SANT ROMÀ DEL VILARS. ESCALDES-ENGORDANY. ANDORRA

 

Fins no fa pas gaire temps, aquest edifici es trobava en un estat de conservació deplorable, amb la coberta esfondrada i la part superior dels murs també malmesa. Si hom observa bé l’edifici per l’exterior, és ben visible encara, per l’aspecte de la pedra, la part de mur antiga i l’estat en què es trobava, abans d’ésser restaurat. Una restauració discutida ha aconseguit almenys salvar l’edifici d’una ruïna segura. L’església fou coberta amb fusta, amb unes bigues robustes que uneixen els murs de migjorn i de tramuntana, de les quals puja una altra biga que actua de puntal a les altres bigues que marquen el doble vessant de la teulada i sostenen la coberta. A la part de ponent i rematant el mur fou construït un campanar d’espadanya d’una sola obertura, coberta amb un arc de mig punt adovellat, fet amb pedra tosca; no és original.

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/10/sant-roma-dels-vilars-escaldes.html

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Trobava els de Sant Romà de Vila, a Encamp

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/08/goigs-sant-roma-sant-roma-de-vila.html

El patrimoni moble de sant Romà es distribuïa almenys entre :

l'església parroquial de Sant Pere Màrtir d'Escaldes-Engordany es conserva un retaule provinent de Sant Romà dels Vilars, del que ens agradarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.bondia.ad/cultura/casa-de-la-vall-com-no-l-has-vist-mai-i-com-no-la-tornaras-a-veure

I almenys un  Sant Sopar procedent de Sant Romà dels Vilars al despatx del Síndic  a la Casa de la Vall, del que ens agradarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com

Dels bens de l’església, com del porc, malgrat la pesta porcina, s’aprofita tot.

Bens de campana, Deu els dona i el dimoni els escampa

Que sant Romà elevi a l’Altíssim la pregaria dels  andorrans ,  lançanencs,   trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

EL MIRACLE DEL PESSEBRE NADALENC.

L’any 2025 havia estat dur ;  les llargues sessions de quimioteràpia   que  provocaven,  fatiga, problemes intestinals  i limitacions diàries , i que ens  feien  valorar  el fet de superar cada sessió com una petita victòria.  En teníem  programada una pel dia 10 de desembre.

Malgrat això, i sobretot a instàncies de l’esposa, pujàvem a les golfes per baixar les figures antigues: el Nen Jesús somrient, la Mare de Déu serena,  Josep amatent  com sempre,  els Reis sense camells,  plens però , de misteri, l’àngel lluminós,  el pastor i les seves ovelles, la vaca i la mula fidels. La mestressa de casa, el puntal de la família ,  amb les seves hàbils  mans i l’excepcional  sentit dels colors i  les proporcions,  va confegir el pessebre que romandria  al menjador, el  millor racó de la casa.

 Com sant Francesc d’Assis, fent la feina de forma quasi mecànica, no demanaven res;  des de menuts teníem coll avall que el Pare Celestial, sabia prou bé,  les necessitats del  cor i del cos.

Tots, tots, esperem sempre  un miracle;  i quin millor que  una salut renovada per estrenar-la sota l’arbre, recordant aquell refrany antic: «Qui no estrena res per Nadal, no res val».

Aquella nit,  quasi a les fosques, les figueres del pessebre van cobrar vida. La vaca va mussitar a la mula: «Avui, anem a portar una mica d’escalfor al cor d’aquesta casa». L’àngel va liderar la processó, movent el Nen Jesús cap al centre, i els Reis van col·locar estrelles de palla al voltant, simbolitzant curació i pau.​

Quan la família es va llevar , va trobar el pessebre transformat: una figura nova, invisible abans, representava una persona plena de salut, amb braços oberts com abraçant la vida. Les llàgrimes van caure, eren, obvi és explicitar-ho  de gratitud.

Aquell dia, els metges van trucar: els últims anàlisis mostraven una  millora inesperada,  no hi havia cap dubte,  el miracle s’havia dut a terme amb  el moviment de les figures.

La família va plorar,  va riure i es  van abraçar , estrenaven – i era moltíssim –  no només salut, sinó la fe renovada en els petits miracles del Nadal

SANTA BÀRBARA DE TIRIG. CASTELLÒ

 

Demà celebrarem Santa Bàrbara, patrona entre molts altres dels que feien el servei militar obligatori durant la dictadura franquista a l’arma d’Artilleria.

Feia el campament a Sant Climent, i em destinaven al govern Militar de Barcelona, on em practicaven – desprès de verificar l’historial polític familiar que acreditava la condició de “ desafectes “ , i alhora la “ desaparició “ de tres dels més oncles paterns dels que mai n’hem tingut noticia  - la tècnica del cop de pal cec, m’enviaven  al calabós del Regiment  d’Artilleria de Sant Andreu , en acabar, demanava el trasllat a la Bateria L-1 de Montjuic , i allà assolia la condició de furrier i acabava  el servei militar.

Si teniu curiositat us deixo uns enllaços :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/12/el-cop-de-pal-cec.html

https://www.guimera.blog/tribuna/records-del-servei-militar-obligatori/

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2025/06/el-furrier-meravella.html

https://www.guimera.blog/tribuna/in-memoriam-practiques-de-tir-real-dartilleria-de-costa-1973/

Crec que visitava al llarg dels anys totes les esglésies, capelles, ermites, advocades a Santa Bàrbara de Catalunya, feu una ullada al blog coneixercatalunya , i per descomptat si n’hi ha alguna més feu-m’ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

En aquesta ocasió l’ermita escollida serà la de Tirig, a la comarca del Maestrat sobirà a la província de Castelló.

Santa Bàrbara de Tirig,   es troba als afores del poble, a uns quatre quilòmetres, en el paratge conegut com lo Camp-redó, i explica la llegenda que va ser construïda per l'obstinació d'un veí de Tírig per agrair el fet de resultar il·lès de l'accident que va patir en caure un llamp que va destruir la seva casa totalment.

 Les obres van començar el 1603, Sant Mateu (Maestrat jussà. ), el responsable de les obres va ser Joan Gogia, picapedrer francès que vivia a Sant Mateu (Castelló).

L’edifici  és situat  sobre la roca del cim, que és el paviment interior de l'ermita. De planta rectangular de 17 per cinc metres i de nau única. És de construcció senzilla i austera. De fàbrica de maçoneria blanquejada, amb coberta a dues aigües (en l'exterior, mentre que la coberta interna és en forma de volta de canó, excepte en el presbiteri que presenta coberta en volta de creueria, amb l'emblema de la santa i una llegenda il·legible, esculpides en la clau), i un mur lateral que protegeix dels forts vents.

L'entrada es realitza per una Porta de fusta en arc de mig punt, emmarcada per dovelles irregulars. Sobre la Porta s'obre una obertura amb aspecte de tronera abocinada, i la rematada de la façana és en capcer, que serveix d'espadanya per a una única campana.  

La festa se celebra el 4 de desembre i es duu a terme un romiatge des del municipi a l'ermita en la qual se celebra una missa després de la qual es reparteixen els “panets”

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Gentilesa de l'Ajuntament de Tirig. 

Toponímia de Tirig:

 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=91106

Només l’alliberament del jou  d'Espanya  permetria repensar el model d’ocupació del territori, que en l’actualitat es regeix únicament i exclusiva pel benefici especulatiu d’una minoria.

Que santa Bàrbara , elevi a l’Altíssim la pregaria dels tirijans, colerencs , trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern