SANT MARÇAL. CASTELLET I LA GORNAL. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Anàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, fins Sant Marçal, dita antigament Rubió, és situada en una plana al NW del terme, separada de la resta del municipi de Castellet i la Gornal) per l’autopista. ( El diminutiu et és l’habitual en la llengua catalana, LUS és una raresa local, segons defensen alguns lingüistes per a Callús a la comarca del Bages.

El poblet és molt petit, vora l’actual església de Sant Marçal (1914), que domina aturonada la caseria. Ens agradarà tenir coneixement del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquest edifici, a l'email coneixercatalunya@gmail.com .

Al juliol de l’any 1936 en els dies foscos del genocidi congtra Catalunya, aquest temple parroquial fou profanat. No obstant això, la fàbrica quedà dempeus.

La casa rectoral fou igualment saquejada i el seu arxiu destruït completament.

L’any 1940 el rector, Mn. Antoni Costa, inicià la restauració del temple. Mn. Joan Peris i Mn. Santiago Casanova, prosseguiren les obres de reconstrucció.

Durant el període de 1940 a 1948 s’erigiren l’altar major, el de la Puríssima, el de Sant Antoni, el de Sant Isidre i el del Sant Crist.

La decoració de la nau central i de l’absis es portà a terme també en aquest període. Des de 1948 a 1954 es reposà i beneí una nova campana.

Des de 1955 a 1961 s’adquiriren una custòdia de plata, un reliquiari de plata i marfil, i diversos ornaments. S’ha decorat també la capella del Sant Crist.

Les filles - Montserrat i Núria - abans, i els nets - Oriol i Júlia - ara, de l’Antonio Mora Vergés, han vingut tradicionalment de colònies a Sant Marçal.