sant Pere dels Arquells, si és així, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE LA CASA COMPANYS AL NUCLI DE MONTCORTÈS. EL PLANS DE SIÓ. LA SEGARRA. LLEIDA.

El Pere Albert Carreño, retratava el tros de façana de la que fou casa Companys al nucli de Montcortès, no tenim constància aquí d’una voluntat política per fer-la desaparèixer.

Josep Companys i Grañó y Lluïsa de Jover i Fontanet, foren els pares de Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940), quin certificat de naixement, feia desaparèixer del registre Civil del Tarrós, la primera autoritat municipal instituïda desprès de la victòria dels sediciosos feixistes.
https://www.lavanguardia.com/politica/20151011/54437161493/aniversario-muerte-lluis-companys-fue-uno-nuestros.html

En portem vistes moltes de pedres, i quan veiem grans blocs, sabem que son molt possiblement de l’època romana, encara que no tinguem cap dada que ho corrobori.

Les pedres perduren més que els sistemes polítics, els governs, i els homes que els gestionen, i amb aquest material es pot bastir un palau, una església, una casa, una cort pel bestiar, o...

La boira, habitual companya hivernal per les terres de la Segarra, humitejava el desolat carrer de Montcortès, que davalla des del Castell i l’Església de Santa Anna

A la fotografia feta l’any 1975 pel Ramon Orga, que s’incorpora a l’excel·lent article de la Maria Albareda Vidal (Sabadell, 31 de març de 1919 - Santa Coloma de Queralt, 26 d'octubre de 2007, lluïa un sol radiant

https://giliet.wordpress.com/2015/10/06/el-casal-escapcat-del-president-martir/
https://www.ramonorga.com/
http://www.stacqueralt.altanet.org/botigues-antigues

https://www.elespanol.com/cultura/historia/20181223/companys-exilio-juicio-ejecucion-reconocimiento-dignidad/362714130_0.html

Lluiteu contra l’oblit

BREU CRÒNICA D’UN VIATGE LLAMPEC PER CATALUNYA

Havíem començat el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés. retratant entre la densa boira que cobria la Segarra el 18.12.2019, l’església de Santa Anna de Montcortès, continuàvem amb l’Assumpció de l’Aranyó, Santa Maria d'Agramunt, la capella de la Mare de Déu dels Socors d’Agramunt, i fent el camí de tornada recollíem imatges de Sant Pere dels Arquells – amb el curiosíssim material aeronàutic que podria constituir l’esquadrilla de Sant Pere - i de les esglésies de Santa Maria del Camí, la romànica i la neoromànica que s’aixecava a començament del segle XX.

Just davant de la romànica de Santa Maria del Camí, es troba Can Llobet un edifici del segle XVII, esplèndidament conservat, i que acull avui una activitat de restauració i turisme rural.

No en trobava cap dada a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Veciana

I com acostuma a ser ‘mala costum’ no podia accedir al Mapa de Patrimoni https://patrimonicultural.diba.cat/#

Ens encantarà rebre més dades d’aquesta casa a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE LES ANTIGUES ESCOLES DE VILAÜR ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arriba fotografies de l’ edifici de les antigues escoles de Vilaür, al Empordà sobirà , patrimoni Gencat ens diu que fou bastit vers el segle XVIII, propietat en origen de la família Puig, tal com ho testimonia la inscripció que es pot apreciar a la llinda: PUIG 1757 amb l'emblema de la família format per una creu sobre un puig.

L’edifici al començament segle XX, aixoplugava l'escoles públiques fins l'any 1972, any en que els setze alumnes que encara hi havia van haver de traslladar-se a Camallera.

D’aquesta nissaga a 300 metres del nucli antic del poble, s’aixeca Can Puig és una gran casa senyorial del segle XVIII.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=vila%C3%BCr&page=1&pos=5

Ens agradarà rebre noticies de l’edifici de l’escola de Camallera de la que estranyament no en diuen res al Coac de Girona :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=camallera&page=1

L’any 2016, en ocasió de documentar alguns dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista , escrivia ;no trobava cap dada del CEIP Terraprims de Camallera, i agrairé la tramesa de qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/22/camp-reclama-recuperar-lescola-petita/371277.html

Fins al dia d’avui, ningú , ni privat , ni públic , ha mogut fitxa, això a la Catalunya ‘ catalana’ , ens sembla del tot inversemblant.

QUE EN SABEU DE SANTA SUSANNA DEL MERCADAL A GIRONA ?.

La Consol Vidal Riera, publica una fotografia de la façana de Santa Susanna del Mercadal

Llegia que el segle XII l’església ja era dedicada a Santa Susanna, encara que, com a parròquia, ho és des del segle XIV

Durant un llarg període va ser l'església de les veïnes monges bernardes de Cadins.

NO en parlen gaire, sembla que l’autor de la reconstrucció desprès de la edició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, A LA QUE TOTS ELLS HAVIEN JURAT LLEIALTAT, va ser l’arquitecte Jordi Masgrau i Boschmonar , Banyoles el 23 de gener de 1928 + Girona, 10.04.2015)

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=2798

Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) Bisbe de Girona, va ser un dels signants de la carta que recolzava als sediciosos, i que situava a l’església nacionalcatòlica al principi de la seva definitiva decadència.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Girona_(centre)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Girona_(perif%C3%A8ria)

http://www.girona.cat/historia_urbana/cat/fitxa.php?codi=164&lang=ca&text=&resultat=resultat_164
http://www.pedresdegirona.com/convent_bernardes.htm
https://cdn.girona.cat/sgdap/sgdapdocs/biblioteca/17880.pdf
https://www.monestirs.cat/monst/girones/cgi11cadi.htm
https://books.google.es/books?id=jxqAJAyypG4C&pg=PA55&lpg=PA55&dq=MONESTIRS+DE+SANTA+SUSANNA+DEL+MERCADAL&source=bl&ots=hnsoRdMmVz&sig=ACfU3U3r23KFU8PYlnGYHmR2pydqbsiLLQ&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwj6rJKVyLDmAhV4AWMBHSTIDb4Q6AEwCXoECB0QAQ#v=onepage&q=MONESTIRS%20DE%20SANTA%20SUSANNA%20DEL%20MERCADAL&f=false
https://core.ac.uk/download/pdf/39113713.pdf

Sou pregats de ‘posar llum’ al Patrimoni històric de Catalunya, de ‘ posar fum’ i d’atiar les passions més vils, ja se’n ocupen els nostres botxins.

A LA RECERCA DE JUSTÍCIA.

El Sebastià presentava una Demanda de Conciliació contra Felipe Juan Pablo Alfonso de Todos los Santos de Borbón y Grecia.

I algú es preguntarà ; que és un acte de conciliació ?. És un procediment judicial previ abans de presentar una possible demanda judicial. La seua finalitat és evitar - si això és possible - el procediment judicial amb un acord entre les parts intervinents.

En el seu escrit, instava a Felipe Juan Pablo Alfonso de Todos los Santos de Borbón y Grecia, que s’avingués a reconèixer :

En primer lloc ; que el seu avantpassat, Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, va signar el Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats. De fet, els ho va amagar oficialment fins a les Corts de Barcelona de 1702.

En segon lloc; que el seu avantpassat , Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, va consolar els furs dels catalans, que lluitarem heroicament per a defensar-los.

En tercer lloc, que ha estat – i està – una obsessió permanent i malaltissa dels seus governs, la d’eliminar la llengua i la cultura d’aquesta nació, a la que s’ha intentar anorrear des de fa més de tres segles.

En quart lloc, es requeria a Felipe Juan Pablo Alfonso de Todos los Santos de Borbón y Grecia, que revertís el lliurament dels terrenys de les comarques dites ara de la Catalunya Nord, fet a la Corona Francesa per esser nul de ple dret; que es retornin a la nació catalana els seus furs històrics, arrabassats ‘manu militari’ , i en darrer lloc que es respecti la llengua i la cultura catalana.

El jutjat dins del termini legal, denegava l’admissió a tràmit, fonamentant-la en que les matèries a que es referia l’actor , no son susceptibles de transacció ni compromís. Reconeixia però, la legitimitat de les reclamacions que es podien reiterar davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

El T.J.U.E obrirà un ‘Jutjat Especial de violència contra Catalunya i els Catalans’ ?

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CÓLL, ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU. LA VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA CATALANA. LLEIDA.

l'església de l'Assumpció de Santa Maria de Cóll, al terme de Cóll a la Vall de Boí, a la comarca de la Ribagorça catalana , patrimoni Gencat ens diu que es troba en un planell proper a la carretera que mena a la població del Cóll, al costat del cementiri.

És de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó, subdividida en tres trams per dos arcs torals, un dels quals (el més allunyat de l'absis) arrenca d'unes pilastres semicilíndriques amb capitells molt senzillament esculpits al capdamunt. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera.

Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada.

A l'exterior, és el típic absis romànic de tambor, amb decoració llombarda (arcuacions cegues), però sense lesenes, cosa que indica que es tracta d'una obra d'un romànic ja molt avançat. Aquest detall, juntament amb l'aparell de carreus grossos i regulars utilitzat en la construcció del temple, fa que es pugui datar aquesta església en el segle XII. Va ser afegida al mur nord una capella coberta amb volta de canó, i al sud, un campanar que té la planta baixa oberta a l'església en forma de capella, que queda afrontada a l'altra capella abans esmentada. Com que les dues capelles queden en el primer tram de la nau, immediat a l'arc presbiteral de l'absis, la planta de l'església pren una certa configuració de planta de creu llatina. Ara bé, no es tracta d'un transsepte, sinó de dues capelles afrontades. El segon tram de la nau -el central- presenta la paret interior buidada amb dos arcs de mig punt, per tal d'encabir-hi dos altars. Es tracta d'una obra moderna, que no correspon a l'església original. Al darrer tram de la nau, l'oest, s'hi va construir un cor, per a la qual cosa es va allargar la nau. La coberta d'aquest afegit és de bigues, mentre que la resta té volta de canó. La barana del cor és gòtica, i una escala de cargol buidada a l'angle sud-oest de l'església hi mena. La il·luminació original es feia a través de dos ulls de bou enfrontats, un a cada extrem de l'edifici. Un és al mur de ponent, bastant per damunt de la porta d'accés al temple. L'altre, al de llevant, per damunt de la coberta de l'absis. Al mur de migdia, a més, hi ha una finestra coronada per dos arcs de mig punt, en gradació; tots dos tenen l'interior fet en un sol bloc de pedra. Una altra finestra és al centre de l'absis, a llevant. Té un sol arc de mig punt, fet amb una llosa disposada com a timpà, amb dos arquets concèntrics esculpits a la pedra. Tota l'església presenta un aspecte molt regular. L'aparell és de carreus voluminosos, ben escairats posats en filades horitzontals ben ordenades, travades amb trencajunts. No hi ha cap element decoratiu fins a arribar gairebé al ràfec de la teulada: allí es troba un fris d'arquets cecs d'herència llombarda, cadascun d'ells amb mènsula, que suporta una cornisa de la qual arrenca la teulada. En general, les mènsules són llises, però n'hi ha tres d'esculpides. Una amb un cap humà, una altra amb el d'un bou o una vaca, i el tercer, situat a l'absis, no permet la identificació pel seu mal estat a causa de l'erosió. La façana occidental té una portada amb dues arquivoltes amb columnes, i un arc de mig punt tancat per un fris escacat en el semicercle exterior. Les columnes tenen capitells historiats i de temes vegetals.

Sobre la clau de l'arquivolta exterior es veu un crismó, considerat el més bell d'entre tots els de les esglésies de l'entorn; en els angles de la pedra es veuen dos coloms i dos capets humans, un d'ells tocant una banya de caça. Més amunt, al mur, hi ha una obertura rodona emmarcada per una motllura plana, que és l'ull de bou anteriorment esmentat. El campanar de torre - exempt de l’edifici - és d'època gòtica, i s'alça al mur de migdia, al costat de la capçalera.

Que la Vall de Boí té merescuda fama per les seves esglésies és noticia sabuda, tant, tant, tant, com que comarques com el Moianès – entre altres – curulles d’art romànic son a dia d’avui quasi desconegudes.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/10/miseria-romanica-al-terme-de-santa.html

Sortosament, a Catalunya , des de la iniciativa privada s’esmercen recursos per recuperar aquest patrimoni col·lectiu.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/12/sant-miquel-dolo-is-not-dream-santa.html

Catalunya – encara – és un destí cultural per descobrir.

SANTA EULÀLIA DE BERANUI.LA RIBAGORÇA ARAGONESA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies Santa Eulàlia de Beranui, a la Ribagorça Aragonesa de la que trobava ;església d'una sola nau amb capçalera poligonal (5 costats) orientada a l'ES (140º), té capella lateral i sagristia a la banda N, i en el costat S torre i pòrtic. Els aparells utilitzats són els següents: en la capçalera, peces de grandàries variades, des de la més grans a les cantonades fins a les mitjanes i menudes, que no obstant això es col·loquen en filades uniformes de la mateixa altura; en els murs laterals, capella N i pòrtic, maçoneria, travada amb força morter de calç a la banda sud, de manera que ofereix una superfície pràcticament revocada. La capçalera té al costat S una finestra en profund vessament cap a l'exterior fabricada amb carreus molt ben llaurats i ajustats, especialment les peces que formen, a manera de dovelles, el vessament de l'arc de mig punt.

La torre està construïda amb peces de mida mitjana i petita ordenades en filades uniformes. En altura té un sol cos i quatre pisos. En el més baix se situa la capella de la banda de l'evangeli i cobreix amb volta d'aresta. El segon pis, amb finestres rectangulars a l'exterior, és on s'allotja la porta d'entrada des de l'interior de l'església; cobreix amb volta de canó. El tercer, en el qual s'obren quatre grans arcs per a allotjar les campanes, es cobreix amb taules. L'últim, amb les finestres geminades als quatre costats, cobreix amb volta esquifada per aproximació de filades en pedra tosca. La sostrada exterior és a quatre vessants amb llosa, que donen suport directament sobre els murs, sense la presència de ràfec. A les cantonades el parament està ressaltat respecte a la resta de la superfície muraria, de manera que es creen unes faixes decoratives verticals que parteixen d'una altura d'uns 2 metres des del nivell de terra continuant sense interrupció fins a la teulada. Les arcs de les finestres coronelles s'especegen en dovelles que baixen en sabata i mainell de secció recta. Estan tapiats els de la banda N i E. El pòrtic s'alinea a l'S amb la torre, sobresortint lleugerament a l'O de el mur dels peus És de planta rectangular amb obertures en arc de mig punt a l'O i a la S. La porta és en arc de mig punt amb 9 dovelles amples de ràdio relativament curt que recolzen sobre brancals de pedres superposades. El perímetre interior de l'obertura està decorat amb motllura en bossell, a continuació canya i un filet recte de tancament. Sobre aquestes motllures s'ha aplicat decoració pictòrica en color Mazarrón d'entrelazos vegetals.

A l'interior els tres trams de mur que tanquen la capçalera es perllonguen en altura en tres llenços triangulars tractant de crear impressió de volta de quart d'esfera que tancaria en arc de mig punt, a partir d'el qual s'iniciaria una volta de canó en el tram restant de la capçalera continuant en la nau. Aquesta solució es troba en moltes de les esglésies de la vall de l'Isàvena en edificis la construcció pot oscil·lar entre el segle XVI i el XIX . En aquest cas sembla del segle XVI per l'aspecte de la finestra a la banda S de la capçalera Les capelles laterals s'obren amb embocadura en arc de mig punt coincidint amb l'arrencada de la capçalera. La N cobreix amb canó i la S, la primera planta de la torre. Va tenir cor alt als peus, des del qual, per porta adovellada al mur S, s'accedia a un passadís estret cobert amb revoltó de tosca que transcorre a l'interior de el mur sobre la porta fins a arribar a al segon pis de la torre.

Històricament per una raó o altra, quan es planteja revisar els límits de Catalunya, SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, suposa una reducció; això, quan no directament se’n fa donació – o venda encoberta, això no s’ha aclarit mai - com succeïa en el infaust regnat de Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, “mal dit el Gran” quan es signava el Tractat dels Pirineus, fet sense consultar les Corts Catalanes ni als afectats.
Ens encanten els aragonesos, en la mateixa mesura que ens repugnen bona part dels seus líders polítics.

SANT LLORENÇ DEL PONT DE SERRADUI. LA RIBAGORÇA ARAGONESA.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una fotografia de l’Església de Sant Llorenç del Pont, a Serradui, Terme d'Isavena, a la Ribagorça aragonesa.

No consola gens comprovar l’aplicació de l’article 14 “ tot els monuments espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.

Creàvem la categoria de ‘trentines’ en la que es poden incloure bona part de les capelles i ermites que sorgien desprès d’aquest Concili, en el que es demanava als preveres insistir als propietaris rurals per tal que aixequessin aquests edificis per augmentar la fe i la pràctica religiosa – llevat del campanar i/o la creu en algun cas, fora difícil distingir-los de les edificacions dedicades a les activitats paganes- L’església sacrificava aquí la forma a la funció. http://www.sipca.es/censo/1-INM-HUE-004-129-100/Capilla/de/San/Lorenzo.html#.XelT3uhKjIU

JOSE MARIA LEMIÑANA ALFARO ( Barcelona, el 8 de desembre de 1925 + Barbastro el 18 de novembre de 2009) va ser el restaurador d’aquesta esglesiola, que hom data al segle XVII.

SANTA MARIA I SANT PAU D'OVARRA. BERANUI. LA RIBAGORÇA ARAGONESA.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies del monestir romànic de Santa Maria d'Ovarra, al terme de Beranui. M’explicava que ara pertany a Osca.

Llegia que fou construït pers mestres llombards – dels que es desconeix cap altra dada- el primer quart del segle XI a les ribes del riu Isàvena (Ribagorça).

Quan al topònim "Ovarra" se li suposa un significat 'forat entre roques', i és certament descriptiu perquè el Monestir s’aixeca al fons d'una vall bloquejada pel congost d'Ovarra o de La Croqueta.

L'església de Santa Maria està dedicada també a sant Pere, sant Esteve i a la Santa Creu.

La seva construcció es basà en el sistema de proporcions del triangle equilàter, sistema que es modificà més tard per seguir el de les proporcions dobles o diapasó. Els nombres 3 (trinitat) i 7 (Esperit sant, totalitat del temps, apocalipsi...) es repeteixen per tot el temple: tres finestres a l'absis central i set als tres absis. Presenta totes les característiques de l'estil llombard: les arcuacions cegues que compassen els murs, separades pels contraforts o lesenes i frisos de dents de serra. Original d'aquest temple és el fris d'influència musulmana, amb cel·les romboïdals, que corona l'absis central.

L'edifici consta de tres naus, de les quals la central és més alta i ampla. Les naus estan culminades per absis semicirculars coberts amb voltes de quart d'esfera que descansen en pilastres cruciformes. El campanar es va començar a construir, però les parets només van assolir una alçada de 3 m. En un dels murs laterals, s'obre una portalada amb grosses dovelles datada del segle XVI, on trobem esculpit l'escut dels Mur.

Està datat l'assentament de monjos en aquest indret des de l'any 874. Aquest monestir arribà a ser el cor del comtat de Ribagorça, escindit del Pallars el 930 per Ramon III de Ribagorça.

Hom pensa que les construccions anteriors al segle XI foren arrasades per les ràtzies musulmanes, discrepem força d’aquesta tesis, els àrabs d’aquella època eren els portadors/valedors de la cultura.

La protecció de les baronies d'Espés i dels Mur de Pallars significaren dos moments àlgids en els segles XIII i XVI, respectivament, el restabliment del bisbat de Barbastre el 1571, del que va passar a dependre, comportaven de facto la desaparició del priorat i el començament d'una decadència de la qual mai més es recuperaria.

Les voltes del peu de l'església s'enfonsaren el 1872.

El 1931, va ser declarat monument nacional, no es va començar la reconstrucció però , fins a la dècada dels seixanta.

El palau Prioral, manat construir el segle XVI pel prior Pere Mur, resta en ruïnes al peu de la basílica.

Ovarra va tenir un molí fariner a la part més propera al riu que actualment està condicionat com a alberg per a grups de joves.

El pont que dóna accés al conjunt recorda un d'estil gòtic que es va emportar una riuada el 1963.

Fora del clos de Santa Maria d'Ovarra, a menys d'un centenar de metres hi ha ubicada la petita església se Sant Pau d'Ovarra, de la que no hi ha pràcticament cap referència històrica.

Fotografia. Vicenç Salvador Torres Guerola

Hom defensa la hipòtesis que acollis el culte ordinari per als laics, i que Santa Maria es reserves per al culte monacal.

El clergat durant molts segles constituïa una classe pròpia, comparable amb els propietaris i nobles, i clarament diferenciada de les classes més desafavorides. L’actual allunyament de la ciutadania, l’església catòlica se l’ha guanyat a pols.