CASA DE FRANCISCO SEIX ZAYA A PALLEJÀ.

Feia una fotografia a distància d’aquest edifici magnífic visible en el Camí a Fontpineda, obra de Modest Feu i Estrada (Santa Maria de Sants, 1870 - Barcelona, 1933), que a les primeres dècades del segle XX , rebia l’encàrrec de Francisco Seix Zaya ( ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) per ‘transformar ‘ la masia de Can Coll, en una torre d'estil modernista rural, amb destacats ornaments artesanals, on cal destacar la galeria de solana, que consta de tres arcs trigeminats, i el coronament, de línies sinuoses.

No forma part del paupèrrim ‘Pla Especial Urbanístic de Catalogació i Preservació de Masies i Cases Rurals en sol urbà al municipi de Pallejà ‘.
http://www.palleja.cat/html/ajcat/pdf/masiesicasesrurals.pdf

Hores d’ara tothom té coll avall - i no ens cansarem de repetir-ho - que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Pallejà en qüestió de documentar el patrimoni històric i/o artístic, es mereix una menció – negativa – particular.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La Montserrat Cloquell i Crostà, m’enviava un email en el que em deia ;

Amic Antoni,

He llegit el vostre article sobre Can Seix. Realment va ser una gran casa, avui, si no s'hi posa remei, acabarà en ruïnes.

Tant la casa con l'entorn es troba en un estat lamentable. L'hereu és una persona incapacitada mentalment, i la casa sembla que és propietat de la Fundació Seix.

Aquesta casa, com dieu molt bé, va ser reformada, havia estat una antiga masia, can Coll, i a dins encara hi ha elements de l'antiga construcció del segle XVII. Documentada des del 1600. La reforma del segle XX la va convertir en una casa modernista. Aleshores es va col•locar una gran claraboia, obra de Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 18 de febrer de 1873 – 28 de gener de 1941), possiblement en col•laboració del vitraller Ricard Crespo Boquera (Cambrils, 1891 – Barcelona, 1949) coneguda com ‘El caçador d'ocells’ , que es considera una de les obres més representatives d'aquest artista, i que ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) l’any 2012, tant per la Generalitat com per l'Estat espanyol. Per aquesta qualificació, els propietaris estan obligats a restaurar, conservar i mostrar l'obra. Doncs, bé, no es compleix en cap dels punts esmentats. La claraboia es troba en un estat bastant ruïnós, alguns vitralls estan trencats perquè els han caigut a sobre le bigues de ciment i els vidres exteriors, que teòricament l'haurien de protegir.

N'he parlat amb el Museu local i amb l'Ajuntament del poble.

Temps enrere vam tenir una entrevista amb Patrimoni de la Generalitat, fins ara però, no han fet res. He intentat parlar amb l'administrador, per demanar-li si es pot visitar i si pensen fer-hi res, però m'ha respost que és una propietat privada i que no es pot veure perquè, diu, que la tenen llogada. Ara el nou regidor de Cultura sembla que pren interès, veurem si aconseguim alguna cosa.

Li faig arribar una fotografia que va sortir publicada en un llibre sobre Xavier Nogués, del 2011. Podria ser que ara estigui pitjor.

També trobarà un document sobre la claraboia. El caçador d’ocells

La claraboia, creada l’any 1928, està formada per tres grans plafons centrals, vuit laterals i vuit en els angles. Els vidres estan muntats damunt d’una carcassa de ferro de grans dimensions i reforçats per una graella emplomada. En el plafó central s’hi representa un caçador, el seu gos i un poble al fons. En els laterals i en el cantó més llarg hi ha representats ocells i isards, i en el cantó més curt, vaixells amb les veles al vent. Tot el conjunt està emmarcat per unes sanefes vegetals i unes altres de geomètriques. Malgrat el lamentable estat d’abandó de la casa, la claraboia estava força ben conservada fins fa uns anys, però recentment se n’han trencat molts vidres, principalment els de la part superior, on hi ha representada l’escena principal, i alguns de laterals. Xavier Nogués és un dels noms cabdals de l’art noucentista.

Si podeu fer alguna cosa per poder salvar aquesta obra, us agrairé que m'ho feu saber.

Salutacions.

Afegim el text de la Montserrat Cloquell i Crostà al nostre post, i alhora que deixem constància del nostre agraïment, instem a qui correspongui, i a TOTS els pallejanencs a reivindicar la recuperació d’aquest valuós patrimoni històric i artístic.

Rebia un email del Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ en relació a la CASA DE FRANCISCO SEIX ZAYA A PALLEJÀ.

Antonio sobre la Torre Seix, de la reforma del 1928 he trobat això a "La Gaseta de les Arts" del 1928 , posa el nom de l'arquitecte; Antoni Fisas i Planas (Barcelona, 1896 - ibidem, 1953)

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0027080.xml