lunes, 17 de marzo de 2014

SANT MIQUEL DE LA CIRERA. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. CATALUNYA.

El Xavier Burcet Darde en relació a Sant Miquel de la Cirera deixava un comentari :

És difícil fer una valoració de sant Miquel de la Cirera, ermita perduda en la petita Garrotxa del alt Empordà. "La restauració" de les restes amb ampolles de whisky, de colors, es com a mínim agosarada i potser criticable, però l' església esta en peu, lluminosa, i amb cert orgull encara.

he vist massa ermites arruïnades i colgades per romegueres que m'han produït una gran pena, molta mes que la recuperació de sant Miquel. Segons sembla estava arruïnada quasi totalment, i amb un pressupost realment baix, persisteix. Algun dia, potser, els governants tindran mes dignitat per arranjar correctament el nostre patrimoni, massa sovint degradat , oblidat...abandonat..


Llegia a la fitxa de patrimoni de la Generalitat de ‘ Barcelona’ :

Entre els anys 1989 i 1990 les runes de l'església van ser consolidades, engegant un projecte de desbrossament i neteja amb la col•laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb la Diputació de Girona i la participació del Grup d'art i Treball del Centre Excursionista de Figueres, seguint la direcció de l’arquitecte Maria Dolors Llorà i Dalmau.

Posteriorment a inicis dels anys 90 es projectà una restauració, si més no original, donat que s'aixecaren els murs perimetrals emprant ampolles de vidre lligades amb morter i construint una coberta de uralita.


La descripció tècnica ens diu ; Església rehabilitada d'una sola nau rectangular amb l'absis capçat a llevant, tot i que està molt enrunat. És probable que aquesta estructura ja s'esfondrés en temps antics donat que presenta refeccions a la part central. Es va construir un mur a l'inici de l'absis en el qual s'encastà, probablement, la finestra de l'absis original, de doble esqueixada i arc de mig punt. Les dues finestres presents al mur sud són de la mateixa tipologia. La nau també va perdre la volta genuïna i actualment presenta una coberta d'uralita de dues vessants. L'interior del temple té el nivell de circulació a una cota més baixa, amb un banc corregut de pedra que resegueix els murs perimetrals. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés format per una sola arcada de mig punt, feta amb dovelles llargues i estretes, amb un timpà bastit amb la mateixa obra que el parament. Damunt seu hi ha un campanar d'espadanya de tres pilastres, sense cloure en arcades. La construcció és bastida amb pedra ben desbastada de mida petita, disposada en filades regulars i lligada amb morter de calç.


Penso, com l’amic Xavier Burcet Darde, que millor aquestes ‘restauracions originals’ que l’abandó definitiu del Patrimoni Històric i Cultural de Catalunya. Fins és possible que aquesta mena d’obres aguantin millor a l’espai sideral, oi ?

No hay comentarios:

Publicar un comentario