SANTA MARIA DEL VILLAR DEL RIELLS DEL FAI. BIGUES I RIELLS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Havia fet la visita d’aquesta capella de Santa Maria del Villar, l’any 2009, malgrat la dependència del mas , en trobar-se a l'altra banda de la riera, està ja en el terme Bigues; hi ha constància de la seva existència des del segle XII; consta a la portalada que fou restaurada per Vicenç de Montagut i Villar el 1799. La pedra nua a l’interior del temple, transmet alhora que una extrema austeritat, un sentiment d’autenticitat que sens dubte ajuda en la tasca d’apropar-se al misteri de Déu. Té l'absis i una part romànica i s'hi venera la Mare de Déu de la Llet.

Retratava el divendres 07.03.2014, al Josep Olivé Escarré, davant d’aquest petit edifici de nau rectangular, orientada O-E, amb un absis semicircular i volta de quadrant d'esfera. Presenta una finestra doble esqueixada a l'absis, amb pedra regular i coronada per un arc de mig punt.

La volta original es refà en forma de volta d'aresta barroca el 1779. De la mateixa època són el campanar d'espadanya i el portal d'entrada amb l'ull de bou. La coberta és a dues aigües, amb teula àrab. L'aparell permet distingir les diferents etapes de construcció, sense presentar cap tipus de decoració.

Quan al topònim hi ha algunes teories molt divergents : Una li adjudica un origen romà, i troba l’explicació d’aquest plural en la suma de Vil•les = Vilar, i/o Villar ; el lloc sens dubte fou habitat en el període de la dominació romana, però se’ns fa difícil d’explicar aquesta teòrica suma de Vil•les, tant allunyada de les millors terres de conreu que eren lògicament prop del llit del riu Tenes. Una segona explicació vindrà per la denominació Vila, d’origen clarament sarraí – segons Coromines - i que derivada del prefix Vin/Bin = fill, acabarà tenint en el nostre país, un sentit d’origen i/o procedència; així el topònim serviria primer per diferenciar els d’El Vilar/Villar , dels que vivien prop del riu, els de Riells ,o encara dels que ho feien dalt les Codines.

Em comentava en el camí de tornada el Josep, la ‘fal•lera viatgera’ que porta als catalans arreu del món, i la seva convicció – que comparteixo- que una majoria desconeixen indrets com aquests, que tenim tant al costat de casa.