sábado, 4 de mayo de 2024

VILARIQUER I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER. EL BERGUEDÀ.

 

El sostre demogràfic de Montclar s’assolia al cens de 1857 amb 521 ànimes, les dades no corroboren l’afirmació “després de quedar deshabitat durant els anys 40, el 1964 hi va arribar un grup d’excursionistes que van decidir instal·lar-se i començar la seva reconstrucció”, al cens de 1940  consten 417 veïns, i al tancament de l’exercici 2023 el nombre d’habitants de dret era de 129.

Cercava “ capella” al Mapa de Patrimoni de Montclar :


https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilariquer

Al pis hi ha la capella a la sala amb una imatge  de la Marededéu del Roser. Ens agradarà rebre'n una imatge, i si existeixen, també els Goigs  a l'email castellardiari@gmail.com 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3393

La destinació d’un espai, d’ús únic i/o compartit  per a fer-hi pregaria de forma individual o col·lectiva era la norma i no l’excepció en bona part de les masies catalanes, i la veneració a la Marededéu – en qualsevol de les seves advocacions  - era molt comú.  La religió catòlica estava fermament assentada a Catalunya.

La obligada connivència entre l’església i l’estat, abonava l’abandó de la pràctica religiosa, que ha assolit fites inimaginables en els nostres dies.  

Havíem publicat : 

SANT MARTÍ DE MONTCLAR. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/10/sant-marti-de-montclar-el-bergueda.html

LA CASA DEL RIU DE MONTCLAR. EL BERGUEDÀ JUSSÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/11/la-casa-del-riu-de-montclar-el-bergueda.html

SANTA CREU DE MONTCLAR. EL BERGUEDA JUSSÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/10/santa-creu-de-montclar-el-bergueda.html

CASA I CAPELLA DE SANT PONÇ. MONTCLAR. EL BERGUEDÀ. 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/05/casa-i-capella-de-sant-ponc-montcla-el.html

Podeu veure imatges antigues a : 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/MONTCLAR

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/MONTCLAR

https://escasateva.catalunya.com/experiencia/montclar-el-renaixement-dun-poble/

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates " successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

 El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Que la Marededéu  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ribagorçans,   , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

lunes, 29 de abril de 2024

CAN PERERA DE BRUGUERES. SANT PERE DE VILAMAJOR. VALLÈS ORIENTAL & MONTSENY JUSSÀ

 

L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà –  “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà.    Retratava  l’any 1925, Façana amb rellotge de sol de Can Perere de Brugueres. Sant Pere de Vilamajor.  Vallès Oriental & Montseny jussà.

La imatge correspon a Can Perera de Brugueres

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-perera-de-brugueres


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1694/rec/28

NO tinc cap dubte de que l’error és intencional, i es provocava en el procés de digitalització.  L’ombra del feixisme és allargada.



https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-perera-de-brugueres

Sembla que Pedro Sánchez Pérez-Castejón, continuarà al GOBIERNO, cal esperar reformes legals per acabar amb el lawfare, la corrupció política,  la connivència amb el narcotràfic, amb el tràfic de persones, ....,  

https://elpais.com/espana/2024-04-29/ultimas-noticias-de-pedro-sanchez-en-directo.html#


CAN GRAS D’AMUNT O SOBIRÀ. SANT PERE DE VILAMAJOR. VALLÈS ORIENTAL & MONTSENY JUSSÀ

 

L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà –  “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà.    Retratava  l’any 1924, Era i façana de Can Gras del Vall amb gent. Sant Antoni de Vilamajor. Vallès Oriental  & Montseny jussà.

La imatge correspon a Can Gras d'Amunt

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gras-damunt

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2057/rec/23

Existeix  encara:





https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gras-damunt

NO tinc cap dubte de que l’error és intencional, i es provocava en el procés de digitalització.  L’ombra del feixisme és allargada.

Sembla que Pedro Sánchez Pérez-Castejón, continuarà al GOBIERNO, cal esperar reformes legals per acabar amb el lawfare, la corrupció política,  la connivència amb el narcotràfic, amb el tràfic de persones, ....,  

https://elpais.com/espana/2024-04-29/ultimas-noticias-de-pedro-sanchez-en-directo.html#

sábado, 27 de abril de 2024

EL SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE SABADELL ABANS DE L’ALÇAMENT DE MILITARS FEIXISTES ENCAPÇALATS PEL GENERAL FRANCO.

 

Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] retratava l’any 1925,     Vista de la Salut de Sabadell


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9304/rec/26

L’edifici no apareix en cap altra fotografia:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Santuari%20La%20Salut%20a%20Sabadell/page/1

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/reconstruccio-santuari-salut-1939-1953/

No fa cap referència a la destrucció :

https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona#google_vignette

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco  contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la contesa bèl·lica  , entre el 1939 i 1940 , per l’arquitecte  Francesc Folguera Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona, 26 de juliol de 1960), el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l'atri d'entrada.


De l'interior, cal destacar l'altar del Santíssim amb escultures i relleus d'Enric Monjo Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895 – Barcelona, 2 d'octubre de 1976) (1946). També hi ha escultures de Camil Fàbregas Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003)  . Els retaules de l'altar Major són obra d'Antoni Vila Arrufat  (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989) i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell Mundet (Barcelona, 1834 - Barcelona, 31 de desembre de 1889)

 https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/05/santuari-de-nostra-senyora-de-la-salut.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/05/goigs-la-mare-de-deu-de-la-salut.html


 Que  la Marededéu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE MIJARAN.

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922), retratava l’any 1902, absis de l'església de la Marededéu de Mijaran , mal dia Santa Maria , per influència herètica de l’església catòlica del REINO. El Concili d’Efes, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/23010/rec/9

Aquesta és  una de les poques imatges  que tenim d’aquest temple, que es va utilitzar com a polvorí, en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, que es saltaria pels aires l’abril de 1938  

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/santa%20maria%20de%20mijaran

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/05/goigs-la-mare-de-deu-de-mig-aran-viella.html

Que  la Marededéu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


CASTILLÓ DE TOR. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Desconegut, categoria que creava la dictadura franquista  en el tràmit de digitalitzar els arxius catalans, retratava Castillo de Tor , entre 1895 i 1925, el poble de Castilló de Tor amb la Noguera de Tor en primer terme


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/28199/rec/1

Ens agradarà tenir noticia d’aquest “ deconegut”, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs i la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic del Pont de Suert, s’assolia  al cens de 1960  amb 4639 ànimes , 175  de les quals vivien a Castilló de Tor, es tancava l’exercici 2023 amb 2.371 habitants de dret, 9  dels quals consten com a residents a Castilló de Tor.

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) descriu Castelló de Tor dient que és en el vessant sud-est d'un turó, a la riba dreta del riu Flum de Tor; deia que estava perfectament ventilat, i que té un clima fred, que produeix calenturas pútridas i inflors a causa dels aires humits i freds que hi regnen tothora. El poble, segons ell, estava format per set unides a l'església, en part a la plana, i en part a la costa del turó. L'església era dedicada a Sant Esteve, i té categoria de parròquia. L'any 2023 es trobava en un estat lamentable, amb la volta completament esfondrada

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18203

El cementiri, fora del poble, era en un lloc que no podria produir perjudicis al poble; hi havia també una capella dedicada a la Mare de Déu del Remei.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/12/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-castello.html

Esmenta el riu com a subministrament d'aigua per a regar prats i horts, fins a uns 30 o 35 jornals de terra de segona classe, a més de moure un molí fariner, que només funciona a temporades. La terra és tota de segona i tercera qualitat, pedregós a la part muntanyosa i amb bastant de bosc, tot i que no espès. S'hi collia blat, ordi, sègol, hortalisses i pastures, que eren la collita principal. S'hi criava bestiar de llana, eugues, porcs i bous i vaques, així com mules necessàries per a les feines del camp. S'hi feia abundosa de llana de la millor qualitat. Consten 31 habitants l‘any 1845

 Que  la Marededéu , el protomàrtir Sant Esteve   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  amazics, illencs,  gitanos,, asturians , aragonesos ,  valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

viernes, 26 de abril de 2024

IN MEMORIAM. EL GRAN CASINO DE CARDEDEU, EL VALLÈS ORIENTAL.

 

La Carmen Lara Navas, de la que ens  agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com, retratava l’antic Casino de Cardedeu, l’edifici disposava d'un teatre amb 440 butaques, 22 llotges, 2 proscenis i 1 amfiteatre amb 150 seients. També constava d'un saló-cafè, un restaurant, una sala de jocs, una terrassa i un jardí.


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/202671

Ramón Puig Gairalt (Hospitalet de Llobregat, 1886-Barcelona, 1937) era l’autor del Casino de Cardedeu, promogut per Jaume Campmajor, fabricant de Sabadell, del que ens agradarà tenir noticia del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs

Va fer funcions d’escola en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República

Hi va haver un temps en que la mesura de l'èxit era tenir un llotja al Liceu i una torre a Cardedeu.  

Sembla que s’estranya  el Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 29 de febrer de 1972) del setge a la seva parella , María Begoña Gómez Fernández , ( Bilbao, 1975 ). Euskadi.

No és casualitat que el PP mantingui el govern de la Comunitat Gallega,  que ho pregunti a les persones que es presentaven per les llistes del seu Partit.