LA MARE QUE LA VA ....

És aquesta una expressió molt nostrada que denota enuig, sorpresa, decepció,....

Al llarg dels anys, he tingut ocasió de constatar que “ la mare que el va/ la va ,..”, és en moltes ocasions conscient de que la seva progènie no actua de forma correcta, o fins i tot que és de la pell de Barrabàs. Sempre, sempre, sempre, desprès del reconeixement sovint explícit, apareixia un ‘però’ que no admet cap discussió “ és el meu fill/filla”.

Si admetem que és obligació dels progenitors fer costat a la seva descendència – en TOTS ELS CASOS - , el recurs d’identificar una persona que no ens agrada amb el lloc on va néixer, hauria de semblar-nos d’una estultícia supina, oi?.

Feu un repàs als tòpics :

Andalusos
https://www.losreplicantes.com/articulos/topicos-andalucia-andaluces-siesta-fiesta-ole/

Aragonesos
https://www.eljueves.es/vinetas/aragon-explicado-a-no-aragoneses_976

Castellans
https://www.eljueves.es/vinetas/castilla-y-leon-explicada-a-no-castellanos-leoneses_2326

Catalans
https://www.elviajerofisgon.com/magazine/los-7-topicos-que-definen-a-un-catalan/

Extremenys
https://www.eljueves.es/temazo/extremadura-explicada-los-extremenos_2159

Gallecs
https://www.eljueves.es/temazo/galicia-explicada-los-gallegos_1394/5

Bascos
https://www.eljueves.es/temazo/pais-vasco-explicado-a-no-vascos_1256

http://www.eurolinguastudy.com/blog/topicos-de-espana-region-por-region/

Hi ha pobles com Barcelona, la Pobla de Segur, la Roca del Vallès,… , que més enllà de que un dels seus veïns és un ‘famosete polític’ , tenen una història i un patrimoni que els converteix en llocs d’obligada visita.

Quan els visiteu, recordeu :

1. Les mares SEMPRE fan costat als seus fills/filles
2. El pobles son innocents per les accions u omissions dels seus naturals
3. Eviteu parlar de política, gaudireu més i millor de la visita.

Ara a quasi tothom li han aixecat l’arrest domiciliari, i el deixen sortir al carrer i fins moure’s per la regió sanitària – que ningú sap massa que és - , properament, si Déu vol, podreu anar a altres regions sanitàries, i algun dia podreu circular lliurement per Catalunya , i potser, potser ,potser, també per la resta del món.

Això de la Covid. 19 ens ho posa tot molt complicat, oi?. La mare que la va ....

IN MEMORIAM. ESCOLA DELS GERMANS MARISTES ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. CAN CAULES. PONTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Els Germans Maristes de les Escoles, arribaven a Pontós de la ma de l’hereu del III, i últim , marques de la Quadra, Joan Maria d'Oliveras de Carbonell i de l'Estanyol (Vic, Osona 1797 - Barcelona 1879), que els venia CA N'OLIVER VELL, conegut també  com Cal Monjo, i més modernament com Edifici dels Germans Maristes.

https://issuu.com/aias-editorial/docs/llibre_alt_empord__web/145?fbclid=IwAR0oZ6txjg70BNw5TDo6nJK48sA0DndEOZEieqZKAgeFBVRc3Q3PJEFzXFk

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2710/pontos-placa-dels-germans-maristes/203329.html

La Paquita Dorca Gibert m’enviava fotografies del seu poble natal, Pontós, a la comarca de l’Empordà sobirà, província de Girona, que inexplicablement es troba encara en fase I, malgrat tenir un cens de 266 a darreries de l’any 2019, en els 13,7 km² del seu terme municipal. En relació a aquest assumpte, fèiem una reflexió a :
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/a-veure-qui-la-diu-mes-grossa/

Llegia que la casa havia estat Noviciat, les obres les duia a terme l'arquitecte Pelai Martínez i Paricio (Figueres, 15 d'octubre de 1898 – Figueres, 13 de juny de 1978.

En les primeres dècades del segle XX, els Germans Maristes havien exercit la docència a Can Caules, de la que no en trobava cap imatge.

Es fa menció d’un llibre – sembla que editat únicament en paper - en el que es documenta la presència dels Germans Maristes de les Escoles a Pontós.

