http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-santa-magdalena-del-castell-01.html
Ens explica que aquest arc es tot el que queda de la capella, i es troba al Castell ( restes ) de Sant Climenç al carrer Mossèn Jaume Caelles, es una obra popular del segle XVIII.
En la seva tesis – si ho entenc bé - , l’actual Portal al carrer de Mossèn Jaume Caelles, formaria part de la Capella de Santa Magdalena del Castell.
Patrimoni Gencat explica del Portal AL CARRER MN. JAUME CAELLES ; portal d'entrada a l'antic nucli de Sant Climenç des del qual s'accedeix a l'antiga capella de Santa Magdalena, adossada a l'edificació anomenada popularment "El Castell".
El portal exteriorment ve suportat per uns contraforts de pedra i s'accedeix al mateix per mitjà d'una rampa.
La capella és de planta quadrada amb volta de creueria, actualment molt enderrocada.
En el mateix sentit :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/4831/vila/closa/sant/climenc/pinell/solsones
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
No hay comentarios:
Publicar un comentario