SANT PERE I SANT PAU DE BIGUES. BIGUES I RIELLS. EL VALLÈS ORIENTAL.

El Crisant Palau, publicava fotografies de l’Església de Sant Pere i Sant Pau de Bigues de l’any 1940 i de l’any 2019. 

El Pere Magrans Nadal aconseguia el miracle ‘tècnic’ d’encabir en una mateixa imatge la rectoria i l'església de Sant Pere i Sant Pau de Bigues, al terme de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental, a la colònia del REINO DE ESPAÑA que els nadius anomenem Catalunya.

La descripció tècnica ens diu, l’edifici té una planta de creu llatina, lleugerament modificada, amb una prolongació del creuer esquerra en un altar lateral i dos altars més a banda i banda de l'altar principal. En l'edifici es distingeixen dues etapes, la romànica, del segle XII, que correspon a la part de l'entrada de la nau central, amb volta de canó, i la part del creuer dret, amb una portalada d'arc de mig punt, actualment tapiada i que queda dins del clos del cementiri. Sota els ràfecs en les parets laterals originals es conserven els motius decoratius romànics.

La part del creuer central, amb cimbori, i els altars i la nau lateral esquerra són fruit de les reformes del segle XVIII. La porta d'entrada actual data del 1878, quan es va ampliar l'entrada anterior. La torre és de planta quadrada, amb un sol cos, adossada en la banda dreta de la paret de la nau central, a tocar del creuer. Està construïda amb paredat i pedres treballades en les cantonades. En les cantonades dels remats superiors hi ha unes gàrgoles de pedra, algunes parcialment trencades. La part superior del campanar, d'obra ceràmica, és posterior.

Fotografia de Jordi Contijoch Boada

A l’interior llueixen unes pintures de Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 18 de febrer de 1929 - Angers, País del Loira, 29 d'agost de 2011) , fetes en substitució del retaule de Sant Pere que es va cremar en els dies foscos que següent a la sedició dels militar feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA.

Consagrada el 10 d'octubre de 1156 pel bisbe Guillem de Barcelona, dedicada a Sant Pere i Sant Pau. Tenia subjectes les esglésies de Sant Mateu de Montbui, Sant Vicenç de Riells i Sant Bartumeu de Montràs, es van separar abans del segle XIV. Es va unir a la mensa capitular l'any 1391, passant a ser dret de patronat del capítol. L'any 1624, en visita pastoral es demana que es faci el portal nou d'entrada "y a trobat la portal petit(...) y mana als obrers(...) que facen lo portal de dita església(...) en pena de vint sous...(A.D.B.U.P., VOL.52, FOL.-367). Aquest no es fa fins l'any 1878, com ens ho indica la llinda de la porta.