Repetia una fotografia feta possiblement per Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943) en els primers decennis del segle XX, en la que apareix, aleshores com ara, la casa del carrer del Calvari, 15, de color blanc inmmaculat.
16.10.2019
http://www.subverso.es/?p=3029
La casa s’aixecava durant els segle XIX, i li tocava ‘patir’ la clàssica ‘amistat ‘ dels GOBIERNOS DEL REINO DE ESPAÑA , amb les brevíssims parèntesis de llibertat de la I República ( l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874) , i la II ( 14 d'abril de 1931 fins a l'1 d'abril de 1939),
el feixisme anul·lava AMB EFECTE RETROACTIU , tota la legislació dictada en aquell període, conculcant les normés més elementals del dret, i per descomptat amb l’aval del SEU TRIBUNAL SUPREM.
Val a dir que el Franquisme va ser un ESTADO DE DERECHO, com el NAZISME a Alemanya, i només els diferencia el fet de que les potències ‘demorat iques’ decidissin que els assassinats de l’un eren un ‘afer intern’ , i els de l’altre ‘crims contra la humanitat’. Amb aquestes democràcies vergonyants d’Europa, no poden esperar gaire res, oi?.
Una breu llista de com li anava a Catalunya i al català :
1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà.
1802 En caure Menorca sota la jurisdicció de l'Estat espanyol per l'abandó dels anglesos, el capità general de l'illa ordena tot seguit que a les escoles només s'ensenyi el castellà.
1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l'ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l'ús del català a les escoles.
1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà.
1834 La Instrucció Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
1837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l'escola. Al mateix temps la instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar als escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.
1838 El Reglament Vallgornera obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
1838 Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català.
1843 Reglament Orgànic de les Escoles Normals d'Instrucció Primària del Regne (d'Espanya) inclou entre el currículum obligatori la Gramàtica Castellana, així com història d'Espanya, nocions de literatura espanyola, etc.
1846 Circular de la Junta Suprema de Sanidad que obliga a fer les receptes mèdiques només en castellà o llatí.
1857 Llei Moyano d'instrucció pública, la qual només autoritza el castellà a les escoles.
1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.
1867 Prohibició que les peces teatrals s'escriguin exclusivament "en los dialectos de las provincias de España", pel ministre de Governació espanyol González Bravo.
1870 Llei del Registre Civil que hi priva l'ús del català.
1881 Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català al jutjat.
1898 La Dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l'estat espanyol.
1900 Una pastoral del bisbe Josep Morgades sobre la necessitat del catecisme i de la predicació en llengua catalana fou controvertida en el senat i el parlament i per la premsa de Madrid i àdhuc pel secretari d'estat del papa, Mariano Rampolla.
1902 Reial decret de Romanones que obliga a l'ensenyament del catecisme en castellà.
15 de desembre - Menéndez Pidal publica l'article "Cataluña bilingüe" a El Imparcial de Madrid, on defensa el decret Romanones, afirmant, per exemple, que les "Corts catalanes mai no varen tenir per llengua oficial el català".
Prohibició dels Jocs Florals de Barcelona de Barcelona per ordre militar.
Prohibició també a Palma.
1914-1918, durant la Primera Guerra Mundial, els catalans que van anar a defensar els francesos a les trinxeres van rebre queixes de part dels francesos perquè parlaven català entre ells. Els motius, segons aquests, eren perquè, sense base fonamentada, es pensaven que es reien d'ells.
1916 El diputat Morera i Galícia defensa una proposició per garantir el lliure ús del català en tots els àmbits. Romanones respon que la cooficialitat és inacceptable i la proposta del diputat català és derrotada, al Congrés, per 120 vots contra 13.
1917 Reglament de la Llei del Notariat que prohibix l'ús del català.
1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castellà.
1923 Reial decret que prohibeix l'ús del catalá a actes oficials i obliga a portar tots els llibres i registres oficials en castellà.
1924 Reial decret els prospectes de medicaments en "español" de manera preferent.
1924 El general Lossada és nomenat president interí de la Mancomunitat de Catalunya i implantà l'ensenyament en castellà a les escoles de la Mancomunitat
1924 Els Jocs Florals de Barcelona s'han de celebrar a Tolosa a causa de la dictadura de Primo de Rivera.
1924 Antoni Gaudí, a l'edat de 72 anys és detingut i apallissat per negar-se a parlar en castellà davant la policia.
1924 Per Reial Ordre espanyola, se sancionaran els mestres que ensenyin en català.
1926 Reial decret que criminalitza a qui es resisteixi passivament a utilitzar el castellà i pena de "arresto mayor a prisión correccional" per qui usi un idioma distint del "espanyol”
1926. Ordre pel qual se sanciona l'ensenyament del català amb el trasllat del mestre.
Victòria dels sediciosos feixistes que donarà inici a la dictadura franquista.
Durant el període franquista (1939-1975), el català va ser objecte d'una agressió brutal i va quedar reduït a l'ús familiar. El castellà va passar a ser l'única llengua de l'ensenyament, de l'administració i dels mitjans de comunicació. Tant a l'interior de Catalunya com a l'exili, va haver-hi diverses iniciatives com llibres (“Rosa mística” de Mossèn Geis, revistes (com "Dau al set", dirigida per Brossa) i campanyes per suplir el silenci imposat pel règim, per exemple, Pío Daví i Maria Vila realitzen campanyes de teatre vernacle, estrenant "L'hostal de la glòria", de Josep Maria de Sagarra.
En contrast amb l'ocorregut amb la immigració rebuda anteriorment en la dècada de 1920 i 1930, durant la major part de la dictadura de Franco es va propiciar l'exclusió total de l'idioma català del sistema educatiu (va ser relegat a l'esfera familiar), en el qual es van arribar a utilitzar en alguns llocs mètodes en els quals els propis alumnes havien de denunciar a l'alumne que parlés català cedint-li una bala.
La llengua catalana va arribar també a prohibir-se en les làpides de les tombes en el període de postguerra.
Fins a l'any 1951, Rafael Aracil, Joan Oliver i Antoni Segura han considerat que la persecució de la llengua va ser «total».
En el segon Franquisme, una certa obertura del règim va permetre un tímid canvi en la marginació de l'idioma autòcton que va donar motiu a una sèrie de passos en contra d'aquesta tendència com l'emissió el 1964 del primer programa de televisió en català per part de TVE (Teatre català). Tant la Nova Cançó (1961) —amb limitacions, com va posar de manifest la prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català en el festival d'Eurovisió de 1968— com la creació el 1971 de l'Assemblea de Catalunya, en la qual s'aglutinaven les forces antifranquistes, són fenòmens que s'han considerat com a exemples del manteniment de l'ús de l'idioma català durant la dictadura. El 1970 l'última llei educativa de Franco obria la porta a l'ús de llengües diferents a l'ensenyament primari, via que seria desenvolupada per un decret 5 anys més tard. També el 1975, propera ja la defunció de Franco, un altre decret permetia la utilització d'altres llengües natives espanyoles , diferents del castellà als ajuntaments
Globalment, la gairebé total exclusió del català del sistema educatiu i les severes limitacions al seu ús en els mitjans de comunicació de masses durant tots aquests anys, va tenir conseqüències de llarga durada i que estarien presents anys després del final de la dictadura, com s'observa en les altes taxes d'analfabetisme en català que es dóna entre les generacions escolaritzades en aquests anys: el 1996 solament un terç del tram d'edat comprès entre els 40 i els 44 anys era capaç d'escriure en català, parlat pel 67 % dels censats, xifres que descendien al 22 % dels majors de 80 anys capaços d'escriure en català amb un 65 % de parlants.
1936 Prohibició governativa a Mallorca d'usar el català a les escoles i a la vida pública, sota la consigna
«Si eres español, habla español», signada per Mateu Zaforteza Musoles.
1938: el 5 d'abril es deroga l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, per la qual cosa el català deixa de ser oficial a Catalunya.
Juan Merida és multat pel Delegat de Seguretat Interior i Ordre públic de Sevilla i la seva Província, per "la seva falta de patriotisme i descortesia en parlar en el dialecte català en el menjador de l'Hotel Itálica".
En entrar a Lleida, les tropes franquistes tirotegen aquelles plaques del cementiri que estan escrites en català.
1939: Franco diu "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l'espanyola.". En conseqüència a aquesta política s'emprenen moltes accions com la derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l'escola, iniciant-se de la més dura minorització de la història contra el català.
Ordre del Ministerio de Educación Nacional espanyol on se suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. És abolit l'ensenyament de filologia catalana, història moderna de Catalunya, geografia de Catalunya, Dret Civil Català, història de l'art medieval català.
A les fàbriques s'instal·len rètols on es prohibeix explícitament als obrers parlar en català.
L'Institut d'Estudis Catalans, ens normativitzador del català, es converteix en el Instituto de la Hispanidad de Barcelona.
La casa de Pompeu Fabra, normativitzador del català, del carrer de la Mercè de Barcelona és assaltada i la seva immensa biblioteca personal cremada enmig del carrer.
S'instal·là un gran rètol a la zona ocupada feia poc de la ciutat de Lleida: "Si ets patriota parla en espanyol".
4 de febrer les planxes d'edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són destruïts per l'exèrcit espanyol.
16 de febrer: Es prohibeix per decret l'ús de la llengua catalana com a segona llengua.
25 de febrer Ban de l'alcalde accidental d'Olot on prohibeix la presència del català en tots els àmbits.
4 de març Ban de l'alcalde de Mollet del Vallès on s'obliga a redactar en castellà tots els rètols escrits en català.
28 de març El Palau de la Música Catalana passa a dir-se Palacio de la Música.
31 de març L'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat acorda treure tots els indicadors dels carrers en català.
18 d'abril El governador civil de Tarragona Mateo Torres prohibeix els rètols en català als establiments i a la via pública.
3 de maig Ordre del comandant militar espanyol de Bellver de Cerdanya perquè desapareguin tots els rètols o anuncis "en llengua regional".
7 de maig El General en Cap de Catalunya multa a M. Casanovas Guillen amb 2.000 ptes per dirigir-li una instància en català.
20 de maig El comandant militar espanyol de Granollers dóna vuit dies de termini per substituir tots els rètols i anuncis del català al castellà.
27 de maig L'ajuntament de Lleida acorda que tots els seus serveis es facin en castellà.
7 de juny L'ajuntament de Breda obliga a canviar totes les plaques de retolació dels carrers del català al castellà.
16 de juny El comandament militar espanyol de Sant Hipòlit de Voltregà ordena que en 48 hores se substitueixin tots els rètols en català pel castellà.
24 de juny L'alcaldia d'Olot ordena tapar o esborrar tots els rètols públics en català.
9 d'agost Un ban de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als funcionaris tant a dins com a fora dels edificis oficials.
10 d'agost És detingut el professor de la UAB Bel·larmí Rodríguez i Arias per fer classes en català.
7 de setembre El Centre Excursionista de Catalunya és obligat a traduir el seu nom al castellà.
12 de setembre Es modifica l'escut del F.C.Barcelona i s'elimina les quatre barres per dues.
17 d'octubre El cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat durant quinze per haver parlat el seu director, Tomàs Pasarisas, en català.
28 d'octubre Carta del ministre espanyol de Governació, Ramón Serrano Suñer, enviada a tots els bisbes catalans per comunicar-los la nova normativa d'usos lingüístics en la comunicació de l'Església amb els feligresos "hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos (lo que se logrará con una tenaz labor escolar)".
25 de desembre La representació teatral d'Els Pastorets a la Garriga és obligada a fer-la en castellà.
1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema.
1941 Els Jocs Florals de Barcelona queden prohibits i fins al 1970 se celebren en la clandestinitat.
1941 Entra en vigor el "Decreto del Consejo Nacional de Deportes" que obligava a modificar la denominació de clubs
1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà.
1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà.
1947 Suspeses les edicions de Marià Manent per ser en català.
1948, 25 de desembre, la censura espanyola prohibeix informar de la mort de Pompeu Fabra i no s'admeten les esqueles als periòdics.
