lunes, 31 de julio de 2023

EL CALVARI DE GIRONA

 El Ferran Carbonell Prat , publica la fotografia d’una part de l’itinerari  del Calvari de Girona, des del carrer de la Torre Gironella fins a la capella homònima .


 El formen 14 capelletes que indiquen les estacions del Via Crucis.

 Les capelletes són de quatre costats, obrint-se un al públic i per una mena de fornícula d'arc de punt rodó, protegida per reixa. Dins, uns quadres de ceràmica de forma quadrada, de marc de terra cuita amb motllures i dins rajoles pintades a mà. Les ceràmiques són de la Bisbal. L'element es clou amb un teulat de llosana de pedra i a dos aigües. Exteriorment remolinats. Totes són iguals, excepte la que representa l'enterrament de Jesús al Sepulcre, i que té dos cossos laterals sobresortits. L'itinerari ve a demostrar, per les sinuositats i els desnivells, el mal camí de Jesús en la seva Passió.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21564

La capella del Calvari  és un edifici d'una nau, amb absis carrat a l'exterior, poligonal a l'interior però. 



https://www.pedresdegirona.com/capella_calvari.htm

Nau de dos trams, amb nervis i claus de volta. 

Exterior molt senzill. 

Fotografia. Josep Maria Viñolas Esteva

Façana amb porta d'arc de punt d'ametlla i dos pilastres laterals que sostenen els dos vessants del teulat, a mena de frontó. Els laterals són llisos i amb els contraforts de les arrencades dels nervis de l'interior. A banda i banda de l'absis hi ha sengles saletes de mides diferents amb portes de llinda resta i òculs al damunt. L'església és de coberta a dues aigües. El conjunt s'aixeca sobre una plataforma de terra i muret de conteniment.

Que el Sant Crist del Calvari, elevi a l’Altíssim la pregària de gallecs, bascos, catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor, Allibera el teu poble!!!


jueves, 27 de julio de 2023

LA TORRE D’EN MIR. PRATS DE MOLLÓ I LA PRESTA. LA CATALUNYA SOTA DOMINI DE LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA

 

El Pere Magrià ,  s’endinsava en terrenys que pertanyen a la mal dita República Francesa -  ja sabeu que  malgrat omplir-se la boca amb allò de Liberté, Égalité, Fraternité , viuen obsessionats en reprimir la llengua catalana i els seus parlants -  :

https://cronicaglobal.elespanol.com/pensamiento/20230515/la-franquista-francia-contra-el-catalan/764053591_13.html

Tenien sort i aconseguien arribar a la  Torre del Mir, o d'en Mir, sense contratemps,  l’estructura  va ser  una torre de guaita i bada medieval, i està  situada en el terme comunal de Prats de Molló i la Presta, a la comarca del Vallespir, la Catalunya sota domini de la mal dita República Francesa.


Es localitza a la zona sud-oriental del terme, al sud-oest de la vila de Prats de Molló i en el vessant nord-est del Puig de les Basses de Fabert, damunt i a ponent de la masia del Mir, d'on pren el nom; és al sud-oest del Coll d'en Ce.

Formava part d'una xarxa de dispositius de vigilància i alerta dels reis de Mallorca i enllaçava amb la Torre de Cabrenç i la Torre de Cos. S'hi podien fer senyals per a informar la població d'un atac imminent.

Aquesta torre de guaita data del segle XIII i s'eleva a 1.520 metres d'altitud, on es beneficia d'una situació estratègica que permet veure i vigilar Prats de Molló, tota l'alta vall del Tec, Coll d'Ares (Pirineu) i, al fons a llevant, les planes del Rosselló.

 La torre va ser restaurada el 2009 i és visitable.

Es poden pujar els 2 pisos fins a la terrassa superior.

És un edifici de planta circular a tres nivells coberts amb voltes de pedra i construït sobre una plataforma

Va ser declarada Monument històric de França el 16 de desembre del 2002.

 

TENIU DADES DE L’EDIFICI MISTERIÓS DE LA PLAÇA MAJOR DE LA POBLETA DE BELLVEÍ?. LA TORRE DE CABDELLA. EL PALLARS JUSSÀ

 

L’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies de l’ habitatge unifamiliar entre mitgeres, edificat a la plaça Major de la  Pobleta de Bellveí, al terme de la  Torre de Cabdella, a la comarca del Pallars Jussà.

  


S’explica a Patrimoni Gencat,  que el promotor devia ser un muntanyenc que feu les amèriques, i que  al tornar  feu construir aquesta edificació on la fusta i altres materials nobles son emprats en multitud de detalls. L’explicació  és una excusa de mal pagador, com diria l’Ermessenda de Valrà, l’edifici s’aixecava  a  mitjans del segle  XX, dins ja de la dictadura, i no HI HA CAP EXCUSA per justificar l’absència de dades del promotor i de l’autor, oi?. Sou  pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com  

Tampoc té gaire credibilitat, l’afirmació; l' implantació d'aquest tipus d'edifici sovinteja a la muntanya, té acabats arrebossats i afegits de heura.

Vergonya, catalans, vergonya !!!!

Em sorprenia un dels comentaris – molt desafortunats – que em deixaven a la publicació “..algo bastante normal si fue construida en la época de Franco.. “.   Al Pallars, com per arreu, l'estultícia s'encomana més que la Covid

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME  i del  INVENTARI GENERAL DEL MODERNISME , entre altres publicacions, em confirmava que l'autor era el mestre d’obres, escultor i pintor, Jacint Gómez  Portella  ( Madrid, 1876 + la Pobla de Segur, 14.01.1960), del que  tenim dades i imatges, gràcies al seu besnét Guillermo Berlanga Carlos

martes, 18 de julio de 2023

TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ O TENIA LA CAPELLA DE CAN FERRER DE BEGUES?. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

Llegia, i em feia creus; el conjunt de Mas Ferrer consta també d'una capella privada, situada al costat de la façana principal de la masia, i unida a aquesta per una arcada lateral.

La capella és un edifici senzill, de planta rectangular de nau única amb teulada a doble vessant, amb la façana orientada a ponent.



Destaca la façana principal, amb el portal d'entrada rectangular, amb els muntants i la llinda fetes amb grans blocs rectangulars de gres vermell; a la llinda hi ha esculpida una inscripció on es llegeix "DOMUS DEI 1756". Sobre aquest portal d'entrada hi ha una finestra d'ull de bou, a mode de rosassa, emmarcada en blocs de gres.

Corona la façana, per sobre del cim de la teulada, un petit campanar d'espadanya d'un sol ull, dotat amb una petita campana.

El diccionari català diu en relació al mot “ advocació”; títol donat a un temple, a una capella, a un altar, a una imatge, etc., pel fet d’ésser dedicat a Jesucrist, a la Mare de Déu, a un sant.

Tothom té coll avall, que hi ha una evident manca de formació/informació en matèries relacionades amb la religió catòlica, dit això, ens sembla però, del tot inadmissible que en un registre públic, es donin omissions com aquesta.

Teniu dades de l’advocació de la capella de Can Ferrer de Begues a la comarca del Llobregat jussà?, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com. Ah!, si teniu imatges del interior us agrairem infinitament que ens   les feu arribar, per endavant gràcies.

domingo, 16 de julio de 2023

CAL SISPLAU. SANT MARTÍ SARROCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

 

Llegia a :

https://www.santmartisarroca.cat/el-municipi/turisme/masies/cal-sisplau.html

Casa aïllada bastida per un "americano" els anys 20, dins un estil noucentista, i situada al barri del mateix nom, al nord-oest del poble de Sant Martí.

Edifici de planta quadrangular, es compon de planta baixa, terrat i torratxa.

La façana és de composició simètrica, amb les llindes de les obertures decorades amb ceràmica blava i amb trencaaigües decorats amb cercolets, òvals i espirals.

Coronament amb barana de balustres, fris, palmetes i elements quadrangulars, amb motllura corbada superior que centra la façana.

Envoltada per jardí i baluard

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7998


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/2915

Costa creure que la casa s’aixecava de forma “ miraculosa” en una nit, o que es feia de forma il·legal, sense demanar permisos i comptant només amb personal estranger, sembla més versemblant allò de la “ desaparició” dels documents dins la política d’assolar la terra que practicava –i continua practicant – el REINO. Com deia l’Ermessenda de Valrà “ hi ha gripaus que costen molt d’empassar” , oi?

