SANTIAGO DE AGÜERO EN TERRES DE BERTA D’ARAGÓ.

El Tomàs Irigaray Lopez, i el Joan Escoda Prats, anaven per les terres del ‘reialme’ de l’anomenada Berta d’Aragó, vídua del Rei Pere I; (Agüero, Murillo, Riglos, Marcuello, Ayerbe, Sangarrén y Callén).

La història no ens explica – més ella del nom propi – la seva procedència - en algun lloc es defensa que procedia d’algun indret de les terres que segles desprès donaran lloc al Regne d’Itàlia i posteriorment a la República italiana ; sense aportar però cap prova documental - , desconeixem per tant quin era el seu llinatge.

Semblant desconeixem trobaven a l’església romànica de Santiago de Agüero; , manllevem la descripció que en fa Joan Molar en el seu blog http://joanmolar.wordpress.com/2012/02/24/aguero/

‘ Sorprèn per les seves dimensions, més pròpies d’una abadia que d’una ermita, tot i que està tallada a la mateixa capçalera. Te una portalada increïble, amb boníssimes escultures romàniques al timpà i columnes, i uns absis alts i potents amb un fris decorat. Si teniu la sort de veure-la per dins, la sorpresa serà complerta. Més escultures i una arquitectura delicada i poderosa’.

Hi ha diverses teories per explicar la sobtada interrupció de les obres de l’església de Santiago de Agüero, i sens e ànim d’atiar cap controvèrsia, afegim nosaltres la dada coneguda, de que el poder temporal de l’església catòlica romana, es va caracteritzar ultra la intensa corrupció, pel fet que l’'excomunió fou emprada sovint com a arma política.

Als Països Catalans – rebutjats declaradament pels Bisbes de Roma - , trobem les excomunions de Ramon Berenguer I (1056), fetes pel papa a instàncies de l'àvia d'aquell, Ermessenda, i la de Pere el Gran, feta pel papa Martí IV el 1282, després de les Vespres Sicilianes, que fou causa del fallat intent d'invasió de Catalunya per Felip l'Ardit.

Els bisbes – aleshores també senyors també temporals - utilitzaren l'excomunió amb fins politicoreligiosos, com en els casos d'usurpació de béns eclesiàstics, invasió, amb armes, d'esglésies i sagreres i contra els violadors de pau i treva.

L’abús d’aquest recurs està en l’arrel de l’actual descrèdit de l’església, que contràriament a la doctrina que predica, sovint s’ha posat del costat dels poderosos contra les minories.

El valor de l'excomunió es desacredità quan es donà per causes tan fútils com l'impagament de censos, segons ho revelen els llibres d'excomunicats que es troben pels arxius parroquials encara al segle XVI.