viernes, 30 de mayo de 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PORRERA, ADVOCADA A L’APÒSTOL I EVANGELISTA SANT JOAN. EL PRIORAT.

 

https://reusdigital.cat/noticies/prioratdigital/sant-joan-de-la-cirereta-o-el-portic-festiu-de-porrera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11344

L’església de Porrera, advocada a Sant Joan apòstol i evangelista  fou  bastida en substitució d'una anterior, l’any 1754, previ un acord dels veïns que cediren diverses rendes per a tal fi. L'edificació comportà la destrucció d'edificis antics que hagueren d'aportar el solar i se n'encarregà el mestre d'obres de Falset Joan Oliver i el seu fill, per un import total de 17556 lliures.

La primera pedra fou col·locada el 9 d'agost de 1763 i bou beneïda el 29 de setembre de 1771. Hom hi instal·là altars procedents del temple antic i el 1776 un orgue construït a Reus.

Durant l'ocupació dels francesos fou convertida en estable i el 1833 es renovà el campanar.

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats ple general Franco contra el govern LEGÍTIM i  DEMOCRÀTIC  de la II República ,  es cremà l'arxiu parroquial i la totalitat dels altars

 La cúpula, molt malmesa, s'ensorrà ,  i  a l'estiu del 1987 s'han enllestit les obres de reconstrucció.



Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs en llengua catalana a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/02/goigs-sant-joan-evangelista-en-el-seu.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-de-porrera

Que Sant Joan apòstol i evangelista  elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

IN MEMORIAM. SANT SALVADOR & SANT MIQUEL DE GOLORONS. CLARIANA DE CARDENER. EL SOLSONÈS, LA COMARCA MÀRTIR.

 

https://clarianacardener.ddl.net/el-municipi/turisme/sant-salvador-de-golorons

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17462

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-golorons-clariana-de-cardener


 



Es tracta d’una de les esglésies més primitives d’aquesta comarca, encara que s’hi han fet modificacions que no afecten gaire la seva puresa original.

És al costat de tramuntana del terme municipal de Clariana, tocant al d’Olius.

En el punt quilomètric 7 de la carretera de Solsona a Berga, davant cal Cases i a mà dreta, s’inicia una pista que amb menys de 2 km porta directament a la casa Golorons i al temple proper.

Es troba camuflada enmig de les instal·lacions ramaderes de la masia de Golorons.

És probable que un document del 1196 faci referència a aquest lloc, en l’acte de concòrdia entre els germans Arnau i Bernat de Joval, amb el prepòsit Pere, de Solsona, a causa dels conflictes haguts sobre el mas “Guanelons”.

D’aquest temple avui només podem contemplar-ne els murs, els quals es conserven relativament bé; no així la teulada, esfondrada fa temps. L’absis, cobert amb lloses, es conserva encara força bé. 

És un temple d’una sola nau, coronada a llevant per un absis semicircular, bastit amb pedres de filades regulars i ben escairades.

Tot l’edifici fou reforçat interiorment amb un segon mur per regruixir-lo i adaptar-lo a una volta de pedra que es volia fer en comptes de la de fusta i que, finalment, no es realitzà mai.

Les finestres, a l’absis i al mur de migjorn, són coronades amb l’arquet retallat a la llinda a l’exterior i resoltes de diferent manera durant l’obra de regruiximent: de doble abotzinament superposat, a l’absis, i simplement abotzinada la de migdia.

La porta es tanca amb un arc de mig punt, bastit amb dovelles no gaire grans, extradossades, per una rosca de llosetes planes.

Al mur de ponent hi ha restes d’un campanar d’espadanya afegit.

D’acord amb Xavier Sitjes i Molins [https://cebages.org/xavier-sitjes-molins/], i Xavier Barral i Altet (Barcelona, enero de 1947) , per l’estructura de l’aparell i de la porta, l’edifici s’adiu a les formes constructives imperants el segle XI, però, en la seva forma original, abans del regruixit dels murs interiors, constitueix una forma interessant de perduració del concepte espacial preromànic, de segregació entre la nau i l’absis, a través de l’arc triomfal. Aquesta perduració la trobem també en d’altres edificis com l’església de Santa Magdalena del Collell, a Guixers, o a Santa Maria d’Ermedàs, a l’Empordà, i constitueix una forma del manteniment de conceptes espacials preromànics, en ple domini de l’arquitectura del segle XI.

En aquesta església resultava molt interessant la seva coberta d’embigat, coetània de les reformes que cal situar en una data no gaire allunyada de la seva erecció, i que constituïa un exemple singular d’aquest tipus de cobertes, per tal com era resolta amb un embigat longitudinal.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Clariana de Cardener s’assolia al cens de 1857 amb 573 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 161 habitants de Dret.