Agriré infinitament rebre noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , si fos possible, demanar no fa pobre, imatges de l’escola de Can caules ‘ La Soborna’

Catalunya us ho agrairà.

CASTELL DE PONTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

La Paquita Dorca Gibert m’enviava fotografies del seu poble natal, Pontós, a la comarca de l’Empordà sobirà, província de Girona, que inexplicablement es troba encara en fase I, malgrat tenir un cens de 266 a darreries de l’any 2019, en els 13,7 km² del seu terme municipal. En relació a aquest assumpte, fèiem una reflexió a :
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/a-veure-qui-la-diu-mes-grossa/

Llegia a Patrimon i Gencat que l’accés al jaciment, es fa des de la carretera de Pontós GIV-5125 i, uns 90 metres després del quilòmetre 1, cal girar a mà esquerra pel carrer que surt en direcció sud-oest, i continuar pel mateix uns 350 metres més.

El castell se situa al cim d'un turó allargat, a l'anomenat Barri del castell, a uns 500 metres al sud del poble.

Pere Català i Roca (Valls, 1923 - Barcelona, 10 de febrer de 2009)  retratava l’any 1962 , Vista de les restes del conjunt.

Es tracta d'un castell d'època medieval, de planta rectangular, molt allargada, adaptada a la forma dels planells superiors del puig. El mur meridional és enderrocat en tota la seva meitat de ponent, i el seu extrem forma cantonada amb el llenç oriental del recinte que, en aquest sector, té una llargada aproximada de 10 metres i una alçada de 8 metres.

A la part inferior hi ha uns quants carreus mal escairats i nombrosos còdols, i a la part superior hi ha restes de petites espitlleres. Al sector de llevant, que serveix de mur d'una casa moderna, hi ha una espitllera, al costat de diverses obertures modernes.

A la part oriental del recinte del castell només s'endevinen algunes restes de la muralla, que gairebé no sobresurten del subsòl; tot i que en algun cas és aprofitada com a mur de casa moderna, i arriba fins als 6 metres.

Del mur septentrional només en queden escassos vestigis, molt a prop del marge. En aquest sector hi ha una cisterna i un pou, de 36 metres de fons, que acaba en una gran cambra.

El sector central del mur de ponent, que és atalussat, ha estat reaprofitat també com a mur de les cases modernes, i a la seva part superior hi ha restes d'espitlleres.

El tram més ben conservat té una llargada de 10 metres i una alçada de 7 metres.

A les restes de la muralla del castell hi ha dos tipus d'aparells de construcció que pertanyen a dues fases diferents. A la part inferior dels llenços de migjorn i llevant es documenten còdols escapçats i carreus mal escairats, que formen filades seguides que corresponen, a grans trets, als segles XII i XIII. Als murs de ponent, migjorn i llevant es documenten carreus rectangulars corresponents als segles XIII i XIV.

A la part alta del planell, a l'interior del clos de muralles, s'ha conservat poques restes de construccions interiors.

 
En les cases d'època moderna, s'endevina algun arc i altres vestigis medievals.

Amb motiu de les obres, l'any 2001, de pavimentació de la zona del Barri del Castell, a l'indret que antigament havia format part del pati d'armes, es va dur a terme un control arqueològic que va permetre documentar un estrat de sedimentació amb materials de construcció moderns que cobrien directament al subsòl geològic; és a dir, els resultats de la intervenció arqueològica van ser negatius.

El seu estat de conservació és parcialment destruït, atès a que una part considerable de les restes del castell foren enderrocades durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat per tal d'aprofitar la pedra i construir les noves escoles.

Quan al topònim al nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, llegim ; Pontós [pun’tos] En la documentació antiga Pontonos (segle. X) ‘pontons’, diminutiu plural de pont.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.  De la casa del Teosa de Bítem en demanarem  informació a l’email arxiu.ajuntament@tortosa.cat

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA: 

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Haurem de plorar per l'Argentina.

https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/

Ara  i aquí però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?. 

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

DIVULGAR EL PATRIMONI HISTÒRIC DE FORMA ORIGINAL.

L’ Òscar Jaume Peña Ginés (Barcelona, 29 de gener de 1973 ), té – com molts de nosaltres – una “debilitat” pel patrimoni històric, en el seu cas però, en fa divulgació mitjançant la música.

Escolteu-lo en el marc incomparable del runam de Vallsanta al terme de Guimerà, a la comarca de l’Urgell.

https://www.youtube.com/watch?v=4KHNJh0GljI&feature=share&fbclid=IwAR3jhb8TrorCgzeyWVeoDeG99a9XU0bhzP8m3DNha451tblnRHktjlJoc2s

A Sant Miquel de Montclar.

https://www.youtube.com/watch?v=v3zxnlgWbH0&feature=share&fbclid=IwAR0xIXVmB8gH_vCcrhNyR3RDzwAdcveSqA_BStrI0bvzc1TiPW4URC3O2cU

A Sant Pere de Sabella.

https://www.youtube.com/watch?v=Y_xAxgkAnxE&feature=share&fbclid=IwAR0lCNYogWyXhXkpgoWAcK6t4eDH4wa_ARE3uWwy4SxCg5gGqnqjVvvKEcc

A la font de Sant Magí de la Brufaganya.

https://www.youtube.com/watch?v=JbEdTf9YXhU&feature=share&fbclid=IwAR3jhb8TrorCgzeyWVeoDeG99a9XU0bhzP8m3DNha451tblnRHktjlJoc2s

Com m’agradaria quan arribes a qualsevol d’aquests indrets, i tants i tants altres de Catalunya, coincidir amb l’ Òscar Jaume Peña Ginés, o amb altres artistes, que si més no per un moment retornen la vida als venerables testimonis del nostre passat.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/10/vallsanta-i-el-cister-lurgell.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/09/capella-de-sant-miquel-del-castell-de.html

http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/Montse_Rumbau/Entries/2012/4/30_La_petita_esglesia_romanica_de_Sant_Pere_de_Sabella_i_el_seu_entorn.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/06/sant-magi-de-la-brufaganyaconca-de.html?fbclid=IwAR008WnO3XR-fuRTaeOSuvIZ6KosDJOim5Tj84BjJnkOz7s5ue4JkAPbM98

Espero tenir ocasió, les muntanyes no es troben, però els homes si, de conèixer a l’Òscar Jaume Peña Ginés, en algun dels indrets màgics de Catalunya

A LA MÈMORIA DELS MORTS SILENCIATS

Passen els dies, les setmanes i el mesos, i el silenci sobre el nombre de víctimes i la seva identitat es continua mantenint :
http://www.funerariatorra.com/info_difunts.php

Hi ha dades però, que ens permeten per extrapolació , aventurar un possible nombre de víctimes.

Quan a la seva identitat, si les famílies ens ho fan saber, ho publicarem al Diari de Castellar del Vallès.

El nostre condol a TOTES les famílies que han perdut un esser estimat en aquest llarguíssim període d’arrest domiciliari i toc de queda a la que ens sotmet el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.

Catalunya 60976 11248 18,45 %
Castellar 230 42,44 ESTIMACIÓ
Polinya & Sentmenat 98 18,08 ESTIMACIÓ
SANT LLORENÇ més de 40 victimes

https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20200511/coronavirus-catalunya-ultima-hora-casos-7949013

https://m.facebook.com/ignasigimenez/video_grid/

TOTS els que a dia d’avui decideixin sobre la llibertat, la vida i la morts dels seus coetanis haurien de meditar en allò que es recull a Siràcida 4:

No privis el pobre del que necessita per a viure,
no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.
No facis sofrir l’home que té fam
ni exasperis el qui viu en la misèria.
No empitjoris la situació d’un home desesperat
ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.
No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita,
no giris la cara al pobre.
No apartis la mirada del necessitat
ni li donis ocasió de maleir-te;
perquè, si et maleeix en la seva amargura,
el seu creador escoltarà la seva pregària.

I no oblidar mai, el que es diu a Romans, 12 ;

“Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”

Amén.

MOLÍ D'EN SANTO O MAS PONS. BARBERÀ. EL VALLÈS OCCIDENTAL

L’Antoni Calvo Uribe en permetia pouar en els seus àlbums fotogràfics i escollia imatges fotogràfiques de Moli d’en Santos conegut també com el mas Pons, al terme de Barbera del Vallès, municipi inclòs a una de les regions sanitàries de Catalunya, on continuarà l’arrest domiciliari i el toc de queda, ordenat pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA a l’empara de mal anomenat ESTAT D’ALARMA. Aquesta denominació atenen als terribles resultats obtinguts per la gestió maldestra duta a terme conculcant el sistemes competencials reconeguts a la Constitució de 1978, ha esdevingut en ESTAT DE PÀNIC per bona part de la ciutadania.
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/09/5eb6431cfc6c8383498b458d.html

La primera notícia documentada de la existència d'aquest molí correspon a l'any 1660 ja que el dia 14 d'abril Onofre Argemir, el seu propietari, el cedia en arrendament per tres anys a Andreu Sibelli, paperaire de Marsella.

L'existència i funcionament d'aquest molí continuava encara el 8 de novembre de 1790 ja que Oleguer Argemir i Cruells arrendava per cinc anys als paperaires de Sabadell Jaume i Josep Bruxas el mas anomenat de la Font.

L'expansió de les factures papereres, iniciada a principis del segle XVI, esdevingué intensificada d'una manera progressiva en el transcurs del segle XVIII. La indústria paperera en el segle XVIII fou notablement ampliada amb la incorporació de nous centres de producció. La necessitat de la provisió de draps per als molins paperers de Catalunya motivà la prohibició d'exportar aquella primera matèria mitjançant la publicació d'una reial ordre datada l'any 1728. En conseqüència es confeccionà una llista de molins paperers catalans.

A la conca del Ripoll, s'esmenten dos casals paperers a Ripollet i un altre a Barberà, especialitzats en la fabricació de paper d'estrassa.

Patrimoni Gencat en diu; molí de paper i cartró. Consta d'una nau longitudinal i una de transversal, ambdós cobertes a doble vessant. Té dues plantes, la superior amb més obertures que la inferior. Les obertures són petites. La planta superior tenia la funció de ventilació del cartró i del paper que allà s'hi posava a assecar.

Situat fora del poble i, com tots aquests tipus edificis, prop del riu Ripoll.

Construït amb pedra o còdols i totxo tot recobert amb un arrebossat. Al llarg del temps s'hi ha afegit altres cossos.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27255

https://fontsaigua.wordpress.com/2019/07/03/moli-den-santo-de-barbera-del-valles/

El nostre condol a TOTES les famílies que han perdut un esser estimat en aquest llarguíssim període d’arrest domiciliari i toc de queda a la que ens sotmet el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.

A LA MEMÒRIA DE LES PERSONES ANÒNIMES – PER MANCA DE COMUNICACIÓ – , TOTES ELLES “ CATALANS EXCEPCIONALS” QUE AVUI ENS HAN DEIXAT.

Continua l’obscurantisme i la desinformació, sabem per la premsa que a Sant Llorenç Savall morien 25 persones a la Residència de Gent Gran :

https://www.ccma.cat/324/la-residencia-geriatrica-de-sant-llorenc-savall-ha-registrat-25-morts-i-59-positius-per-coronavirus/noticia/3005106/

Les darreres dades a que teníem accés parlaven de més de 40 morts

Durant MOLTS DIES , no hi havia dades de morts a Castellar del Vallès.

Els comentaris parlaven d’un elevat nombre de morts, des de l’Alcaldia es confirmaven 7 víctimes, que pendents de confirmació oficial han assolit ja les dos xifres.


Miraculosament, No hi ha morts a Sentmenat, o potser no hi dades, oi?. .

Si en teniu dades, i voleu, ho publicarem al Diari de Castellar del Vallès

La Funerària Torra NO FACILITA la relació de persones traspassades :
http://www.funerariatorra.com/info_difunts.php

Sembla que hi ha “instruccions” perquè les coses es facin d’aquesta ‘mala’ manera :
https://www.periodistadigital.com/politica/20200416/psoe-ordena-deshumanizacion-fallecidos-covid-19-exige-alcaldes-evitar-signos-duelo-noticia-689404292699/

Han torpedinat http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/ una vegada més, el missatge Error establishing a database connection es pot traduir lliurement com ‘ no ens agrada el que es publica en aquesta pàgina’

Tenim clar però, que ahir, com avui, com demà , de persones traspassades n’hi ha.

El nostre condol a les famílies.

A tots els que han traspassat anònimament en aquesta conjuntura tràgica ;

Que els àngels us acompanyin al paradís que,
a la vostra arribada, us rebin els màrtirs
i eus facin entrar en la ciutat santa de Jerusalem.

Que el cor dels àngels us aculli,
i tingueu amb Llàtzer, el pobre, un repòs etern.

Aquells que a dia d’avui decideixin sobre la vida i la morts dels seus coetanis haurien de meditar en allò que es recull a Siràcida 4:

no privis el pobre del que necessita per a viure,
no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.
No facis sofrir l'home que té fam
ni exasperis el qui viu en la misèria.
No empitjoris la situació d'un home desesperat
ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.
No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita,
no giris la cara al pobre.
No apartis la mirada del necessitat
ni li donis ocasió de maleir-te;
perquè, si et maleeix en la seva amargura,
el seu creador escoltarà la seva pregària.

I no oblidar mai, el que es diu a Romans, 12 ;

"Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor

Amén!

MAI, MAI. MAI, perdonaré aquest perllongat arrest domiciliari, amb el toc de queda incorporat, amb el pretext de la Covid.19 que assolava el REINO DE ESPAÑA, com enlloc del món.

La Covid. 19 i els seus terribles efectes :
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/06/5eb2604afdddff10148b459b.html

Continuen de tristíssima actualitat, com també l’estultícia i la supèrbia del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA. En deixem constància al sols efectes de deixar memòria d’aquest moment tan tràgic que ens ha tocat de viure.

El nostre condol a TOTES les famílies que han perdut un esser estimat, i als que en aquestes circumstancies INEXPLICABLES , els furten l’escalf d’aquells que els estimen





>

RECORD I PREGARIA. SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES DE SOBIRANS. ARENYS DE MUNT, EL MARESME

Retratava al Pere Albert Carreño davant el petit santuari quina història començava tot just l’any 1922 quan dues persones de la vila, Lluïsa Colomer i Joaquima Terra, després d'haver pelegrinat a Lourdes, decideixen difondre aquella devoció en el poble. Van recollir diners per pagar una imatge –vinguda expressament del santuari francès- que va ser ofrenada a la parròquia el 15 de juliol d'aquell any.

Després, i amb la intenció de trobar uns terrenys per aixecar-hi una gruta, van aconseguir que una altra veïna del poble, Francesca Sabater, regalés 600 m2 de terreny de la seva propietat.

El projecte seria inaugurat el 21 d'abril del 1924. La imatge de la Verge és de pedra, del 1981.

El 15 d'agost al vespre s'hi resa el rosari i el segon diumenge de setembre, Càritas hi organitza una trobada amb els malalts de la vila, amb la celebració d'una missa.

La gruta es troba en una zona de bosc amb taules i barbacoes, que acostuma a ser molt visitada els diumenges, i bona part dels dies de calor, quan no succeeix com patim avui, la pena de reclusió ‘sine die’ amb el pretext d’evitar-nos el contagi de la Covid.19, que entrava al REINO DE ESPAÑA, sense que fos detectada per la infinitat d’organismes que cobren per vetllar per la salut pública, i marcant un gol antològic als serveis mèdics que es limitaven a receptar paracetamol com és mal costum des de l’època de les retallades en la despesa sanitària.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/11/poema-la-mare-de-deu-de-lourdes-arenys.html

La solució de la pandèmia de la Covid.19 no va per bon camí, i dissortadament els comentaris desafortunats dels uns i dels altres, que si més no, fan dubtar a la ciutadania que no fossin evitables tantes i tantes morts, venen a fer l’efecte dels que volen apagar un incendi llençant-hi petroli.

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/allau-de-critiques-a-iceta-per-compartir-larticle-de-cercas-on-diu-que-25-000-morts-son-millors-que-lautodeterminacio/?fbclid=IwAR2uxuQiKtYGAp_fukinvpO7ApJrGDjhh2mWUQ46bpzDP7d3ZLRF42ynwjQ

https://www.abc.es/espana/abci-iceta-pide-redes-firmar-peticion-apoyo-gobierno-202004030057_noticia.html

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/03/5eae62dffdddff02218b45fc.html

https://www.abc.es/espana/abci-iceta-pide-redes-firmar-peticion-apoyo-gobierno-202004030057_noticia.htmlQue nostra Senyora de Lourdes de Subirans, intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.