L’accés estava tancat, i no sabia trobar cap horari de visita, la seva situació a quasi un quilòmetre del poble, en aquests temps en que s’ha perdut el costum de caminar, deuen fer que únicament s’arribin fins aquí els arbocencs quan és estrictament necessari i/o els porten perquè gaudeixin del repòs etern.
Retratava des de la porta de ferro, la capella neogòtica de Sant Crist, de la que no trobava – com tampoc del fossar – cap dada a la pàgina de l’Ajuntament.
Els cementiris al REINO DE ESPAÑA van ser ‘objecte de tràfic i especulació ‘ arran de les normes sanitàries de mitjan segle XIX ordenaven que els cementiris es trobessin allunyats de la població, acabant-se amb el costum medieval que lligava el cementiri amb l'església.
No està provada enlloc del món - tampoc a l’Arboç – la relació entre els cementiris i la salubritat; aquestes ‘noves normes’ encobrien una operació d’especulació urbanística de colossals dimensions , s’alliberaven espais a l’interior de les poblacions – que passaven a ser de l’estat i no de ‘ domini públic’- , i al mateix temps es qualificàvem com ‘equipaments terrenys agrícoles i/o erms.
L’Arboç va ser ‘redimensionat urbanísticament’ en la mateixa època que es traslladava el fossar.
L’advocació al Sant Crist d’aquesta Capella me la confirmava el Josep Sansalvador Castellet de l’Arxiu Gavin del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes a la Comarca de la Noguera; com havia fet ja amb la seva homònima del fossar parroquial de Castelldefels, a la comarca del Llobregat jussà
Agrairem com sempre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en això de recuperar la memòria històrica, totes les mans son poques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario