Un dels problemes constants amb què es troben a mitjans del segle XIX a Vilafranca era la poca salubritat de les aigües potables que quedaven retingudes en fonts i abeuradors. Per exemple, a l'estiu de l'any 1864 es va considerar que era necessari mantenir nets els dos abeuradors públics de la vila, situats a la rambla i a la carnisseria, perquè els animals beguessin aigua neta, i que no es netegessin en aquests espais els cubells ni altres objectes per no embrutar les amigues.
En el marc d'urbanització de la plaça, i en substitució d'una font que estava adossada en una paret veïna, es construeix l'any 1866 aquesta font central de quatre cares que reposa sobre una base circular. El pedestal està format per dos trams, un de secció quadrada sobresortint de cada casc una pica semicircular encaixada entre murets que surten de cada aresta, i un segon tram de secció octogonal. Per damunt les piques s'aixeca una columna prismàtica de secció quadrada amb estucats en les cares i dentellons perimetrals. Coronada amb cos cúbic motllurat i rematat amb antefixes.
En una de les cares del coronament hi ha un escut de Vilafranca amb els dos lleons que ja apareixen ja en el que s’aprovava el 21 de març de 1985 i publicat al DOGC el 14 de juny del mateix any amb el número 550: en un l'altra la inscripció "Edificada en el año 1866", i a la resta petites rosetes decorades.
Dirigia les obres Modest Fossas i Pi, arquitecte de districte ( Barcelona 1834 — Barcelona1904 ), que començava en el món de la construcció com mestre d’obres l’any 1855, i assolia la qualificació d’arquitecte a Madrid l’any 1860. En la seva època aquest va ser un transit força ‘normal’. Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País (1877) i president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya.
Les cròniques de l’època expliquen que s’inaugurava el 30 d'agost de 1866, amb assistència de les autoritats religioses, civils , i administradors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario