Son aquestes clarament terres del ‘
forat negre ‘ de Catalunya; el fet mateix de la persistència secular de l’article salat –
propi del català anterior al genocidi de 1714 - , evidencià que exercia aquí el REINO DE ESPAÑA una mínima influència, com en la major part de llocs en que la demografia era tradicionalment de
‘reposició’ en el millors dels supòsits. Salerm, si féssim la transcripció amb l’article que ens imposava a sant i fetge, la llengua castellana – dita ESPAÑOLA – fora
l’erm , o sia ,
erm ,
‘terra sense cultivar, un camp abandonat o un lloc semidesert i àrid amb vegetació esclarissada; s'utilitza també per referir-se a qualsevol terra en estat natural de vegetació baixa, sigui una zona de garrigar o matolls, brolla, mates d'herba o desert’.
La primera referència històrica d'aquesta capella la trobem en un document de l'any 1419.
No consten obres ‘majors’ però certament té l’edifici la fesomia de les ‘capelles trentines’ , en les que únicament pel campanar i/o alguna creu o símbol religiós, es pot deduir el caràcter d’edifici destinat al culte.
El Concili de Trento, posava l’èmfasi més en la
‘funció’ que en la
‘ forma’ , i es generalitzen els edificis rectangulars, sense absis amb funcions de capelles i/o ermites.
La Roser Parcerisas i Colomer, feia, i publicava , un excel•lent treball d’investigació :
La capella de Sant Jaume Salerm
sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario