Amb la concentració de municipis que s’adoptava pels GOBIERNOS DEL REINO DE ESPAÑA que pretenien reduir així els dèficits que generaven ,l’estultícia i la corrupció política de les elits, es perdien de forma irremissible històries – grans i/o petites - vinculades a nuclis com Tavascan , del que trobava una accepció ‘raonable’ del seu topònim., signada pel mestre Joan Coromines i Vigneaux ( Barcelona , 21 març de 1905 - Pineda de Mar , Barcelona , gener 2 de 1997 ) ; explica l'origen de Tavascan a partir de les arrels basques ata-be (sota els ports) i azkan (final, darrer). Es tracta d'una descripció força exacte: el del final, sota els ports.
Del pont que hi ha al costat del conjunt escultòric de l’Aiguadora – de pare desconegut - , trobava unes dades que qualificar-les com minses em sembla ja un despropòsit : Pont d'una sola arcada de mig punt, assentat directament sobre la roca mare, construït amb aparell petit de pedra pissarrosa. Uneix els dos barris, separats pel riu, que formen el poble de Tavascan.
Uns el qualifiquen de romànic i altres de medieval [ en realitat a la marxa – forçada – dels àrabs es vivia un retrocés en tots els àmbits, que NOMÉS el PP ha aconseguit superar amb la seva política frestricitva dels drets socials, sanitaris i civils.
Ens agradarà tenir coneixement de ferrer autor del conjunt escultòric, malgrat el nom del riu, té més relació amb la possible presència d’or a le seves aigües, que al transport d’aigua per part de les dones , que es donava per altra banda arreu, fins no fa gaires decennis.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'autor és Salvador Cabús.
ResponderEliminar