CRÒNICA DE VIATGE. L’AQÜEDUCTE DE LES FERRERES. TARRAGONA

 

El Juan Navazo Montero anava fins al poble d’Alforja, a la comarca del camp jussà de Tarragona.

El topònim segons el diccionari català valencià balear,  etimològicament deriva  probablement de l'àrab al-furja, ‘lloc de divertiment’ (Dozy Suppl. ii, 248), ‘mirada, perspectiva’ (Beaussier Dict. 495).

Per a l’Antoni Pujals Rebull, però,  el nom equival a “esplèndida panoràmica” que és el que veien quan arribaven al Coll d’Alforja procedents de la part del Priorat.

https://www.alforja.cat/historia/

La crònica de la visita , si s’escau la farem, en una propera publicació.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/09/esglesia-parroquial-de-sant-miquel.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/06/santuari-de-la-mare-de-deu-de.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/08/cementiri-dalforja-el-camp-jussa-de.html

S’aturava per visitar i retratar l’aqüeducte de Les Ferreres, construït pels romans per dur aigua a l'antiga Tarraco.

Fotografia. Maria Navazo Valero 

L'obra, realitzada durant el s. I aC., servia per conduir l'aigua des del riu Francolí a la ciutat i és un dels aqüeductes més ben conservats d'aquella època.

Està construït a base de carreus molt ben escairats, units en sec, sense utilitzar morter per ajuntar-los. Té dos pisos d'arcades superposades amb 11 arcs al pis inferior i 25 al superior, amb una alçada total de 27 m. i una longitud de 217.

 El canal per on circulava l'aigua és a la part superior de la construcció i conserva restes del revestiment original i de les successives reparacions que ha sofert l'aqüeducte al llarg del temps, ja que va ser utilitzat fins a les darreries del  segle XVIII.

Fotografia. Maria Navazo Valero 

Dels estudis que fins ara han estat publicats es desprèn que la conducció d'aigua s'iniciava a una cota de 92 metres sobre el nivell del mar.

 La captació de l'aigua del riu Francolí es feia mitjançant una resclosa en un indret anomenat Torre del Comte, situat entre els pobles del Rourell i Puigdelfí, i seguia baixant més o menys paral·lelament al riu de forma sensiblement rectilínia fins a l'alçada del pont del Codony. Després el seu traçat era força irregular, resseguint les corbes de nivell i salvant el barranc dels Arcs mitjançant l’aqüeducte de Les Ferreres .

Al costat sud del barranc el canal seguia per l'antic camí de l’Àngel fins a gairebé l'entrada a la ciutat, enllaçant amb les restes de canalització que encara es poden veure a tocar amb l'avinguda de Catalunya. Aquí l'aigua es recollia i depurava en un gran dipòsit (castellum aquae), després es distribuïa, a la zona residencial de Tàrraco, mitjançant una xarxa de canonades de plom.

Ens agradaria rebre imatges a l’email castellardiari@gmail.com  de la resclosa de la anomenada Torre del Comte, i si fos possible de les restes visibles del recorregut de l’aigua, almenys fins a  l’aqüeducte de Les Ferreres .

https://web.archive.org/web/20100926233215/http://www.tarracowiki.cat/wiki/Pont_del_Diable

A Tarragona coneixem almenys una persona que ho pot fer 

De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les comarques pirinenques – molt abandonada per les administracions, tant la catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en aquestes comarques.

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LES CASES DEL TENOR FRANCESC VIÑAS I DORDAL?. MOIÀ.

 

Anava a la XX trobada Country de Moià, que una vegada més va ser un èxit, i saludava amics de Barcelona, als que interpel·lava per la seva presència, en dies de Festa Major de la seva ciutat, i em deien que a banda de que els agrada els country, i Moià,  volien marxar de l’espiral d’actes incívics, promoguts per brètols, vàndals, filonazis, feixistes. cleptofeixistes, talibans i altres delinqüents comuns.

 

Advertia que està habitada la casa del Francesc Viñas i Dordal (Moià, 1863 - Barcelona, 14 de juliol de 1933) tenor català wagnerià per excel·lència, que  va esdevenir una de les figures operístiques catalanes més internacionals gràcies a les seves interpretacions de les òperes de Wagner.

Moià, que aconseguia eixugar el dèficit pressupostari del Consistori,  té un deute permanent amb aquest fill insigne.

