Del topònim trobava profundes diferencies entre la doctrina, així en la tesis de la
‘Generalitat de Barcelona’ , faria referència a un diminutiu
d’oliva (del llatí
OLIVA), en el sentit
dʼʻolivar petitʼ; la forma Olivella està documentada ja al segle X; Pere Balaña Abadia, defensa que procedeix de l’àrab
‘culíwa’ “
(el lloc) enlairat” més el sufix diminutiu llatí –
ella, és a dir, “
el turó petit”; i encara al diccionari de l’ Institut d’estudis Catalans trobem : olivella f. [LC] [BOS]
Mata de la família de les cneoràcies, tot l’any verda, de fulles oblongues, coriàcies i lluents, flors grogues amb tres o quatre pètals, i fruit de primer un xic carnós i vermell, finalment sec i negrós, que es desfà en tres o quatre cocs, pròpia de les terres mediterrànies càlides i seques i freqüent a Mallorca i Eivissa (Cneorum tricoccon).
L’escut d’armes que va ser aprovat el 23 de gener de 1992 i publicat al DOGC el 5 de febrer del mateix any amb el número 1551, val a dir que no ajuda gaire a fer llum a l’origen del topònim.
L’explicació és antològica : la clau i el bàcul són els atributs de sant Pere (patró del poble), com a guardià de les portes del Cel i primer bisbe de la cristiandat. La creu del damunt és un senyal tradicional de l'escut de la localitat; de fet, l'antic castell d'Olivella (del segle X) havia estat una possessió dels bisbes de Barcelona.
El disseny el podria signar Walter Elias Disney (5 de desembre de 1901, Chicago- 15 de desembre de 1966)
Curiosament de l’edifici que aixopluga la Casa de la Vila, ni un mot, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario