CAPELLA DEL SANT CRIST DE CEMENTIRI DE CANET DE MAR

No trobava cap dada d’aquesta esglesiola – més enllà de la curiosa història de la campana, feta l’any 1674 per la Parroquial de Sant Pere, i traslladada ara al fossar –. L’advocació la deduïa quan retratava l’interior, però demanaré al Josep Sansalvador Castellet de l’Arxiu Gavin, al Monestir de les Avellanes, que m’ho ratifiqui en el seu cas.

L’any 1830, des del REINO DE ESPAÑA es dictaven lleis que adduint criteris ‘científics i sanitaris’ prohibien l’enterrament als fossars situats al costat de les esglésies, situades dins de les poblacions – en realitat, es tractava de la primera GRAN ESPECULACIÓ IMMOBILIARIA, s’alliberaven terrenys cèntrics que passaven a ser de titularitat pública, i al ensems es qualificàvem com a ‘serveis’ terrenys rurals - ; l´Ajuntament de Canet de Mar va escollir el camp d'en Tinoia, lloc on continua emplaçat, tot i que ja no és coneix amb aquest nom. El fossar està envoltat de cases, i els veïns encara riuen quan els parlava dels ‘perills’ que comporta ‘ segons aquella llei del REINO DE ESPAÑA, viure al costat del cementiri.

Imagino que la Capella és d’aquella època, i ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com les dades del mestres d’obres i/o arquitecte