CHAPEL OF ST. NICHOLAS .CEMETERY SABADELL

Retratava la capella del Cementiri Municipal de Sabadell, advocada a Sant Nicolau – habitualment ho son al Sant Crist, i/o a la Verge dels Dolors , o de la Pietat - ; fou construïda per l’arquitecte Miquel Pascual i Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Barcelona, 1849 - Barcelona, 1916) l’any 1880 i restaurada el 1973 per l’arquitecte Félix de Azúa Comella (Barcelona, 30 de abril de 1944), és de planta de creu grega inscrita en un octògon i cúpula escatada coronada per un àngel de la resurrecció. Aquest edifici domina el centre geomètric del recinte i té una estètica molt eclèctica, amb influències de l’estil secessionista. La seva centralització forma part d’un plantejament o tipologia urbanística catalogada com un senyal de modernitat o condició de cementiri contemporani propi del segle XIX i que, al contrari d’altres cementiris catalans, al de Sabadell encara es manté. Aquesta centralització té, a més, un valor afegit de caràcter sociològic, que converteix la capella en el referent espacial per a la ubicació de les sepultures més nobles i propietat de l’oligarquia sabadellenca de les darreries del segle XIX i principis del XX

Llegia que desprès d’una visita del Governador de Barcelona a Sabadell, durant l'agost de 1853, s'acorda traslladar el cementiri que aleshores estava al Taulí, amb l’excusa de les ‘emanacions cadavèriques’, i la presumpta afectació a la salut pública. Com sabem aquella ‘mascarada pseudocientifica ‘ amagava la primera gran operació immobiliària del REINO DE ESPAÑA.

l'any 1860, es decidia construir-lo a les Planes de Sant Nicolau; les obres, a càrrec de Josep Antoni Obradors, començaren pel maig de 1863 i foren inaugurades el 26 de juny de 1864. Els primers bastiments foren petits i edicles [edicle o edícula (del llatí aediculum) és un edifici de petites dimensions., sovint es tractava de petits altars o capelles sobre tombes ], més endavant (1867) van aparèixer els primers panteons, la primera pedra de la Capella de Sant Nicolau , es col•locava el 14 d'octubre de 1887, i s'acabava de construir el 31 de maig de 1891, sent beneïda pel bisbe Jaume Català i Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899) el 30 d'octubre de 1893.

file:///C:/Windows/system32/config/systemprofile/Downloads/260470-351036-1-SM%20(1).pdf

Pensava que s’havia canviat l’advocació per la de SANTA MARIA DE LA CORRUPCIÓ ( presumpta ), per tal d’adaptar-la als nous temps, tant a nivell local, com a la resta d’administracions públiques.