Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Verges, per recollir imatges de l’obra magnifica que Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) projectava l’any 1921, per encàrrec del Sindicat Agrícola de Moja, en aquest edifici, com per arreu, alhora també organitzava els espais per desenvolupar-hi la producció, els magatzems i la distribució de la maquinària. Així, organitzava l'espai per al procés de producció, es preocupava per la forma i la ubicació dels dipòsits, pels sistemes d'aïllament i circulació dels líquids, per la ventilació, per les condicions de fermentació, per la distribució de la maquinària, tot amb la finalitat de facilitar el treball.
La descripció tècnica més que breu, és extraordinàriament mesquina – des de la nostra òptica personal - ; Edifici de tipus industrial, compost de dues naus, una longitudinal i l'altre transversal, separades per atris de totxo. La coberta està sostinguda per encavallades de fusta. Al soterrani destaquen els arcs parabòlics. La façana és de composició simètrica i el rètol de ceràmica vidriada. El sòcol és de pedra.
El primer feixisme ( Dictadura de Primo Rivera ) s’acarnissava amb el sindicalisme, i això tallava de soca-rel, la possibilitat d’implementar nous edificis Cooperatius arreu de Catalunya. Avui la població que té un edifici de Cèsar Martinell i Brunet, té un tresor, altra cosa però, és que en tingui consciència, i en sàpiga treure profit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario