Indubtablement Orta és un poble amb molt de passat, fet que li hauria de garantir un esplèndid esdevenidor si es consoliden activitats com el turisme rural, cultural i esportiu, i arrelen ; la contemplació de la natura dels Ports, l’augment d’usuaris de la via verda, i l’assistència als concerts, conferències i exposicions, que es duen a terme en el marc incomparable del convent de Sant Salvador, i la visita històrica del nucli que s’alçava a la baixa edat mitjana, i al començament de l’edat moderna, i del que m’enviava unes bellíssimes imatges el Joan Serra Saún.
A l’entorn del segle XIV, s'organitzà Orta , a partir de la plaça de l'església, que actua com a ròtula que enllaça amb tres carrers paral•lels: de Santa Anna, de Baix i de Picasso. Altres carrers transversals superen els desnivells del terreny: carrers de l'Hospital, Grades o la Cruera, és en aquest segle, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, quan es construeixen les muralles d'Orta, que possiblement envoltaven tota aquesta zona. En aquest sector es conserven els edificis i els espais públics més emblemàtics de la població: l'església parroquial -edifici gòtic dels segles XIV-XV- les places de l'Església i de Sant Salvador, l'ajuntament i la casa de la comanda o del Delme -edificis renaixentistes del segle XVI o XVII- l'hospital, separat ja dels edificis més significatius, i moltes cases d'aspecte senyorial fetes amb carreus de pedra picada i elements de pedra treballada: portals adovellats, ràfecs, llindes de finestres, porxos.
Picasso va tenir amb Orta , dues relacions breus però intenses, en el sentit que el captivarien fins al punt de traslladar l’experiència a la seva obra; la primera, convalescent, a partir de l’estiu de 1898, invitat pel seu amic Manuel Pallarès i Grau , estada que es va perllongar fins el febrer de 1899, i la segona durant el període de maig-agost del 1909, en companyia de Fernande Olivier.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario