https://clarianacardener.ddl.net/el-municipi/turisme/sant-salvador-de-golorons
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17462
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-golorons-clariana-de-cardener
Es tracta d’una de les esglésies més primitives d’aquesta comarca, encara que
s’hi han fet modificacions que no afecten gaire la seva puresa original.
És al costat de tramuntana del terme municipal de Clariana, tocant al
d’Olius.
En el punt quilomètric 7 de la carretera de Solsona a Berga, davant cal
Cases i a mà dreta, s’inicia una pista que amb menys de 2 km porta directament
a la casa Golorons i al temple proper.
Es troba camuflada enmig de les instal·lacions ramaderes de la masia de
Golorons.
És probable que un document del 1196 faci referència a aquest lloc, en
l’acte de concòrdia entre els germans Arnau i Bernat de Joval, amb el prepòsit
Pere, de Solsona, a causa dels conflictes haguts sobre el mas “Guanelons”.
D’aquest temple avui només podem contemplar-ne els murs, els quals es
conserven relativament bé; no així la teulada, esfondrada fa temps. L’absis,
cobert amb lloses, es conserva encara força bé.
És un temple d’una sola nau, coronada a llevant per un absis semicircular,
bastit amb pedres de filades regulars i ben escairades.
Tot l’edifici fou reforçat interiorment amb un segon mur per regruixir-lo i
adaptar-lo a una volta de pedra que es volia fer en comptes de la de fusta i
que, finalment, no es realitzà mai.
Les finestres, a l’absis i al mur de migjorn, són coronades amb l’arquet
retallat a la llinda a l’exterior i resoltes de diferent manera durant l’obra
de regruiximent: de doble abotzinament superposat, a l’absis, i simplement
abotzinada la de migdia.
La porta es tanca amb un arc de mig punt, bastit amb dovelles no gaire
grans, extradossades, per una rosca de llosetes planes.
Al mur de ponent hi ha restes d’un campanar d’espadanya afegit.
D’acord amb Xavier Sitjes i Molins [https://cebages.org/xavier-sitjes-molins/],
i Xavier Barral i Altet (Barcelona, enero de 1947) , per l’estructura de
l’aparell i de la porta, l’edifici s’adiu a les formes constructives imperants
el segle XI, però, en la seva forma original, abans del regruixit dels murs
interiors, constitueix una forma interessant de perduració del concepte
espacial preromànic, de segregació entre la nau i l’absis, a través de l’arc
triomfal. Aquesta perduració la trobem també en d’altres edificis com
l’església de Santa Magdalena del Collell, a Guixers, o a Santa Maria
d’Ermedàs, a l’Empordà, i constitueix una forma del manteniment de conceptes
espacials preromànics, en ple domini de l’arquitectura del segle XI.
En aquesta església resultava molt interessant la seva coberta d’embigat,
coetània de les reformes que cal situar en una data no gaire allunyada de la
seva erecció, i que constituïa un exemple singular d’aquest tipus de cobertes,
per tal com era resolta amb un embigat longitudinal.
Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
El sostre demogràfic de Clariana de Cardener s’assolia al cens de 1857 amb
573 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 161 habitants de Dret.
La ciutat de Solsona assolia el sostre demogràfic al cens de 1787 amb 2751
ànimes. El sostre demogràfic de la
comarca del Solsonès s’assolia al cens de 1857 amb 16182 ànimes , es tancava
l’exercici 2024 amb 15.359 habitants de dret.
Catalunya tenia una població de 1.652.291 habitants al cens de 1857, el
Solsonès acollia l’1,10%
Catalunya té una població estimada
de 8.005.784 habitants , el
Solsonès n’acull un 0,19%, la davallada és antològica i s’explica bàsicament
pel desordre econòmic propiciat per la dictadura franquista i l’actual sistema
de regnes de Taifes. La corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA, si m’ho permeteu
dir, no ajuda gens.
La República catalana – dins o fora – de la III República ESPAÑOLA és hores
d’ara l´única esperança de poder revertir aquesta catastròfica situació.
Podeu entendre que una Catalunya econòmica i demogràficament molt inferior
a l'actual aixeques un Patrimoni tant important, i que a dia d'avui, NO HI HA
RECURSOS per a mantenir-ho?. Jo,
humilment, NO.
Que Sant Salvador , l’Arcàngel Sant Miquel, Sant
Antoni de la Sitja, i tot l’estol
celestial elevin a l’Altíssim la
pregaria dels , noguerencs , aranesos ,
andorrans , amazics, illencs, gitanos,
aragonesos, asturians , valencians, bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos,
ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís,
, pescadors , pagesos, ramaders ,..
i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu
poble!!!.
.jpeg)
.jpeg)
