CAPELLA DE CAN SABASTIDA . EN SABEU L'ADVOCAVIÓ ?.LA RETRATAVA L'ANY 1913 EL JOSEP SALVANY BLANCH. HORTA. BARCELONA

  Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) , va retratar també masies :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/mas

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/masia

També, també, el Fons Salvany va ser objecte “ d’alteracions”  per part de la dictadura franquista, entrades com :

Façana d'una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1524/rec/8

Vista exterior d' una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4997/rec/26

O: Façana d' una masia de Pallejà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6510/rec/6

Façana d' una masia de Vilablareix

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9266/rec/7

Pati d'una masia de Parets del Vallès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/203/rec/14

Una masia a Santa Cristina d' Aro

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4628/rec/18

Evidencien l’alteració, conscient, voluntària i dolosa , de les anotacions fetes  per Josep Salvany i Blanch- Per descomptat, ens agradarà comptar a la vostra col·laboració a l’email castellardiari@gmail.com  per identificar-les

Us en deixo un exemple del rigor documental del   Josep Salvany i Blanch,  a l’entrada Torre a Mataró, en feia aquesta descripció ;      Torre de Can Palauet.  La torre i la masia de Can Palauet són al veïnat de Cerdanyola, on dominen la riera d'Argentona.

 La part principal de la masia es compon de tres cóssos irregulars, amb planta baixa i pis, inicialment separats de la torre.

El cós principal té un portal rodó adovellat i amb un finestral del segle XVI

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3753/rec/1

El Josep Salvany Blanch, retratava  l’any 1913, Capella d'Horta, Barcelona ; Barcelonès ; Catalunya ; Esglésies ; Retrats

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1007/rec/6

Llegia amb molt d’interès :

http://pladebarcelona.cat/2014/06/20/lantiga-esglesia-dhorta/

Ens parla de la capella de Can Gras; a  la planta baixa hi havia una capella que era utilitzada pel culte als veïns del voltant, ja que l'església parroquial restava lluny.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30239

i la de Can Cortada, on no es fa esment de  cap capella.

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/15688

Recomanable la lectura  “ De can Cortada a can Quintana”

Descartava en aquest cas una transcripció errònia, la capella de la Marededéu de l’Horta de Preixana, existeix encara, i en la seva façana hi ha elements molt anteriors a 1913.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/09/capella-de-la-marededeu-de-lhorta.html

Esperem que entre tots trobem el desllorigador d’aquesta innominada capella d’Horta, espero les vostres aportacions, a l’email castellardiari@gmail.com

El Jordi Mercader, em deia;  Can Sabastida fou una antiga masia de Barcelona, de planta rectangular i teulada a quatre vessants amb la seva capella. Estava situada a la zona on ara hi ha els carrers Sabastida, Cartellà i el passeig Maragall. Construïda al segle XIV, un segle posterior el propietari era Joan Sabastida, veguer de Barcelona, notable família que ocupà càrrecs al Consell de Cent.

Durant el segle XVII , la masia amb les seves terres pertanyien a Josep Galzeran de Cartellà i de Sabastida, partidari del rei Carles III d'Aragó durant la Guerra de Successió Espanyola, aquest li atorgà el comtat de Cartellà (1706) i el marquesat de Cartellà de Sabastida (1707), va ser el terratinent (i inspirador de les primeres ordinacions modernes de la baronia) d'una extensa senyoria, amb l'Albi, Cervià, Falgons, Altet i Granollers de Rocacorba.

Més tard, passaria per successió directa a la família Montoliu. El mas tenia a l'entrada una capella gòtica, de la que ens agradarà tenir noticia de l’advocació que tenia a l’email castellardiari@gmail.com .

 A la dècada de 1980, Carles de Montoliu i Carrasco (Barcelona, 13 de setembre de 1930 - Madrid, 23 de juny de 2021), XXXII  baró de l'Albi, , va vendre casa i les seves terres i es va destinar a parcel·lar per fer-hi pisos.

La dictadura feia una excel·lent feina destructiva, que amb un petit esforç podem revertir en gran mesura, esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

HOSPITAL 2 DE MAIG. BARCELONA

 

Aprofitava una baixada a Barcelona, per a fer un tomb pels voltants  de la Sagrada Família,  la fàbrica Damm,  l’Hospital 2 de maig,  l’església de la Santa Creu i Sant Pau – tancada com és mal costum -, i anava confegint publicacions :

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/01/hospital-de-la-santa-creu-i-sant-pau.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/01/teniu-dades-dels-autors-de-la-fabrica.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/01/esglesia-de-lhospital-de-sant-pau.html

Llegia de l’Hospital 2  de maig de Barcelona que el 20 de maig del 1924, la reina Victoria Eugenia de Battenberg (Victoria Eugenie Julia Ena of Battenberg; Aberdeenshire, 24 de octubre de 1887-Lausana, 15 de abril de 1969) -membre de les dames de la Creu Roja- inaugurava l'hospital militar que portaria el nom de l'organització.  Cap dada de l’autor/s del projecte, el Valentí Pons Toujouse, autor  del blog MODERNISME, i altres publicacions de molt interès, em deixava un comentari; (1920),  Eduard Ferrés Puig (Vilassar de Mar, 1880-Barcelona, 1928)  i Adolf Florensa Ferrer (Lleida 1889 - Barcelona 1968) a partir de la victòria dels sediciosos feixistes  contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República   (1939)

Les circumstàncies històriques, no van deixar marge per a grans celebracions, ja que, des del 1920 i fins al 1926, la ciutat va patir les conseqüències directes de la Guerra del Rif, també coneguda com a Guerra d'Àfrica. I és que l'esclat del conflicte armat va anar en paral·lel amb l'edificació del recinte sanitari amb l'únic objectiu que, en el menor temps possible, pogués començar a atendre tots aquells homes que tornaven malferits de l'infern del Marroc.

  Només un decenni més tard, l'hospital de la Creu Roja -emplaçat el 301 del carrer Dos de Maig- tornaria a desenvolupar un paper rellevant en un nou episodi bèl·lic: la  resistència enfront de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República espanyola.

A partir de la dècada dels quaranta, l'hospital es va convertir en una de les institucions mèdiques de referència a Catalunya i el bressol de les escoles d'infermeria posteriors.

https://www.youtube.com/watch?v=r8eEcP13EDo

l’ any 1999, en virtut d’un acord entre la Creu Roja Espanyola i l’Administració Sanitària de Catalunya, l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona va entrar a formar part, juntament amb l’Hospital General de l’Hospitalet, del Consorci Sanitari de la Creu Roja de Catalunya, que el 2002 va canviar el nom pel de Consorci Sanitari Integral.

El 2010, amb l’obertura de l’Hospital de Sant Joan Despí , Moisès BroggiVallès , es va crear un nou dispositiu sanitari, el Centre d’Atenció Integral Dos de Maig, en el qual coexisteixen quatre nivells assistencials: atenció primària (amb el Centre d’Atenció Primària Sagrada Família); atenció especialitzada, atenció urgent i atenció hospitalària (amb l’Hospital Dos de Maig).

Fruit de la estratègia de coordinació territorial, darrerament, s’han desenvolupat serveis mancomunats entre l’Hospital Dos de Maig i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Reumatologia, Endocrinologia, Cirurgia Vascular i Cirurgia General) per a la gestió compartida de l’assistència, atenent a la diferent complexitat de les patologies. D’altra banda, també s’han creat dispositius territorials comuns com la Unitat Geriàtrica d’Aguts.

 

La població de referència del centre és majoritàriament dels districtes municipals de l’Eixample, Gràcia i Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona i és variable per dispositius i especialitats mèdiques: quasi 200.000 persones per a l’assistència especialitzada i quasi 410.000 per a l’assistència urgent, del pacient fràgil i d’hospitalització a domicili.

 

TENIU DADES DELS AUTORS DE LA FÀBRICA DAMM “ LA BOHEMIA” AL CARRER ROSSELLÓ, 515 DE BARCELONA?.

 

M’arribava fins a l’antiga fàbrica de Damm al carrer Rosselló, 515 de Barcelona, que segons les  “cròniques oficials s’aixecava de forma quasi  màgica”, tota vegada que no hi ha constància de cap arquitecte i/o enginyer que intervingués en la construcció, està clar que és una “ omissió”  i que aviat algú en farà arribar els noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs dels  autors a l’email castellardiari@gmail.com , oi?  

https://www.youtube.com/watch?v=8e6xxL95vTk

Trobava una imatge de 1906

Teniu dades dels autors? . Cal excloure al maligne, malgrat que des de sempre el negoci de la construcció és un del seus àmbits preferits.

Valentí Pons Toujouse, autor  del blog MODERNISME , i altres publicacions de molt interès, em deixava un comentari; sembla que va ser en principi projecte d'un tal Conrad Zimmer – ens agradarà rebre’n més dades a l’email castellardiari@gmail.com  -per a la fàbrica de cerveses Bohèmia,  i després van actuar Ramon Puig Gairalt  (Hospitalet de Llobregat, 1886-Barcelona, 1937) i Josep Domènech Mansana (Barcelona, 15 de abril de 1885 - ibídem, 7 de octubre de 1973)

ESGLÉSIA DE L’HOSPITAL DE SANT PAU. BARCELONA

 

En retratava la façana, i els horaris de les celebracions litúrgiques, està clar que la visió del interior, bé val una missa, oi?

https://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20230110/8671436/historia-iglesia-hospital-sant-pau.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14678

Agrairem la tramesa d’imatges  del interior , i si existeixen els Goigs que s'hi canten . a castellardiari@gmail.com

TENIU DADES D’AQUESTES MASIES QUE DIBUIXAVA SALVADOR NABAU FITÓ EN ALGUN LLOC DEL PLA D’URGELL, PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?. MASIA DEL PELAT

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8047/rec/2

 Salvador Nabau i Fitó , (  La Fuliola (L'Urgell)  1910 + Barcelona , 1972.)

http://www.grafopata.com/dibujantes_fitxa.asp?IDbook=48 , dibuixava  per al fons Estudi de la Masia Catalana:

https://www.gencat.cat/ptop/informacio_publica/pdu_pla_urgell/documents_ordenacio/memoria_ordenacio.pdf

Esperem les vostres noticies a l’email castellardiari@gmail.com

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

TENIU DADES D’AQUESTES MASIES QUE DIBUIXAVA SALVADOR NABAU FITÓ EN ALGUN LLOC DEL PLA D’URGELL, PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?. CAN SOQUES

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6016/rec/1

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6016/rec/1

 Salvador Nabau i Fitó , (  La Fuliola (L'Urgell)  1910 + Barcelona , 1972.)

http://www.grafopata.com/dibujantes_fitxa.asp?IDbook=48 , dibuixava  per al fons Estudi de la Masia Catalana:

https://www.gencat.cat/ptop/informacio_publica/pdu_pla_urgell/documents_ordenacio/memoria_ordenacio.pdf

Esperem les vostres noticies a l’email castellardiari@gmail.com

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

TENIU DADES D’AQUESTES MASIES QUE DIBUIXAVA SALVADOR NABAU FITO EN ALGUN LLOC DEL PLA D’URGELL, PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?. MASIA TALLADA

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6754/rec/3

Salvador Nabau i Fitó , (  La Fuliola (L'Urgell)  1910 + Barcelona , 1972.)

http://www.grafopata.com/dibujantes_fitxa.asp?IDbook=48 , dibuixava  per al fons Estudi de la Masia Catalana:

https://www.gencat.cat/ptop/informacio_publica/pdu_pla_urgell/documents_ordenacio/memoria_ordenacio.pdf

Esperem les vostres noticies a l’email castellardiari@gmail.com

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

DIBUIX DE CAN BASSA. PALOU. GRANOLLERS. OBRA DE DIONÍS BAIXERAS VERDAGUER, PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA

  Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

 

Anàvem trobant algunes dades :

 

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

 

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

 

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

 

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

 

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

 

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),

 

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

 

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

 

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

 

Narcis Giró Serrallach (Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de 1939 )

 

José María ARMENGOL BAS (1865-1941)

Dionís Baixeras i Verdaguer (  Barcelona, 1862-1943)

Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca, 1874 – Sant Julià de Vilatorta, 1956

Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.)

Mossèn, Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell  (Torelló, 1902 -  Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937

Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986), retratava , Camí d'accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta,  pel fons Estudi de la Masia Catalana.

Dionís Baixeras iVerdaguer (  Barcelona, 1862-1943), dibuixava , Croquis de la façana de Can Bassa, que situa erròniament al terme de Palau-solità i Plegamans, al Vallès Occidental , es troba – existeix encara - a prop de la Carretera el Masnou – Granollers, km 15,5, a 0,5 km, a Palou, a les afores de Granollers  a la zona sud, concretament en el carrer camí de can Bassa.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1832/rec/2

https://estimadaterra.wordpress.com/2018/02/17/la-masia-de-can-bassa-palou-de-granollers/

Aquesta mena “ d’errors”, cal adjudicar-los al període posterior a la victòria dels sediciosos, en la que el Regimen es va dedicar a destruir , enfollisconar , i dur a terme tota mena d’accions per dessolar la terra, i val a dir, que  dissortadament amb molt èxit .

Cal revisar la resta de dibuixos del Dionís Baixeras i Verdaguer, i  totes i cadascuna de les fitxes “ dubtoses “ del Fons Estudi de la Masia Catalana

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Baixeras%2C%20Dion%C3%ADs%2C%201862-1943/field/creato/mode/exact/conn/and

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL CAMP DE GARRIGUELLA QUE RETRATAVA MOSSÈN, FREDERIC MARTÍ ALBANELL, L’EMPORDÀ SOBIRÀ

   

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

 

Anàvem trobant algunes dades :

 

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

 

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

 

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

 

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

 

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

 

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),

 

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

 

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

 

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

 

Narcis Giró Serrallach ( Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de 1939 )

 

Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.)

Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell  (Torelló, 1902 -  Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937

Els clergues tingueren un paper petit en la tasca del Fons Estudi de la Masia Catalana, això, sens dubte, fou un més dels errors de plantejament, aleshores de clergues n’hi havia almenys un a cada nucli de població, i eren, sense cap mena de dubte, persones preparades i fins diria, que convençudes  de la importància de la tasca proposada.

Trobava una fotografia anterior a 1939 de l’ermita de la Marededéu del Camp de Garriguella a l’Empordà sobirà, la certesa de l’afirmació deriva del coneixement de l’assassinat entre 1936-1939 de mossèn Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell  (Torelló, 1902 -  Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937)

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/CSICAR000140538/garriguella-mare-de-deu-del-camp?q=must,any,contains,Frederic%20Mart%C3%AD%20Albanell&offset=3&limit=50&sort=-metadata.25_year.es.keyword&sort=-metadata.26_numero.es.keyword&q=filter,parents,equals,1138780

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/09/goigs-la-mare-de-deu-del-camp.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6115

Ens agradarà confirmar les dades relatives a mossèn Frederic Martí Albanell, i la seva autoria en les fotografies en les que comparteix autoria amb  Tomàs Carreras Artau.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/tomas-carreras-i-artau

També – si és possible – voldríem tenir dades de l’autor de la restauració de l’any 1928, i posats a demanar una fotografia de mossèn Frederic Martí Albanell

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.