S’aprovava
tot just la Constitució de 1978 quan començava a exercir com advocat d’ofici; a
la facultat encara havíem estudiat los Principios Fundamentales de Movimiento ,
i em malfiava des del primer dia, que amb la mateixa gent, fos possible assolir
– ni que fos molt petit – un espai de llibertat i democràcia.
El temps dissortadament
m’ha donat la raó, i patim ara les conseqüències d’un ‘fer
natural’ des de l’òptica feixista que continua defensant allò de les ‘elits’ que salven al poble, i s’omple les butxaques amb
diners públics, que anaven destinats a l’educació, la sanitat, els serveis
socials, la cultura, ...
La crisis immobiliària
no s’ha resolt com cal, ja que TOTHOM a
patit pèrdues, els que han comprat – que veuen com allò pel que pagaven 100,
val ara en el millor dels casos 50, o 40 o ,,,- i els que ja tenien la
propietat pagada, que constaten que allò que tant els va costar, val avui, poc
o res. La pregunta de perquè els bancs s’han d’enriquir contra tota lògica, de perquè ells no pateixen la ‘quita del
valor’, només s’explica des de la
connexió corrupta entre el món de la política i el de les finances.
Això és actualment un principi de
Dret Internacional, i hauria de trobar-se inserit dins l’ordenament legal del
REINO DE ESPAÑA.
No hem tingut dissortadament la sort
d’assolir la democràcia, i ara tornem a ser captius d’uns principis caducs, i d’uns
politics estults i corruptes, que ens han portat – als catalans , més que a la
resta – a l’absoluta misèria econòmica.
Ah!, i els bancs ?, bé gràcies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario