Quan al topònim Merola, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), li atorga el significat ‘ paratge intermedi, lloc del mig’. Està clar que fa referència al indret on hi ha l’església i antiga parròquia de Santa Maria de Merola.
Li explicava al Mateu Fité Olonia, guia de la colònia, que la toponímia, potser fins i tot més que la política, admet tota mena d’interpretacions i propostes, i atès el fet que en un espai proper, trobem : Gironella – la petita Girona - , Espunyola – la petita Espunya -, Esgleiola o Esglesiola – la petita església - , podem considerar com a possible que Merola, tingui un significat – la petita Amer – població de la comarca de la Selva, a la província de Girona, on es venera sant Amet o Mer. Que en la repoblació del Berguedà desprès de la reconquesta al sarrains, hi participaven persones procedents de l’actual província de Girona, està fora de tot dubte.
Mateu Serra i Tauran ( 1806-1881) instal•la a Vilassar de Dalt l’any 1.848 el primer vapor a la fàbrica coneguda amb el nom de “Les Sedes”. L’any 1.861 la mecanització arriba ja al 32 % de la producció tèxtil local, comporta però , una reculada del creixement demogràfic entre 1.857 i 1.861. Aquest són també anys de gran conflictivitat social, conflictivitat que, unida a l’alça dels costos energètics del carbó, portarà Mateu Serra i Tauran a abandonar Vilassar i traslladar la producció a l´Ametlla de Merola, al Berguedà, on fundarà una nova colònia industrial (1.870).
http://costa.x10.mx/Ametlla/L'Ametlla_de_Merola_a_l'Erol.pdf
A la seva mort l'herència patrimonial passà a mans dels seus fills Antoni i Jaume Serra i Monnà, els germans Serra í Monnà moriren durant la primera dècada del segle XX i tot el capital de l'empresa quedà concentrat, pocs anys desprès, en mans d'Anton Serra i Feliu , els seus fills (Antoni, Josep M. í Mateu Serra i Riera) passaren a dirigir l'empresa a partir de la mort la d'aquest, l'any 1920, a partir dels anys 60 assumeix la responsabilitat de l’empresa la cinquena generació de la família Serra representada per Antoni Serra i Martí, Mateu Serra i Vidal i Enric Serra i Ramoneda.
http://trencadis.diba.cat/downloads/diba:30870?datastream_id=file
Reprodueixo de l’enciclopèdia Catalana a l’entrada : la fàbrica i la colònia de l'Ametlla de Merola
En el terme de Puig-reig, allí on la riera de Merola s’aboca al Llobregat hi havia al començament del segle XIX un molí fariner, propietat de Josep Comes i Ametlla, més conegut per l’Ametlla. Des del 1830 el salt d’aigua que feia moure la roda de molí comença a fer moure màquines tèxtils. El 1859 el propietari dels terrenys, un tal Pere Cruells, va obtenir autorització per a construir una fàbrica de filats i teixits de cotó i la corresponent concessió d’aigua.
Al voltant de 1865-65 Mateu Serra comprà els drets de Pere Cruells, el qual no havia fet absolutament res fins aleshores. Però l’autorització caducà sense que l’hagués utilitzat i el 1871 hagué de presentar una nova petició al ministeri de Foment, a Madrid. Al setembre d’aquest any se li atorgaren 2.350 l/s per a fer moure les màquines d’una fàbrica de filats i teixits de cotó.
La ubicació de la fàbrica es justifica per l’aprofitament hidràulic. El biògraf de l’empresa intenta demostrar que la primera raó fou l’aïllament geogràfic i el control de la població obrera per part de l’empresari, que permetia una major estabilitat laboral, lluny dels conflictes socials que sovintejaven als nuclis urbans. Però aquest és un argument que no s’aguanta si se li dóna massa protagonisme. El cost menor de la mà d’obra es compensa sobradament pel major cost del transport. D’una manera igual de clara, la raó de ser d’una fàbrica al costat d’un riu amb un salt d’aigua és el salt d’aigua. Tothom sabia que el cabal del Llobregat és molt irregular i que en temps d’assecada calia utilitzar el vapor, però és evident que amb els plantejaments de producció inicials l’aigua era suficient per a fer funcionar la fàbrica en condicions ordinàries.
La construcció de la fàbrica durà dos anys. El 29 d’abril de 1874 es posà en marxa. Hi havia 800 treballadors al servei de 300 telers, 8.000 pues de filatura i 70 habitatges. Després es construïren els edificis complementaris i s’inaugurà l’església.
Ignasi Terradas i Saborit, en el seu excel•lent treball :
https://es.scribd.com/doc/22106633/Terradas-Ignasi-La-questio-de-les-colonies-industrials
No fa esment de les dades de l’enginyer que signava la memòria per la qual s’atorgava el permís del salt d’aigua del Llobregat. Pensem que podria ser alhora, ‘l’autor’ del disseny de la colònia i dels seus edificis. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
De l’església advocada a Sant Mateu, s’explica en la monografia ‘ Centenari d’una església’ que ‘l’arquitecte dels altars fou Ramon Morell’, ens agradarà tenir dades del cognom matern i lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Passada la contesa bèl•lica que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, ‘l’arquitecte de l’altar major ‘ serà Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1870 + Barcelona, 30 de novembre de 1952 )
Pensem que l’arxiu de la família Serra pot desvetllar aquests interrogants.
