http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page
Desconec si aquesta imatge :
És anterior a la dels Fons J Pujiula, que publica al facebook el Josep M Canals Ferrarons, i que recull com va quedar el pont desprès que fos volat pels republicans n la seva fugida a l’exili al febrer de 1939
Dissortadament la naturalesa encara havia de dir-hi la seva , i com s’explica a : https://www.naciodigital.cat/noticia/95908/setanta-cinc/anys/aigat/olot
Entre el 15 i el 18 d'octubre del 1940, a Olot van caure 400 litres, concentrats sobretot a les primeres hores del dia de Sant Lluc –una de les dates assenyalades del calendari festiu ja que s'hi celebra una de les fires ramaderes més importants del país-. La tromba d'aigua se sumava als 183 litres per metre quadrat que havien caigut entre 10 i l'11 d'octubre a la ciutat. Les lleres del Fluvià estaven brutes, la brossa va taponar els ponts i el riu va sortir de mare. L'aiguat va deixar nou morts, vuit dels quals pertanyien a la mateixa família, que residia al Molí del Collell.
La força de l'aigua es va endur el Pont de Ferro, a mig construir després d'haver estat destruït durant la Guerra Civil, el pont medieval del Molí del Collell i el pont del Valentí a Sant Privat. És tanta la força del corrent a la zona dels Tossols, que canvia el curs del riu i passa en línia recta, en comptes de seguir un meandre que hi havia. Al passeig de Sant Roc, el Fluvià s'enfila fins als Desemparats i l'Eixample Malagrida queda completament negat. L'aigua passa per sobre dels ponts de Cal Russet i Santa Magdalena.
No trobava cap dada de l’autor d’aquell pont de ferro que s’ensulsiava primer per donar temps a les forces democràtiques i lleials a la II República que fugien de la fúria genocida dels sediciosos feixistes, i patiria els efectes de la riuada excepcional de 1940.
Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
També de l’autor de la seva reconstrucció desprès d’aquests dos terribles episodis.
Olot, la Garrotxa, Girona, Catalunya, u ho agrairan.
Antonio Mora Vergés
No hay comentarios:
Publicar un comentario