sábado, 30 de diciembre de 2023

QUI VA SER L’AUTOR DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE PONTÓS?. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

No trobava  cap dada de l’autor del Cementiri Municipal, situat al nord-est del nucli urbà de la població de Pontós, pel carrer de Figueres, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com


La descripciótècnica ens diu; recinte de planta rectangular delimitat per una tanca bastida en pedra, tot i que arrebossada i emblanquinada. El portal d'accés, situat a la façana sud-oest, és d'arc de mig punt emmarcat per dues pilastres i rematat per un coronament triangular. Tant les pilastres com el coronament estan rematats per capitells motllurats i emblanquinats, el central amb una creu de ferro i la data 1905. A l'interior, el recinte presenta un carrer central enjardinat que porta a la capella, coberta per una volta de canó de maó pla emblanquinada interiorment. El portal d'accés és de mig punt, amb impostes motllurades i emmarcament arrebossat. Aquest frontis està rematat per un coronament triangular amb una creu de pedra. Adossats als murs laterals hi ha els nínxols. Estan organitzats en cossos rectangulars amb les cobertes de teula d'un sol vessant, distribuïts en tres filades i emblanquinats. A la cantonada de ponent hi ha l'edifici dels serveis, amb teulada de dos vessants.

La majoria dels cementiris creats al llarg del segles XIX i XX segueixen una mateixa estructura. Un espai destinat a l'administració, una plaça per als carruatges/cotxes, un edifici destinat a dipòsit de cadàvers, una fossa comuna (per a les persones que no tenien nínxols ni panteó), parcel·les i nínxols particulars, una capella, advocada habitualment al Crist de la Bona Mort,  de la que ens agradarà rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com, el  Jacob Casquete Rodríguez, n’aconseguia únicament de l’exterior,  un espai per a nonats, etc. La zona dels nínxols i els panteons sovint es resolia en un clos amb jardí.

 


Cal destacar la tanca construïda amb pedruscall i oberta amb un portal per arc de mig punt flanquejat per dos pilars de pedra.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Haurem de plorar per l'Argentina.

https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/

Ara  i aquí però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?. 

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



viernes, 29 de diciembre de 2023

MAS D’EN GUERRA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. VILA-RODONA. EL CAMP SOBIRÀ

 

Llegia del Mas d'en Guerra, també anomenat Mas de Comabella;  està situat a la dreta de la carretera que va de Montmell a Rodonyà a través del terme de Vila-rodona.

Presenta l'estructura característica resultant del creixement orgànic de la masia catalana: un nucli primitiu d'habitatge amb dependències diverses i construccions afegides al llarg del temps que integren un conjunt unitari.

El nucli principal de la masia és construït per un gran edifici amb coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal. En un dels costats s'aixeca una torre de secció quadrada que sobresurt més d'un pis respecte del volum principal del mas; presenta un rellotge de sol pintat amb colors molt vius i està rematada per merlets en cadascun dels seus angles.

 També hi ha una capella dedicada a la Marededéu, mal dita Santa Maria , per influència de la llengua castellana que ens imposàvem " manu miitari " l'any 1714-  ells, en diuen español - , de la que ens agradarà rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com .

L'edifici principal està arrebossat i pintat.


Fotografia de l' Àngela Llop Farré

 El Josep Santesmases i Ollé  (Vila-rodona, 1951) recollia imatges de les masies del terme Vila-rodona  a la seva excel·lent publicació, a Raco.cat  , MASIES DEL TERME DE VILA-RODONA COMPARATIVA FOTOGRÀFICA

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.  

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/28/joseba-asiron-nuevo-alcalde-pamplona-7688444.html

Haurem de plorar per l'Argentina.

https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/

https://www.youtube.com/watch?v=6heAzUcD1Ls

Ara  i aquí però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?. 

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



 

 

sábado, 23 de diciembre de 2023

MASIA PONS DE L’AMETLLA DE MAR. L’EBRE JUSSÀ

 

El  Julio Franch Bertomeu em deixava un comentari a la pàgina el Perelló en imatges;   la masia Pons està al terme de l’Ametlla de Mar, i precisa; Al meu parèixer pot ser vaigue errat, este edifici, avui en ruïnes, està al costat de la masia de Pons a la part de cara Perelló, no es de la família dels Mangrane, i l’ últim us va ser quan la guerra civil que lo feien servir de hospital i farà uns trenta anys, tancava ganado un transhumant maño en auvelles i per últim un de La Ràpita que tenia carnisseria allà i aquí tancava ganado de vaques braves domes per a carn.


Això es lo que me aparegut al primer cop de vista, esta foto es molt vella, però jo diria que es lo puesto què a hi dit



No la retrataven per al Fons Estudi de la Masia Catalana,  l'alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  tallava de soca-rel aquesta i una munió quasi infinita d'accions que ens haurien portar a la primera línia del coneixement mundial. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Haurem de plorar per l'Argentina.

https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/

Ara  i aquí però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?. 

lunes, 18 de diciembre de 2023

TENIU DADES DE JOSEP A. BERTRAN QUE RETRATAVA L’ANY 1033 CAN CASES ?. SANT CELONI. EL VALLÈS ORIENTAL

 

Francisco Franco Bahamonde​​ (Ferrol, 4 de desembre de 1892-Madrid, 20 de novembre de 1975) ho deixava tot “ atado y bien atado

NO sabia trobar el Catàleg  de Masies de Sant Celoni

https://santceloni.cat/ARXIUS/imatges_generals/patrimoni/Can_Cases.jpg

https://www.cancases.com/

Josep A. Bertran – sense cognom matern , ni lloc i data de naixement, com és mal costum dels Fons Estudi de la Masia Catalana,  retratava l’any 1933 Vista general de Can Cases



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2100/rec/32

L’aportació de Josep A. Bertran, mereixeria , si més no, citar-lo de forma correcta, vivim – a contracor – en un REINO, en el que és fàcil trobar dades de persones manifestem inútils, corruptes, negatives,.., i costa Déu i ajuda , identificar correctament a les persones que ens deixaven un valuós llegat històric, oi?. Ens agradarà tenir noticia  del cognom matern. del lloc i data de naixement i traspàs, de la seva peripècia vital, i si fos possible rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Josep%20A.%20Bertran

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Haurem de plorar per l'Argentina.

https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/

Ara  i aquí però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?. 

TENIU MES DADES DEL JOSEP A. BERTRAN QUE RETRATAVA L’ANY 1932 CAN CASTELLAR A SANT PERE DE VILAMAJOR, AL VALLÈS ORIENTAL / MONTSENY JUSSÀ

 

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castellar-0

Diu de Can Castellar, a Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental / Montseny jussà ;  petita masia que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.

El portal d'entrada és rectangular, descentrat respecte al carener, amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada.

En destaquen les úniques dues finestres de la façana del cos principal, que es troben a l'alçada de la planta pis. Són de pedra treballada i molt senzilles; una d'elles conopial i l'altra amb permòdols.

Els murs de façana són de pedra repicada, fruit d'una reforma contemporània. Al costat esquerre hi ha dues ampliacions posteriors.

No tinc clar que sigui la mateixa que retratava l’any 1932, Josep A. Bertran – sense cognom matern , ni lloc i data de naixement, com és mal costum dels Fons Estudi de la Masia Catalana, Façana de Can Castellar.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1729/rec/7

L’aportació de Josep A. Bertran, mereixeria , si més no, citar-lo de forma correcta, vivim – a contracor – en un REINO, en el que és fàcil trobar dades de persones manifestem inútils, corruptes, negatives,.., i costa Déu i ajuda , identificar correctament a les persones que ens deixaven un valuós llegat històric, oi?. Ens agradarà tenir noticia  del cognom matern. del lloc i data de naixement i traspàs, de la seva peripècia vital, i si fos possible rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Josep%20A.%20Bertran

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Ens tocarà plorar per l'Argentina

https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/

Ara  i aquí però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?. 

sábado, 16 de diciembre de 2023

SANTA CECÍLIA DE CARDONA. EL BAGES

 

L’enciclopèdia ens diu de Santa Cecília de Cardona que està situada dins l’antic terme del castell de Cardona, sobre el salí.

 Era sufragània de les de Sant Vicenç i Sant Miquel de Cardona i durant un període potser actuà com a hospital, per aplegar més tard una comunitat de donats, sense que puguem assegurar que es regissin amb una regla monàstica com les donades de la Santíssima Trinitat.

L’església apareix citada el 1089.

Aquesta església podia funcionar com a hospital, ja que el 1137 els vescomtes Amat i Almodis feren una donació a l’hospital dels pobres que estava sobre el salí. Si tingué aquesta funció la perdé aviat, i el 1282 figura com a sufragània de Sant Vicenç i de Sant Miquel de Cardona, mentre que l’abat de Sant Vicenç instituïa el capellà que havia de regir l’església, on vivia un grup de conversos. Aquests conversos tenen un representant, però no se l’anomena ni prior ni cap altre títol, la qual cosa fa pensar que no seguien cap orde, contràriament a la comunitat femenina de l’església de la Santíssima Trinitat, on una priora presidia la comunitat de donades. No sabem si durà gaire la vida comunitària, car d’aquesta capella ja no se’n parla més, i a mitjan segle XIX era derruïda.

L’actual fou beneïda el 1903. Ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email castellardiari@gmail.com, una fotografia del interior ja seria de traca i mocador



https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/cardona-mina-sal-santa-cecilia-necropolis-can-garrifes-cal-gavella-mina-5747926/photo-3069658

I, que el Consistori de Cardona poses en línia el Catàleg de Masies, ja fora un miracle de Nadal, oi?

  Que Santa Cecília   i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

ÚS I ABÚS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC ESCOLAR. IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE TORROELLA DE FLUVIÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

Trobava un article magnífic de la Gemma Domènech i Casadevall ( Girona, 1970 ), que està en la línia de la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista.

Per informacions facilitades per l'Ajuntament, sabem que les Escoles de Torroella de Fluvià varen ser construïdes l'any 1929.



Pel que fa a l'autoria es pot aventurar la d'Isidre Bosch, del qual conservem un "Projecte d'edifici per escoles" sense data (vegeu arxiu de plànols reg. 1463), que tot i no ser exactament el que es va realitzar, hi té molts punts de contacte.

Actualment (2004) no hi ha escola en el poble i l'edifici és ocupat pel Centre Social i un petit museu.


http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=torroella+de+fluvi%C3%A0&page=3&pos=22

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

 

 

ÚS I ABÚS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC ESCOLAR. IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE FENALS D’ARO. CASTELL-PLATJA D’ARO. L’EMPORDANET

 

Trobava un article magnífic de la Gemma Domènech i Casadevall ( Girona, 1970 ), que està en la línia de la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista.

 


Fenals d’Aró ,  etimològicament  d'un FENALES 'camps d'herba fenc', dérivat del FENUM 'herba de prat'

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=18635

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

 

viernes, 15 de diciembre de 2023

CAL MIQUEL CARDONA. SANT JOAN DESPÍ. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

Trobava una fotografia, Façanes de Cal Miquel Cardona de Sant Joan Despí, feta entre 1890 i 1936 per un fotògraf “ desconegut “ , i facilitada al Fons Estudi de la Masia Catalana, per  Ll. Riudor. Secció de Fotografia del Centre Excursionista de Catalunya. El mal costum, que té arrels castellanes de citar amb la lletra inicial del nom, i  sense el cognom matern, ens obliga a adreçar “ urbi et orbe “ una pregunta,  aquest Ll.Riudor, podria ser Lluís Riudor i Carol (1906-1989) arquitecte i paisatgista català. Fill de l'arquitecte Ramon M. Riudor Capella (Barcelona, 26 de juliol de 1867 – Tiana, 20 d'abril de 1938) i de Carme Carol Rosés?.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3048/rec/3

La casa existeix encara:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19238

L'any 1927, Miquel Cardona Duran va fer  reformar la casa amb un nou gust més burgès (data de la petició de la llicència municipal d'obres: 19-07-1927).

L'arquitecte encarregat per fer aquesta tasca va ser Juli Maria Fossas i Martínez (Barcelona, 1868 — Barcelona, 1945) . Es reformà  la façana, es construí una escala interior rematada per una torre i s'afegí dues ales laterals als costats.

Quan als esgrafiats es cita com autor Gabriel Caldés, del que ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/can-po-cardona

https://www.jujol.org/2023/09/08/esgrafiats-de-can-po-cardona/

També, avui que teníem noticia de la mort del seu fill:

https://www.diaridetarragona.com/tarragona/fallece-el-hijo-de-josep-maria-jujol-CM17932415

es cita a l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre de 1879 - Barcelona, 1 de maig de 1949) com autor d’alguns dels esgrafiats.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Ara però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?. 

martes, 12 de diciembre de 2023

IN MEMORIAM DEL CARRILET TORTOSA LA CAVA QUE LA DICTADURA FRANQUISTA VA FER DESAPARÈIXER.

 


Llegia que l'edifici de l'Estació del Carrilet de Tortosa és l'únic element que ha perdurat de les instal·lacions del ferrocarril, promogut per la Compañía de Ferrocarriles Económicos S.A. (FESA) i finançat pel Banc de Tortosa.

L'estació de Tortosa era la principal. Constava de 17 edificis i 11 vies.

L'edifici de viatgers tenia a la planta baixa una sala d'espera, l'oficina del cap d'estació i despatx d'interventors; en el primer pis el despatx del director i oficines centrals del servei i el segon pis recull l'habitatge del cap d'estació.

Del complex que havia sorgit amb el traçat del ferrocarril, tan sols ha perdurat l'edifici destinat a passatgers. Avui, després de la rehabilitació de 2016 – de la que ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com - funciona com equipament públic: Espai Jove "Lo Carrilet".

L’autor fou possiblement – el que pot el més,  pot el menys - l'enginyer, Gaudencio Zoppetti Judez  ( Saragossa, 26 de febrer de 1886  + ? )  qui proposà el traçat del ferrocarril de via estreta, per unir Tortosa amb les poblacions del Baix Ebre, zona en activa colonització després de l'entrada en servei dels canals de regadiu.



https://historiastren.blogspot.com/2022/12/el-tren-del-delta-del-ebro-iii.html

Si teniu però, dades de que l’autor fos un altre, ens afradarpà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

La construcció es va fer en diversos trams: Tortosa-Amposta (1926); Amposta-Jesús Maria i Jesús Maria-la Cava (1927).

El 1938, per la situació bèl·lica que es visqué amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República Espanyola, es va suspendre el servei. Que es va recuperar desprès de la victòria dels sediciosos, s’explica que .’augment  del transport per carretera va fer minvar la comunicació a través del Carrilet -nom amb el qual se'l coneixia popularment-, fins que l'Estat espanyol el va clausurar, el 31 de desembre de 1967. El cert però, és que la dictadura va desmembrar aquesta i totes les línies de via estreta de Catalunya, més per venjança, que per qüestions econòmiques.

Bona part del seu traçat s'ha recuperat darrerament (2018) com a Via Verda del Val de Zafan, a través del Consell Comarcal del Baix Ebre.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?

LA CASA AGUILAR. SOLSONA

 

El Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) retratava l’any 1915, la Casa Aguilar de Solsona


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3049/rec/8


Tenia el goig i l’honor de confegir la fitxa del Josep Salvany i Blanch per al Col·legi de Metges de Barcelona

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID

Aquest immoble està situat a la banda esquerra de la plaça Major, fent cantonada amb el carrer de Llobera (antigament de Josa). Planta baixa i un pis. La façana sobre un esvelt porxo de pilars i bigues. Sota el porxo hi ha la porta principal, amb un gran arc de mig punt i adovellat, a la que s'hi accedeix per mitjà de tres esgraons de pedra picada. Damunt el porxo, unes grans balconades, damunt les llindes unes arcaries gòtiques, amb decoracions florals. Construcció: parament de pedres tallades i en filades. La part esquerra feta malbé, s'ha reconstruït amb totxos. La façana del carrer Llobera està arrebossada. Es conserven al pis de la planta baixa diverses portes amb llinda decorada en relleus de pedra.

En aquesta casa hi havien residit els Josa i els Rovira. Trobem els Josa establerts a Solsona l'any 1106, quan Ramon Josa era una de les personalitats  més importants de la comarca. Consten com a propietaris de diversos alous en la zona d'Olius i Naves.

Al segle XVI, els Josa s'entronquen amb els Rovira (senyors de Sant Climent i Miraver), vivint les dues famílies a la casa Aguilar.

El 16 de setembre de 1710, en l'oratori de la casa es casen per procurador Francesc Portolà de Balaguer amb Teresa de Rovira i de Josa, dels quals va néixer Gaspar de Portolà Rovira (Os de Balaguer, 1716 - Lleida, 1786) , colonitzador de Califòrnia.

Els propietaris actuals es diuen també Rovira,  i provenen d'una gran masia, situada prop de la Coma i la Pedra.

El Josep Salvany i Blanch, no va participar en el Fons Estudi de la Masia Catalana


L’AMIC INVISIBLE

 

S’acosta l’època de regalar-nos coses que no necessiten, i que en molts casos, no volem. Sembla però, que cal fer-ho com a premissa bàsica del “ joc social “

M’enviaven tot un seguit d’enllaços de premsa que si més no, confirmàvem les sospites que l’acció contra Gaza i Cisjordània , es va planificar des del govern d’ Israel  per part de  Benjamin Netanyahu, Isaac Herzog, i altres criminals.

Una ONG alerta de "sospechas de robo de órganos" por parte del Ejército israelí

 

https://www.infobae.com/america/agencias/2023/11/27/una-ong-alerta-de-sospechas-de-robo-de-organos-por-parte-del-ejercito-israeli/

https://www.elciudadano.com/mundo/israel-pais-lider-en-el-trafico-de-organos-humanos/08/18/

https://www.elsaltodiario.com/palestina/israel-retiene-cuerpos-palestinos-enfrente-acusaciones-robo-organos

https://www.palestinalibre.org/articulo.php?a=17639

Això succeeix en altres llocs del món :

https://www.bioeticablog.com/asesinatos-de-presos-para-trasplantes-la-extraccion-forzada-de-organos-en-china/

https://www.interpol.int/es/Noticias-y-acontecimientos/Noticias/2021/INTERPOL-destaca-en-un-informe-la-actividad-de-trata-de-personas-para-la-extraccion-de-organos-en-Africa-septentrional-y-occidental

https://www.bbc.com/mundo/noticias/2014/05/140403_mexico_trafico_organos_mito_realidad_jcps


Les minories nacionals, ètniques, culturals, religioses ,...,  son els “ amics invisibles “ als que se’ls pot espoliar fins els seus òrgans vitals, i que aquesta acció tingui poc o cap rebuig per part de les mal dites, societats democràtiques.

Senyor, posa fi a tanta iniquitat!!!

viernes, 8 de diciembre de 2023

IN MEMORIAN DE CAN FEU. BARCELONA

 

Llegia, Can Feu fou una antiga masia de Barcelona, actualment enderrocada. Estava situada en el triangle de terreny comprès entre l'avinguda Diagonal, Carles III i carrer de Numància, dividida entre els termes de Sarrià i Les Corts.

La propietat comprenia una extensió aproximada a les 12 hectàrees, distribuïdes en camps de secà, vinyes i una petita horta. El mas era un edifici de planta rectangular amb planta, pis i golfes; estava cobert amb una teulada de dues vessants i caiguda d'aigües sobre la façana principal. A la part posterior hi havia adossat un cos de planta i pis provis de teulada de dues vessants a banda i banda. La distribució de la façana principal es feia a partir d'una porta adovellada d'arc de mig punt que hi era centrada. Una porta decorada amb una arcada separava la casa d'un barri situat davant d'aquesta; sobre l'arcada hi havia l'escut de pedra dels darrers propietaris, els Llança de Barcelona, als quals corresponia camp d'argent amb un lleó rampant coronat d'or i armat de sabre

https://www.armoria.info/libro_de_armoria/llansa.html

https://www.armoria.info/libro_de_armoria/llanza.html

A principis del segle XVII, la finca era propietat de la família Feu, successors dels Pedralbes; a mitjà segle XVIII passà a mans d'una branca de la família Llança, successors legítims dels Feu.

 J. Dolcet la retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana, ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com del nom propi, el cognom matern ,  el lloc i data de naixement i traspàs d’aquest fotògraf, i si fos possible rebre’n una imatge fotogràfica.

Vista parcial de Can Feu



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6412/rec/121

 

Vista posterior de Can Feu i dues persones treballant a l'hort

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4196/rec/125

 

Vista lateral i portal exterior de Can Feu

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4113/rec/115


La incúria del Fons Estudi de la Masia Catalana amb els que van ser els seus col·laboradors em treu – literalment  - de polleguera.

No trobava la data en que es va produir la digitalització a l’excel·lent  treball l’Estudi de la Masia Catalana Difusió del resultats d’una recerca del Josep Font Sentias ( Moià l'any 1963) ,  intueixo que la transcripció en llengua catalana de les dades dels registres fets majoritàriament en castellà, han estat una de les causes dels d’errors i/o omissions, sense excloure les “ alteracions “  dutes a terme per motivacions polítiques anticatalanes.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

No identificar de forma correcta els col·laboradors dels Fons Estudi de la Masia Catalana, és del tot inadmissible.   Esperem a l’email castellardiari@gmail.com la confirmació en el seu cas de la identitat de Josep Maria de CabanyesMarian Vives i de Casanova , Giró, R., Eduard MariJ. Dolcet , Jordi Audet,.  ,..., i tots els que participaren en el projecte, identificats amb nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, que menys, oi?.