El Fèlix González, publica una fotografia , “el mirador del Zigurat al
delta de l'Ebre”
Consultava a l’enciclopèdia catalana l’entrada zigurat; hom creu que
representava una muntanya que unia la terra amb el cel, el camí que emprava la
divinitat per a visitar el seu temple.
Des d’un punt de vista arquitectònic, el zigurat consta bàsicament d’un
nucli de maons assecats al sol i recobert de maons cuits. Emplaçat sobre una
gran plataforma, s’aixecava en forma de pisos, el superior sempre més petit que
l’inferior. Al cim, al qual s’accedia per tres escales, hi havia el gigunu,
sala destinada al descans del déu en la seva davallada cap a la terra. Bé que
no se’n conserva cap de sencer, sembla que algun zigurat, com el de Babilònia,
arribà a tenir entre sis i set pisos, amb una alçària total d’uns 100 metres .
En general, però, eren de dimensions més reduïdes.
El de Babilònia, construït per la dinastia I (1894-1595 aC), és el prototip
de la bíblica “torre de Babel” (Gènesi 11, 1-9). Anomenat É.temen.an.ki (‘casa
del fonament del cel i de la terra’), sembla que arribà a tenir set pisos en el
decurs de la seva atzarosa existència (restaurat pels cassites, fou destruït
per Senaquerib, reconstruït per la dinastia neobabilònica i novament destruït,
el 479 aC, per l’aquemènida Xerxes I). En territori de Babilònia radica
igualment el de Dur Kurigalzu (actual Aqar Quf), de 4.657 m2 de superfície i
que encara s’alça a 57 m d’altura.
A Assíria n’hi ha diversos de documentats, com, per exemple, el més gran
d’Assur (3.600 m2 de superfície) i el de Kar Tukulti-Ninurta, construït en
aquesta ciutat de nova planta per Tukulti-Ninurta I (1244-1208 aC).
Fora de Mesopotàmia, a l’últim, destaquen el de Susa i, sobretot, el de
Chogha Zanbil, 42 km al SW d’aquesta ciutat. Aixecat pel rei elamita Untaš-(d)
Gal cap al 1250 aC, tenia originalment quatre pisos, feia uns 53 m d’alçària i
presenta algunes diferències arquitectòniques respecte als mesopotàmics.
Típic del paisatge arqueològic mesopotàmic, el zigurat inspirà molt de
temps després, en època àrab, el famós minaret helicoidal de Samarra (segle
IX), conegut com al-Malwiyya.
L’entrada al diccionario de la llengua castellana, mal dita español, diu; Torre
escalonada y piramidal, característica de la arquitectura religiosa asiria y
caldea.
No trobava cap dada de l’autor, fet dissortadament “ normal” en aquest REINO de l’estultícia, oi?.
Feu una ullada al que explica la Bíblia sobre La torre de Babel . Està clar que Déu va crear els pobles i les llengües, oi?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario