CASTILLÓ DE TOR. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Desconegut, categoria que creava la dictadura franquista  en el tràmit de digitalitzar els arxius catalans, retratava Castillo de Tor , entre 1895 i 1925, el poble de Castilló de Tor amb la Noguera de Tor en primer terme

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/28199/rec/1

Ens agradarà tenir noticia d’aquest “ deconegut”, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs i la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic del Pont de Suert, s’assolia  al cens de 1960  amb 4639 ànimes , 175  de les quals vivien a Castilló de Tor, es tancava l’exercici 2023 amb 2.371 habitants de dret, 9  dels quals consten com a residents a Castilló de Tor.

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) descriu Castelló de Tor dient que és en el vessant sud-est d'un turó, a la riba dreta del riu Flum de Tor; deia que estava perfectament ventilat, i que té un clima fred, que produeix calenturas pútridas i inflors a causa dels aires humits i freds que hi regnen tothora. El poble, segons ell, estava format per set unides a l'església, en part a la plana, i en part a la costa del turó. L'església era dedicada a Sant Esteve, i té categoria de parròquia. L'any 2023 es trobava en un estat lamentable, amb la volta completament esfondrada

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18203

El cementiri, fora del poble, era en un lloc que no podria produir perjudicis al poble; hi havia també una capella dedicada a la Mare de Déu del Remei.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/12/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-castello.html

Esmenta el riu com a subministrament d'aigua per a regar prats i horts, fins a uns 30 o 35 jornals de terra de segona classe, a més de moure un molí fariner, que només funciona a temporades. La terra és tota de segona i tercera qualitat, pedregós a la part muntanyosa i amb bastant de bosc, tot i que no espès. S'hi collia blat, ordi, sègol, hortalisses i pastures, que eren la collita principal. S'hi criava bestiar de llana, eugues, porcs i bous i vaques, així com mules necessàries per a les feines del camp. S'hi feia abundosa de llana de la millor qualitat. Consten 31 habitants l‘any 1845

 Que  la Marededéu , el protomàrtir Sant Esteve   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  amazics, illencs,  gitanos,, asturians , aragonesos ,  valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.