1952 Se segresta la revista Aplec. El governador de Barcelona, Felipe Acedo, diu als editors:
¿Ústedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?
1953 Es prohibix a València la revista Esclat per ser en català, tot i que acabà publicant-se clandestinament.
Es prohibix l'edició d'una novel·la de Miquel Llor per ser en català.
1955, 2 de setembre. Fase preliminar de la segregació del Bisbat de Lleida: el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum agrega els municipis catalanoparlants de Mequinensa i Faió a l'arxidiòcesi de Saragossa. La segregació es completaria durant l'anomenada "transició democràtica". La persistència de l'episcopat espanyol, acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes, va aconseguir trencar 800 anys d’homogeneïtat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i obligant-la a incorporar-se a un nou bisbat situat fora de l'àmbit cultural català.
1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà.
1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà.
1961: Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català.
La junta directiva de la Federació Catalana de Muntanyisme és destituïda per la Delegación de Educación Física y Deportes espanyols en assabentar-se que les seves assemblees es feien en català.
1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eurovisió.
1978. La Constitució Espanyola relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia, ja que el castellà es referma com a llengua oficial de tot l'Estat i l'única que els espanyols tenen l'obligació de conèixer (art. 3.1), si bé permet que els estatuts d'autonomia reconeguin d'altres llengües com a cooficials a les respectives comunitats autònomes (art. 3.2), però assolint un rang secundari de "dret" i no d’obligació", encara que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya diu que "els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure" de conèixer el català (art.6.2).
1976-2008. Es publiquen almenys 149 Reials Decrets i altres normatives per garantir l'obligatorietat de l'etiquetatge de productes alimentaris i d'altres en castellà front a l'única llei que hi ha, per exemple, a Catalunya.
1986. Llei de patents que obliga a fer servir el castellà en la documentació presentada.
1986 Sentencia 83/1986 del Tribunal Constitucional contra la Llei de Normalització Lingüística de Catalunya.
1988 Sentencia 123/1988 del Tribunal Constitucional contra la Llei de Normalització Lingüística de Balears
1989. Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
1995. La Llei 30/1995 d'ordenació i supervisió de les assegurances privades. Obliga que les pòlisses siguin en castellà.
1995, 17 de setembre. Fase final de la segregació del Bisbat de Lleida amb el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione, 84 parròquies cultural i tradicionalment catalanes del Bisbat de Lleida a la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca havien de passar immediatament al Bisbat de Barbastre-Montsó.
1998, 15 de juny. Segregació definitiva del Bisbat de Lleida. Les últimes 27 parròquies catalanoparlants de la Franja de Ponent passen al bisbat de Barbastro-Monzón.
2007, 23 d'abril, entra en vigor el nou Estatut d'Autonomia d'Aragó que no reconeix l'oficialitat del Català a la Franja de Ponent.
2010, 9 de juliol, es fa pública la sentència del TC respecte a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, que entre altres estableix que la llengua catalana no és la llengua preferent de l'administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu.
2011, 15 de març, el TSJC suspèn parts del reglament lingüístic de la Diputació de Girona on s'estableix que els rètols, impresos i actuacions internes de la institució han de ser en català.
2012, 26 de juny el Tribunal Suprem d'Espanya denega que el català sigui l'única llengua vehicular del sistema educatiu de Catalunya obligant que el castellà també sigui la llengua de treball.
La Abogacía del Estado cree que el Gobierno valenciano debe comunicarse en castellano con el catalán y el balear
La casa, continua dempeus, i si us interessa està a la venda, si la voleu visitar truqueu al telèfon 665227343 i concerteu dia hora amb el Juan.
https://www.pisos.com/comprar/casa-sant_llorenc_savall_centro_urbano-956260766_172700/
http://www.fsfinques.com/vivienda/poble/casa_en_sant-lloren%C3%A7-savall_8744506.4962.html#f
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=5902&fbclid=IwAR13RGhouSzNRec5Hf36aZ_hkLeLjP2gVOjybO3Oz7AuW7HyKWPhUhc5aA4