Patrimoni Gencat parla de “Conjunt arquitectònic” , quan fa referencia a aquestes tres cases que pertanyien al tenor Francesc Vinyes.

La de l'extrem dret té un interessant voladís sobre teulada.

La de l'extrem esquerre és una torre feta de pedra amb esgrafiats en les llindes de les finestres i balcó també de pedra aixecat damunt de mènsules amb volutes. Portal senzill i torre aixecada al costat amb terrassa a la part superior.

 

Els jardins contenen diversos elements interessants. Sobretot cal destacar el colomar d'estil modernista que té una torreta adossada i els teulats amb ceràmica vidriada. Té molts elements de ferro forjat, destacant les finestres amb ornamentació floral. Combina maó amb arrebossat.

 

Envoltant el jardí queden restes d'una barana amb formes corbes, de trencadís de ceràmica que alterna rajoles amb tons marronosos i blancs. Finalment hi ha un conjunt escultòric de tres figures relacionades amb personatges o elements d'òperes de Wagner que el tenor Viñas havia representat.

El jardí de la casa del  tenor Viñas fou dissenyat als voltants de 1900 i va conèixer una remodelació els anys 1956-60, promoguda per Jacint Vilardell Permanyer [Barcelona 1894 – 1967], gendre del tenor.

Del primer jardí, queden restes de la barana, les capelletes (ambdues atribuïdes a Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms,  el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) i el colomar (atribuït a Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) .

Amb la remodelació van desaparèixer alguns elements i se n'afegiren de nous, com el grup escultòric ja esmentat.

 

Com és mal costum, cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autors d’aquests edificis, dels que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com

Havíem incorporat – a manera de clàusula d’ estil – una reflexió ; furtar la informació relativa als arquitectes i/o artesans que participaven en una obra, qualificada – o que s’hauria de qualificar -  com Bé cultural, és una més de les formes de “ dessolar la terra” que s’enginyaven  els enemics de Catalunya.

Algú ho havia de dir, oi?

ENS PODEU DIR COM ERA LA IMATGE QUE ES VENERAVA A LA CAPELLA DE SANTA MARIA DE VILASECA?. SANT MARTÍ DE TOUS.

 

Llegia a la pàgina de l’Ajuntament de Sant Martí de Tous ; es té constància  de la capella  romànica de santa Maria de Vilaseca, de la qual gairebé no se’n conserven restes.

L’Albert Benet i Clarà, historiador sallentí,  ( 1941-2012) , escriu de Santa Maria de Vilaseca, al terme de Sant Martí de Tous, a la comarca de l’Anoia;

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1933702a66.xml

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Fiol. No degué passar de capella rural vinculada a un petit sector del terme o d’algun mas.

 

L’aparició en la documentació del terme de Fiol no es produeix fins l’any 1166, data en què en el seu testament, Pere de Queralt deixà a la seva germana Ponça, al seu fill Pere de Banyeres i a Ramon Pere el castell de Fiol.

 

L’església es documenta per primera vegada el 1294. En aquest any Berenguer Paloma, veí del terme del castell de Tous, féu el seu testament i entre les seves deixes piadoses a les esglésies dels voltants figura una a Santa Maria de Vilaseca. Actualment aquesta església no té culte.

El Mapa de Patrimoni ens diu  que la capella de Santa Maria de Vilaseca situada dins l'antic terme del castell de Fillol es  va construir  adossada el mas de Cal Tomàs.

Probablement no va passar de capella rural vinculada a un petit sector del terme de Fillol.

Es documenta per primera vegada l'any 1294 quan Berenguer Paloma, veí del terme de Tous, en el seu testament entre les seves deixes piadoses a les esglésies figura la de Santa Maria de Vilaseca.

Santa Maria de Vilaseca, actualment utilitzada  com a magatzem,  es documentada per primera vegada en un testament l'any 1294.

Actualment no es conserva res de l'antiga capella de Santa Maria.

Només es conserva la paret de migdia, amb una petita finestra, una porta d'accés d'arc de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre i la cornisa des de la qual arrancava la coberta de volta de canó de pedra. El parament del mur és de carreus mitjans ben escairats i col·locats amb filades regulars. En el mur nord, per l'exterior s'hi observa un canvi de parament possiblement relacionat amb reformes posteriors que podrien relacionar-se amb la portalada, actualment tapiada amb totxos i situada a la façana oest. La porta està emmarcada per una arc de mig punt adovellat protegit per un guardapols motllurat. A les dovelles centrals hi ha esculpit amb baix relleu un escut d'armes molt malmès i un bàcul pastoral amb una creu.

Preguntarem si la imatge  :

https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Tarragona&ver=1001#tgv

Té relació amb aquesta capella.

No en trobava cap esment a la població de Vilaseca a la comarca del Tarragonès.  Esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com

Hi ha feina a fer – i tots els catalans sou cridats a fer-la – a Barcelona, Girona  i Lleida.

https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Barcelona

https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona

https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Lleida

Catalunya us ho agrairà. En aquesta terra des de sempre hem parlar en “cristià” , oi?.

EMBASSAMENT DE LA POBLA DE BENIFASSÀ, DIT D’ULLDECONA PERQUÈ ES FEIEN CÀRREC DELS COSTOS DEL PROJECTE ELS PAGESOS D’ULLDECONA

 

 

La Manolita Sánchez ,  publica fotografies – magnifiques- del mal dit Embassament d'Ulldecona, que es troba  al terme municipal de la Pobla de Benifassà, a la comarca del Baix Maestrat, al País Valencià.

 

L’embassament és a la confluència de tres barrancs, el barranc de la Fou el de Teulatí (o de la Tenalla) i el de la barranc de la Pobla.

 Es va construir l'any 1967, finançat per pagesos d'Ulldecona (fet que li dona el nom) a la llera del riu de la Sénia, en territori de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, ocupant una extensió de 817 hectàrees i amb una capacitat d'11 hm3.

Té una presa de gravetat. La presa té 61 metres d'alçada i 167 d'amplada en el seu punt superior. Aquest embassament és de propietat estatal i està gestionat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

A l'estiu, primavera i tardor l'embassament d'Ulldecona és un lloc turístic.

 Hi ha allotjament, restaurant i es poden llogar patins de pedals i barquetes per gaudir les vistes del llac i de les muntanyes calcàries que l'envolten.

Com tinc per costum – malgrat aquesta infraestructura esta físicament fora de Catalunya – cercava dades del seus autors, i no em sorprenia trobar a : http://www.seprem.es/ficha.php?idpresa=1111

Proyectista:       L. BERMEJO, E. MILLARES, J. SANCHO

Ens agradarà tenir noticia  a l’email castellardiari@gmail.com del nom propi,   del cognom matern, de la titulació acadèmica ,  i del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs d’aquests “ proyectistas”. No compartim el despreci de  sexe , compartit amb els talibans,  que s’evidencia en l’expressió “ les dones com les guitarres, tocades i penjades”

Poseu a la  vostra agenda el Montsià i la comarca del Maestrat, sempre ho agraireu.  

LA CASA FERRÉ TRAGINER O ‘LA FELIGRESA’. ULLDECONA. MONTSIÀ.

 

El Manolo Fernández Costa publica una fotografia de la casa de la Feligresa,a la  Plaça de l'Església, 3, d’Ulldecona a la comarca del Montsià.

Patrimoni Gencat explica d’aquesta casa projectada per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973 ) ; habitatge entre mitgeres construït en part sobre porxos medievals, des dels quals s'accedeixen al seu interior.

 L'estructura interna ha estat modificada en intervencions posteriors, això no obstant, es conserva la façana d'estructura i decoració típicament modernistes. Sobre dues arcades corresponents als porxos, de perfil modificat en arc Tudor, s'aixequen tres pisos i una terrassa amb la barana superior de línia mixtilínia i amb el perfil superior de rajola decorativa. En el primer pis es disposen dos balcons i una tribuna central coberta amb cupulí. En els pisos superiors també hi ha dos balcons per nivell. És interessant el treball d'esgrafiats del forjat del mur, especialment en el sector central dels pisos superiors on es representen la bandera catalana dintre d'un emmarcament romboidal, al voltant del qual s'organitzen motius decoratius (garlandes, llaços...). Sobre aquest esgrafiat hi ha gravada la data MCMXXI.

D’obligada lectura l’excel·lent publicació de l’Àngels Barberà Aparicio.

CÈSAR MARTINELL I BRUNET I LA CASA DE LA FELIGRESA

https://raco.cat/index.php/Rails/article/view/179210/326856

Aneu a Ulldecona.

LA TORRE. SANT CUGAT SESGARRIGUES. EL PENEDÈS SOBIRÀ

El Marcel Morató Tort, publica fotografies de la masia la Torre al terme de Sant Cugat Sesgarrigues , a la comarca el Penedís sobirà.

Patrimoni Gencat ens diu que troba situada als afores del nucli urbà de Sant Cugat Sesgarrigues , prop del fossar municipal.

 Presenta una estructura basilical, amb tres crugies o cossos, de cobertes individuals: la central a dues vessants i les laterals a una.

Es compon de planta baixa, pis i golfes.

El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat.

 Les finestres del pis principal són estructurades amb carreus de pedra i ampit motllurat i les golfes presenten un seguit d'obertures amb arc de mig punt.

Totes les façanes són arrebossades i emblanquinades.

 

Al costat hi ha un interessant celler, d'una nau amb quatre arcs diafragma. Hi ha altres edificacions agrícoles adossades. Tot el conjunt es troba protegit per un baluard.

Furtar la informació relativa als arquitectes i/o artesans que participaven en una obra, qualificada ara com Bé cultural, és una més de les formes de “ dessolar la terra” que s’enginyaven  els enemics de Catalunya

Ens agradarà rebre més informació a l’email castellardiari@gmail.com

MASIA PORROIG. OLÈRDOLA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

 

 

El Marcel Morató Tort, publica fotografies de la masia Porroig, al al nord del terme d’Olèrdolà municipal, al costat de l'autopista.

Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'estructura basilical, amb dues galeries d'onze arcs als costats. La façana principal, neoclàssica, presenta una composició simètrica, amb pilastres i frontó triangular. La façana posterior és modernista, amb coronament ondulat i esgrafiats amb motius vinícoles. El conjunt es completa amb diverses dependències agrícoles, hort i bassa, a més d'un baluard.

Va ser construïda durant el segle XVIII, i ampliada i reformada el segle XIX (a la façana hi ha la data del 1877). Dissortadament – com és mal costum  -  cap dada ni del promotor ni de l’autor d’aquella reforma

Furtar la informació relativa als arquitectes i/o artesans que participaven en una obra, qualificada ara com Bé cultural, és una més de les formes de “ dessolar la terra” que s’enginyaven  els enemics de Catalunya

Ens agradarà rebre més informació a l’email castellardiari@gmail.com

EL PONT DE RIUTORT. A LA CATALUNYA CAPTIVA

 

El Vicent Miralles Tortes  pública una fotografia del dit Pont de Riutort , poble del terme comunal de Puigbalador, a la comarca del Capcir, de la mal dita Catalunya del Nord.

Recordem que d’ençà de l’anomenat des del REINO DE ESPAÑA, tractat dels Pirineus, l’aleshores REINO DE FRANCIA, ara REPÚBLICA FRANCESA excel·lia en l’aplicació de càstigs als catalans que persistien en mantenir la seva llengua i la seva cultura.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/02/histories-del-bon-deu.html

Tots els que participaven en aquelles accions criminals estan maleïts davant de Déu.

 

L’André Bonnery   ( 1938 ) escriu  del Pont de Riutort (Puigbalador) a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2525501.xml

 

 

El pont consta d’una bella arcada de mig punt. Els paraments exteriors de l’arc són constituïts per dovelles estretes de pedra tallada matusserament. La volta és feta amb carreus petits negats en el morter de calç.

 

L’obertura de l’arcada és de 4, 50 metres  a la base i la seva alçària des del nivell de l’aigua fins al cim de la volta no excedeix els 2, 60 metres . L’amplària del sòl és exactament de 2 metres .

 

En una època més tardana s’afegiren a banda i banda de la calçada, en cada riba, uns murs de 0, 60 m de gruix, fets de pedres irregulars disposades en filades desiguals. Portaven parapets. L’objectiu d’aquestes construccions era la creació de suports destinats a rebre bigues o taulons gruixuts per a augmentar l’amplada del pont. Alhora hom ho aprofità per edificar baranes de fusta.

 

Aquest arranjament posterior del pont data de l’època de l’annexió de l’Alta Cerdanya i el Capcir a França, arran del tractat dels Pirineus (1659).

És difícil la datació dels ponts de l’edat mitjana quan manquen textos que els documentin, perquè les tècniques de construcció es perpetuaren de manera quasi invariable durant segles.

Tanmateix, per les seves característiques arquitectòniques, es pot pensar, amb totes les reserves, que el pont de Riutort pertany al període que comprèn aquesta obra.

El pont formava part de la via Redensis o camí de França, l’antic camí que unia Carcassona i Llívia, el traçat de la qual es reconeix encara perfectament al Capcir des del coll de les Ares. La via Redensis degué renovar-se entre el segle XI i el segle XIII, coincidint amb el moment en què el Capcir va conèixer un gran creixement econòmic i demogràfic, acompanyat d’un increment dels intercanvis, i esdevingué objecte de rivalitats entre els comtats veïns.

El pont de Riutort podria ésser el testimoni de l’arranjamemt del camí en aquest període.

Els anys 1680 i 1681 aquest camí fou restaurat i millorat per a permetre el pas de les tropes franceses cap a les terres conquerides i annexades després del tractat dels Pirineus, particularment cap a la ciutadella que Lluís XIV projectava construir a Montlluís.

Reclameu a la República Francesa el retorn de les terres catalanes.

SANTUARI DE NOTRE DAME DE CANOLICH. PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ DE LÒRIA. ANDORRA

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi? 

 En aquesta ocasió publica una fotografia de l’actual edifici  del Santuari de la Mare de Déu de Canolich, que data de principis del segle XX; hi ha referències que indiquen que el lloc de Canòlich però, ja existia en època medieval (1176).

 Tanmateix, el Manual Digest de les Valls Neutras de Andorra (1745 - Compilació de la història, el govern i els usos i costums d’Andorra, obra de l'Antoni Fiter i Rossell (Ordino, 6 de maig de 1706 – Barcelona, 28 d'octubre de 1748), fa esment de “Na. Sra. de Canòlich” com un dels tres principals santuaris de les valls d’Andorra, juntament amb Meritxell (Canillo) i Sant Antoni de la Grella (La Massana).

Tot apunta que l’actual santuari de Canòlich es va aixecar sobre els ciments d’una antiga construcció romànica, ja que la imatge de la Verge correspon al segle XII.

Aquesta talla romànica va ser coronada pel Vaticà l’any 1999 i actualment es troba a l’església parroquial de Sant Julià i Sant Germà, a la vila de Sant Julià de Lòria.

El santuari conserva un retaule barroc del segle XVIII i uns murals de ceràmica, obra de l’artista Sergi Mas Balaguer (Barcelona, 30 d'octubre de 1930)

https://visitandorra.com/ca/cultura/santuari-de-canolich/

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

Aneu a Andorra.

TENIU DADES DE L’EDIFICI QUE HAVIA AIXOPLUGAT L’ESCOLA PÚBLICA DE TALARN?. EL PALLARS JUSSÀ.

 

El sostre demogràfic de Talarn s’assolia al cens de 1857 amb 788 ànimes.

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) escrivia,  hi havia una escola de primeres lletres per a nens, d'una fundació particular, amb 50 nens assistents, i una de nenes pagada pel baró d'Eroles, Luis de Ibáñez-Cuevas y Escrivá de Romaní (1821-1902), IV marqués de la Cañada Ibáñez, amb una assistència de 20 a 25 nenes.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/01/in-memoriam-dels-edificis-escolars.html

Sobta un xic que a la dècada dels anys 60 del segle XX  -  la dictadura encara comptava els AÑOS TRIUNFALES – s’aixecava un edifici escolar quan el cens no arribava als 600  veïns.

Cap dada de l’autor de l’edifici, cap explicació pel que fa a la necessitat “ objectiva” d’aquest centre, que avui amb una població de 595 habitants a darreries de l’any 2020, acull el consultori mèdic i el casal d’avis.

M’expliquen que els escolars de Talarn es traslladen a Tremp.  

Demanava informació a l’Ajuntament de Talarn, si em donen resposta, us ho faré saber.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE LA BASTIDA D’HORTONS. ALÀS I CERCS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ - FINS QUAN SENYOR ?. – DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió m’enviava fotografies de l’edific que havia aixoplugat l’escola pública del nucli de la Bastida d’Hostons, al terme d’Alàs i Cerc, a l’Urgell sobirà.

Quan  al topònim us recomano  la lectura de :

https://www.academia.edu/35707487/TOPONIMIA_EN_LADERAS_INESTABLES_EL_CASO_DE_LOS_PIRINEOS_Y_ZONAS_PR%C3%93XIMAS

Amb massa lentitud – atesa l’esperança de vida actual – anem recuperant imatges dels edificis que aixoplugaven les escoles públiques, abans i en molts casos, durant alguns anys de la dictadura franquista.

 L’educació, la cultura, i la memòria històrica, no tenien “ bona premsa”  en el període fosc de la Democràcia Orgànica que ens afligia el sàtrapa, val a dir, que en aquest cas no succeïa allò de “  mort el gos, acabada la ràbia”, i dissortadament els nous consistoris, i la resta d’administracions , consells comarcals, diputacions, generalitat,..., feien poc o res, per recuperar i fer conèixer · urbi et orbe” els indrets que havien acollit – quasi sempre de forma “provisional”  - als infants de l’època.

Ens agradarà rebre imatges de l'edifici de les antigues escoles del poble de Sorribes, situat a  la Carretera de Tuixent , i reconvertit en l’actualitat enl local social i punt d'informació de la vall, Espai La Vansa.

Podeu gaudir d’algunes de les que hem anat “ recuperant”:

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE TOLORIU. EL PONT DE BAR. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-escola-publica-de-toloriu.html

 

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ESCOLA PÚBLICA D’ESPAÉN ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA, LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-edifici-de-lescola-publica.html

 

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ESCOLA D’ANSOVELL. CAVA. L’URGELL SOBIRÀ

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-edifici-de-lescola.html

 

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA D’ARTEDÓ/ORTEDÓ. ALAS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ.

 https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-anteriors-la.html

 

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE BELLPUI ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-anteriors-la.html

 

IN MEMORIAM. LES ESCOLES GRADUADES DE LA SEU D’URGELL. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’URGELL SOBIRA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/in-memoriam-les-escoles-graduades-de-la.html

 

CAPELLA DE LA RECTORIA I POSSIBLEMENT ESCOLA DE MONTANISSELL ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DEL CARME. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/capella-de-la-rectoria-i-possiblement.html

 

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA PARRÒQUIA D’HORTÓ. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/01/in-memoriam-de-lescola-de-la-parroquia.html

 

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ARS. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/12/edificis-escolars-de-catalunya_31.html

 

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DEL NUCLI DE PUJAL. CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-escola-publica-del-nucli-de.html

 

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA D’ADRAÉN. LA VANSA FÓRNOLS . L’URGELL SOBIRÀ

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-de-catalunya.html

Notaris de la “petita memòria”.Antic edifici escolar de Sant Joan Fumat,

https://www.bondia.ad/cultura/notaris-de-la-petita-memoria

 

L’ESCOLA PÚBLICA D’ORGANYÀ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’URGELL SOBIRÀ.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/04/lescola-publica-dorganya-anterior-la.html

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA PÚBLICA DE FIGOLS. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ.   VEGUERIA DELS PIRINEUS.  LA CATALUNYA DELS SOMNIS.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/05/in-memorian-de-lescola-publica-de.html

TENIU DADES DE L’EDIFICI QUE AIXOPLUGAVA L’ESCOLA PÚBLICA DE FÓRNOLS DEL CADÍ?. LA VANSA I FORNÓLS.  L’URGELL SOBIRÀ.  LA VEGUERIA  - IN PECTORE - DELS PIRINEUS

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/05/teniu-dades-de-ledifici-que-aixoplugava.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE LA BASTIDA D’HORTONS. ALÀS I CERCS. L’URGELL SOBIRÀ.  LA VEGUERIA “ IN PECTORE “  - FINS QUAN SENYOR ?. – DELS PIRINEUS

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/09/in-memoriam-de-lescola-publica-de-la.html

En la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i en molts casos coetanis a la dictadura franquista , voldríem comptar amb la col·laboració de totes les persones que van néixer en un poble petit, del que en massa ocasions van haver de marxar per guanyar-se les garrofes.

La Mancomunitat de Catalunya ,  i desprès la Generalitat durant el brevíssim miratge de llibertat de la II República, intentaven millorar la vida arreu de pobles, viles, i ciutats.

 

 La dictadura a requeriment dels capitalistes que van finançar l’alçament armat, buidava pobles i viles, per facilitar-los “ un exercit de reserva de mà d’obra barata “.  Ara, quan les màquines substitueixen aquesta mà d’obra, el  sistema no els dóna cap alternativa.

Esperem a  l’email castellardiari@gmail.com les fotografies i les histories dels edificis que acollien les escoles abans de la dictadura franquista i en molt casos fins anys desprès de la seva implementació.

 

L’Urgell sobirà, la Cerdanya jussana, els Pallars, la Ribagorça,.. , patien durant molts anys la presència d’unitats militars , aquest fet – si cap – feia un xic més difícil la tasca d’aquells que s’estimen Catalunya i el seu patrimoni històric. 

 

No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.