La ciutat de Solsona assolia el sostre demogràfic al cens de 1787 amb 2751 ànimes.  El sostre demogràfic de la comarca del Solsonès s’assolia al cens de 1857 amb 16182 ànimes , es tancava l’exercici 2024 amb 15.359 habitants de dret.

Catalunya tenia una població de 1.652.291 habitants al cens de 1857, el Solsonès acollia l’1,10%

Catalunya té una població estimada  de  8.005.784 habitants , el Solsonès n’acull un 0,19%, la davallada és antològica i s’explica bàsicament pel desordre econòmic propiciat per la dictadura franquista i l’actual sistema de regnes de Taifes. La corrupció endèmica i sistèmica  del REINO DE ESPAÑA, si m’ho permeteu dir,  no ajuda gens.  

La República catalana – dins o fora – de la III República ESPAÑOLA és hores d’ara l´única esperança de poder revertir aquesta catastròfica situació.

Podeu entendre que una Catalunya econòmica i demogràficament molt inferior a l'actual aixeques un Patrimoni tant important, i que a dia d'avui, NO HI HA RECURSOS per a mantenir-ho?.  Jo, humilment, NO. 

Que Sant Salvador , l’Arcàngel Sant Miquel,      Sant Antoni de la  Sitja, i tot l’estol celestial   elevin a l’Altíssim la pregaria dels , noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 

martes, 27 de mayo de 2025

Église Saint Pierre De Mérens D'En Haut. La Catalunya sota domini de la mal dita - i maleïda per Déu - República Francesa

 https://www.perplexity.ai/search/eglise-saint-pierre-de-merens-97c4e2w0QSuPesi_E4U0cA

Església de Sant Pere de Mérens d'En Haut

Descripció general

L’Església de Sant Pere de Mérens d’En Haut és una església romànica del segle X situada a Mérens-d’en-Haut, dins el municipi de Mérens-les-Vals, al departament de l’Arieja, a la regió d’Occitània (França). L’edifici es troba a 1.153 metres d’altitud, a la part alta del poble, en un entorn pirinenc 

Arquitectura i estil

Estil romànic-lombard, considerat el primer temple d’aquest estil al Vall d’Arièja.

Planta senzilla, d’una sola nau, amb absis semicircular i arcs de mig punt.

Destaca la torre campanar, de planta quadrada i tres nivells, amb finestrals geminats a cada cara, inspirada en el model catalano-andorrà.

L’església actualment es troba en estat de ruïna consolidada, principalment a causa d’un incendi l’any 1811 durant la Guerra del Francès (Guerra de la Independència Espanyola).

Història

Documentada des de l’any 994, quan fou donada pels senyors locals a l’abadia de Santa Maria de Lagrasse; la donació fou confirmada pel papa Gelasi II el 1118.

Posteriorment va dependre de l’abadia de Sant Volusià de Foix, situació confirmada pel papa Honori III el 1224. 

L’any 1811, l’església i el poble van ser incendiats pels Miquelets del general Villamil, en el marc de la guerra d’independència espanyola. 

Declarada Monument Històric de França el 1969.

Context i valor patrimonial

És un dels temples més antics de la zona i un exemple singular del romànic pirinenc, amb influències catalanes i andorranes, especialment visibles a la torre campanar.

 


Malgrat el seu estat de ruïna, és un punt d’interès per a amants de l’art romànic i excursionistes, ja que el GR10 passa prop del temple.

Resum

L’Església de Sant Pere de Mérens d’En Haut és un monument romànic-lombard únic als Pirineus, testimoni de la influència catalana a la regió i de la història convulsa de la frontera pirinenca. Tot i estar en ruïnes, conserva una torre campanar emblemàtica i un entorn natural espectacular

Que l'apostol Sant Pere  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

miércoles, 21 de mayo de 2025

CENTRE CÍVIC ANTIGUES ESCOLES DE MAS RAMPINYO

 

Fa anys i panys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista.

Mas Rampinyo és un barri de la vila i municipi de Montcada i Reixac, de la comarca del Vallès Occidental.

https://www.montcada.cat/el-municipi/guia-del-municipi/equipaments/centre-civic-antigues-escoles-de-mas-rampinyo.html

https://www.youtube.com/watch?v=Big5CbuiGNM

No en trobava dades a :

https://www.montcada.cat/patrimoni

https://www.montcada.cat/patrimoni/patrimoni-arquitectonic

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Montcada_i_Reixac



Sou pregats de fer-nos arribar dades històriques i l’autor de l’edifici, i en el seu cas de les posteriors modificacions i reformes a l’email castellardiari@gmail.com