El cens de 1877 ens diu que hi havia 3.499 veïns, que es duplicaran a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) 6.962 habitants l’any 1930, per quasi tornar-se a doblar en l’època de la transició entre el segon feixisme ( Dcitadura de Francisco Franco ), i la ‘Democraciola’ – a la que qualifiquen alguns com el tercer feixisme – 11.850 persones a l’any 1981, que augmentaran fins als 29.039 habitants a finals de 2012.
El trasllat del Cementiri des del baluard al costat de l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, fins a l’actual ubicació, va ser una de les operacions immobiliàries més rendibles de la historia sitgetana.
La descripció ens diu que el recinte del cementiri està format per una tanca d'obra on a l'interior es disposen perimetralment els nínxols pertinents. L'entrada al recinte s'emfatitza mitjançant una portada monumental que imita la disposició d'una església barroca; és a dir, un cos central coronat per un frontó triangular (rematat amb una creu de pedra) que emmarca un gran portal (defensat per una reixa) coronat per un arc de mig punt, on du inscrita la data de 1864. En els carcanyols resultants s'inscriuen uns relleus decoratius a base de garlandes circulars amb cintes ondulades. Entre aquests elements decoratius i el frontó hi ha inscrita la llegenda "MORTUI : RESURGENT" "Els morts s'aixecaran de nou" . En els amples brancals de la porta s'insereixen dins d'un cercle lleugerament motllurats situats a nivell d'imposta, uns relleus representant el crismó de Crist.
Separat dels brancals de la portada s'insereixen dues pilastres encastades en els murs perimetrals rematades per sengles pinacles decoratius de pedra, que adopten la forma de piràmide. Entre aquestes pilastres i els brancals de la porta es disposen els elements corbs d'unió amb la portada pròpiament dita, solució que adopten les façanes de les esglésies barroques. Tots els elements de relleu citats (garlandes, cintes, frontó, crismó, etc.) estan pintats de color magenta contrastant amb el color blanc del fons i de la resta del mur perimetral. La línia d'imposta, però, s'estén al llarg de tot el mur perimetral de la façana principal, preservant la mateixa bicromia. Finalment, cal mencionar que l'organització interior respon a la típica dels cementiris de finals del XIX, amb un gran nombre de panteons monumentals de famílies il•lustres de la vila, situats a l'espai central del recinte.
Actualment únicament els que tenen nínxols i/o panteó poden ser enterrats en aquest recinte; Sitges disposa d’un nou fossar en el camí a Santa Maria de Jafra, a la que qualificava com l’oblidada del Garraf.
No hay comentarios:
Publicar un comentario