Anys 50´s . “L'Albèniz” a Badalona, el institut d´ensenyament on s´han
format molts badalonins, fundat l´any 1933, ha tingut diferents indrets fins
l´actual al Parc Serentill.
El de la imatge correspon a la Avinguda Marti Pujol cantonada amb Anselm
Clavé i la fotografia va ser feta per Jesús Morales l´any 1957.
https://www.perplexity.ai/search/germanes-josefines-moia-histor-GzgUB4qVR4.tneqQumqVPw
Les Germanes Josefines de la Caritat són una congregació religiosa de
germanes, institut de perfecció femení fundat per Caterina Coromina i Agustí en
1877, dedicada a l'assistència als malalts i els necessitats, especialment
ancians.
Les Germanes Josefines es van fer càrrec de l’assistència als malalts pobres de Moià, tant a domicili com a l’hospital local. La seva abnegació i dedicació van ser molt valorades per la població, fins al punt que es va crear una Junta governativa i administrativa sota la presidència de l’arxipreste per fomentar i donar suport als serveis humanitaris que les Josefines prestaven als malalts, cuidant-los i consolant-los en els seus sofriments. Aquesta tasca va ser reconeguda com una garantia d’èxit i un consol pels malalts de la vila.
A partir de 1971, les Germanes Josefines van assumir la gestió i atenció de
l’Hospital de Pobres de Jesucrist, un edifici històric que ja havia estat
regentat anteriorment per altres ordres com les Carmelites de la Caritat des de
1848. Aquesta institució, fundada al segle XIII, va esdevenir un centre
assistencial clau per a la gent gran i els més necessitats de Moià.
Un dels espais més emblemàtics associats a les Germanes Josefines a Moià és
l’antic convent ubicat a Can Carner, un gran casal del segle XIV que va ser
adaptat com a convent de les germanes fins a temps recents. Aquest edifici,
conegut popularment com Can Carner, forma part del patrimoni històric i
arquitectònic de la vila.
http://www.latosca.cat/La_Tosca_03-2008.pdf
L’atenció als col·lectius mes desvalguts es materialitzaria també amb
altres Congregacions com l'Institut de
Religioses de Sant Josep de Girona és una congregació religiosa de germanes,
dedicada a l'assistència a malalts, fundada per Maria Gay i Tibau a l'any 1870.
Les seves germanes, conegudes com a Germanes de Sant Josep o Vetlladores.
La mal dita I.A no distingeix entre
una i altra Congregació, i com l’estultícia s’encomana més que la grip, hi
haurà qui afirmarà que son les mateixes.
Insistiu cordialment en que no és així.
Avui diumenge 8.6.2025 es durà a
terme el DESFILE A FAVOR DE LA MÀFIA EN
MADRID
Sembla que desfilaran PERFECTAMENT IDENTIFICADES , totes les Unitats
Administratives implicades
Hi haurà una representació MOLT DESTACADA de la SANTA COMPAÑA
S’esperen també Unitats Distingides en el Genocidi de Gaza i una ALTA
REPRESENTACIÓ dels EEUU
Farà força patxoca.
Sant Fermi no té cap capella, ermita, església,.., a la ciutat de Barcelona, i la parròquia de Sant Marcel , al Carrer Petrarca, 52; 08031 Barcelona, - santmarcel134@arqbcn.org - acull les celebracions de la comunitat navarresa.
https://beteve.cat/cultura/sant-fermi-barcelona-txupinazo-vuit-dies-activitats-casa-navarros/
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14692
L’església de Sant Marcel, situada entre els barris d'Horta i Vilapicina, va ser creada com a Parròquia l'any 1970 per l'arquebisbe de Barcelona, Marcelo González Martín (Villanubla, Valladolid; 16 de enero de 1918-Fuentes de Nava, Palencia; 25 de agosto de 2004) i l'any 1974 es va obrir al culte un local provisional.
L'any 1980 es va inaugurar l'edifici actual, construït al costat de l'antiga masia de Can Querol, propietat de la Fundació Valldejuli, que en va cedir el terreny.
És un edifici de planta pentagonal, de costats desiguals, que passa molt desapercebuda des de l'exterior.
La part més moderna correspon a la reforma de l’arquitecte Gerard Duran Barbarà del 2019, la part de maó és de l’arquitecte Pere Piqué Sabadell.
https://cotsiclaret.com/lang-ca/pag/noticias/?id=155
Publicàvem suara :
Felip V, eternament maleit davant Déu, establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.
I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”
Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.
Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.
Fa tants anys que
tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714,
antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les
tesis dels ocupants.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-valls-guixers
Església ubicada
a l'esquerra de l'aigua de Valls, sortint de l'estret de Vallpregona. Consta
d'una nau i absis quadrat amb orientació nord-est. La nau de coberta no és
romànica. Una teulada única cobreix absis, nau i porxo. L'absis, avui
sagristia, és més estret que la nau tant a l'interior com a l'exterior, si bé
per la banda del costat de l'epístola ha perdut l'encaix amb la nau. També ha
perdut la volta, substituïda o amagada per un cel ras. L'absis és bastit damunt
un sòcol quadrat. Estant refets part del frontis i tot el mur del costat de
l'epístola. Hi ha dues portes amb llinda, una al frontis i una altra tapiada al
mur del costat de l'epístola amb data de 1731. El parament és de pedres
escairades a cops de maceta i afilerades.
De les finestres
l'única romànica és al mig de l'absis, és d'arc de mig punt adovellat i dues
esqueixades.
Ens agradarà rebre una imatge de la Marededéu que
es venera en aquesta església a l’email castellardiari@gmail.com
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17322
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/01/goigs-santa-maria-de-valls-la-casa-nova.html
https://indretsescbergueda.blogspot.com/2016/06/santa-maria-de-valls-guixers-solsones.html
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11344
L’església de
Porrera, advocada a Sant Joan apòstol i evangelista fou
bastida en substitució d'una anterior, l’any 1754, previ un acord dels
veïns que cediren diverses rendes per a tal fi. L'edificació comportà la
destrucció d'edificis antics que hagueren d'aportar el solar i se n'encarregà
el mestre d'obres de Falset Joan Oliver i el seu fill, per un import total de
17556 lliures.
La primera pedra
fou col·locada el 9 d'agost de 1763 i bou beneïda el 29 de setembre de 1771.
Hom hi instal·là altars procedents del temple antic i el 1776 un orgue
construït a Reus.
Durant l'ocupació
dels francesos fou convertida en estable i el 1833 es renovà el campanar.
En els dies foscos
que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats ple general
Franco contra el govern LEGÍTIM i
DEMOCRÀTIC de la II República , es cremà l'arxiu parroquial i la totalitat
dels altars
La cúpula, molt malmesa, s'ensorrà , i a l'estiu del 1987 s'han enllestit les obres de reconstrucció.
.jpeg)
.jpeg)
Si existeixen,
ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs en llengua catalana a l’email
castellardiari@gmail.com
https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/02/goigs-sant-joan-evangelista-en-el-seu.html
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-de-porrera
Que Sant Joan
apòstol i evangelista elevi a l’Altíssim
la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.
https://clarianacardener.ddl.net/el-municipi/turisme/sant-salvador-de-golorons
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17462
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-golorons-clariana-de-cardener
Es tracta d’una de les esglésies més primitives d’aquesta comarca, encara que
s’hi han fet modificacions que no afecten gaire la seva puresa original.
És al costat de tramuntana del terme municipal de Clariana, tocant al
d’Olius.
En el punt quilomètric 7 de la carretera de Solsona a Berga, davant cal
Cases i a mà dreta, s’inicia una pista que amb menys de 2 km porta directament
a la casa Golorons i al temple proper.
Es troba camuflada enmig de les instal·lacions ramaderes de la masia de
Golorons.
És probable que un document del 1196 faci referència a aquest lloc, en
l’acte de concòrdia entre els germans Arnau i Bernat de Joval, amb el prepòsit
Pere, de Solsona, a causa dels conflictes haguts sobre el mas “Guanelons”.
D’aquest temple avui només podem contemplar-ne els murs, els quals es conserven relativament bé; no així la teulada, esfondrada fa temps. L’absis, cobert amb lloses, es conserva encara força bé.
És un temple d’una sola nau, coronada a llevant per un absis semicircular, bastit amb pedres de filades regulars i ben escairades.
Tot l’edifici fou reforçat interiorment amb un segon mur per regruixir-lo i adaptar-lo a una volta de pedra que es volia fer en comptes de la de fusta i que, finalment, no es realitzà mai.
Les finestres, a l’absis i al mur de migjorn, són coronades amb l’arquet retallat a la llinda a l’exterior i resoltes de diferent manera durant l’obra de regruiximent: de doble abotzinament superposat, a l’absis, i simplement abotzinada la de migdia.
La porta es tanca amb un arc de mig punt, bastit amb dovelles no gaire grans, extradossades, per una rosca de llosetes planes.
Al mur de ponent hi ha restes d’un campanar d’espadanya afegit.
D’acord amb Xavier Sitjes i Molins [https://cebages.org/xavier-sitjes-molins/], i Xavier Barral i Altet (Barcelona, enero de 1947) , per l’estructura de l’aparell i de la porta, l’edifici s’adiu a les formes constructives imperants el segle XI, però, en la seva forma original, abans del regruixit dels murs interiors, constitueix una forma interessant de perduració del concepte espacial preromànic, de segregació entre la nau i l’absis, a través de l’arc triomfal. Aquesta perduració la trobem també en d’altres edificis com l’església de Santa Magdalena del Collell, a Guixers, o a Santa Maria d’Ermedàs, a l’Empordà, i constitueix una forma del manteniment de conceptes espacials preromànics, en ple domini de l’arquitectura del segle XI.
En aquesta església resultava molt interessant la seva coberta d’embigat,
coetània de les reformes que cal situar en una data no gaire allunyada de la
seva erecció, i que constituïa un exemple singular d’aquest tipus de cobertes,
per tal com era resolta amb un embigat longitudinal.
Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com
El sostre demogràfic de Clariana de Cardener s’assolia al cens de 1857 amb 573 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 161 habitants de Dret.
La ciutat de Solsona assolia el sostre demogràfic al cens de 1787 amb 2751 ànimes. El sostre demogràfic de la comarca del Solsonès s’assolia al cens de 1857 amb 16182 ànimes , es tancava l’exercici 2024 amb 15.359 habitants de dret.
Catalunya tenia una població de 1.652.291 habitants al cens de 1857, el Solsonès acollia l’1,10%
Catalunya té una població estimada de 8.005.784 habitants , el Solsonès n’acull un 0,19%, la davallada és antològica i s’explica bàsicament pel desordre econòmic propiciat per la dictadura franquista i l’actual sistema de regnes de Taifes. La corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA, si m’ho permeteu dir, no ajuda gens.
La República catalana – dins o fora – de la III República ESPAÑOLA és hores d’ara l´única esperança de poder revertir aquesta catastròfica situació.
Podeu entendre que una Catalunya econòmica i demogràficament molt inferior a l'actual aixeques un Patrimoni tant important, i que a dia d'avui, NO HI HA RECURSOS per a mantenir-ho?. Jo, humilment, NO.
Que Sant Salvador , l’Arcàngel Sant Miquel, Sant
Antoni de la Sitja, i tot l’estol
celestial elevin a l’Altíssim la
pregaria dels , noguerencs , aranesos ,
andorrans , amazics, illencs, gitanos,
aragonesos, asturians , valencians, bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos,
ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís,
, pescadors , pagesos, ramaders ,..
i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu
poble!!!.
https://www.perplexity.ai/search/eglise-saint-pierre-de-merens-97c4e2w0QSuPesi_E4U0cA
Església de Sant Pere de Mérens d'En Haut
Descripció general
L’Església de Sant Pere de Mérens d’En Haut és una església romànica del segle X situada a Mérens-d’en-Haut, dins el municipi de Mérens-les-Vals, al departament de l’Arieja, a la regió d’Occitània (França). L’edifici es troba a 1.153 metres d’altitud, a la part alta del poble, en un entorn pirinenc
Arquitectura i estil
Estil romànic-lombard, considerat el primer temple d’aquest estil al Vall d’Arièja.
Planta senzilla, d’una sola nau, amb absis semicircular i arcs de mig punt.
Destaca la torre campanar, de planta quadrada i tres nivells, amb finestrals geminats a cada cara, inspirada en el model catalano-andorrà.
L’església actualment es troba en estat de ruïna consolidada, principalment a causa d’un incendi l’any 1811 durant la Guerra del Francès (Guerra de la Independència Espanyola).
Història
Documentada des de l’any 994, quan fou donada pels senyors locals a l’abadia de Santa Maria de Lagrasse; la donació fou confirmada pel papa Gelasi II el 1118.
Posteriorment va dependre de l’abadia de Sant Volusià de Foix, situació confirmada pel papa Honori III el 1224.
L’any 1811, l’església i el poble van ser incendiats pels Miquelets del general Villamil, en el marc de la guerra d’independència espanyola.
Declarada Monument Històric de França el 1969.
Context i valor patrimonial
És un dels temples més antics de la zona i un exemple singular del romànic
pirinenc, amb influències catalanes i andorranes, especialment visibles a la
torre campanar.
Malgrat el seu estat de ruïna, és un punt d’interès per a amants de l’art romànic i excursionistes, ja que el GR10 passa prop del temple.
Resum
L’Església de Sant Pere de Mérens d’En Haut és un monument romànic-lombard únic als Pirineus, testimoni de la influència catalana a la regió i de la història convulsa de la frontera pirinenca. Tot i estar en ruïnes, conserva una torre campanar emblemàtica i un entorn natural espectacularQue l'apostol Sant Pere i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,noguerencs , aranesos , andorrans , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís, , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