Ens agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor, noms cognoms – patern i matern – i lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com , cal eradicar  aquest mal costum, de citar a  la manera castellana “, oi?.

miércoles, 12 de julio de 2023

TENIU DADES DE L’AUTOR DEL ZIGURAT A LA DESEMBOCADURA DE L’EBRE?.

 

El Fèlix González, publica una fotografia , “el mirador del Zigurat al delta de l'Ebre”



Consultava a l’enciclopèdia catalana l’entrada zigurat; hom creu que representava una muntanya que unia la terra amb el cel, el camí que emprava la divinitat per a visitar el seu temple.


Des d’un punt de vista arquitectònic, el zigurat consta bàsicament d’un nucli de maons assecats al sol i recobert de maons cuits. Emplaçat sobre una gran plataforma, s’aixecava en forma de pisos, el superior sempre més petit que l’inferior. Al cim, al qual s’accedia per tres escales, hi havia el gigunu, sala destinada al descans del déu en la seva davallada cap a la terra. Bé que no se’n conserva cap de sencer, sembla que algun zigurat, com el de Babilònia, arribà a tenir entre sis i set pisos, amb una alçària total d’uns 100 metres . En general, però, eren de dimensions més reduïdes.


El de Babilònia, construït per la dinastia I (1894-1595 aC), és el prototip de la bíblica “torre de Babel” (Gènesi 11, 1-9). Anomenat É.temen.an.ki (‘casa del fonament del cel i de la terra’), sembla que arribà a tenir set pisos en el decurs de la seva atzarosa existència (restaurat pels cassites, fou destruït per Senaquerib, reconstruït per la dinastia neobabilònica i novament destruït, el 479 aC, per l’aquemènida Xerxes I). En territori de Babilònia radica igualment el de Dur Kurigalzu (actual Aqar Quf), de 4.657 m2 de superfície i que encara s’alça a 57 m d’altura.

 

A Assíria n’hi ha diversos de documentats, com, per exemple, el més gran d’Assur (3.600 m2 de superfície) i el de Kar Tukulti-Ninurta, construït en aquesta ciutat de nova planta per Tukulti-Ninurta I (1244-1208 aC).

 

Fora de Mesopotàmia, a l’últim, destaquen el de Susa i, sobretot, el de Chogha Zanbil, 42 km al SW d’aquesta ciutat. Aixecat pel rei elamita Untaš-(d) Gal cap al 1250 aC, tenia originalment quatre pisos, feia uns 53 m d’alçària i presenta algunes diferències arquitectòniques respecte als mesopotàmics.

 

Típic del paisatge arqueològic mesopotàmic, el zigurat inspirà molt de temps després, en època àrab, el famós minaret helicoidal de Samarra (segle IX), conegut com al-Malwiyya.


L’entrada al diccionario de la llengua castellana, mal dita español, diu; Torre escalonada y piramidal, característica de la arquitectura religiosa asiria y caldea.


No trobava cap dada de l’autor, fet dissortadament  normal” en aquest REINO  de l’estultícia, oi?.


Feu una ullada al que explica  la  Bíblia sobre La torre de Babel  .  Està clar que Déu va crear els pobles i les llengües, oi?.

QUE EN SABEU DELS EDIFICIS QUE HI HA EN EL CAMI FINS A LA TORRE SECUNDINO GORGOT FELIÚ?. RUBINAT. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA MÉS DESCONEGUDA

 

El dissabte 8.7.2023,   endegàvem sota un sol d’injustícia, un camí que ens portaria   al Tomàs Irigaray Lopez,  fotògraf eminent i veritable “ ull de falcó pel que fa als elements singulars del Patrimoni Històric, i a  l’Antonio Mora Vergés , modest “ escriba” del Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya , a la Torre Secundino Gorgot Feliú, mal dita la Torre dels Francesos a Rubinat al terme municipal de Ribera d’Ondara a la comarca de la Segarra. Feia MOLT de temps que ho teníem pendent, i per motius diversos, pandèmia, problemes de salut,..., ho havíem ajornat fins aquesta data memorable.

Pel camí,  el Tomàs Irigaray Lopez, retratarà alguns dels edificis que hostatjaven a les persones i algunes de les instal·lacions que  a darreries del del segle XIX, van fer que  Rubinat fos  protagonista d’una història avui gairebé oblidada.






 El nom  Rubinat es faria famós arreu del món, gràcies a l’aigua guaridora i purgant de les seves fonts.

 Tot va començar l’any 1876, quan el doctor  en medecina , Pau Llorach i Malet (Les Piles, 1839 – Barcelona, 6 de febrer de 1891) , va fer analitzar l’aigua i es comprovà que tenia una composició òptima pel tractament de malalties de l’aparell digestiu, restrenyiment i diverses dermatosis: sulfat de sosa, de potassa, de magnèsia, de calci, clorur de sodi, alúmina i òxid de ferro.  Escolteu “Rubinat Història d'una Aigua

No hi han dades dels autors d’aquests edificis, val a dir que es donen aquí dues circumstàncies adverses, la primera,  era – i és encara – la forçada pertinença al REINO  de Rubinat, la Segarra, Lleida i Catalunya, la segona, és que malgrat que dissortadament d’ençà de 1978 vivim en una “ democraciola”   s'ha fet poc o res per recuperar la “ memòria històrica “.

El dissabte 8.7.2023,   endegàvem sota un sol d’injustícia, un camí que ens portaria   al Tomàs Irigaray Lopez,  fotògraf eminent i veritable “ ull de falcó”  pel que fa als elements singulars del Patrimoni Històric, i a  l’Antonio Mora Vergés , modest “ escriba” del Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya , a la Torre Secundino Gorgot Feliú, mal dita la Torre dels Francesos a Rubinat al terme municipal de Ribera d’Ondara a la comarca de la Segarra. Feia MOLT de temps que ho teníem pendent, i per motius diversos, pandèmia, problemes de salut,..., ho havíem ajornat fins aquesta data memorable.

Pel camí,  el Tomàs Irigaray Lopez, retratarà alguns dels edificis que hostatjaven a les persones i algunes de les instal·lacions que  a darreries del del segle XIX, van fer que  Rubinat fos  protagonista d’una història avui gairebé oblidada.

 El nom  Rubinat es faria famós arreu del món, gràcies a l’aigua guaridora i purgant de les seves fonts.

 Tot va començar l’any 1876, quan el doctor  en medecina , Pau Llorach i Malet (Les Piles, 1839 – Barcelona, 6 de febrer de 1891) , va fer analitzar l’aigua i es comprovà que tenia una composició òptima pel tractament de malalties de l’aparell digestiu, restrenyiment i diverses dermatosis: sulfat de sosa, de potassa, de magnèsia, de calci, clorur de sodi, alúmina i òxid de ferro.  Escolteu “Rubinat Història d'una Aigua”

No hi han dades dels autors d’aquests edificis, val a dir que es donen aquí dues circumstàncies adverses, la primera,  era – i és encara – la forçada pertinença de Rubinat, la Segarra, Lleida i Catalunya, la segona, és que malgrat que dissortadament d’ençà de 1978 vivim en una “ democraciola”  que ha fet poc o res per recuperar la “ memòria històrica “.


 TORRE SECUNDINO GORGOT FELIÚ, MAL DITA “ LA TORRE DELS FRANCESOS.

Si teniu dades de l’autoria d’aquests edificis sou pregats de fer-nos-ho saber al’email castellardiari@gmail.com , Rubinat, la Segarra, Lleida i Catalunya, us agrairan.

 

martes, 11 de julio de 2023

Celler vitícola d'Ullastrell / Bodega Cooperativa / Cambra Agrària




https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-viticola-dullastrell-bodega-cooperativa-cambra-agraria

 Retratava  la façana principal del Celler vitícola d'Ullastrell / Bodega Cooperativa / Cambra Agrària , orientada a la plaça J. Montmany,  que compta amb grans obertures rectangulars als dos nivells, facilitant d'aquesta manera les tasques d'emmagatzematge i càrrega/descàrrega de vehicles. Destaquen, damunt la gran porta d'accés, les restes d'un antic rètol pintat sobre un revestiment emblanquinat on encara es llegeix la inscripció "SINDICAL DE LABRADORES Y GANADEROS". Adossat a la façana de ponent d'aquest volum hi ha un edifici de nova planta que actualment alberga a la planta baixa la botiga del celler. A la banda de migdia del carrer de la Serra hi ha la resta del conjunt arquitectònic. Està formada per tres volums arquitectònics adossats, que conformen una planta irregular i estan disposats al voltant de la plaça Joan Montmany. A llevant es situa un primer volum, format per tres cossos adossats que defineixen una planta en forma d'U, amb les cobertes de teula de dos vessants i organitzats en un sol nivell. Els cossos laterals tenen les façanes de tramuntana orinetades al carrer i són perfectament simètriques. Ambdues presenten tres finestrals bessons d'arc de mig punt, amb les impostes motllurades i l'ampit corregut del mateix color. Les façanes laterals dels mateixos, en canvi, compten amb obertures rectangulars. De la mateixa manera, el cos central que uneix els dos laterals, presenta un únic portal rectangular de grans dimensions, amb accés des del carrer. Els interiors d'aquest volum estan coberts amb sostres bastits amb encavallades de fusta. Situat al interior del cos de ponent destaca l'antic molí d'oli, encara en funcionament, i la resta de la màquinària necessària per dur a terme el procés d'elaboració d'aquest producte. Adossat a l'extrem sud-oest del volum anterior hi ha l'edifici central, que delimita la plaça J. Montmany per la banda de migdia. De planta més o menys rectangular, presenta la teulada de dues aigües i s'organitza en dos nivells. La façana principal, orientada a la plaça, compta amb obertures rectangulars simples i un coronament destacable. Està format per una barana rectangular amb plafó central d'arc de mig punt, bastit en maons i decorat amb rajola de ceràmica vidrada de fons blanc. La rajola compta amb motius decoratius florals i fruitals. El darrer volum que integra la banda de migdia del conjunt està situat a la banda de ponent de la construcció. Es tracta d'un edifici de grans dimensions i planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i organitzat en un sol nivell. La façana orientada a la plaça presenta tres grans obertures rectangulars, destinades a les tasques de càrrega i descàrrega. De la resta de paraments, amb escasses obertures, destaquen les restes d'un altre rètol pintat damunt del revestiment, situat a la façana de migdia. Es pot llegir: "GRUPO SINDICAL DE COLONIZACIÓN Nº 898 BODEGA COOPERATIVA". Al interior, destinat a la producció i emmagatzematge del vi (botes, tines, maquinària), el sostre està cobert per una encavallada de ferro que alhora sosté una solera de maons plans. Des de l'extrem de llevant de la construcció, mitjançant un portal d'arc rebaixat, s'accedeix a una galeria subterrània que creua el carrer de la Serra en direcció als edificis situats a la banda de tramuntana de la via. Està coberta per una volta de mig punt bastida en maó pla, recolzada damunt d'un sòcol amb el revestiment arrebossat. Tot el conjunt presenta els paraments exteriors arrebossats, tot i que només els que estan orientats al carrer de la Serra es troben pìntats d'un to groguenc. L'edifici de la banda de tramuntana del carrer és bastit en maons, amb l'obra vista.

El conjunt arquitectònic format per diversos edificis, disposats a una banda i altra del carrer de la Serra. A la banda de tramuntana del carrer hi ha un gran edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues aigües i distribuït en planta baixa i pis. 

Em costa creure que s'aixequés de forma miraculosa, sense plànols, i de forma quasi subreptícia com sembla suggerir l'entrada del Mapa de Patrimoni. 

Ens agradarà rebre dades de l'autor a l'email castellardiari@gmail.com 

viernes, 7 de julio de 2023

SANT FELIU DE CALMELLA. LA CATALUNYA SOTA DOMINI DE LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA

 

Trobava una fotografia de l'església parroquial del poble de Calmella, cap de la comuna del mateix nom, de la comarca dels Aspres, tradicionalment adscrit a la del Rosselló


Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)   ens diu ; Calmicella, diminutiu de calmis (cim planer o capçada d'una serra).

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-feliu-de-calmella

Sant Feliu de Calmella és una església de nau única amb un absis semicircular decorat amb arcs llombards, columnes i capitells. Corona la coberta un petit campanar d'espadanya amb una obertura superior i dues d'inferiors.

El portal d'entrada, a la façana meridional, és ornamentat amb un arc en forma de dents de serra; al mur al costat d'aquest portal hi ha adossada una capella lateral oberta a l'exterior.

L'església conserva una marededéu romànica del segle XII , la "Mare de Déu de la Salut", de fusta policromada.


 De la mateixa època és una pila baptismal, decorada, de granit. També té restes d'un baldaquí del segle XIII, una marededéu gòtica provinent del santuari de la Mare de Déu del Coll, i també s'hi poden contemplar retaules del XVII i XVIII.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/12/goigs-la-mare-de-deu-del-coll-calmella.html

Que la Marededéu de la Salut, la Marededéu del Coll i Sant Feliu, elevin la nostra pregària a l’altíssim; Senyor, allibera el teu poble!!!!

domingo, 2 de julio de 2023

MAS CA LA XATONA. OLOT. LA GARROTXA

 


El Matias En Mais Castanyer, publica una fotografia de la Xatona, al termed’Olot, a la comarca de la Garrotxa de la que en diuen a :

http://webvella.olot.cat/FitxersWeb/28196/210%20B.pdf

Mas de caràcter rural, d’ús residencial agrícola. Casa de planta baixa i planta pis, de planta rectangular, d’estructura de murs de pedra volcànica i coberta amb teula àrab a dues aigües, vessant cap a façanes llargues. La casa ha estat reformada i actualment presenta obertures regularitzades a la façana de migdia, zona on trobem una terrassa a partir d’un terraplè suportat per un mur de pedra. A la part posterior de la casa i a nivell de planta baixa hi ha una entrada de garatge. Les façanes estan esquerdejades amb morter de calç i les obertures, majoritàriament són irregulars i desordenades. La casa està en mig d’una zona enjardinada i d’horts. El mas està separat de la carretera per un mur de pedra volcànica. Està en bon estat de conservació

Situada al pla de la Moixina amb vistes a nord-est a Aigüanegra, a sud-est a Pujou, a sud-oest al  Puigsacalm i al nord a Olot.

L’accés és per la carretera de la Moixina.

No en trobava imatges al Fons Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Olot/page/1

L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.

El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom com

Adolf Zerkowitz (Viena, 1884 - Barcelona, 1972) , Antoni Gallardo Garriga (Barcelona, 1889-1942, Baltasar Samper Marquès (18881966) , Cèsar August Torras Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) , J. Dolcet – Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com , de nom , cognom matern i lloc i data de naixement i traspàs -  Josep Mª Armengol i Bas ( Barcelona, 1865 + + Barcelona, 1941 ), Joan Estorch Salomó – ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellàrdiari@gmail.com -  , Jordi Audet Viñals - ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellàrdiari@gmail.com -   , Josep de Cabanyes – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com - , Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993) o Valentí Fargnoli Annetta (Barcelona, 12 d'abril de 1885 -Girona, 7 d'abril de 1944), entre altres, de gran valor arquitectònic i etnogràfic.

Aquest fons fou cedit l'any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot

Em comentava un bon amic, que dissortadament la documentació de  forma parcial, fins en algun cas barroera, és una més de les “ males herències “ que ens deixa l’ocupació de Catalunya d’ençà de 1714, agreujada molt especialment desprès de la caiguda de lI República.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/04/va-ser-jordi-audet-vinals-lautor-de-la.html

ERMITA/ORATORI DE SANT FRUITÓS. LA POBLA DE SEGUR. PALLAR JUSSÀ.

 

L’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies de Sant Fruitós, ermita/oratori  del terme municipal de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.



Situada a lo Pla, la partida d'Horts a la llera esquerra del Flamisell, al nord-oest de la vila.

No trobava cap dada “ històrica” d’aquest edifici, ni explicació de l’adoració al Sant que  va ser bisbe de Tarragona i màrtir, juntament amb els diaques  Eulogi i Auguri.

Ens agradarà tenir-ne noticia d’una i altra cosa a l’email castellardiari@gmail.com

Que Sant Fruitós, Sant Eulogi i Sant Auguri elevin a l’Altíssim  la nostra sempiterna pregaria, Senyor;  allibera el teu poble,  perseguit i espoliat des de 1714!!!!