El fet d’instal•lar-se al terme de Puig-reig sembla que es relaciona amb l’experiència del soci comanditari Nadal i Ribó, que tenia una fàbrica o taller a Balsareny i coneixia la comarca. La fàbrica de Vilassar, d’altra banda, es va mantenir en marxa fins el 1877.
La colònia no va ser oficialment qualificada com a tal fins el 13 d’agost de 1880.
Mateu Serra i Tauran morí el 1881.
La societat Mateu Serra i Companyia no es dissolgué fins el mes d’octubre del 1887, tot i la mort del seu titular sis anys abans. Pocs mesos després es creava Serra Germans, constituïda únicament pels dos fills de Mateu: Antoni i Jaume Serra i Monnà. El soci comanditari, que era ara J. Ribó i Companyia, com a successor de Nadal i Ribó, quedà al marge de l’empresa. La participació de l’hereu —Antoni— era del 58% i la del seu germà Jaume del 42% restant.
Els Serra no participaren en la construcció del ferrocarril de Manresa a Berga que tant havia de beneficiar la seva fàbrica. És possible que una causa d’aquesta abstenció sigui el fet que coincideix amb l’arrencada de l’empresa, amb la mort del fundador i els problemes que devien crear-se a l’hora de reestructurar la societat.
El 1887 fou un any de fortes pèrdues per a l’empresa, afectada per vagues obreres i locauts empresarials. L’Exposició Universal de Barcelona del 1888 va ser seguida amb molt d’interès, ja que segons un cronista van baixar a visitar-la més de la meitat dels habitants de la colònia, però Serra Germans no hi presentà els seus productes, potser perquè no tenien secció d’acabats.
El 1890 va ser un any pèssim. A l’Ametlla de Merola hi va haver conflictes, incendis i una vaga que durà tretze setmanes, a l’estil del que passava a les altres colònies. Els propietaris introduïren canvis en la direcció: un sol director per a la secció de filats i teixits en lloc del director de cada secció, un fet que produïa discriminacions i problemes generals d’organització.
El final de segle fou d’una certa recuperació. L’any 1893 hi havia a la fàbrica 340 telers, 6 ordidors, 4 canells o màquines d’omplir rodets, 7 selfactines, 2 contínues, metxeres, manuars, cardes i batans. El 1900 té 250 telers i 9.000 pues de filatura.
Els germans Serra Monnà incrementaren l’extensió de la colònia per mitjà de la compra dels terrenys veïns.
Resclosa de l’Ametlla de Merola (postal de principi de segle).
El 1905 morí Antoni Serra, que tenia el 58% de la societat, i ocupà el seu lloc Antoni Serra i Feliu, el seu fill. La nova societat es dirà Serra i Serra, oncle i nebot. Jaume Serra morí el 1909, passant el seu 42% als seus fills Serra i Buixó, els quals, però, anaren venent la participació a Antoni Serra i Feliu. El 1917 la societat és de propietat exclusiva d’aquest.
El paper d’Antoni Serra i Feliu fou decisiu per al futur de l’empresa. Es van canviar les màquines i les turbines i es va reestructurar de nou l’organització de la fàbrica, tant pel que fa a les seccions industrials com a les comercials.
L’any 1920 morí Antoni Serra i Feliu. Els seus fills, Antoni, Josep Maria i Mateu constituïren Successors d’Antoni Serra i Feliu.
Amb la guerra civil la fàbrica fou col•lectivitzada (1936), però posada sota la direcció dels qui ja ocupaven càrrecs abans. L’empresa va treballar durant tota la guerra, amb pèrdues, a causa dels problemes de proveïment de matèria primera. El patrimoni industrial es va respectar i mantenir.
El 1942 es creà la societat anònima Successors d’A. Serra i Feliu SA, que el 1974 es convertirà en Serra Feliu SA.
L’empresa encara es manté. Des del 1840, ha passat per diferents denominacions:
1840-1864 - Mateu Serra i Tauran
1864-1887 - Mateu Serra i Companyia
1887-1905 - Serra Germans
1905-1917 - Serra i Serra
1917-1920 - Antoni Serra i Feliu
1920-1942 - Successors d’Antoni Serra i Feliu
1942-1974 - Successors d’Antoni Serra i Feliu SA
des del 1974 - Serra Feliu SA
Començàvem publicant ‘IN MEMORIAN DE L’ESCOLA DE NENS DE LA COLÒNIA DE L’AMETLLA DE MEROLA. PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ. CATALUNYA’ http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/in-memorian-de-lescola-de-nens-de-la.html
Esperem continuar amb l’escola de nenes i la dita ‘ Casa de les Noies’.
I ens agradarà rebre dades de l’autor de la transformació del molí que esdevindrà ‘ la Casa de l’Amo’, i que avui es troba en un estat deplorable. http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08175
Les Colònies, Industrials, Agrícoles, Mineres,.., de Catalunya, son un dels ‘grans forats negres’ de nostra patrimoni històric i/o artístic, esperonem a TOTS els catalans a participar en aquesta tasca de ‘recuperació de la memòria històrica’.
