L’any 1910 va aconseguir llogar aquest establiment que va ser l'inici d'una pròspera activitat comercial que el va portar a comprar 6 granges més abans de 1936.
L’any 1925 va participar en la fundació de la Societat Anònima Letona de la qual va arribar a ser l'accionista majoritari.
L’any 1931 va posar al seu fill Joan Viader Roger al capdavant d'aquesta empresa, a ell formalment li devem ‘ la invenció ‘ del batut Cacaolat ; la idea va sorgir a partir d'una beguda artesanal que el Joan i el seu pare van veure fer a Hongria . Joan Viader Roger va sol • licitar la patent del producte el 4 desembre de 1931 com " beguda nutritiva refrescant ", sent el primer elaborat de forma industrial al món.
Va excel•lir en la seva activitat com criador i comerciant de bestiar, potenciant la introducció de la raça frisona a la comarca del Vallès, contribuint així a la millora i increment de la cabana de boví de Catalunya.
La descripció tècnica de la Granja Viader, situada quasi a tocar de l’estació del ferrocarril de Cardedeu ens diu ; edifici aïllat en varis cossos destinat a granja, estructurat com una masia tradicional amb un petit sòcol de maçoneria i parets emblanquinades. Les finestres estan emmarcades amb maó vist seguint el perfil potser acadèmics. A l'última planta i als ràfecs de la coberta es veu la composició modernista que caracteritza tot el conjunt: al centre hi ha un bonic joc amb maó a on els coneguts elements verticals en voladís es superposen a un arc parabòlic. Els materials emprats són: pedra, maó, arrebossat i fusta a les obertures. Els colors són: blanc de l'emblanquinat, vermell del maó i blau de la fusta. Es tracta d'un edifici representatiu de la segona etapa de Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) , que té com a característica la supervivència d'elements modernistes: l'eliminació dels motius més exuberants, com els florons, cintes i la major utilització de maó vist i els elements verticals en voladís creixent. Un altre cos del mateix conjunt presenta el capcer asimètric amb finestres en successió decreixent que utilitzà ja a la casa Agustí a Cardedeu.
L’edifici té un aspecte descurat, i és sens dubte una ombra, d’aquell ‘somni’ que s’aixecava l’any 1925 als ulls del món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario