lunes, 28 de agosto de 2023

IN MEMORIAM. EL FAR. TORREFETA I FLOREJACS. LA SEGARRA

 El Far és un llogaret, actualment despoblat, del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. Està situat sobre un petit turó de 435 metres  d’altitud a l’extrem oriental del terme municipal, a llevant de Bellveí i el Llor; vora el camí de Llor a Comabella i del torrent de l’Oró.


Res a veure doncs amb la fotografia que trobava al Fons Estudi de la Masia Catalana, a l'entrada Torrefeta: 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8246/rec/1

El Joan Cos  em deixava un comentari;  crec que es el Far d’Empordà, i m’adjunta una fotografia en color, que ho acredita.



Enviarem la publicació a l’email mdc@csuc.cat per tal que esmenin aquesta errada. El fet, dissortadament no és infreqüent. 

Llegia del Far, al terme de Torrefeta i Florejats; el llogaret 1 té el seu origen en el castell homònim, documentat des de l’any 1040 sota domini dels comtes de Barcelona, durant el segle XII fou propietat de la família Biosca i, des de 1776 fins a l’extinció de les senyories, del bisbat de Solsona.

Actualment amb prou feines en resten alguns vestigis, integrats al gran casal de la família Tàssies, documentada al lloc des del segle XVI, època en la qual el castell degué esdevenir casal senyorial.

Altres indrets d’interès del nucli són l’església de Sant Julià, actualment en ruïnes i que havia pertangut a la parròquia del Llor.

Al costat de la masoveria del Far, al peu del turó, trobem l’esglesiola de Sant Domènec o Sant Damià.

Reconstruïda el segle XIX i propietat de la família Tàssies.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8816

El concili de Trento (13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563 ), acordava com a mesura per estimular la devoció religiosa, fomentar la construcció de capelles pels propietaris, bàsicament rurals  – això era alhora un senyal clar de la seva posició econòmica i social – ,  el foment dels aplecs i romiatges a ermites i santuaris, i en l’àmbit familiar això comportaria segles  més tard per influència  de Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 – Sant Andreu de Palomar, Barcelona, Barcelonès, 17 de desembre del 1901) que  les parròquies creessin els Cors de  les Visites Mensuals Domiciliàries de la Sagrada Família .  En el mon laic d’avui,  les piscines han substituït  les capelles, i dels Cors de  les Visites Mensuals Domiciliàries de la Sagrada Família, de ben segur una majoria de lectors, en tindrà noticia per primera vegada.

El sostre demogràfic  de  Torrefeta i Florejacs s’assolia al cens de 1887 amb 2580 ànimes , i es tancava l’any 2022 amb 621 habitants de dret.  Una pèrdua  de població del 75,93% s’explicaria únicament com a conseqüència d’un accident nuclear com el de Txernòbil,  més que com la despoblació provocada per la revolució industrial.

La població de Catalunya l’any 1887 era de 1.843.549 ànimes, i les dades e l’any 2022 eren de 7.747.709 habitants de dret.

Torrefeta i Florejacs tenia  l’any 1887 un 0,14% de la població de Catalunya , i  l’any 2022 un 0,0080%

Molt recomanable la lectura de l’excel·lent treball Florejacs. Arquitectura religiosa

Escrivíem suara que a l’Estudi de la Masia Catalana,  un projecte ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), només apareix una fotografia del terme de Torrefeta i Florejacs, i dissortadament es errònia, esperem que ho esmenin ràpidament.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8246/rec/1

L’ objectiu de l’Estudi de la Masia Catalana,  era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili.

Amb les eines d’avui, completar l’Estudi de la Masia Catalana fora senzill, caldria únicament que tothom amb el seu mòbil, o amb la seva màquina de retratar, fes una fotografia de qualsevol edifici agrícola, sencer o en mal estat, n’esbrines el nom, i fes arribar, les imatges i el nom, amb indicació del terme municipal  i comarca, i la data en que es feia la fotografia a l’email mdc@csuc.cat

Catalunya, us ho agrairà

Que Sant Julià, Sant Domènec o Sant Damià   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits   … ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

sábado, 26 de agosto de 2023

CASAL DELS PORTAVELLA. HOMES DE PARATGE. LES LLOSES EL RIPOLLÈS

 De Portavella, que retratava Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1852 - ibídem, 22 de juny  de 1923) entre 1890 i 1923,  en diu l’Enciclopèdia; important masia del municipi de les Llosses (Ripollès), que ha donat nom a la parròquia de Vinyoles de Portavella .


És esmentada ja al segle XII.

Patrimoni Gencat ens diu de Portavella; casal fortificat que evolucionà fins a convertir-se en un mas amb una torre. 

Es tracta d'un edifici rectangular de planta baixa i dos pisos, adossat a una torre de defensa – ho pensa més en la funció de guaita i bada -  d'època anterior, de secció rectangular, de cinc plantes, inclosa la de baix, amb modificacions. A la banda sud i protegida per la torre, s'obre una ample galeria, pot ésser construïda al segle XIX . Al primer pis del mas es troba una gran sala, com és normal en aquestes contrades, des d'on s'obren les portes de les cambres principals. 

Als baixos, a dintre de les corts es troba un interessant amagatall, al qual hom pot accedir-hi a través d'una trapa que quedava amagada sota la palla.

El Casal  dels Portavella és avui un establiment de trisme rural : 

https://www.masiaportavella.cat/copia-de-cdr-portavella-1

L’enciclopèdia ens diu en relació als Home de Paratge, al  Principat de Catalunya i al Regne de de València, fins al segle XV, era el títol o reconeixement que s’atorgava als homes de llinatge conegut, generós o honrat que, procedien de llinatge militar o aloer i tenien una casa pairal (un domus, torre, sala o quadra).

L’Home de Paratge,  gaudia d’un patrimoni suficient per a no haver-se de dedicar a treballs manuals o mecànics i era apte a ésser fet cavaller, disposava de cavall i armes si era cridat pel sobirà, però no era cap professional de la milícia, com el cavaller. 

No formava cap estament propi dins la jerarquia social, sinó que era inclòs dins la categoria dels donzells, i alguna vegada en la dels generosos. Tenia els mateixos drets que els cavallers, excepte els derivats del fet d’haver estat fet cavaller. 

Poden ésser considerats com la més petita noblesa de caràcter rural.

Hom pensa que la denominació correcta  fora enlloc  de CASAL DE PORTAVELLA,  CASAL DELS PORTAVELLA.  De fet l'escut heràldic dels Portavella, segons l’armorial  ens diu ;  Català. D'azur, un cep d'or. Ferran de Sagarra i de Siscar (Barcelona, 20 d'agost de 1853 -  França, Sant Somplesi,  1939)

https://portabella.info/?page_id=18

Llegiu aquest interessant treball de Jesús Portavella  Isidoro (?, 1932 - Barcelona, 14 de maig de 2023)

https://www.masiaportavella.cat/_files/ugd/a38238_37b8721ac8af40a2b587f548768b4bc5.pdf

Ho dèiem en les nostres primeres publicacions, A LES LLOSES HI HA MIL COSES, dissortadament el sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1831 ànimes,  i es tancava l’exercici 2022 amb 205 habitants, la pèrdua del 88,8%  nomes fora explicable per un accident  com el de la Central de Txernòbil, ara Ucraïna,  el 26 d'abril de 1986, encara la Unió Soviètica.

 Pensem que només la llibertat de Catalunya com a Nació, podria possibilitar revertir  aquestes situacions que afegides a l’escalfament global, ens porten inevitablement al desastre.  


viernes, 25 de agosto de 2023

CASTELL DE PALMEROLA I LA SEVA ESGLÉSIA ADV0CADA A SANT VICENÇ. LES LLOSES. EL RIPOLLÈS

 

La Sílvia i el Marc “els engarristadors” publiquen la seva experiència de la visita que feien al Castell de Palmerola i a la seva església advocada a Sant Vicenç:

https://www.engarrista.com/node/1174

Patrimoni Gencat ens diu del Castell:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/431

El castell de Palmerola es troba situat dalt d'un petit puig, a 1.095 metres d'altitud,  pròxim a la carretera que uneix Borredà i les Llosses.

Inicialment es tractava d'una casa forta, esmentada ja el 1227, dependent de la baronia de Portella, i a cura d'uns castlans anomenats Palmerola.

El 1437 l'edifici fou reedificat, i adquirí una certa autonomia el 1465 en ésser infeudat per Galceran de Pinós, senyor de la Portella, al donzell Joan de Palmerola.

Al segle XV es parla de la "domus de Palmerola, la situata in baronia de Portella". N'era el senyor , Guillem Ramon de Palmerola, domiciliat al Lluçanès, qui heretava a Arnau de Palmerola i Blanca, morts sense descendència. L'esmentat Guillem Ramon de Palmerola es titula batlle del castell i terme de Palmerola pel baró de Pinós, com a baró de la Portella (1439), però domiciliat a Palmerola hi havia el fill d'aquest, el donzell Joan de Palmerola. El castell de Palmerola, ja de llarg temps, era derruït i deshabitat en tanta de manera que ningú volia ser receptor, ja que només hi podien habitar les ovelles. Joan de Palmerola el va reedificar quasi de nou, i el noble Galceran de Pinós li concedí la castlania.

El 1767 fou concedit el títol de marquès de Palmerola a Francesc Xavier Despujol, títol que encara és en possessió de la família;  Ignacio Despujol y Burgoyne (n. en 1989), II barón de Monclar, VIII marqués de Palmerola (en 1979), marqués de Callús (en 1982), VIII conde de Fonollar (en 1982).

L'any 1973 el castell va ser reformat - pràcticament reedificat –  en  un  estil de castell medieval, amb una gran torre emmerletada ,  per  José María de Despujol y Ricart, VI Marqués de Palmerola ( Barcelona, 24 de juliol del 1890 + Barcelona,        30 de agost del 1979)

 

Fotografia. Jordi Domènech 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3980

Hom pensa- malgrat no hi dades publicades  - que també l’església de Sant Vicenç es refeia l’any 1973, en ocasió  de les obres promogudes per  José María de Despujol y Ricart, VI Marqués de Palmerola ( Barcelona,     24 de juliol del 1890 + Barcelona,     30 de agost del 1979)







Escrivíem suara que a l'Estudi de la Masia Catalana,  un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), només apareix una fotografia del terme de les Lloses:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5659/rec/2

L’ objectiu de l'Estudi de la Masia Catalana,  era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.

Amb les eines d’avui, completar l'Estudi de la Masia Catalana fora senzill, caldria únicament que tothom amb el seu mòbil, o amb la seva màquina de retratar, fes una fotografia de qualsevol edifici agrícola, sencer o en mal estat, n’esbrines el nom, i fes arribar, les imatges i el nom, amb indicació del terme municipal  i comarca, i la data en que es feia la fotografia a l’email mdc@csuc.cat

Catalunya, us ho agrairà

 Que Sant Vicenç  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 La selecció  femenina de futbol aconseguia el Campionat del  món gràcies al gol de l’Olga Carmona García (Sevilla, 12 de juny de 2000 ), si és certa la cita atribuïda al rei  Carlos III: “Ni gitanos ni murcianos ni gente de mal vivir quiero en mis ejércitos", està clar que una vegada més els Borbons, desaprofitaven una ocasió d’or per tenir la boca tancada, oi?. 

 El nostre més sincer condol a l’Olga Carmona García, pel traspàs del seu pare.

El nostre rebuig al Luis Manuel Rubiales Béjar (Las Palmas de Gran Canaria23 de agosto de 1977) presidente de la Real Federación Española de Fútbol,  que menystenia manifestament a les jugadores. 

miércoles, 23 de agosto de 2023

ESGLÉSIA DE LLADRÓS, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. VALL DE CARDÓS. PALLARS SOBIRÀ.

 

Llegia que l’església parroquial de Lladrós, advocada a l’apòstol  Sant Pere , és una edifici d'una sola nau, dividida en quatre trams i capelles laterals, amb capçalera rectangular a l'est i porta que s'obre a la façana oest, sota el pinyó de la coberta de llicorella a dues vessants. Per damunt la porta hi ha un òcul. Al costat de migdia de la façana s'hi aixeca el campanar, de forma octogonal per sobre de l'alçada de la nau, rematat per un capitell de llicorella.


Les façanes de l'església estan arrebossades, excepte els contorns de la porta principal i l'òcul que són de pedra. En el treball de camp de l'any 2020 s'hi constata que el revestiment s'ha desprès en alguns punts, però se'n conserva la majoria.


 L'interior està enguixat i pintat; s'hi observen taques d'humitat i algunes fissures al sostre, de manera més notable hi ha humitats per capil·laritat a les parts baixes dels murs.

Fotografies. Jordi Contijoch Boada

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de les pintures a l’email castellardiari@gmail.com 

Quan al topònim Lladrós, El nom li deu venir del gran Bosc de Lladrós en el qual abunda la fusta d'arbre: d'una variant lladre del nom de l'albeca, pali, llaire, aran. ladre, provinent del cèltic LATRO- 'revestiment', aquità Ambi-latri, cèlt. comu latro- (=bracae), alt arag. -Latre, com hem demostrat en DECat. v, 23- 24, i notes 4-9; i PVArGc. s. v. Ladre

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23314


Aprofitava aquest estiu convalescent, per documentar els aplecs que encara es duen a terme en aquestes contrades:

https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/alt_pirineu/coneix-nostra-feina/centre-de-documentacio/biblioteca_digital/patrimoni_cultural_i_immaterial/memoria-aplecs.pdf

I continuava demanant la col·laboració de tothom per documentar els edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista:

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/08/in-memoriam-escola-de-cerbi-la.html


Que l'apòstol  Sant Pere  , i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

lunes, 21 de agosto de 2023

APLEC DE LA MAREDEDÉU DE BIUSE. LLAVORSI. PALLARS SOBIRÀ.

 

Li devem a mossèn, Josep Maria Viñolas Esteva (  Salitja , a Selva, Girona,  10-03-1966 ), un alt reconeixement per la seva tasca, de recollir i publicar els Goigs de moltes esglésies, capelles, santuaris i ermites de Catalunya.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/05/goigs-la-mare-de-deu-de-biuse-llavorsi.html

En el Capbreu de Rialb de 1645: al «lloch de Biuse e o Laborsi»: que llavors ja era «dirruit los habitants de Biuse se'n baxaren a Llavorsi, i tota la vila de LI. posseheix lo terme de Biuse ,la unió que feren les 9 cases de Biuse a la vila de Llevorsi no se'n  troban actes, ques degueren cremar quant se crema la Vila»




L’Àplec de Biuse es celebra cada segon cap de setmana de maig;  desprès de la celebració litúrgica  es reparteix un pa de quart de quilo a tots els assistents (la caritat de Biuse), i escampats pels prats, els pelegrins preparen el dinar o ja se'l porten fet de casa per a l'ocasió.



Quan al topònim Biuse:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=9334

Es duen a terme encara nombrosos aplecs A L’ENTORN DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU, i fora molt bonic, publicar imatges de totes les esglésies, capelles, santuaris i ermites, on es duen a terme, oi?:  

https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/alt_pirineu/coneix-nostra-feina/centre-de-documentacio/biblioteca_digital/patrimoni_cultural_i_immaterial/memoria-aplecs.pdf

Que la Marededéu de Biuse, i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 La selecció  femenina de futbol aconseguia el Campionat del  món gràcies al gol de l’Olga Carmona García (Sevilla, 12 de juny de 2000 ), si és certa la cita atribuïda al rei  Carlos III: “Ni gitanos ni murcianos ni gente de mal vivir quiero en mis ejércitos", està clar que una vegada més els Borbons, desaprofitaven una ocasió d’or per tenir la boca tancada, oi?. 

 El nostre més sincer condol a l’Olga Carmona García, pel traspàs del seu pare.

El nostre rebuig al Luis Manuel Rubiales Béjar (Las Palmas de Gran Canaria23 de agosto de 1977) presidente de la Real Federación Española de Fútbol,  que menystenia manifestament a les jugadores. 


lunes, 14 de agosto de 2023

EDIFICI DE CAIXABANK. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 


L’Armand Mas Tulla ( Gelida, 1918 + Barcelona, 1988 )  deixava una obra molt interessant :

http://docplayer.es/170905541-Armando-mas-arquitecte-urbanista-la-seva-obra-i-els-seus-somnis-i-ponencies-de-la-taula-rodona-descobrint-l-armando-mas.html?fbclid=IwAR18ltNdX1TqxtLA9RttIX9KJHmegh3fyGQcRCdv8T9ykac8mHhEvh6pjJ8

https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-caixa-0



Llegia de l’edifici de CAIXABANK  a Martorell;  Edifici en cantonada amb façana arrodonida de planta baixa i tres pisos i terrat, a més a més d'una sèrie de cossos sobresortits a diferents nivells. En els extrems, dos paral·lelepípedes coronats per galeria coberta a quatre vessants, ràfec, cartel·les i composició ceràmica sota la coberta. Façana d'obra vista i arrebossat; fornícules i figures al·legòriques; esgrafiats amb motius florals, mitològics, filigrana, i escut de l'entitat en el cos central.

A la façana que dóna al riu destaquen  les arcades a nivell de la llera del riu que van ser dissenyades per suportar crescudes i afectacions de l'aigua del Anoia.

En donen més i millor  informació els amics de POBLES DE CATAUNYA

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12616

Ni en aquest, ni dissortadament  en cap dels edificis monumentals que aixecava la CAJA DE AHORROS Y PENSIONES DE CATALUÑA Y BALEARES, es dóna avui atenció i servei als clients.

domingo, 13 de agosto de 2023

LA CASA MORELLÓ D’ESTERRI D’ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ

 

L’ Ester Gonzalez Vidal, retratava la Casa Morelló, al carrer del Camp,4 d’Esterri d’Àneulloc de la tanca, del clos -  a la comarca del Pallars sobirà.



Patrimoni Gencat en diu ; edifici cantoner, integrat dins el nucli vell del poble, amb una alçada de planta baixa i tres plantes pis. La façana es compon a partir de dos eixos verticals a la planta baixa i a la planta primera, amb dues portes d'entrada a la planta baixa i dues finestres balconeres a la planta primera, respectivament. A partir de la planta segona es mantenen els dos eixos laterals, amb unes finestres, però hi apareix un eix central de finestres balconeres. Totes les obertures són d'arc rebaixat i estan emmarcades per una franja de color blanc, si bé pràcticament ha desaparegut a la planta baixa. Els balcons són amb cairats i llates de fusta amb una barana de forja decorativa. L'estructura vertical és de pedra amb rejuntat de morter de calç i revestida amb morter de calç, molt malmès a la planta baixa. La coberta és inclinada i de tres vessants, amb un petit voladís a la façana sud. L'estructura és de fusta i acabada amb teules de llicorella, i ha estat reformada.

En aquesta casa va néixer Joaquim Morelló i Nart (Esterri d'Àneu, Valls d'Àneu, Pallars Sobirà, 26 de setembre de 1858 - Barcelona, 15 d'abril de 1926)



insigne patrici que l'any 1925 deixà un llegat testamentari , i es creà la Fundació Joaquim Morelló, institució benèfica que tenia com a funció donar asil als vells pobres i atenció als malalts pobres de la Vall d'Àneu, coneguda popularment com l’Asilo Morelló. Als anys trenta es construeix l'edifici que havia de tenir la funció d'hospital. La seua primera funció va ser refugiar els mateixos habitants d'Esterri d'Àneu durant el gran aiguat de 1937. Més tard va ser utilitzada pels refugiats del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República

http://www.xtec.cat/cda-vallsdaneu/fundacio/index.html

Si en teniu ocasió, aneu al Pallars Sobirà.

EL RENTADOR DE LLANA DE CASTELLTERÇOL. EL MOIANÈS

 


El divendres 11 d’agost de 2023 feia una sortida pel Moianès amb tres dels meus nets, anar a veure el rentador de llana del Roquer on els feia la fotografia que acompanya aquesta publicació , o les   poues de glaç a temperatures de 31 graus, semblava un despropòsit, oi?.   La Vinyota, les poues  de la Ginebreda,  i l’ermita de Sant Gaietà de la Ginebreda,   eren els objectius d’una breu matinal. 

La població del Moianès era de 10.713 ànimes al cens de 1857, aleshores la població total de Catalunya era de 1.652.291. La revolució industrial reduiria la població dràsticament fins als  6.936 habitants l’any 1981, de les hores ençà s’ha més que recuperat;  13.603 habitants l’any  2019, el darrer del que tenim dades fefaents, malgrat que es per relatiu del Moianès ha caigut en relació a la població de Catalunya 7.747.709 habitants al tancament de l’any 2022. Del 0,65% de 1857, al 0,18% del 2022.

La llana era un potser el recurs més  segur  per les economies  de les masies de l’època almenys fins a darreries del segle XIX , l’agricultura en aquest altiplà sempre ha estat una activitat  sotmesa a l’acció del clima, com la  l’explotació del glaç que s’acabaria de forma definitiva i irreversible en la dècada dels anys 30 del segle XX.

El rentador de llana es va abandonar,  i es va utilitzar per a rentar roba, fins que l’aigua corrent va brollar a les cases dels  castellterçolencs. El tancament consumava la fi dels  paraires que tenia com a ofici preparar la llana per al seu teixit.

