La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta quadrada, planta baixa i dos pisos, coberta a quatre vessants, formada per peces planes col•locades, com escames, a biaix. Hi ha una torre, de planta també quadrada, que esta adossada a l’angle sud de l’edifici, i la seva coberta, a quatre aigües, sobresurt de l’anterior en més de quatre metres.
Pedra tallada en carreus sense polir en tota l’altura de la torre, de manera que li concedeix una imatge rústega. És gairebé cega, només perforada per unes petites espitlleres que il•luminen l’escala que accedeix al capdamunt de la torre, on, just sota el coronament de coberta, hi ha una filera de finestres que recorre tots els quatre costats, donant una imatge que recorda els campanars romànics; un penell es situa al vèrtex de la coberta.
L’edifici que constitueix l’habitatge presenta una imatge més culta i refinada pels elements decoratius. Tot i això, no es distancia del tot de la torre, ja que el mateix tipus de pedra forma el sòcol i els brancals de les obertures del primer pis. La resta del parament és arrebossat i pintat de color groc. En la façana sud-est, en l’angle que es forma amb la torre, hi ha l’accés a l’habitatge; es tracta d’un portal fet d’arc de mig punt adovellat que es confon amb el sòcol.
En el mateix eix i a nivell del primer pis, hi ha un carreu verdós gravat amb la data de 1921 i firmat amb les sigles J.Mª.P. per , Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966)
Les quatre façanes perden la rusticitat del sòcol en altura, fins a trobar un esgrafiat vermellós de línies molt fines en la part de la cornisa. Les obertures es distribueixen segons una filada rítmica i unificada per un mateix tractament: les del primer pis, rectangulars i relativament grans, unides per franges d’aquesta pedra sense polir amb tendència a situar-se en les cantoneres; en un dels angles (est), s’hi ubica l’escultura de la Verge del Roser. Al centre de la façana nord-est hi ha una tribuna semicircular amb coberta semicònica que ja arrenca amb aquesta forma de la planta baixa.
S’obre per una finestra coronella dividida per dues agulles en forma de columnes d’ordre corinti i compost. A la façana nord-oest se situa, en aquest primer pis, una galeria adossada i oberta per tres arcs de mig punt. A l’extrem oest d’aquesta galeria sobresurt un altre cos adossat, que és la capella privada amb absis semicircular, la qual està coberta a dues vessants.
En el segon pis les obertures són més petites que en el primer i estan contingudes entre dos llistells. Al damunt hi ha l’esgrafiat de cornisa de tons rogencs i formes de medallons, just sota l’ala de coberta, formada per colls i permòdols.
La façana oest s’obre a un gran jardí a través d’un segon porxo a la planta baixa, de tres arcs de mig punt sustentats per uns pilars molt rústics als laterals i per dues columnes a l’arc central, més fines i de capitell decorat. Damunt, una terrassa amb una coberta que s’uneix a la coberta de la capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. L’altar, al fons, se situa dins l’absis, pintat d’or i blau per representar el cel. Al lateral esquerra hi ha quatre arcs que s’obren a la façana oest i amb vitralls policromats, cada un dels quals representa un sant. Al lateral dret hi ha tres arcs de mig punt que condueixen a una cambra de servei, es sustenten sobre unes columnes, amb capitells molt esculpits de formes vegetals, els arcs i els carcanyols estan decorats amb unes pintures en que hi apareix uns medallons i unes formes molt geomètriques.
El jardí és projectat al llarg d’un eix molt marcat i simètric, d’inspiració en els jardins francesos del renaixement amb un estany amb font escultòrica amb dos lleons simètrics. Tot està disposat per ser vist des d’aquest eix que marca un recorregut central. Està poblat de xiprers, avets i plàtans i per algun arbust situat formant geometries més composades. L’espai d’accés des del camí de la Coromina es clou per una tanca de pedra de poca altura i per vegetació. L’entrada a aquest espai es produeix entre dues pilones de secció circular, fetes de mamposteria de còdol.
Els interiors estan decorats d’una forma molt detallada pel mateix Pericas; els sostres són enteixinats i els paviments de ceràmica. Hi ha vitralls, arrimadors de ceràmica vidriada i parets pintades d’una manera molt detallada, formant geometries i sanefes. El mobiliari és també projectat acuradament, integrant-se en el conjunt.
http://www.ajtorello.cat/perfil/recursos/recursos/bcil_12_35_torre_pericas.pdf
La Torre Nova d’en Pericas fou expropiada en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA (1936-1939). La seva ubicació, apartada del nucli urbà, i les seves dimensions, afavoriren la creació d’un sanatori per a pacients amb malalties contagioses. El metge naturalista, doctor Honorio Gimeno Pérez ( 1907-1991 ) , hi va fer unes concorregudes conferències. Per aquelles dates, l’arxiu de l’arquitecte acabava cremat.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario