Començava el dia
amb les rutines clàssiques, mantenir el
meu Tamagochi – un rellotge despertador antic al que s’ha de donar corda cada
dia -, fer exercici per combatre la eritrodisestesia , i un esmorzar “petit déjeuner” seguint el regim de 1200 calories que l’endocrí , Dr Gabriel
Obiols Alfonso, m’havia prescrit.
Com amb el
menjar, també en l’àmbit del Patrimoni feia
“ regim” i des de fa força temps, sortosament però, en aquesta tasca per obra i desgràcia de la
dictadura franquista, " desconegut" esdevenia un dels fotògrafs més prolífics, i
pouava en les seves imatges
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Desconegut/field/publis/mode/exact/conn/and
Cal esmerçar
esforços, tants com calgui, per retornar la memòria i la dignitat, als
fotògrafs que la dictadura convertia en "
desconegut" . Esperem les
vostres aportacions a l'email castellardiari@gmail.com
Desconegut,
retratava l’any 1902, Portal de l'Àngel en ocasió del trasllat del cos de Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de
maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902) per al seu enterrament.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/21911/rec/1496
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/21674/rec/1498
El 17 de maig, el
dia que feia cinquanta-set anys, Verdaguer es va traslladar de la seva darrera
residència barcelonina del carrer d'Aragó a la finca de Vallvidrera, coneguda
com a Quinta Juana (vil·la Joana), on passava els estius l'alcalde de Sarrià,
Ramon Miralles Vilalta ( 1841-1909 ) . El poeta, malalt, hi esperava trobar el
repòs necessari per a la seva salut. Hi va morir el 10 de juny a mitja tarda.
L'endemà mateix,
l'Ajuntament de Barcelona va organitzar-ne les exèquies. La capella ardent es
va situar al saló del Consell de Cent. Verdaguer fou sepultat al cementiri de
Montjuïc, el 13 de juny de 1902, després d'un enterrament multitudinari. Era la
manifestació de dol de tot un poble pel seu poeta nacional.
En paraules de
Ricard Torrents Bertrana (Folgueroles, 10 de gener de 1937 - Barcelona, 4 de març de 2023) :
"Enterrat a Montjuïc entre Barcelona i el mar, sota un
llorer, al peu d'una ginesta florida, Verdaguer ingressava a la
immortalitat".
Ja hi he navegat
prou
per les mars de
la terra
de golfos de
neguit,
d'onades de
tristesa.
Barqueta mia,
anem,
anem-se'n, barca
meva,
cap a la mar del
cel
avui que està
serena.
Ací navego a rem,
allí ho farem a
vela,
sens témer los
esculls,
sens por de la
tempesta.
Ai!, en la mar
d'ací
taurons hi ha i
balenes,
en la d'allí tot
són
blanquíssimes
nimfees
florides en
l'atzur
entre esgranalls
d'estrelles.
Enmig de
l'esgranall
lo bon Jesús
m'espera.
Anem-hi tot
seguit,
anem-hi , barca
meva.
La manifestació de
dol la retrataven entre altres :
Lluís Girau
Iglesias (1886-1959)
Joaquim Morelló i
Nart (Esterri d'Àneu, Valls d'Àneu, Pallars Sobirà, 26 de setembre de 1858 -
Barcelona, 15 d'abril de 1926
José Maria Francolí. Agrairem
tenir noticia del cognom matern i el
lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com
Frederic Bordas i
Altarriba. Agrairem tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a
l’email castellardiari@gmail.com
La dictadura
franquista feia una feina extraordinària contra la llengua i la cultura
catalana, els seus hereus continuen aquella obra genocida.
https://www.historia.ad/wp-content/uploads/2023/01/10visionsexcursionismecatala_CS.pdf
En podeu veure
algunes dades i imatges a :
https://beteve.cat/va-passar-aqui/funeral-cinto-verdaguer-multitudinari/
https://empresa.gencat.cat/web/.content/20_-_turisme/publicacions/documents/arxius/Verdaguer_ca.pdf
Trobem a la xarxa dades de “ persones” quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània, o a perseguir grups objectivament identificables, SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics, o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?
Esperem a l'email castellardiari@gmail.com dades de l'autor "desconegut ", la " invisibilitat " era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en la seva dèria de dessolar la terra catalana.
Un clar exemple d'aquest dèria genocida és el fallit projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana.
https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