Avui, les noticies son – si cap – més esfereïdores :

Els ramaders han passat de guanyar diners venent llana a haver de pagar per destruir-la

https://www.apuntmedia.es/noticies/economia/ramaders-han-passat-guanyar-diners-venent-llana-haver-pagar-destruir_1_1623557.html

Sembla que hi ha algunes esperances :

Es cerquen nous usos per a la bioconstrucció, els fertilitzants, els substrats de jardineria, les robes ignífugues, la sanitat i els bioplàstics.

https://www.foravila.net/reportatges/pensant-el-futur-de-la-llana-dovella-per-convertir-la-en-fertilitzant-o-aillant/

S’ha decidit – des de les  ALTES esferes polítiques i econòmiques  - deixar perdre els recursos naturals que ens ofereix el nostre entorn, i amb ells,  els oficis que els explotaven, llenyataires , carboners, ...,  i al darrera els pagesos, ramaders,...,  ja es deia en temps de l’Ermessenda de Valrà “Allò que no dóna naturalesa, no ho dóna Salamanca i menys Baeza “,  el REINO només dóna especuladors , no empresaris – la pandèmia de la Covid.19 ho va magnificar - , i a dia d’avui ens cal comprar-ho quasi tot a l’exterior, i esperar, que els estrangers vulguin triar-nos com a destinació per a gaudir del seu lleure.

Caldrà creure en la certesa d’allò que ja deien els romans “quem deus vult perdere,dementat prius” ; Quan Déu vol perdre algú, primer li lleva el seny, oi?

 

 

jueves, 10 de agosto de 2023

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES GERMANES ROSELL CAPDEVILA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. VILANOVA I LA GELTRÚ . EL GARRAF

 

Fa anys que fem recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que representava per a la història de Catalunya, i àdhuc de la humanitat, una catàstrofe només comparable al Diluvi Universal.

L’ Aleix Salvó Rivero, pública una fotografia de la casa de les Germanes Rosell Capdevila, i explica que era la seu de la seva escola particular molt avançada per l'època (principis del segle XX).


Entre les seves ensenyances, dedicades a l'educació de les noies, era l'esperanto.

La seva casa era un veritable museu perquè les germanes, Eulàlia i Teresa, recopilaven tota mena d'objectes de tradició cultural i folklòrica de Vilanova i Catalunya.

http://www.patrimonivng.cat/patrimoni/germanes-rosell-teresa-i-eulalia-rosell-i-capdevila

https://www.vilanova.cat/doc/doc_20315953.pdf

Vilanova i la Geltrú reconeixia l’extraordinària vàlua intel·lectual i personal  d’ambdues germanes.

domingo, 6 de agosto de 2023

IN MEMORIAM DE LA MATERNITAT D’ELNA. LA CATALUNYA SOTA DOMINI DE LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA.

 

L’arquitecte Viggo Theodor Dorph-Petersen (Ishøj (Dinamarca), 9 de febrer de 1851 - Perpinyà, 23 de juliol de 1937)va ser l’autor del Castell d'en Bardou a Elna, l’any 1900.


L’Elisabeth Eidenbenz (Wila, Zúric, Suïssa, 12 de juny de 1913 - Zúric, Suïssa, 23 de maig de 2011) formava part del Comitè Suís d'Ajuda als infants d'Espanya, i el 1937 va viatjar a Burjassot (València),..,  a Madrid, sempre com a voluntària per ajudar amb aliments, roba i medicines a mares, nens i ancians durant el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament armat dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  , a més de la seva evacuació a àrees de Catalunya i València.

El novembre de1939 l’Elisabeth Eidenbenz  va endegar al Castell d'en Bardou, la Maternitat d’Elna, el primer nen va néixer el 7 de desembre del 1939.

En el període 1939- 1944, hi van néixer 597 nens de mares, víctimes innocents de la Retirada de les forces lleials a la II República espanyola,  i de la Segona Guerra Mundial, que estaven internades als camps d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes

També però, des de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, la maternitat va començar a recollir mares jueves que escapaven de la persecució nazi, i hi van néixer uns 200 nens jueus.

Els alemanys van ocupar el sud de França el novembre del 1942 i els van començar a buscar per tancar-los als camps d'extermini. Aquest afany per amagar i salvar jueus va fer que la Gestapo fes visites i inspeccions freqüents a la maternitat, davant de l'oposició de la directora. L'exèrcit alemany va tancar la maternitat la Pasqua de l’any 1944.

L'edifici va estar abandonat fins que als anys 90 el va adquirir un artesà  - ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, i lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l’email castellardiari@gnail.com, cal eradicar el mal costum castellà de documentar la història - per establir-hi el seu taller de vitralls. Allà va conèixer casualment el 2001,  a Guy Eckstein, d'ascendència jueva, que era un dels nens que havia nascut a la maternitat, i li va explicar la història de l'edifici, desconeguda per ell. Junts van decidir buscar l'antiga infermera, i el 2002, la història perduda en l'oblit va sortir a la llum quan l'ajuntament va decidir fer un homenatge institucional a Elisabeth Eidenbenz

L’Assumpta Montellà i Carlos (Mataró, Maresme, 1958), recollia i publicava la història al llibre “La Maternitat d'Elna”

L’any 2006 la Generalitat de Catalunya concedí a Elisabeth Eidenbenz la Creu de Sant Jordi, que ja havia estat guardonada amb la Medalla dels Justos entre les Nacions (2002), atorgada per l'estat d'Israel, la Creu de l'Ordre de la Solidaritat Social (2006), entregada per la reina Sofia d'Espanya, i la Legió d'Honor (2007), del govern de França.

Ara l’Ajuntament d’Elna, demana ajuda per evitar l’esfondrament de l’edifici.

 https://www.lavanguardia.com/vida/20230530/9007850/elna-pide-ayuda-rehabilitar-maternidad.html

Elna, juntament amb Portvendres, Sant Andreu de Sureda, els Banys i Palaldà i Tarerac, eren portats per Rodrigue Furcy davant la justícia pel crim de parlar en llengua catalana, la màquina judicial li acabaria donant la raó.  En un i altre costat dels Pirineus la democràcia sembla que és  un  anhel inassolible, oi?.

Que l’Elisabeth Eidenbenz, que ens ha precedit en el retorn a la casa del Pare, elevi a l’Altíssim la pregària dels aragonesos, aranesos,  bascos, gallecs, catalans, valencians, sahrauís,  palestins, gal·lesos, ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.


viernes, 4 de agosto de 2023

LA BOADA. ELS HOSTALETS. LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA.

 


El Matias En Mais Castanyer, publica una fotografia; La Boada, Hostalets d'en Bas, ca. 1929. (AFCEC_EMC_X_4077)

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4617/rec/12

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4598/rec/47

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4727/rec/48

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4603/rec/49

Almenys en una consta com autor , mossèn Baldiri Guillamet,  manquen dades del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

Consten com a seves almenys :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Baldiri%20Guillamet%20(Mn.)/field/creato/mode/exact/conn/and/page/1

No trobava dades de la Boada, quan a l’origen del nom el diccionari català valència balear en diu en una de les entrades “multitud de bous” ,  i el seu diminutiu “ Boadella “.  Ens sembla del tot versemblant.

Llegia  a :

https://paisatgesvius.org/ca/espais/100008

la Boada , a la comarca de la Garrotxa, al municipi de la Vall d’en Bas, prop dels nuclis habitats d’Hostalets d’en Bas,  està situada dins de l’Espai Natural Protegit Riu Fluvià, que alhora també forma part de la Xarxa Natura 2000

L'acord de custòdia entre Paisatges Vius i la propietat,  Anna Mallorquí Quintana,  es va establir el juliol de 2020 amb l'objectiu general de conservar els seus prats de dall i amb els següents objectius específics:

Aplicar una gestió als prats de la finca que garanteixi la seva conservació

Conservar la riquesa florística dels que ja es troben en un estat excel·lent per tal d’obtenir-ne llavors que s’utilitzaran per enriquir altres prats.

Incrementar l’estat ecològic d’aquells prats que presenten un estat regular a través de la sembra amb llavors dels prats ben conservats de la finca.

L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.

 Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.

 El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom, d’alguns dels qual, com  succeeix amb mossèn Baldiri Guillamet, manquen dades, en aquesta tasca també esteu cridats a col·laborar. 

Amb els mitjans actuals assolir aquella fita  que es proposava  el Rafael Patxot i Jubert,  no sembla difícil d’assolir.  Ja trigueu a retratar masies arreu de Catalunya, i trametre les imatges a arxiufotografic@cec.cat