L'any 1952 Josep Esteve Corredor projecta per a Isidre Ribas aquest cinema
a Sant Gregori.
Edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant amb teula àrab
destinat a cinema. La construcció, de planta baixa i pis, presenta obertures
rectangulars a la façana.
Actualment l'edifici és ocupat per un taller mecànic.
La desaparició progressiva de les sales de cinema simbolitza molt més que
un canvi d’hàbits; és la pèrdua d’un espai compartit d’imaginació i comunitat.
El cinema vist en sala era una experiència col·lectiva, ritualitzada, on la
foscor i el silenci unien desconeguts davant d’una mateixa emoció. Avui, la
comoditat domèstica i l’oferta digital infinita fragmenten aquesta vivència:
guanyem accés, però perdem presència. És una metamorfosi de la cultura visual —de
la plaça pública a la pantalla individual.
Recordo la resposta de l’avia Matilde a la pregunta , com anem ?. DE CADA VEZ PEOR !!!!
