SANT ESTEVE DE CAN RAVELLA & SANT SEBASTIÀ D’ORDAL. SUBIRATS. EL PENEDÈS SOBIRÀ

El fet que l’esglesiola es coneix ara com Sant Sebastià , té com explicació que desprès del genocidi contra Catalunya 1936-39 , el marquès de Camps, Felip de Camps i Subirats (1928-2010) va decidir crear una festivitat pròpia per al nucli de Can Ravella; l’advocació en que s’havia de celebrar aquesta festivitat fou Sant Sebastià; fins es va fer una imatge del sant que actualment es conserva a la casa de Can Ravella, i que es porta a la capella el dia de Sant Sebastià.
L’esglesiola ha estat el panteó de la família Ravella, ara Camps.

La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular, amb absis orientat a llevant, recte. La teulada és a dues vessants, amb teula àrab, que cobreix la volta, constituïda a partir d'arcs torals amb voltes nervades, mentre que els arcs formers, els laterals, són de mig punt.

El campanar és d'espadanya, amb un sol ull, situat sobre el frontis; està fet de maó i actualment no té campana. La porta d'entrada és d'arc escarser, amb pedra treballada; amb la data 1782. A sobre, l'escut nobiliari del comtat d'Olzinelles, concedit pel papa Lleó XIII el 1883, a Hermenegild d'Olzinelles i de Tos, propietari de la hisenda de Can Ravella. L'escut és de tipus quadrilong francès, timbrat per una corona comtal. Dins el seu camper, tres alzines, la del mig més baixa a sobre d'aquest. Centrant la façana hi ha una finestra d'ull de bou.

Eugeni Campllonch i Parès. (España, 1870-1950), aixecaria al nucli de l’Ordal una església advocada a Sant Esteve , que des de 1963 té la consideració de parròquia.

Possiblement per evitar equivocs es transmutava l’advocació ‘tradicional’ de l’església de Can Ravella; li cal però, reflexionar una xic a la Cúria Romana, sobre els efectes en la pràctica religiosa, d’aquests ‘canvis capriciosos’.