LO ‘PAROT’ D’ORTA. ARBRE MONUMENTAL DE CATALUNYA

A noces em convidava el Joan Serra Saún, fent-me arribar la fotografia de l’olivera coneguda com ‘ lo parot’- etimològicament derivat augmentatiu de pare - .

M’explica que es tracta de l’olivera més vella de Catalunya i fins i tot de la Península, amb una antiguitat que sobrepassa els dos mil anys. Aquest càlcul sempre és motiu de dubtes, que els experts rebutgen el sistema de comptar les anelles per calcular l’edat, emprant el mètode de les taules estadístiques per als arbres antics en períodes de 500 anys. Situat a 480 metres d’altitud, té un vol de canó de 7,45 m a 1,30 del terra i un vol de soca de 15 mestres, i el diàmetre de la capçada actual és de 9 metres i abans de la guerra ocupava tot el bancal. La varietat (Olea europea) és desconeguda avui dia, amb les fulles i el fruit més allargat, de les varietats dels camps de la comarca, que es coneix amb el nom d’empeltre. Fou declarat arbre monumental per la Generalitat l’any 1990, i és tracte d’un arbre protegit, per la seva senectut i també per la consideració de pare de l’espècie (parot).

El seu propietari , Joaquim Badia Alcoverro , un enamorat de l’arbre , que va comprar el seu avi, en adquirir la finca condicionada per una clàusula del segle XIX, per la qual establia que l’arbre no es podia arrencar ni talar. Va superar totes les guerres contra francesos, carlistes i altres que hagueren en aquesta terra, però l’avi Badia, es va enfrontar amb un grup de soldats, durant la passada Guerra Civil, que estaven disposats a tallar l’arbre per fer llenya. Va fer-ho sense cap arma, únicament amb el coratge que dona tenir la raó davant d’aquella provocació, se’n sortia sense danys, cosa més que meritòria en aquelles circumstàncies.

Per anar-hi, s’agafa la carretera de Bot, i sobre els 500 metres de recorregut a la sortida del poble, al punt que la carretera indica el quilòmetre 3, cal girar per un camí a la dreta que ens porta a quatre passes a uns locals que cal deixar el cotxe, per seguir un sender curt a la dreta que porta al bancal. L’arbre protegit amb tanca de fusta de poca alçada, mereix la consideració de venerable i no cal dir que cal agrair la bondat del seu propietari en deixar-lo veure i fotografiar a davant de la tanca, per la part on la soca presenta una visió més espectacular, tenint present que es tracta d’una propietat privada i que l’arbre té la consideració de monumental.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com