De les dades històriques de la fitxa tècnica reprodueixo : Josep Maria Font i Rius (Barcelona, 1915) transcriu la carta de població de l'Arboçar: "amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons aquest autor, més aviat l'any es 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu". Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969).
L'any 1038, surt el nom d'Arbocianis al costat de Cegoniales i Ulese en la venda del Castell d'Olivella (SADURNÍ ET AL., 2000), (CARBONELL, S.D.).
La "Quadra de Arbozar" s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).
El Papa Sergi IV cita també les extenses propietats del Monestir de Cuixà a la Quadra de l'Arboçar el 1010 (SADURNÍ ET AL., 2000).
El 1119 la torre de l'Arboçar de Baix és propietat del Comte de Foixà.
L'any 1430 el Monestir de Santes Creus tenia drets senyorials d'algunes terres de l'Arboçar (SADURNÍ ET AL., 2000).
L'any 1447 es fundà el Comú d'Avinyonet i l'Arboçar passà a ajuntar-se amb dit consistori, juntament amb Avinyó, Les Gunyoles, Cantallops, etc (SADURNÍ ET AL., 2000).
Respecte dels segles XV al XX no hi cap dada ressenyada, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'any 1914 és la primera vegada que es celebra la Festa Major per Santa Anna. (SADURNÍ ET AL., 2000).
A la dècada de 1920, per la festa major, es feia un envelat de canyes darrera de Cal Torrents, amb llums de carbur.
Entre els anys 1920 i 1925 l'Arboçar tenia 40 cases, 20 d'elles fora del municipi i en masies (SADURNÍ ET AL., 2000).
El 1924 arriba el futbol al poble, i es juga primer al camp de Cal Moles, fins que el 1933 s'inaugura un nou camp a Cases Blanques (SADURNÍ ET AL., 2000).
L’any 1931- durant la segona República - la carretera arriba a l'Arboçar.
No serà fins la segona dècada del segle XX, en el moment en que el feixisme comença a veure-us les orelles, quan s’aixecarà una església a l’Arboçar.
El Josep Olivé Escarré es meravella més de l’oblit i la desídia dels catalans vers el seu patrimoni històric, que de l’odi visceral per al nostre país que s’ha desencadenat des del PP, boicot als productes catalans, ‘espanyolitzar a la quitxalla’, retenir els diners dels nostres impostos que havien d’ atendre les necessitats de la població en matèria d’educació, salut, serveis socials, i les conseqüències terribles en forma de retallades de sous als treballadors, funcionaris, pensionistes,...
Jo no podria haver-ho dit millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario