PUJALT. L’ANOIA SOBIRANA. CATALUNYA

En els cens de 1857 s’assolia el màxim sostre pel que fa al nombre de pujalencs, 710 , superats només quan s’acantonava aquí el XVIII COS DE L’EXÈRCIT POPULAR DE LA REPÚBLICA; al llarg d’aquells deu mesos van passar per Pujalt uns 20.000 soldats republicans, que rebien instrucció durant uns quinze dies i després marxaven cap al front.

La davallada demogràfica ha estat molt acusada, 478 persones a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) que es mantindran en els anys posteriors al primer genocidi 1936-39, per tornar a la caiguda lliure a partir dels anys 60 en el moment més dolç del segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ), i que portaran als 205 habitants en que es tancava l’any 2012, ja en aquesta ‘democraciola’ que ha portat al país a la ruïna econòmica.

No disposa Pujalt d’un Catàleg de Patrimoni, i els enllaços amb el ‘Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya’, no funcionen de forma correcta, Pujalt està sens dubte, prop de Déu, però molt lluny de Barcelona.

Retratava alguns dels accessos a la vila closa, i el carrer Major, en el que llueix alhora, la bona feina del veïnat, i els filats dels mal dit ‘ serveis públics’ que compleixin aquí – com per arreu – la tasca d’enlletgir el Patrimoni Històric de Catalunya.

Poseu Pujalt – i l’Anoia sobirana – en la vostra agenda de visites a fer en els propers dies, setmanes i/o mesos.