Visitava l’indret
un dies desprès del genocidi perpetrat contra la població civil de Síria, condemnada
per una bona part dels països democràtics amb l’excepció del REINO DCE ESPAÑA. El
meu contertulià m’expressava un especial
sentiment de dolor davant d’aquest fet que afectava als que ell considera
avantpassats.
Està fora de
dubte que a la vora del Cardener l’activitat humana es devia desenvolupar tant
per part de ‘l’ homo Hunter’, com posteriorment de ‘l homo agrícola’; el
topònim però ens situa en el context de la mal dita invasió àrab o sarraïna. Desprès
de la caiguda de l’Imperi Romà, es va produir un fenomen d’estultícia
col•lectiva, en el que les persones van oblidar les seves habilitats més
bàsiques fins assolir nivells PP ( de Puta Pena ).
El cert és
que ‘els invasors’ no van trobar cap
resistència , ja que en realitat la mal dita ‘invasió’ va ser un autèntic i
veritable ‘Pla Marshall’. No com succeïa
en el segon feixisme quan el REINO DE ESPAÑA estava sota la bota del General
Francisco Franco.
Els àrabs
portaven ‘tecnologia punta’ en qüestions agrícoles, en construcció ( encara
avui en castellà els operaris s’anomenen amb nom àrab ‘ albañil’ ), en qüestió de
la distribució de la riquesa, ho feien mitjançant un sistema impositiu, i ens
deixaven una administració que – només nominalment - continua com aleshores (Alcaldes).
L’estultícia
i la corrupció formen part de l’ADN de les ‘elits’ politiques del REINO DE
ESPAÑA que s’associaven justament per fer la ‘reconquista’.
El Castell
de Súria és clarament de factura àrab, i possiblement compartia espai dalt del
turó amb la mesquita, que es convertirà en l’església de Sant Cristòfol / Menna,
un i altre edifici foren objecte de modificacions i reformes fins al punt que avui
se’ns fa molt difícil – impossible quasi
– retrobar elements d’aquella època gloriosa.
La Revolta
d'Aissó posava de manifest que les ‘persones’ preferien el govern dels àrabs,
als dels noble i l’església. Lògicament va fracassar i les cròniques diuen que els
territoris on més s'havia notat la revolta, havien quedat destruïts i despoblats, i no es
van recuperar fins que cinquanta anys després Guifré el Pilós n'incentivà el
repoblament el 878. Curiosament eren les
actuals comarques del Vallès Occidental, el Bages, Osona i el Berguedà.
En ocasió de
documentar l’església ‘nova’ demanava la confirmació – en el seu cas – que el
Rector fos Martín Sanglas Alsina, denunciat a Sant Joan de les Abadesses l’any
1939 per ‘dir les misses en llengua catalana’.
Saludo a Franco. Arriba
España.
Viva
Cristo Rey
Excmo. y Rvdmo. Señor:
Martín Sanglas Alsina, Pbro. Párroco Arcipreste de San Juan de las Abadesas, Obispado de Vich, provincia de
Gerona, en cumplimiento de mi deber pongo en cumplimiento (sic!) de V.E.R. que
desde algunas semanas reside en esta el
Batallón 175-División 15^- del Regimiento de Infantería de Toledo número 26, cuyo Comandante Militar es
Don Marcial Torras, el cual, de palabra
y por mediación del Capellàn del citado Batallón, me comunico la orden terminante de que todas las funciones
en la Iglesia debíamos de servir de la
lengua española, del contrario impondría (sic!) las multas correspondientes.
Atendido a que tenemos en la parroquia ciento setenta casas de campo, el
lugar es montañoso, siendo muchísimos los analfabetos y como consecuencia el
ochenta por ciento no entienden el español, per mediación del Señor Alcalde supliqué que, atendidas las
especiales circunstancias de esta población,
permitiera continuar en la forma que se practicaba, o sea usar la lengua española en todos los actos oficiales
y siempre que asistiera el Batallón. La
contestación dada de palabra fue que no podía concederle por ser órdenes superiores.
Como es natural, el cumplimiento de esta disposición es grave perjuicio de las almas y ocasiona el que
muchos fieles dejan de asistir a las funciones
religiosas especialmente de la tarde y noche.
Lo que comunico a V.E.R. en descargo de mi conciencia.
Dios salve a España y guarde a V.E. muchos años.
San Juan de las Abadesas, 10 de Agosto de 1939.
Año de la Victoria
Es tornaven
a donar les circumstàncies que propiciaven al segle IX la Revolta d'Aissó.
Déu ha esta
sempre dalt del turó de Súria, els homes l’hi hem donat molts noms – alguns desconeguts
avui - però, ja com Allah, Yavhé,
Déu, Jesús, o qualsevol de les advocacions que el catolicisme ha ‘generat’ als
llarg dels segles, de les atrocitats dutes a terme ‘en el seu nom’ NOMÉS en son
responsables els seus autors
No hay comentarios:
Publicar un comentario