El terme municipal d’Argençola, de 47,09 km 2 , és un dels més extensos de la comarca, està situat a l’ extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà.
Limita amb Santa Coloma de Queralt (a la Conca de Barberà), al SW, a l’W amb Talavera (de la Segarra), on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu (NW), Sant Guim de Freixenet (Segarra), Veciana (N), Jorba (E) i Sant Martí de Tous (SE).
El topònim ‘ plateta’ tenia tot el sentit l’any 1857 en que tenia un cens de 720 ànimes, la davallada s’accentuarà a la dècada dels 60 del segle XX, quan passa de 622 a 379 veïns, que seran només 245 al tancament de l’any 2012.
El fossar – típic de l’Anoia, amb porxos davant dels nínxols – estava tancat, quan ens aturàvem al seu davant el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés; advertia que no hi ha campana a la Capella del Sant Crist, advocació que em confirmava el Josep Sansalvador Castellet , de l’Arxiu Gavin, al que felicitava per la troballa dels restes d’una esglesiola romànica al terme de Sant Salvador de Toló.
En aquests indrets de l’Anoia sobirana la omnipresència de Déu, esdevé una certesa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario