miércoles, 31 de enero de 2024

CAPELLA DE CAN SABASTIDA . EN SABEU L'ADVOCAVIÓ ?.LA RETRATAVA L'ANY 1913 EL JOSEP SALVANY BLANCH. HORTA. BARCELONA

  Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) , va retratar també masies :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/mas

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/masia

També, també, el Fons Salvany va ser objecte “ d’alteracions”  per part de la dictadura franquista, entrades com :

Façana d'una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1524/rec/8

Vista exterior d' una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4997/rec/26

O: Façana d' una masia de Pallejà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6510/rec/6

Façana d' una masia de Vilablareix

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9266/rec/7

Pati d'una masia de Parets del Vallès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/203/rec/14

Una masia a Santa Cristina d' Aro

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4628/rec/18

Evidencien l’alteració, conscient, voluntària i dolosa , de les anotacions fetes  per Josep Salvany i Blanch- Per descomptat, ens agradarà comptar a la vostra col·laboració a l’email castellardiari@gmail.com  per identificar-les

Us en deixo un exemple del rigor documental del   Josep Salvany i Blanch,  a l’entrada Torre a Mataró, en feia aquesta descripció ;      Torre de Can Palauet.  La torre i la masia de Can Palauet són al veïnat de Cerdanyola, on dominen la riera d'Argentona.

 La part principal de la masia es compon de tres cóssos irregulars, amb planta baixa i pis, inicialment separats de la torre.

El cós principal té un portal rodó adovellat i amb un finestral del segle XVI

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3753/rec/1

El Josep Salvany Blanch, retratava  l’any 1913, Capella d'Horta, Barcelona ; Barcelonès ; Catalunya ; Esglésies ; Retrats



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1007/rec/6

Llegia amb molt d’interès :

http://pladebarcelona.cat/2014/06/20/lantiga-esglesia-dhorta/

Ens parla de la capella de Can Gras; a  la planta baixa hi havia una capella que era utilitzada pel culte als veïns del voltant, ja que l'església parroquial restava lluny.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30239

i la de Can Cortada, on no es fa esment de  cap capella.

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/15688

Recomanable la lectura   De can Cortada a can Quintana

Descartava en aquest cas una transcripció errònia, la capella de la Marededéu de l’Horta de Preixana, existeix encara, i en la seva façana hi ha elements molt anteriors a 1913.


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/09/capella-de-la-marededeu-de-lhorta.html

Esperem que entre tots trobem el desllorigador d’aquesta innominada capella d’Horta, espero les vostres aportacions, a l’email castellardiari@gmail.com

El Jordi Mercader, em deia;  Can Sabastida fou una antiga masia de Barcelona, de planta rectangular i teulada a quatre vessants amb la seva capella. Estava situada a la zona on ara hi ha els carrers Sabastida, Cartellà i el passeig Maragall. Construïda al segle XIV, un segle posterior el propietari era Joan Sabastida, veguer de Barcelona, notable família que ocupà càrrecs al Consell de Cent.

Durant el segle XVII , la masia amb les seves terres pertanyien a Josep Galzeran de Cartellà i de Sabastida, partidari del rei Carles III d'Aragó durant la Guerra de Successió Espanyola, aquest li atorgà el comtat de Cartellà (1706) i el marquesat de Cartellà de Sabastida (1707), va ser el terratinent (i inspirador de les primeres ordinacions modernes de la baronia) d'una extensa senyoria, amb l'Albi, Cervià, Falgons, Altet i Granollers de Rocacorba.

Més tard, passaria per successió directa a la família Montoliu. El mas tenia a l'entrada una capella gòtica, de la que ens agradarà tenir noticia de l’advocació que tenia a l’email castellardiari@gmail.com .


 A la dècada de 1980, Carles de Montoliu i Carrasco (Barcelona, 13 de setembre de 1930 - Madrid, 23 de juny de 2021), XXXII  baró de l'Albi, , va vendre casa i les seves terres i es va destinar a parcel·lar per fer-hi pisos.

La dictadura feia una excel·lent feina destructiva, que amb un petit esforç podem revertir en gran mesura, esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


No hay comentarios:

Publicar un comentario