L’ església està documentada des del segle XI, la trobem en una llista de parròquies del Bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050 amb la grafia de Rocha Maura.
L'advocació del temple apareix l'any 1197 en el testament de Pere de Rocamora, el qual féu una deixa piadosa a l'església de Sant Jaume de Rocamora.
Va mantenir la condició de parròquia fins al segle XV – el darrer document en que s’esmenta com a tal és en una llista de parròquies del Bisbat de Vic de l'any 1438 - , després passà a ser sufragània de Sant Pere de Bellmunt de Segarra.
El trasllat a l'indret actual seria probablement anterior al 1685, quan s'esmenta la capella de Sant Jaume amb quatre famílies a l'entorn seu.
L'any 1991 es va realitzar la darrera restauració.
La descripció tècnica ens diu ; Edifici de petites dimensions, consta d'una sola nau, portal de llinda recta amb marcs laterals motllurats. Sobre l'entrada, hi ha una petita obertura rectangular, així com una placa de marbre que indica la data de la darrera restauració. Culmina la façana una campanar d'espadanya d'una sola obertura. La coberta és dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab.
Del seu interior llegim que s'hi observa una volta de canó actualment estucada i sense pintar, i cal destacar-hi dues capelles laterals de petites dimensions. Altres elements a destacar, són una pica baptismal amb unes inscripcions il•legibles, així com una imatge de Sant Jaume.
Adossat al mur sud, hi ha un petit cementiri.
Respectava el manyoc de cables que no va arribar a classificar-se – és mot barroer - en el concurs de treballs tècnics duts a terme per deslluir el Patrimoni Cultural de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario