SANT JULIÀ D’ALFOU. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL

Visitava Sant Julià d’Alfou l’any 2009, i anotava en aquella ocasió : la rectoria actualment està en estat ruïnós.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/06/sant-julia-dalfou-terme-de-sant-antoni.html

Tornàvem a visitar Sant Julià d’Alfou, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, i com veure amb la fotografia, la rectoria llueix esplèndida.

Fotografia. Antonio Mora Vergés 

Fotografia. Vicent Miralles Tortes

A la pàgina de l’Ajuntament trobava : http://www.santantonidevilamajor.cat/esglesia-de-sant-julia-d-alfou

La rectoria fins el maig del 2011 , quan van finalitzar les obres de la seva reconstrucció, estava en estat ruïnós.

Actualment és un edifici polivalent en ple funcionament , al servei de tot el municipi , principalment pels veïns d’Alfou per la seva proximitat.

Des de la seva inauguració s’han portat a terme cursos d’activitats diverses (curs 2011-2012) complementaris i compatibles en horaris, amb els que es fan, ja fa uns anys, al Casal Sociocultural Escoles Velles.

El record colpidor del runam de les Escoles que la II República volia fer en aquesta parròquia – i que no s’acabaven com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el Govern de la II República - , que es negaria a acabar el segon feixisme, i àdhuc la ‘Democraciola’ que d’ençà de 1978 ens ha portat a un estat de quasi misèria, enterboleix l’afirmació cofoista del Consistori vilamajorí.

La descripció que hi ha a http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_29300
Ens diu ; edifici d'una sola nau, petita, d'estil romànic, amb volta de creueria i la clau decorada, l'obra és de paredat i està emblanquinada. La façana és de construcció posterior, decorada amb un capçal a mena de petxina plana semicircular. La teulada és a dos vessants. El campanar té tres cossos separats per cornises, és de paredat i carreu, coronat per merlets i una piràmide quadrada. Les finestres, una d'elles geminada, són posteriors. El segle XVI se li van obrir capelles de volta de canó seguida.

En relació a la documentació del Patrimoni Històric, estem a la cua d’Europa, i no serveix d’excusa el fet que al REINO DE ESPAÑA, les coses encara es facin pitjor. No és una qüestió de diners – mai ho ha estat – és la manifestació palesa de que molta gent – fins el PP – s’omple la boca ‘d’amor a Catalunya’, i els fets més quotidians venen a negar aquesta afirmació.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

LA RODA DE MOLI DE SANT JAUME DE RIFÀ. ALFOU. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL

Em comentava el Josep Olivé Escarré, que per les mides i el pes, la pedra que fa funcions d’ara a Sant Jaume de Rifà, difícilment passaria per la porta.

Se’ns suscitaven al respecte força preguntes.

Rifà – molí, en la llengua àrab – té aquesta ara per casualitat ?.

La pedra no sembla anterior a l’edifici de l’església, oi ?.

Sabeu en quina data en va posar ?

Com és va fer aquesta maniobra ?.

... ?

L'any 2001 hi ha constància de la seva existència : http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afceccf/id/4507/rec/77

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASA MIRET. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL

En relació a aquest edifici, el Ferran Sarrià, em feia arriba un enllaç :
http://vilamajor.blogspot.com.es/2009/06/manel-j-raspall.html

En el que bàsicament recull que la Can Miret, o la casa Miret, situada al carrer de França, al nucli de Sant Antoni de Vilamajor – no confondre doncs, amb Can Miret prop de Sant Jaume de Rifà, en terme d’Alfou, de la que e’explicaven a Sant Jaume de Rifà que els propietaris de Can Miret, havien estat molt vinculats a l’esglesiola - , és obra de Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937).

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquesta magnifica casa de planta basilical, en la que llueix el nom CAN MIRET, fet amb rajoles, en la façana del migdia.

Tenim doncs identificats almenys quatre arquitectes ‘grans’ que treballaven a Sant Antoni de Vilamajor ; Sebastià Bonet i Ayet, autor de l’església de Sant Antoni Abat; Augusto Miret Baldé, autor de l’edifici de les Escoles Velles , i probablement també de la Sala ; Joan Rubió i Bellver, té moltes opcions de ser-ho de Can Bertran; i Manuel Joaquim Raspall i Mayol, de la casa Miret del Carrer de França; està clar que Can Gallardo o Can Matheu, Ca l’Auferil, alguns edificis de la carretera de Cànoves, altres de la Carretera de Sant Pere de Vilamajor, i fins alguns que no vaig retratar en la meva visita, foren aixecats per arquitectes il•lustres, que en un país ‘civilitzat ‘ donarien peu a organitzar ‘rutes culturals’. Dit queda

El Valentí Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ en comenta ; Jo la tinc inventariada com a Casa Miret, de M.J. Raspall, de l'any 1910

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA TORRE GALLARDO DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL

En relació a : http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/edificis-singulars-del-carrer-franca_30.html
Ferran Sarrià, em facilitava informació de l’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona , 18 d’abril de 1889 + 16 de juny de 1942) , fill de Antonio Gallardo Martínez, nascut a Puerto Príncipe (Cuba), un reconegut notari i la seva mare, Montserrat Garriga Cabrero, nascuda a Cienfuegos (Cuba), una excel•lent botànica
http://mdc.cbuc.cat/ui/custom/default/collection/coll_afcecag/resources/custompages/landing/afcecag/gallardo.pdf

Intuïm doncs que el promotor de la casa fou l’Antonio Gallardo Martínez, i ens resta saber qui va ser el mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici.

Ferran Sarrià, en relació a la presumpció de la persona del promotor, em deia via e.mail ; La torre Gallardo rep el nom per ser l’Antoni Gallardo el personatge mes conegut de la casa, tinc dubtes però, que ell fos el promotor.

L’Antoni Gallardo esta relacionat amb Sant Antoni perquè es va casar amb Roser Matheu i Sadó, la família de la qual ja estiuejava a Sant Antoni. Es possible que a la mateixa casa. Per tant el promotor podria ser la família Matheu.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICIS SINGULARS DEL CARRER FRANÇA. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

De Sant Antoni de Vilamajor ens diu l’enciclopèdia; l’origen del poble cal cercar-lo al principi del segle XVI; així, en una relació de delmes de l’antic terme de Vilamajor del 1521, es fa esment ja de Vilanova amb 4 cases. El 1696 s’esmenten ja 12 cases i 46 a l’inici del segle XVII. Aquestes cases es construïren originàriament al peu de l’antic camí ral, que recorda avui dia l’anomenat Carrer Vell, on hi ha la casa Masades, que és tinguda per la més vella del poble. Al peu d’aquest mateix carrer hi havia la capella de Sant Antoni Abat bastida per Pere Sunyer el 1555, que el 1798 seria erigida en parròquia.

La relativa modernitat del poble fa que es pugui conèixer bé l’origen del seu desenvolupament vers el Carrer Nou, que es començà a edificar avançat el segle XVII a l’extrem N de la població, on la carretera actual canvia de sentit i hi ha la plaça; en resta l’antiga casa de Cal Perpunter, erigida el 1647, prop de la casa del Delme, del segle XV.

Al segle XVIII es començà a edificar al carrer del Camp del Puig, prop del camí ral de Palautordera i del Montseny.
No s’esmenta en carrer de França, on trobava algunes cases d’interès, de les que atès el fet que no disposa Sant Antoni de Vilamajor d’un Catàleg de Patrimoni en línia, per saber qui en va ser el promotor, i el mestre d’obres i/o arquitecte, només en quedava el recurs de recórrer – si existeix – a l’Arxiu històric, o en el seu defecte, a les persones, que vetllen per mantenir la memòria històrica d’aquesta població, a ells m’adreço en demanda d’informació, que voldria rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com

És bo de recordar que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICIS SINGULARS DEL CARRER FRANÇA. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

De Sant Antoni de Vilamajor ens diu l’enciclopèdia; l’origen del poble cal cercar-lo al principi del segle XVI; així, en una relació de delmes de l’antic terme de Vilamajor del 1521, es fa esment ja de Vilanova amb 4 cases. El 1696 s’esmenten ja 12 cases i 46 a l’inici del segle XVII. Aquestes cases es construïren originàriament al peu de l’antic camí ral, que recorda avui dia l’anomenat Carrer Vell, on hi ha la casa Masades, que és tinguda per la més vella del poble. Al peu d’aquest mateix carrer hi havia la capella de Sant Antoni Abat bastida per Pere Sunyer el 1555, que el 1798 seria erigida en parròquia.

La relativa modernitat del poble fa que es pugui conèixer bé l’origen del seu desenvolupament vers el Carrer Nou, que es començà a edificar avançat el segle XVII a l’extrem N de la població, on la carretera actual canvia de sentit i hi ha la plaça; en resta l’antiga casa de Cal Perpunter, erigida el 1647, prop de la casa del Delme, del segle XV.

Al segle XVIII es començà a edificar al carrer del Camp del Puig, prop del camí ral de Palautordera i del Montseny.

No s’esmenta en carrer de França, on trobava algunes cases d’interès, de les que atès el fet que no disposa Sant Antoni de Vilamajor d’un Catàleg de Patrimoni en línia, per saber qui en va ser el promotor, i el mestre d’obres i/o arquitecte, només en quedava el recurs de recórrer – si existeix – a l’Arxiu històric, o en el seu defecte, a les persones, que vetllen per mantenir la memòria històrica d’aquesta població, a ells m’adreço en demanda d’informació, que voldria rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com

És bo de recordar que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANTONI ABAT. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL

Llegia del informe de la parròquia de Sant Antoni Abat, de Sant Antoni de Vilamajor , que el 21 de juliol de 1936 un grup de “forasters” va incendiar i van arrasar aquest temple parroquial.

L’antic emplaçament va ser convertit en un solar.

A la pàgina de l’Ajuntament es recull , l’església actual fou construïda entre els anys 1944 i 1949, segons el projecte de l’arquitecte Sebastià Bonet i Ayet. És de tipus basilical. Té una nau major central. Sota la barbacana la volta una cornisa seguida. La façana acaba amb un frontó i l’esmentada cornisa. En el frontó hi ha un petit ull de bou, amb tres buits de mig punt a sota. Té una portada en el centre i sengles portades a cada costat, enquadrades.

El pòrtic té set arcs de mig punt. Els dos laterals se sotenen en pilastres amb mitges columnes adossades. Els altres arcs sobre columnes senceres, de fust llis i capitells corintis com les columnes anteriors.

La part interior (la fàbrica) la composen tres naus en forma basilical i separades per quatre columnes a cada costat, de fust llis i capitell corinti. L’absis és circular.

La descripció ens diu ; Edifici d'una nau i quatre capelles laterals, dos per banda. La nau està coberta per volta de canó que es fa més estreta als peus de l'església. L'absis és semicircular i està cobert per un petit tram de voltes de llunetes damunt d'una estructura romànica. Tant l'absis com la nau tenen espitlleres. D'època romànica queden dues finestres absidals de doble esqueixada i la portalada d'una arcada amb arquivolta, propis del segle XIII. El campanar és una torre quadrada formada per dos cossos dividits per una cornisa i coronats per merlets, en el segon pis té quatre obertures d'arc de mig punt.

No disposa – dissortadament – Sant Antoni de Vilamajor d’un Catàleg de patrimoni en línia, això fa quasi impossible, cercar informació tècnica de llocs tant ‘emblemàtics’ com LA SALA, o les CASES BARATES que hi ha quasi enfront, per no parlar d’algunes de les cases modernistes de la població.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LES RUNES DE LA INACABADA ESCOLA PÚBLICA D’ALFOU. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Començava l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno segon feixisme ( Dictadura del general Franco ); en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns com la que havia ser escola d’Alfou son hores ara, només un trist record.

M’explicaven que les parets dormen entre pins, sembla que s’abandonava l’obra tot just quan només calia cobrir-la, imagino que algú devia instar – respectuosament- a que s’acabés en qualsevol dels AÑOS TRIUNFALES que seguien a la victòria militar dels sediciosos feixistes contra el govern de la II República Española, imagino també la resposta – potser tinc massa imaginació, oi ? ‘ catalanes de mierda’, como deien sempre aleshores, i avui , de moment ‘ nomes en la intimitat’; a la mort del sàtrapa es va reviscolar l’ interès per aquelles runes, la ‘Democraciola’ però, no ha tingut tampoc cap especial motivació – és un indret rural - , en recuperar aquell espai, que podria exercir alguna funció social en els nostres dies.

Del qui va ser el mestre d’obres i/o arquitecte, de la ‘petita història’ d’aquelles runes, ens agradarà rebre les vostres noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL ROURE DE CAN BACHS I ALTRES MISTERIS AL MONTSENY JUSSÀ

No trobava el Roure de Can Bachs, al terme de Sant Pere de Vilamajor, al Montseny jussà, comarca ‘administrativa’ del Vallès Oriental, entre els arbres ‘monumentals de Catalunya’.

No duia malauradament cap estri per mesurar-lo i fer-ne la fitxa, i feia servir al Josep Olivé Escarré, com element de comparació.

Ara que hi penso, no és estrany, si tenim en compte que dormen entre pins les restes del que havia de ser l’escola d’Alfou – d’haver continuat la II República- , i que suposant que la resposta del segon feixisme – en el supòsit de que algú s’atrevís a fer-la – va ser ‘ catalanes de mierda’, como deien sempre aleshores, i avui , de moment ‘ nomes sen la intimitat’; la ‘Democraciola’ no ha tingut tampoc cap interès, en recuperar aquell espai, que podria exercir alguna funció social en els nostres dies.

En ambdós poblacions, Sant Pere , i Sant Antoni de Vilamajor, l’alcaldia està en mans de Ciu

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICI DE L’ACADÈMIA CATÒLICA DE SABADELL

El Joaquim Tudela Torras, em confirmava que l'edifici de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, és del any 1889. Els promotor foren Félix Sardá y Salvany (Sabadell, 21 de maig de 1841 – ibídem, 2 de gener de 1916), i Lluís Carreras i Mas (Sabadell, 4 de maig de 1884 - Barcelona, 7 de març de 1955), Gabriel Borrell i Cardona (Sabadell, 23 de novembre de 1862 - Barcelona, 6 d'octubre de 1944) va ser l’arquitecte encarregat del projecte.

http://www.academiacatolica.net/

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASA ESCAIOLA, ARA CASA GUILLERMO. SABADELL

Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965), aixecava l’any 1931, al inici del breu període de llibertat i democràcia que porta la II República Española, la CASA ESCAIOLA, més coneguda avui com a CASA GUILLERMO.

La descripció ens diu ; immoble d’habitatges plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa, entresol i tres plantes pis, ubicat en la cantonada entre Via Massagué i la Plaça de l'Àngel. De les façanes destaca l'estil monumentalista, el tractament del xamfrà amb tribuna única abraçant les plantes pis i sobresortint del pla de façana de planta baixa que constitueix un basament unitari, sostinguda per permòdols i coronada per gran frontó i que es repeteix a la façana de la Plaça de l'Àngel.

Autoritzem al Diario de Sabadell, i a qualsevol altra publicació escrita, a reproduir lliurement aquests articles.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA TORRE BARÓ. BARCELONA

El Feliu Añaños Masllovet, retratava el singular edifici que hi ha a Carretera ALTA DE LES ROQUETES 313-319 311, conegut com TORRE BARÓ

La fitxa tècnica ens diu que és possiblement de l’any 1904, i es desconeixen el promotor, i el mestre d’obres i/o arquitecte. http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=2859&id.districte=08

I pel que fa a la descripció ; Edifici aïllat, inacabat, construït en paredat comú amb obertures emmarcades en maó vist. Està format per dos cossos ben diferenciats, el primer dels quals és una construcció de planta quadrada amb una petita reculada al qual se li afegeix un segon cos en forma de torre. L'edificació, de planta baixa i tres pisos per l'entrada principal, s'incrementa en un pis més a causa de la topografia del terreny a la banda oest. El regust medievalista de la construcció es manifesta en les obertures de mig punt , i en el coronament a base de merlets que l'assimila a una fortificació.

Recollia les tres versions sobre l'origen de la torre :

1-El castell, construït l’any 1905, havia de convertir-se en un hotel, dins d'un projecte de ciutat jardí dissenyat per a la serralada de Roquetes, però les males comunicacions a la zona van paralitzar el projecte. O hi ha cap dada del projecte, ni de l’arquitecte que el dissenyava.

2- Fou construïda pel Baró de Pinós a principis del segle XX per al seu fill, que patia tuberculosi i va morir abans que s'acabessin les obres. No hi ha cap element que faci versemblant aquesta hipòtesis.

3- L'any 1873, aquest petit castell, juntament amb la resta de la finca, fou comprat al Baró per la família Siwate, que l'utilitzaren com a casa de vacances pels aires purs de la muntanya. Això no durà gaire i l'edifici va restar abandonat durant molts anys. No trobava cap referència a la ‘família Siwate’.

Podríem afegir encara la hipòtesis d’una autoria demoníaca, atesa la llarga tradició del maligne en el sector de la construcció.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PER LA CONTINUITAT FISICA DE L’EDIFICI DE LES ESCOLES VELLES D’IVARS D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Començava l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns son hores ara, només un trist record.
http://www.raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/viewFile/280092/367794

M’assabentava de l’existència d’una comunitat al facebook ‘ Salvem les Escoles Velles d’Ivars d’Urgell’.

Informació del procés d'enderroc (04/10/2014).

El pressupost base de la licitació es 587.571€ d' import net, això suposa un import brut de 710.961€. El procediment està obert i té un termini de 9 mesos de execució.

El termini de presentació d' ofertes va començar el 19 de setembre i s'acaba el 15 d' octubre.

No tenim gaire temps, però continuarem lluitant per mantindre un lloc emblemàtic del nostre poble.

Els deixava una pregunta al face ‘teniu dades de qui va ser el mestre d’obres i/o arquitecte ?.’.

Estic al costat dels que s’oposen a l’enderroc, i voldria que tothom ho fes palès a l’email ajuntament@ivarsurgell.ddl.net i a la pàgina del facebook de ‘ Salvem les Escoles Velles d’Ivars d’Urgell’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE. LLANARS. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

La Roser Riubregent retratava l’esglesia parroquial de Llanars, al Ripollès, advocada a Sant Esteve.

La descripció tècnica ens diu que és un edifici de nau única, amb volta de canó apuntada i absis semicircular. Als costats hi ha dues capelles afegides. Sobre la façana principal s'aixeca el campanar, amb coberta piramidal. De la seva decoració cal fer esment de la portada, amb dues columnes amb capitells per banda.

La porta encara conserva la ferramenta original. Al seu interior es conserva un frontal d'altar, possiblement del segle XIII, recentment restaurat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya.

L'església presenta cinc finestres, totes de doble esqueixada: una oberta a la façana principal, a sobre de la portalada, una altra a l'àbsis i les altres al mur sud.

Una característica curiosa d'aquesta església és la diferència de decoració exterior entre el mur nord i el mur sud. Mentre aquell és totalment llis i sense cap mena d'ornamentació, construït amb grans carreus regulars, el mur sud està construït amb carreus petits i mostra un fris en dent de serra emmarcat en unes bandes verticals que fan joc amb les arcuacions llombardes amb què està decorat l'exterior de l'àbsis, aquestes d'una puresa esplèndida.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

LES ESCOLES PUBLIQUES DE LA II REPÚBLICA DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL

Començava l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns son hores ara, només un trist record.

Demanava a l’Higini Herrero Baró, informació sobre les ‘escoles velles’ de Sant Antoni de Vilamajor, avui Casal Sociocultural SAV, i em contestava ; en sé poca cosa. És un edifici de l'arquitecte municipal, Augusto Miret Baldé. Fou inaugurat el 1932. A les properes Monografies del Montseny, l’ historiador Andreu Pujol Mas (Breda, 12 de setembre de 1986) hi publicarà un article on n'explicarà un munt de coses inèdites. Comparteixo la seva afirmació, segur que serà molt interessant!

Respecte de l’arquitecte, Augusto Miret Baldé, més enllà de la seva inclusió en el col•lectiu d’arquitectes depurats en el II feixisme ( Dictadura del general Franco ) http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm , no sabia trobar cap dada relativa al lloc i data del seu naixement i traspàs, ni de cap altra de les seves obres.

Imagino que l’escola de Sant Antoni de Vilamajor , quina fotografia manllevava de la pàgina de l’ajuntament, va tenir al llarg de la seva història un o més ‘noms’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

ESCOLA PÚBLICA SANT MIQUEL AL CARRER DE BALMÉS,3 DE VIC.

El nom oficial de l’escola era el del dramaturg Ignasi Iglesias Pujadas ( Barcelona, 1871 + Barcelona, 1928 ) , encara que també se l’anomenava com a Sant Miquel, aquest segon nom és el que es va donar a l’escola després de la Segona República.

L’arquitecte fou Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966)

La descripció tècnica ens diu ; Edifici de planta rectangular coberta a quatre vessants. La façana es troba orientada a migdia. A la part esquerra i dins del recinte del jardí que envolta l'escola es fa visible una nova construcció que segueix força les característiques de la part antiga, la part baixa de la qual presenta un fris de pedra picada. Al damunt s'hi obren unes finestres d'arc de mig punt amb estuc i a la part superior són rectangulars. A la part central on hi ha un portal al qual s'accedeix mitjançant uns graons i el sostre de l'edifici forma un espai obert de forma pentagonal que protegeix el portal d'entrada el qual és d'arc de forma pentagonal que protegeix el portal d'entrada, el qual és d'arc de mig punt amb un escut al damunt de pedra. Aquest espai és decorat amb estuc en el qual s'hi dibuixen formes geomètriques. L'estat de conservació és bo.

Pàgina 405 de file:///C:/Users/Antonio/Downloads/55470-64873-1-PB.pdf

No trobava cap fotografia actual

Tampoc del grup escolar de Roda de Ter, pàgina 424

Ni de l’escola pública Josep M. Xandri de Sant Pere de Torelló, pàgina 427

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres operacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLA PUBLICA AGUSTÍ GIFRÉ. SANT GREGORI. GIRONÈS. CATALUNYA

Llegia que l'ajuntament comprava els terrenys a l’Enric Gifré - no trobava enlloc cap referència al cognom matern - , el fet que les escoles portin el seu nom, em fa pensar que la transmissió de la titularitat dominical es devia fer a un preu quasi simbòlic.

El projecte fou redactat per Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935)

La descripció tècnica ens explica que l’edifici escolar està constituït per dos pavellons, un per nens i l'altre per a nenes, separats per un espai central que en el projecte original estava destinat per acollir l'ajuntament del poble. Actualment aquell espai és ocupat per una ampliació realitzada a principis dels anys setanta, correctament integrada amb l'edificació més antiga. Dels pavellons originaris en destaquen el cos d'accés amb uns remats ceràmics vidriats de color groc. Els paraments exteriors combinen la pedra de riu com a basament, els carreus, l'obra de fàbrica molt localitzada i l'arrebossat i el pintat.

La fotografia és de JUVENTENCH

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’ESCOLA DE CALDERS A LA II DÈCADA DEL SEGLE XX. MOIANÈS. CATALUNYA

Si ens haguéssim de creure al ‘camarada’ Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, La Coruña, 27 de març de 1955), abans de la seva gestió tot era foscor – s’atribueix fins la creació del sol, la lluna i les estrelles -; la seva referència al ‘sistema que les ha permitido asistir a la Escuela Pública ‘ per menystenir als seus oponents politics, topa amb unes dades incontrovertibles :

file:///C:/Users/Antonio/Downloads/55470-64873-1-PB.pdf

http://www.geosoc.udl.es/recerca/documents/escuela_rural.pdf

Trobava una imatge, datada cap a 1920, on es pot veure un grup d’alumnes de Calders al davant del lloc on s’ubicava l’antiga escola, a la Plaça Major, a l’actual edifici de l’ajuntament de Calders.

El ‘camarada’ Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, La Coruña, 27 de març de 1955), possiblement ens estima – hi ha amors que maten -, en tot cas però, està clar que no ens entén, oi ?

ESCUELAS NACIONALES GRADUADAS DE SANT VICENÇ DE CASTELLET. IN MEMORIAM

Començava l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns com las Escuelas Nacionales Graduadas de Sant Vicenç de Castellet, son hores ara, només un trist record.

En la meva recerca trobava a http://arxiufotosvc.blogspot.com.es/p/escoles.html fotografies d’el centre escolar de Sant Vicenç de Castellet que va esser enderrocat per a destinar la superfície a zona d'aparcament de vehicles.

No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autors d’aquell edifici.

I com tinc per costum, demanava l’ajuda de qualsevol persona que en tingues informació.

El David Sanz publicava a la pàgina del face de Sant Vicenç de Castellet.

El projecte arquitectònic és de l’any 1917.

La inauguració es va fer l'any 1927.

L’arquitecte va ser Josep Marcet Ribalta, que acabava els estudis l’any 1917
file:///C:/Users/Antonio/Downloads/La%20Construcci%C3%B3n%20moderna.%2015-2-1917,%20no.%203.pdf

La Núria Puértolas Carasusán afegia; les fotografies pertanyen a l'Arxiu Miquel Vila, i les podeu trobar a la pàgina web del poble.

Respecte de l’arquitecte Josep Marcet Ribalta, més enllà de la data en que inicia la seva activitat no sabia trobar cap dada relativa al lloc i data del seu naixement i traspàs, ni de cap altra de les seves obres.

Imagino que l’escola de Sant Vicenç de Castellet, va tenir al llarg de la seva història un o més ‘noms’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

P/D

Enviarem aquest breu a http://www.naciodigital.cat/manresainfo/ amb prec de publicació , i amb l’esperança que Sant Vicenç de Castellet sigui un pioner del Bages, pel que fa a recuperar la memòria de les seves escoles.

EDIFICI DE LA CASA DE LA VILA DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de la Casa de la Vila de Santa Maria de Palautordera.

Llegia que la pretensió de construir un edifici per a acollir les dependències municipals, era palesa des de la dècada dels anys 1880, quan el nombre de veïns superava els 1.300 , en aquela data l'Ajuntament va proposar un ambiciós projecte per a la construcció d'un edifici d'estil classicista en el mateix lloc on trobem ara l'actual casa de la vila. Aquella vegada, fins i tot, es va aixecar acta de l'esdeveniment i es va col•locar un tub de vidre enlacrat que contenia tres monedes i un exemplar del "Correo Catalán" i un altre exemplar del "Diario de Barcelona" dins del buit d'un pedra que hauria de formar part de l'edifici. Malauradament el projecte no va tirar-se endavant a causa de la manca de recursos econòmics: a les arques municipals no hi havia prou diners i el municipi no en recaptava prou. Una curiositat: aquell tub de vidre deu formar part de l'actual edifici perquè no es va arribar a rescatar mai.

L'abril del 1927, en nombre de veïns s’apropava als 1500, i l'Ajuntament va demanar un préstec de 70.000 pessetes al Banco de Crédito de España, a tornar amb una quota anual fixa durant 15 anys, l'alcalde era aleshores , Segimon Andreu Pou (Montseny, 1871 - Santa Maria de Palautordera, 1933), que es va veure obligat a canviar tota la retolació dels carrers per l'obligació ‘ legal’ d'utilitzar la llengua castellana ‘espanyola’. Recordeu que deia Joan Carles I ?.

El projecte, a més de l'edifici de l'Ajuntament, també comprenia les Escoles de pàrvuls annexes i l'Escorxador municipal, el seu autor va ser l'arquitecte municipal Josep Domènech i Mansana, (Barcelona, 1885-1973).

Al més juny del 1928, es començaven les obres per part del contractista Agustí Altimira Mota, que finalitzaven el 15 de desembre de 1929, el cost real de les obres va ser de 96.592,40 pessetes per la casa consistorial i el parvulari annex i de 18.419,96 per l'escorxador.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL PALLER. SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL

Retratava l’antic paller de Can Molins, que acull ara la Sala Cultural ‘ el corral’ de Sant Esteve de Palautordera.

No advertia en aquest petit recinte cap element històric i/o monumental que justifiqui la seva inclusió – si en alguna ocasió l’Ajuntament es posa les piles – en el Catàleg de Patrimoni

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PARRÒQUIA DE SANT JAUME. BARCELONA

Camil Roig Pardos, publica una fotografia de la faána de l’Església de la Trinitat (ara Església de Sant Jaume), als carrers Ferran, 28 - Lleona, 7-9 - Beat Simó, 5 - i Trinitat, 5 de Barcelona.

La fitxa tècnica ens diu ; l'actual parròquia de Sant Jaume radica en un temple fundat el 1394 sota l'advocació de la Santíssima Trinitat per una confraria de jueus conversos, poc després del saqueig del Call. El 1525 l'església va passar als Trinitaris calçats que en mantingueren la titularitat i, durant els segles XVI i XVII, l'ampliaren i bastiren al seu voltant el convent en el qual destacava el claustre de tres pisos, que fou derruït arran de l'exclaustració de 1835. Convertit en parròquia, el temple prengué aleshores l'advocació de la veïna església de Sant Jaume, desapareguda poc abans.

De la construcció gòtica, se'n conserven els primers quatre trams de la nau única coberts amb volta de creueria, i la traça de la porta contractada el 1398 per Ramon de la Porta i Bartomeu Gual, amb una llinda del 1580 amb l'Anunciació i la Trinitat i un timpà amb Sant Jaume, obra del 1878 de Josep Anicet Santigosa Vestraten ( Tortosa, 1823 + Barcelona , 1895 ).

Al segle XVI, hi foren afegides les capelles laterals i la del Remei, per a la qual Joan Costura construí el 1585 la porta exterior, d'un classicisme rigorós i situada a l'actual finca de Ferran, número 30.

A la primera meitat del segle XVII es reformà l'edifici, afegint-li un tram més, tribunes, cor, una capçalera plana i un ampli transsepte amb cúpula de base octogonal.

Al segle XVIII, a més de noves dependències conventuals, s'aixecà el campanar (1722). Entre 1866 i 1880 Josep Oriol Mestres Esplugas ( Barcelona 21.11.1815 + Barcelona, 07.07.1895 ) s'encarregà de remodelar el temple, ampliant-ne el presbiteri, refent les dependències secundàries que arriben fins al carrer Lleona on reordenà (1866) un frontis medievalitzant, i dotant d'un maquillatge goticitzant tant les parts barroques com la façana principal, en què amplià, multiplicà i redecorà les poques obertures existents, entre elles un òcul sota la coberta a dues vessants.

A l'interior, renovat, alterat en successives restauracions, s'hi conserva des del 1970 el retaule major de la Catedral, estructura de fusta daurada del segle XIV.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

TORRE SANT JOSEP. SANTA MARIA DE PALAUTORDERA. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL

Retratava la Torre Sant Josep , al Passeig Vitamènia, 81 de Santa Maria de Palautordera, a la casa anys enrere es duien a terme colònies d'estiu, i era portat per les monges, avui acull a la Policia Local.

La descripció tècnica ens diu ; edifici aïllat al costa d'una antiga masia. Està format per una planta baixa, un pis i unes golfes. La coberta és a tres vessants, acabada per un ràfec que corona i limita les façanes. A la cantonada de llevant hi ha una torre mirador de planta quadrada que sobresurt una planta respecte al cos principal. Els elements formals i decoratius són del llenguatge de l'arquitectura historicista.

No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autors d’aquest magnífic edifici, i malgrat això sembla ser ‘habitual’ tant a Santa Maria de Palautordera, com a Sant Esteve, on encara em succeïa un fet més insoli’t ja que no trobava cap dada d’un edifici que senyoreja l’entrada de la població, no puc deixar de manifestar la meva estranyesa, atès el fet que en ambdós poblacions hi ha governs, que pensem no haurien de permetre aquesta desinformació.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA MERCÈ DE CAN MACIÀ .ÒDENA. L’ANOIA DESCONEGUDA.

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la Capella de la Mercè de Can Màcià , al terme d’ Òdena, a la comarca de l’Anoia.

Havíem tingut ocasió de visitar-la l’any 2010 :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/02/lanoia-desconeguda-la-merce-de-can.html

El Josep Olivé Escarré té 88 anys, i acostuma a repetir que en tots els anys de la seva vida, no havia vist tantes coses, com ha tingut ocasió de veure en aquests darrers dos anys.

Algunes sortides amb el Josep, aniran finalment al http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ , les més però, es publicaran NOMÉS a :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/
http://www.bergactual.com/2015/01/04/sant-jaume-de-barreto-llaers-ripoll
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/46850/ca/arola/mura
O en alguna revista en edició paper de :
Sant Celoni
Castellar del Vallès
...

Valentí Pons Toujouse, autor de la pàgina MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em comentava que la capella és de l’any 1927, desconeix però, qui en pot ser l’autor.

Ho preguntarem a comercial@bohigas.es


Us esperonem a ‘ viure’ Catalunya ARA.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. CALDES DE MONTBUÍ. VALLÈS ORIENTAL

El Rafel Serrano, publica una fotografia de l'església parroquial de Caldes de Montbui, advocada a Santa Maria, tradicional en moltes de les poblacions que es recuperaven als sarrains.

La descripció tècnica ens diu que és un edifici d'una sola nau amb capelles laterals. L'estructura és la tradicional de parets de càrrega en edificis parroquials, amb voltes de creuer i contraforts. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. El campanar és de base octogonal i està adossat a l'absis. La façana és de línies simples i llises, fonamentalment plana, fent ressaltar la portada i el coronament del parament. És completament simètrica respecte a un eix central. Està rematada per un frontó i unes motllures, destacant-hi el rosetó i el portal barroc, format per tres columnes salomòniques a cada costat de la porta amb decoració vegetal, coronades amb capitells compostos que sostenen un entaulament sobre el que es recolza un arc trencat rebaixat. En el centre d'aquest s'aixeca una fornícula de pilastres.

El conjunt està rematat per l'escut de Caldes, flanquejat per dos lleons. Tota la construcció és de pedra picada. Les estructures bàsiques de la nau, les capelles i l'absis, romanen fidels a les tècniques del gòtic. Els elements ornamentals de l'interior del temple foren dissenyats quasi tots al gust clàssic. La portada de la sagristia és d'estil renaixentista, i el magnífic portal d'entrada de l'església és d'estil renaixentista, i el magnífic portal d'entrada de l'església és d'estil barroc. En tot el seu conjunt els elements estan tractats amb un gran equilibri de volums, forma i composició. Dins la capella principal es conserva la Majestat de Caldes, talla policromada romànica del segle XII. Fou cremada durant la guerra de 1936 i només se salvà el cap, a partir del qual es va fer una rèplica.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@tmail.com

CA LA MANALICA. SANTA MARIA DE PALAUTORDERA. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Valentí Pons Toujouse, autor de la pàgina MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em comentava que de la casa dita Ca la Manalica, de Santa Maria de Palautordera, no en té dades , l'atribuiria però, a Josep Domènech i Mansana, (Barcelona, 1885-1973)

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA TORRE DEÓ. SANTA MARIA DE PALAUTORDERA. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Valentí Pons Toujouse, autor de la pàgina MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em confirmava que Josep Domènech i Mansana, (Barcelona, 1885-1973) va ser l’arquitecte autor l’any 1911, de la dita Torre Deó, al Passeig de l’Estatut, 16 de Santa Maria de Palautordera

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN RAMIS. SANT CELONI. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Llegia que aquesta era la casa dels grans senyors de Sant Celoni, els Ramis.

Al llarg dels darrers tres segles és freqüent trobar referències d'ells en els escrits de la vila o de la comarca.

La descripció tècnica, ens explica que és un edifici entre parets mitgeres. Format per una planta baixa i dues superiors. La primera es troba amb balcons i la segona té una galeria amb columnetes d'arcs. La coberta de l'edifici és a dues vessants amb un ràfec que corona la façana. Aquesta té una composició simètrica, i allargada. Totes les finestres, balcons i portes estan revestits per pedres.

Us deixo enllaços que amplien – mínimament – aquesta informació

 
http://www.santceloni.cat/ARXIUS/publicacions/2010/patrimoni.pdf

http://www16.gencat.net/idigol/sub2007/2007010255-1.pdf

https://santceloni.cat/8417?fbclid=IwY2xjawFD6A5leHRuA2FlbQIxMAABHbXJZPOgMILIVqGq9VqFRgmYvLVRNWA7isZijVIAhXmx6pmAdhhnK71pvw_aem_TlCKPSurLk-ONKf1sMbCrg

Sobta la qualificació ‘grans senyors de Sant Celoni’ , sobretot quan els fets contradiuen – manifestament - aquestes paraules

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

HOTEL SUÏS. SANT CELONI. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Llegia que els propietaris de Can Valls d’Olzinelles, propietaris de l’edifici situat a la plaça major de Sant Celoni, assistien a les tertúlies de l’Hotel Suizo barceloní.

Als anys 20 ofereixen al Miquel Cairol que es faci càrrec de l’obertura de l’Hotel Suizo en l’edifici de la seva propietat a la nostra vila.

Miquel Cairol dirigirà El Suís fins a l’any 1939 en que el rellevarà el seu nebot Josep Cairol

http://santceloni.reculls.net/15/1582/070716nou4.pdf

Josep Cairol, llogarà l’establiment.

A l’any 1960 la família Cairol adquireix l’Hotel en una operació de compra-venda , que aniran pagant a terminis fins a esdevenir-ne els propietaris.

La descripció tècnica ens diu ; edifici civil de tipologia entre parets mitgeres, amb tres façanes, una a la plaça i dos als carrers laterals. És una edificació de planta baixa i dos pisos, les façanes són planes i de composició simètrica, els elements formals donen al conjunt un caràcter neoclàssic.

No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autor d’aquest molt singular edifici de Sant Celoni.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU D’AQUESTS EDIFICIS DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA ?.

A manca d’un Catàleg de Patrimoni en línia, penjaven des de l’Ajuntament :
file:///C:/Users/Antonio/Downloads/llibret_elements_lr.pdf
file:///C:/Users/Antonio/Downloads/pe_b_ns_d_inter_s_a_protegir_-_tr_001.pdf

Trobava a faltar alguns edificis, i per exemple a la dita torre Deó, no es fa esment del promotor, i tampoc del mestre d’obres i/o arquitecte.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU D’AQUESTS EDIFICIS MODERNISTES DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA ?.

A manca d’un Catàleg de Patrimoni en línia, penjaven des de l’Ajuntament :
file:///C:/Users/Antonio/Downloads/llibret_elements_lr.pdf
file:///C:/Users/Antonio/Downloads/pe_b_ns_d_inter_s_a_protegir_-_tr_001.pdf

Trobava a faltar alguns edificis, i per exemple a la dita torre Deó, no es fa esment del promotor, i tampoc del mestre d’obres i/o arquitecte.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU D’AQUESTS EDIFICIS MODERNISTES DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA ?.

A manca d’un Catàleg de Patrimoni en línia, penjaven des de l’Ajuntament :
file:///C:/Users/Antonio/Downloads/llibret_elements_lr.pdf
file:///C:/Users/Antonio/Downloads/pe_b_ns_d_inter_s_a_protegir_-_tr_001.pdf

Trobava a faltar alguns edificis, i per exemple a la dita torre Deó, no es fa esment del promotor, i tampoc del mestre d’obres i/o arquitecte.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com